Por una Europa de la inclusión social

El autor destaca en este articulo que la inmigración extracomunitaria supone para los paises de la Unión Europea una ocasión histórica en la que se pone a prueba la capacidad de las instituciones y los ciudadanos europeos para mantener la cohesión social y al mismo tiempo respetar las diferencias étnicas y culturales. Es lo que él llama formular un nuevo contrato social, en el que la inclusión social de nacionales y extranjeros conduzca a la ciudadanía compartida y la participación política, en lugar de a una integración que no es tal, sino una forma más de asimilación. En este proceso esencial a toda democracia pensada para sociedades plurales, es capital, recuerda el autor, reparar constantemente en el lenguaje utilizado y evitar 10s planteamientos dicotómicos del tipo "nosotros/ellos" que llevan en su germen los prejuicios discriminatorios y el conflicto social

Projecte integrat 'INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa'. Presentació

El conjunt de països europeus amb baixos nivells educatius i les desigualtats en educació (OCDE, 2007) són una realitat preocupant en el marc de la Comissió Europea. Els resultats educatius desiguals entre països i dins de cada Estat membre afecten en sentit negatiu els col·lectius més desfavorits amb baix nivell acadèmic, i generen exclusió social. En aquest sentit es requereix un esforç per superar les desigualtats educatives existents en la societat del coneixement. La recerca europea realitzada fins ara mostra la multidimensionalitat de l"exclusió social i ressalta la seva connexió amb l"educació.

Anàlisi de la integració social dels menors desinternats del Centre Educatiu Oriol Badia

Aquest treball segueix la trajectòria dels joves que han passat pel centre de compliment de mesures judicials de Justícia juvenil Oriol Badia, un cop han estat desinternats del centre, per tal de saber el seu grau d’integració social. Per fer-ho s’ha seguit a tots aquells menors que han superat els sis mesos d’internament en el període comprès entre l’agost de 1992 i el juny de 2004 i se’ls ha passat un qüestionari, on se’ls pregunta respecte alguns aspectes del que fan a l’actualitat. Del total de població possible a estudiar (99 menors) ha estat possible contactar i obtenir resposta en 76 casos. L’estudi és continuïtat d’un altre que es va plantejar objectius molt similars en un període anterior, i que va ser realitzat l’any 1994. Els àmbits d’estudi que s’han tingut en compte són la situació laboral del jove, la seva situació socioeconòmica, la salut, l’estat emocional-relacional i l’àmbit social. Aquests 5 àmbits s’han valorat en quatre categories d’indicadors: molt acceptable, acceptable, regular i desfavorable. Finalment els resultats, expressats en forma de puntuació permet agrupar els nois en tres categories, on es valora si la integració social ha estat favorable, regular o desfavorable, i les relaciona amb les característiques de perfil que presenten els joves. Les principals diferències amb l’estudi anterior es troben amb l’augment de població immigrada i l’aplicació de la Llei 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors, que va entrar en vigor l’any 2001.

Divuit anys de la llei d'Integraci?? Social dels Minusv??lids (LISMI). 'Dieciocho a??os de la Ley de Integraci??n de los Minusv??lidos (LISMI)'

El art??culo hace un r??pido balance de lo que ha significado la Ley de integraci??n social de los minusv??lidos (LISMI) en Catalu??a y hace una valoraci??n de los temas pendientes todav??a dieziocho a??os despu??s de su promulgaci??n, con los aspectos conseguidos y los temas que permanecen abiertos.

Els tallers : per una plena integració social del disminuït psíquic. 'Los talleres : por una total integración social del disminuido psíquico'.

Vídeo fuera de préstamo. Vídeo disponible en castellano: V 118

Integració social i discapacitat : les persones amb la síndrome de Down. 'Integración social y discapacidad : las personas con la síndrome de Down'.

Vídeo disponible en castellano: V 92

L'integració social dels disminuits. 'La integración social de los disminuidos'.

