Recorregut per les inscripcions llatines de Palma. 'Recorrido por las inscripciones latinas de Palma'.

Resumen tomado del autor

Recorregut per les inscripcions llatines de Palma. Recurs educatiu. 'Recorrido por las inscripciones latinas de Palma. Recurso educativo'.

Resumen tomado de la publicación. Para visualizar el recurso, se deben extraer todos los archivos en una misma carpeta y seguidamente, abrir el fichero 'inscripcions.html'

"Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions" : aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

La idea primera d'aquest projecte d’investigació, sobre les escriptures exposades del Claustre de la Catedral de Santa Maria de Girona, va sorgir d'un senzill treball de classe de doctorat. Es tractava de fer un estudi que tractés sobre el món de la mort: el ritual, la cerimònia, l'enterrament, el dol, etc. Tot el que envolta els primers dies de la mort d'un individu i com el seu record pretén ser etern. Si bé l'època històrica que tractaven era l'antiguitat, el treball que jo pretenia dur a terme era d'una època diferent la qual cosa ja presentava una sèrie de reptes com el fet de tractar-se d'un estudi inèdit degut al plantejament que pretenia portar a la pràctica. Es tractava, doncs, de l'anàlisi de l'actitud socio-cultural de la dona i l'home davant la mort a partir dels testimonis escrits en les seves tombes. Amb la qual cosa es podia veure l'evolució del pensament humà en vers un dels temes que més va preocupar i preocupa i interessa al llarg de tots els temps històrics

Trencant el silenci de la mort: les inscripcions del claustre de la catedral de Girona

En els últims temps s'ha anat consolidant una nova manera d'entendre la història de la cultura escrita, ja que a partir dels signes i símbols escrits es pot aprofundir més en el coneixement d'una determinada societat. Depenent de l'ús que es fa de l'escriptura, podem establir la manera que té la societat d'entendre l'entorn o la visió que té de l'espai físic i mental que l'envolta. En aquest sentit o en aquesta línia de renovació de la cultura escrita hem d'entendre l'interès que pot despertar la recuperació de l'escriptura epigràfica funerària. Aquest tipus d'escriptura ens permet conèixer l'actitud que adoptaven els homes i les dones del passat davant la mort. Així doncs, el que en aquestes pàgines es presenta es troba emmarcat dins aquests corrents d'anàlisi i estudi que des de fa algun temps preocupen els investigadors d'història de la cultura i de les mentalitats

'Aquí es redacten i s'esculpeixen inscripcions': aproximació al corpus epigràfic de la ciutat de Girona

El text que es presenta a continuació: ‘Aquí s'esculpeixen inscripcions’. Aproximació al Corpus epigràfic de la ciutat de Girona, forma part d'un projecte d'investigació i anàlisi molt més ampli del que aquí es pot mostrar. Aquest té com a objectiu principal l'estudi dels signes i símbols escrits de la ciutat de Girona. És a dir, l'estudi de l'ús públic que es fa de l'escriptura, entenent l'escriptura com una eina que fa perdurable un determinat missatge i que pretén arribar a un gran nombre de persones

Inscripciones y antigüedades del Reino de Valencia

Indice: p.107-114

I.F. Card. Stuppanio prov. Aemiliae... Veterum. monument. apud. Vrbinat.... haec bene. auspicato. opere. nuper ad classem. ravennat. eruta monachi. classenses... [Texto impreso]

Tít. en anteport. : "Vetera Monumenta ad Classem Rauennatem nuper eruta"

La Presència d'una dama al claustre. Estudi i edició del testament i la inscripció funerària d'Elionor de Cabrera

