Intellectuals and Japanese Buddhism in Brazil

This study concentrates on the discovery of Japanese Buddhism by Brazilian intellectuals as a group of spiritual practices and as a body of spiritual wisdom. The study has been realized through readings and meetings with Japanese Buddhist monks and/or Japanese immigrants. These intellectuals defend a religious experience based on a universal notion of representations of Japanese Buddhism, which provides them with a non-dualistic philosophical perspective and a unique psychological experience. Through innovative spiritual experiences these intellectuals have broken the tension created within the dispute between secularized science and the Catholic hegemony, both predominant in the intellectual panorama.

Intellectuals in a Network A New Generation Faces the Challenges of Development

Brazilian social thought draws on the inspiration of past masters the common denominator of whose work is probably a deep humanism. Confronting the challenges of a fluid, ever-changing reality is now a matter of survival. The idea of climate change has made the environment, long relegated to second place, a matter of much wider interest and concern. The other great problem is poverty, and here, while there have been undeniable advances, much remains to be done. The main challenge is producing forms of social organization that will allow ordinary citizens to have an impact on what really matters. Developing policy in these areas has engaged the efforts of a wide range of experts from a variety of fields. Whereas university-educated intellectuals once formed an intelligentsia, today they are engaged in practical politics and much more often function as agents who link social actors together than as mere elaborators of theories.

Public Intellectuals, Book Culture and Civil Society

Introduction: the rise and rise of the public intellectual My starting point is the remarkable rise to prominence of public intellectuals – and talk about public intellectuals – over the last decade in Australia. Since 1997, especially, this has occurred around Indigenous questions with the result that issues such as the stolen generations, genocide, the apology and reconciliation have also gained new prominence. This is undeniably a good thing. New ways of thinking about history and the nation and new kinds of public ethical discourse have been put into circulation. History as battleground is preferable to the great Australian silence. And yet – my starting point is also the ambivalent effects and meanings of these recent developments, not least the way that the debates have centred so much around the figure of the 'public intellectual', the way that certain kinds of intellectuals and intellectual discourse have come to dominate the mainstream representation of the issues.

Els Intel·lectuals de "La Nova Catalunya" de L’Havana

L’objectiu principal d’aquest treball és analitzar les característiques i motivacions dels intel·lectuals que es relacionaren amb Cuba durant les primeres dècades del segle XX, a partir dels casos particulars de Josep Conangla i Fontanilles (Montblanc, 1875 – L’Havana, 1965), representant de les figures que s’establiren a l’Illa, i Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 – Barcelona, 1941). Aquests intel·lectuals van mantenir relacions de col·laboració amb la comunitat del Centre Català de L’Havana

Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Ignasi de Solà-Morales: itineraris intel·lectuals

Postprint (author’s final draft)

Estudi comparatiu de la qualitat de vida dels discapacitats intel·lectuals i del desenvolupament en els centres penitenciaris de Catalunya

El present estudi té com a objectiu principal conèixer la qualitat de vida que presenten les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID) que es troben complint condemna en els centres penitenciaris de Catalunya. També pretén explorar i descriure les característiques sociodemogràfiques i criminològiques dels interns amb DID que es troben ubicats als diferents centres penitenciaris, i a diferents unitats o mòduls residencials, així com comparar la qualitat de vida dels interns que estan en el Departament d’Atenció Especialitzada per la DID (DAE-DID) del Centre Penitenciari de Quatre Camins, en funcionament des de juny del 2013, amb la d’altres interns amb DID que es troben complint condemna a d’altres centres penitenciaris de Catalunya, i amb els quals s’intervé de forma menys intensiva. També s’analitzaran les diferències en la qualitat de vida dels DID que estan a presó i els DID amb trastorns de conducta que estan ingressats en centres residencials del medi comunitari. La mostra es va composar de 185 subjectes. Els professionals que tenen contacte amb ells van respondre l’Escala GENCAT (Verdugo, Arias, Gómez, Schalock, 2009). Les diferències trobades en aquest estudi indiquen que els interns amb DID que resideixen al DAE i aquells interns dels quals es té sospita de presència de discapacitat i que no es troben atesos pel programa Accepta presenten un nivells de qualitat de vida similars i significativament superiors als d’aquells interns amb DID atesos pel programa Accepta, apuntant en la línia que els interns ja diagnosticats amb DID estan millor si s’ubiquen en mòduls específics, al marge del funcionament ordinari del centre. Malgrat això, el nivell de qualitat de vida que presenten aquests dos grups no és superior a aquell que presenten els interns sense discapacitat. Tanmateix, el nivell de qualitat de vida dels discapacitats a presons és superior al d’aquelles persones discapacitades que es troben ingressades a centres de la xarxa comunitària. En l’estudi s’apunten alguns possibles factors que poden estar influenciant aquest resultat.

Una iniciativa del fòrum per un altre Mali i de la xarxa d'artistes i intelúlectuals africans per l'ètica i l'estètica : la caravana de la dignitat contra els reixats de filferro espinós de la injustícia i de la indiferència. 'Una iniciativa del foro para otro Mali y de la red de artistas e intelectuales africanos para la ética y la estética : la caravana de la dignidad contra las verjas de alambre espinoso de la injusticia y de la indiferencia'.

Se trata del principio de las ponencias que conformaron la mesa redonda '¿Qué educación, para qué sociedad?'. En ellas se describe la problemática de la inmigración clandestina, la paradoja de Malí, el dolor de las mujeres y la marcha de la dignidad.

Del bilingüisme escolar al bilingüisme passiu, o dels avantatges intelúlectuals als avantatges socials. ' Del bilingüismo escolar al bilingüismo pasivo, o de las ventajas intelectuales a las ventajas sociales'.

Se explican los diversos significados del concepto bilingüismo. Y, partiendo de la situación lingüística actual, se propone la generalización de las ventajas personales del bilingüismo catalán-español. Se reconoce que las ventajas intelectuales son reconocidas por una gran parte de la población escolarizada, pero las ventajas sociales de la utilización de las dos lenguas aún no son aprovechadas ya que la práctica del bilingüismo pasivo aún es mayoritaria en las Islas Baleares.