Jugant a definir ciència : una eina per treballar amb infants, llenguatge i coneixement especialitzat de manera integrada

Treball desenvolupat en el marc del projecte "La construcció del coneixement científic: primeres representacions" de l'IULA de la Universitat Pompeu Fabra (Estopà, 2008), l'objectiu principal del qual és desenvolupar una eina que ajudi a mestres i educadors a l'hora de treballar les dues branques fonamentals del coneixement, les ciències i les lletres, de manera simultània, sense oblidar-ne una per afavorir l'altra. Es tracta d'una eina que, des de la lexicologia i la terminologia, a través del joc, ajudi a conceptualitzar correctament termes de ciència, els dessacralitzi i atregui els infants al coneixement científic.

El camp conceptual de la metàfora. Llenguatge i pensament : La metàfora com a procés cognitiu en anglès i català. El cas de les metàfores orientacionals

Aquest treball analitza un tipus de metàfores particulars en les llengües catalana i anglesa. En concret, les metàfores orientacionals o metàfores que es basen en analogies amb la distribució espacial i geomètrica, tant del cos humà com del món que ens envolta.

Del poder del llenguatge al llenguatge del poder : anàlisi del llenguatge i de la traducció de dues distopies

Aquest treball ofereix una crítica i una proposta de traducció de dues novel•les distòpiques: Nineteen Eighty-Four de George Orwell i The Handmaid's Tale de Margaret Atwoodm, les quals tracten el tema del llenguatge com a un dels elements clau del sistema totalitari que descriuen.

Bola de Drac: Doblatge, influència i cançons. Anàlisi del procés de doblatge, la influència sociaI, el llenguatge i elaboració de les cançons de Bola de Drac

El meu treball de fi de grau gira al voltant de la sèrie Bola de Drac, doblada al català i emesa a TVC des de l’any 1990. Primer de tot, he fet un recorregut per l’arribada de l’anime i de Bola de Drac a Catalunya. A continuació, parlo del doblatge en general i, en concret, de la sèrie, posant especial atenció al procés de traducció, revisió i ajust. El treball també pretén posar en relleu la influència de la sèrie a la societat catalana, amb especial èmfasi en el seu llenguatge. La següent part del treball tracta la traducció i composició musical de les cançons de Bola de Drac, primer explicant-ne la seva importància i, tot seguit, fent una anàlisi de quatre de les cançons de la sèrie, comparant amb les originals el contingut semàntic de les lletres i la composició musical. Finalment, a l’annex trobareu entrevistes a professionals relacionats amb Bola de Drac i una enquesta realitzada a 1.832 persones relacionada amb la influència i les cançons de la sèrie.

Llenguatge i envelliment: una visió des de la neuropsicologia

En el procés d’envelliment es produeixen canvis neuropsicològics, de forma que algunes funcions cognitives es deterioren progressivament al llarg de tota la vida adulta, altres es mantenen estables fins edats avançades, mentre que d'altres poden inclús millorar. Està ben establert que l'envelliment afecta la memòria, atenció, funcions visoperceptives, velocitat de processament, funcions executives, així com algunes funcions lingüístiques. Aquests canvis en les funcions cognitives tenen el seu correlat en el deteriorament cerebral que es produeix en l’envelliment. Estudis recents amb tècniques de neuroimatge han mostrat que mentre que els adults joves presenten un patró fortament lateralitzat en l'hemisferi esquerre en tasques de llenguatge i de memòria verbal, les persones grans tendeixen a mostrar patrons bilaterals. Pel que fa al processament del llenguatge, es postula la presència de pèrdua de recursos, alentiment en el processament de la informació, falta d’inhibició, dèficits en la transmissió, deteriorament de la memòria de treball o dèficits sensorials i perceptius. Algunes funcions lingüístiques s’afecten més que d’altres, però hi ha evidència de la presència d’un deteriorament del llenguatge associat a l’edat, amb afectació del lèxic, sintaxi i organització discursiva. Es fonamental tenir en compte aquests canvis, per tal d’afavorir un envelliment satisfactori i millorar la qualitat de vida, tant de la persona gran com dels seus familiars.

Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació

Si haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.

Llenguatge i decisions morals

'Què faries si l"única manera de salvar cinc persones d"una mort segura a causa d"un accident atzarós fos provocar expressament la mort d"una altra persona que no està en perill?" No és una pregunta fàcil, ni la resposta trivial. Prenem decisions constantment, sovint intranscendents-quina camisa em poso avui?-, però també moltes que tenen un cert component moral, que poden afectar altres persones.

