Specimen glossarii M.S. Cti Latino-Theotisci : quod Rabano Mauro, Archiepiscopo Moguntino, inscribitur, illustrati in quo de multis vocibus, cum Latinis, tum Theotiscis, de quibus passim B. Dietrici von Stade explicationes insertae sunt, agitur, varia quoque non ex profana tantum, sed etiam Sacra & Ecclesiastica antiquitate delibantur. Opus posthumum. Accedunt indices necessari.

Mode of access: Internet.

Wer war der Hebräer, dessen Werke Hrabanus Maurus benutzt hat?

Paul Rieger

Commentatio de Rabano Mauro, primo Germaniae praeceptore. [Progr.]

Mode of access: Internet.

Compendium der Naturwissenschaften an der Schule zu Fulda im IX. Jahrhundert /

"Rhabans ... De universo ... diente als Vorlage für diese Schrift."--p. 8.

Labyrinthum capellae. Le "Annotationes in Marcianum" di Giovanni Scoto Eriugena e la fortuna del neoplatonismo cristiano

The labyrinthum Capella quoted in the title (from a Prudentius of Troyes epistle) represents the allegory of the studium of the liberal arts and the looking for knowledge in the early middle age. This is a capital problem in the early Christianity and, in general, for all the western world, concerning the relationship between faith and science. I studied the evolution of this subject from its birth to Carolingian age, focusing on the most relevant figures, for the western Europe, such Saint Augustine (De doctrina christiana), Martianus Capella (De Nuptiis Philologiae et Mercurii) and Iohannes Scotus Eriugena (Annotationes in Marcianum). Clearly it emerges that there were two opposite ways about this relatioship. According to the first, the human being is capable of get a knowledge about God thanks to its own reason and logical thought processes (by the analysis of the nature as a Speculum Dei); on the other way, only the faith and the grace could give the man the possibility to perceive God, and the Bible is the only book men need to know. From late antiquity to Iohannes Scotus times, a few christian and pagan authors fall into line with first position (the neoplatonic one): Saint Augustine (first part of his life, then he retracted some of his views), Martianus, Calcidius and Macrobius. Other philosophers were not neoplatonic bat believed in the power of the studium: Boethius, Cassiodorus, Isidorus of Seville, Hrabanus Maurus and Lupus of Ferriéres. In order to get an idea of this conception, I finally focused the research on Iohannes Scotus Eriugena's Annotationes in Marcianum. I commented Eriugena's work phrase by phrase trying to catch the sense of his words, the reference, philosophical influences, to trace antecedents and its clouts to later middle age and Chartres school. In this scholastic text Eriugena comments the Capella's work and poses again the question of the studium to his students. Iohannes was a magister in schola Palatina during the time of Carl the Bald, he knew Saint Augustine works, and he knew Boethius, Calcidius, Macrobius, Isidorus and Cassiodorus ones too. He translated Pseudo-Dionysius the Areopagite and Maximus the Confessor. He had a neoplatonic view of Christianity and tried to harmonize the impossibility to know God to man's intellectual capability to get a glimpse of God through the study of the nature. According to this point of view, Eriugena's comment of Martianus Capella was no more a secondary work. It gets more and more importance to understand his research and his mystic, and to understand and really grasp the inner sense of his chief work Periphyseon.

Fuldensium antiquitatum libri IIII.

Includes index.

La silla como modelo para aprender a detectar elementos que intervienen en la representación escultórica: Una propuesta de ABP en la asignatura ESCULTURA II

Duración (en horas): Más de 50 horas. Nivel educativo: Grado

Economía Política: análisis del Estado del Bienestar mediante la metodología ABP

Duración (en horas): De 41 a 50 horas. Destinatario: Estudiante y Docente

Antimicrobial peptides and alytesin are co-secreted from the venom of the Midwife toad, Alytes maurus (Alytidae, Anura): Implications for the evolution of frog skin defensive secretions

The skin secretions of frogs and toads (Anura) have long been a known source of a vast abundance of bioactive substances. In the past decade, transcriptome data of the granular glands of anuran skin has given new impetus to investigations of the putative constituent peptides. Alytes obstetricans was recently investigated and novel peptides with antimicrobial activity were isolated and functionally characterised. However, genetic data for the evolutionarily ancient lineage to which Alytes belongs (midwife toads; Alytidae) remains unavailable.