Pot semblar agosarat per part nostra parlar d'Elionor de Cabrera quan tants d'altres estudiosos n'han parlat. També som conscients que pot semblar estrany parlar-ne en un monogràfic dedicat a la Catedral de Girona. Ara bé, estrany no ho és, perquè la capella que fundà aquesta dama al claustre s'afegeix als elements arquitectònics i artístics de què es parla en aquests annals i, ben al contrari que agosarat, creiem que val la pena afegir-nos als investigadors que ens han precedit després de la troballa del testament d'Elionor al fons de Cabrera i de Bas de l'Arxiu Ducal de la Casa Medinaceli -en concret entre les còpies en microfilm dipositades a l'Arxiu de Poblet-, perquè considerem que pot aportar dades complementàries als estudis anteriors. De fet, aquest estudi concret neix d'una investigació prèvia sobre les inscripcions del claustre de la catedral; el catàleg que resultà d'aquesta recerca presentava més d'un centenar d'inscripcions, la majoria epitafis, de les quals menys d'una desena corresponien a sepultures de dones. D'aquests pocs testimonis femenins en destacava un, i destacava sobretot perquè la inscripció estava inserida en una capella a part, decorada amb relleus, escuts i una escultura; una capella doncs que destaca entre els murs del claustre (Nonó 2003)

Perfils. David Brotherton

David Brotherton és professor i catedràtic al Departament de Sociologia del John Jay College of Criminal Justice, City University of New York. A mitjan anys noranta va començar a estudiar les bandes juvenils de la ciutat, en especial les llatines. Assegura que sobre les bandes circulen tot de rumors i notícies falses i que treballen per mostrar dades que permetin saber-ne la veritat, perquè «no diu enlloc que per entrar als Latin Kings calgui cometre un delicte». Aquest curs participa en el Seminari Permanent de Criminologia de la Universitat de Girona

A los Edetanos, o a los hijos de Liria : Se dedicó el templo, que acuerda esta lapida ; y à los mismos se dirige mi trabajo sobre ella ...

Pie de imp. tomado de colofón

El plomo escrito de la Bastida de les Alcuses [Texto impreso] : (Mogente)

Precede al tit. : Diputación Provincial de Valencia, Institución Alfonso el Magnánimo, Servicio de Investigación Prehistórica, Sección del C.S.I.C., Instituto de Arqueología Rodrigo Caro

[Colección de grabados con inscripciones y detalles árabes de Córdoba y Granada] [Material gráfico]

Contiene: INSCRIPCIONES ARABES de CORDOVA / Mme. Lingée sculp. INSCRIPCIONES Y CAPITELES Arabes en CORDOVA / E. Lingée sc., Dormier sc. 2.ª ESTAMPA de INSCRIPCIONES y DETALLES ARABIGOS en GRANADA / E.ce Lingée sculp. DETALLES y INSCRIPCIONES Arabes de GRANADA / D. Pedro Arnal del. ; E. Lingée scupsit

Los emigrantes en las áreas mineras y las ciudades de Hispania: religión, identidades y difusión cultural

En el presente artículo analizamos los desplazamientos de cultos indígenas hispanos desde distintas áreas de la Península Ibérica hacia los principales lugares de inmigración en Hispania: las áreas mineras y las ciudades. Proponemos que estos grupos de emigrantes rendían culto en su nueva residencia a las deidades que veneraban en sus regiones de procedencia como un medio de preservar su cohesión social y su identidad cultural. La dureza de la vida laboral en las áreas mineras reforzaba la necesidad de fortalecer los lazos culturales.

Profesionales de la educación en la Hispania romana

La epigrafía latina nos ha legado el recuerdo de doce docentes y un grupo de maestros de escuela en Hispania. Los diferentes textos, la mayoría de carácter funerario y procedente del ámbito urbano, nos aportan información acerca de las funciones que estos profesionales desempeñaron en la sociedad hispana, así como del contexto socio-jurídico del que provenían. En este sentido, la pieza más valiosa es la inscripción dedicada a un gramático llamado L. Memmius Probus en la antigua Tritium Magallum, gracias a la cual conocemos las circunstancias concretas en las que trabajó este educador.