Intervenció psicopedagògica en casos de dificultats d'adquisició del llenguatge i d'aprenentatge de les matemàtiques al cicle inicial de primària : Dificultats d'aprenentatge a 1r d'ESO associades a TDAH

La finalitat d'aquest document és reflectir i sintetitzar el procés d'aprenentatge com a futura psicopedagoga que he realitzat al llarg de les meves pràctiques en un centre psicopedagògic privat. He pogut fer intervencions individuals i en parella a infants amb edats entre 6 i 12 anys amb dificultats d'aprenentatge associades a dislèxia i/o TDAH. M'he fonamentat en l'anàlisi de casos, el constructivisme i la perspectiva sistèmica.

Proposta per sensibilitzar dins l'aula : el llenguatge i la imatge com a mitjans de comunicació. 'Propuesta para sensibilizar en el aula : el lenguaje y la imagen como medios de comunicación'.

p. 14

La comunicació, el llenguatge i les seves funcions. Cap a una bona expressió oral i escrita. No cal callar a la classe de Llengua. 'La comunicación, el lenguaje y sus funciones. Hacia una buena expresión oral y escrita. No es necesario callar en la clase de Lengua'.

Crédito variable de Lengua catalana y Lengua castellana que contiene: procedimientos; conceptos; actitudes, valores y normas; objetivos didácticos y actividades de evaluación y de aprendizaje de las dos lenguas. Se centra en el texto oral: producción y correción. Los objetivos didácticos son: leer expresivamente de manera aceptable, comprender mensajes orales y escritos, redactar cartas y notas, reconocer cualquier hecho de comunicación oral y escrita, reconocer elementos caracterizadores de funciones del lenguaje (expresiva y apelativa, referencial y poética), resumir un texto escrito, participar espontáneamente y preparar las actividades de la expresión oral.

Retard de llenguatge i adquisició de la morfologia. 'Retardo de lenguaje y adquisición de la morfología'.

Buscar elementos para caracterizar el retardo del lenguaje como trastorno específico del desarrollo, tanto el aspecto de diagnóstico como el de evolución y pronóstico. 2 niños con retardo simple del lenguaje y 2 con retardo severo del lenguaje o disfasia. En la parte teórica expone las aportaciones de diferentes autores sobre la adquisición del lenguaje. Hace una revisión de los trastornos del desarrollo del lenguaje. Da una definición operativa de nociones como retardo simple del lenguaje, retardo severo del lenguaje, disfasia, audiomadurez. En el estudio empírico, realiza un estudio longitudinal sobre la adquisición del artículo, el plural del nombre y el tiempo del verbo. Elabora una evaluación psicológica de los mismos sujetos en la adolescencia. Compara los resultados obtenidos con otros niños con adquisición del lenguaje normal. Observación. Magnetófono. Pruebas ad-hoc. Test de inteligencia Wais. Estudio longitudinal. Investigación comparada. El orden de adquisición de las nociones estudiadas no difiere en los dos grupos. Las nociones morfológicas aparecen en los niños con retraso simple y retraso severo con un MLU superior al que presentan los niños normales en el momento de su adquisición. En la adolescencia los sujetos presentan un nivel intelectual dentro de la normalidad. Todos han conseguido el graduado escolar, excepto uno con retardo severo. Todos, excepto uno con retardo ligero, necesitan refuerzo escolar a lo largo de toda la escolaridad. Todos presentan una adecuada adaptación personal y social.

Unamuno, mestre pensador : la import??ncia del llenguatge i la comunicaci?? en l'??mbit educatiu

Resumen basado en el de la publicaci??n

Formaci??, llenguatge i experi??ncia : sobre di??legs poeticofilos??fics de Plat?? i Borges

Resumen basado en el de la publicaci??n

El Llenguatge i el seu futur

Crònica de la conferència oferta per l’intel·lectual George Steiner a l’Aula Magna de la Universitat de Girona que duia per títol “Does language have a future?” on va insistir en algunes idees fonamentals del seu pensament

Emotion and Linguistic Diversity

In this paper we shall try to explain why speakers experience their languages so passionately. One explanation is based on the role language plays in the construction of the community and in the fact that it is a clear mark of belonging. Furthermore, we support another reason. Speakers experience their language as something received from their ancestors and that they are obliged to transmit to their descendents, an imperative which carries an extraordinary emotional charge. In fact, fear of the death of a language is experienced as an act of irreparable non-fulfilment. Why? We believe that language is one of the most evident signs of community, much more than the sum of the individuals of which it is composed. Indeed, it is a long-lasting entity projected into both the past and the future and which, moreover, accumulates within the language the whole of the culture. In the survival of the community and the language we find a response, even though it may be illusory, to the need for transcendence: our ancestors live on in our language and we, if we meet our obligations, live on in the language of our descendents