Reportaje emitido el día 18/02/1992 en el programa 'Versió Directe' del Canal 33

Estrat??gies per a la integraci?? social : de la poblaci??n immigrant a Alcobendas. 'Estrategias para la integraci??n social : de la poblaci??n inmigrante de Alcobendas'

Resumen basado en el del autor

Festa i integraci?? social

Resumen basado en el de la publicaci??n

Is there really a backlash against multiculturalism policies? New evidence from the multiculturalism policy index

In much of the western world, and particularly in Europe, there is a widespread perception that multiculturalism has ‘failed’ and that governments who once embraced a multicultural approach to diversity are turning away, adopting a strong emphasis on civic integration. This reaction, we are told, “reflects a seismic shift not just in the Netherlands, but in other European countries as well” (JOPPKE 2007). This paper challenges this view. Drawing on an updated version of the Multiculturalism Policy Index introduced earlier (BANTING and KYMLICKA 2006), the paper presents an index of the strength of multicultural policies for European countries and several traditional countries of immigration at three points in time (1980, 2000 and 2010). The results paint a different picture of contemporary experience in Europe. While a small number of countries, including most notably the Netherlands, have weakened established multicultural policies during the 2000s, such a shift is the exception. Most countries that adopted multicultural approaches in the later part of the twentieth century have maintained their programs in the first decade of the new century; and a significant number of countries have added new ones. In much of Europe, multicultural policies are not in general retreat. As a result, the turn to civic integration is often being layered on top of existing multicultural programs, leading to a blended approach to diversity. The paper reflects on the compatibility of multiculturalism policies and civic integration, arguing that more liberal forms of civic integration can be combined with multiculturalism but that more illiberal or coercive forms are incompatible with a multicultural approach.

La integració de persones amb discapacitats en el lleure. Una resposta educativa i social : les colònies integradores

Aquest vol ser un treball que, emmarcat dins l'esfera del lleure, centri la seva atenció en la interrelació dels vèrtexs d'un triangle que formen els següents components: un grup d'infants i d'adolescents, un grup de monitors i unes activitats de lleure. Els objectius van dirigits als nens i als monitors, perquè aquesta empresa la construeixen entre tots els que hi prenen part. La intervenció psicopedagògica vol aconseguir que la interacció d'aquests elements, en aquest context, possibiliti que tots els nens assoleixin uns objectius educatius i socials determinats. No es tracta d'un plantejament descriptiu dels tipus d'aprenentatge que tenen lloc a la colònia, alguns tan evidents com l'aprenentatge per imitació de models o l'aprenentatge vicari per a l'aprenentatge social d'actituds i de comportaments, sinó d'assessorar els monitors sobre com han d'intervenir en les relacions que s'estableixen en el si de la colònia per tal d'arribar a aconseguir els canvis en els comportaments i en les actituds.

La campaña institucional “rumanos en Europa”, como fenómeno integrador ante la inmigración en España e Italia

La inmigración rumana en España e Italia ha constituido un fenómeno único, tanto por su magnitud como por el corto espacio de tiempo en el que se ha producido. Sin embargo, existe una evidente percepción negativa de los españoles e italianos hacia los rumanos, que se debe en una medida considerable al discurso mediático. Dadas las situaciones, el Gobierno rumano llevó a cabo una campaña institucional, para corregir la imagen generalizada hacia los ciudadanos rumanos, que tuvo dos propósitos: la integración y la aceptación. El presente trabajo representa un proyecto de investigación de los efectos de dicha campaña entre los inmigrantes rumanos y las comunidades autóctonas de los dos países: Italia y España. El diseño de la investigación se centra en dos ciudades con un número elevado de inmigrantes rumanos, como son Barcelona y Milano. Se utiliza el análisis cualitativo, representado por los grupos de discusión, para indagar las opiniones, los sentimientos de afinidad, indiferencia o rechazo del público objeto hacia la campaña.

Estrategias para la inclusión y la cohesión social en Europa desde la educación.

Resumen basado en el de la publicación

Inclusión e exclusión social desde a educación en Europa : proxecto INCLUD-ED. 'Inclusión y exclusión social desde la educación en Europa : proyecto INCLUD-ED'.

Se presenta el proyecto INCLUD-ED, basado en estrategias para la inclusión y cohesión social en Europa. Siguiendo los objetivos de la Estrategia de Lisboa, analiza las estrategias educativas que contribuyen a superar las desigualdades, a promover la cohesión social en Europa, asícomo las que están generando exclusión, especialmente en los grupos considerados vulnerables (emigrantes, personas discapacitadas). En el proyecto participan 14 instituciones europeas y está coordinado por el centro de investigación CREA de la Universidad de Barcelona; de esta manera se estudia cómo desde los diferentes países europeos tratan estos elementos, qué respuesta legislativa se da desde el sistema educativo, qué vislumbran las investigaciones educativas más relevantes o qué prácticas educativas se realizan de manera cotidiana en los centros educativos de Europa.

Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.