Here we present the first such genetic data for Alytidae, derived via the granular gland transcriptome of a closely-related species of midwife toad, Alytes maurus. First, we present nucleotide sequences of the entire peptide precursors for four novel antimicrobial peptides (AMPs). The two precursors resemble those from Bombinatoridae in both their structural architecture and amino acid sequence. Each precursor comprises two AMPs as tandem repeats, with a member of the alyteserin-1 family (alyteserin-1Ma: GFKEVLKADLGSLVKGIAAHVAN-NH2 or alyteserin-1Mb: GFKEVLKAGLGSLVKGIPAHVAN-NH2) followed by its corresponding member from the alyteserin-2 family (alyteserin-2Ma: FIGKLISAASGLLSHL-NH2 or alyteserin-2Mb: ILGAIIPLVSGLLSHL-NH2). Synthetic replicates of the four AMPs possessed minimal inhibitory concentrations (MICs) ranging from 9.5 to 300 µM, with the most potent being alyteserin-2Ma. Second, we also cloned the cDNA encoding an alytesin precursor, with the active alytesin exhibiting high sequence identity to bombesin-related peptides from other frogs. All putative mature peptide sequences were confirmed to be present in the skin secretion via LC/MS.

The close structural resemblance of the alyteserin genes that we isolated for A. maurus with those of Bombina provide independent molecular evidence for a close evolutionary relationship between these genera as well as more support for the convergent evolution of the AMP system within anurans. In contrast to the more evolutionarily conserved nature of neuropeptides (including alytesin, which we also isolated), the more variable nature of the AMP system together with the sporadic distribution of AMPs among anuran amphibians fuels in part our hypothesis that the latter system was co-opted secondarily to fulfil a function in the innate immune system, having originally evolved for defence against potential macropredators.

Français 784

Contient : 1° « Le Roumanz de Thebes » ; 2° « Le Roumans de Heneas »

Aportes del Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) en la enseñanza de la Fisiología Animal en un programa de Zootecnia

En partant de quelques difficultés observées autour des aspects de la conceptualisation technoscientifique et de l’intégration de la de la théorie et la pratique dans l’apprentissage de la physiologie animale chez les étudiants du programme de Zootechnie de l’Université Nationale de Colombie, siège Medellín, cette recherche propose une stratégie didactique s’appuyant sur la méthode de l’Apprentissage Basé sur les Problèmes (ABP), appliquée spécifiquement aux sujets de thermorégulation et stress physiologique des animaux domestiques. Dans cette étude de cas on a travaillé avec un échantillon de huit étudiants à qui on a présenté dès la première session un problème didactique pour être résolu à travers le cours. Afin d’évaluer le processus on a réalisé trois enquêtes nommées Épreuves de Niveau de Formulation (NF) réalisées à différents moments de l’essai : l’une avant de commencer avec le sujet (NF 1), l’autre après la troisième classe théorique donnée et avant de faire la pratique sur le terrain (NF 2), et l’autre à la fin du processus (NF 3). Finalement on a réalisé des entretiens individuels avec chaque étudiant afin de connaître sa perception concernant la méthode. L’information obtenue a été soumise à une analyse qualitative et par des correspondances, par le biais du programme QDA Miner à travers de la révision et codification des textes provenants des enquêtes et de l’entretien individuel, complétés à leur tour par des observations sur le terrain, en analysant le changement conceptuel, la relation théorie-pratique et les correspondances entre les variables et les catégories établies. Parmi les principaux résultats obtenus on souligne le fait qu’après avoir appliqué l’ABP dans ce cours de Physiologie Animale le changement conceptuel a été favorisé et le problème formulé a servi comme connecteur entre la théorie et la pratique. En outre, on a observé la fusion des connaissances préalables avec les nouveaux acquis, l’apprentissage significatif, l’amélioration du niveau de formulation et l’augmentation de la scientificité des définitions; également il a mené à la solution viii de problèmes et à surmonter les obstacles épistémologiques comme la pluridisciplinarité et la non-linéarité. Il reste comme recommandation celle d’évaluer cette méthode dans d’autres sujets de la Physiologie Animale, dans d’autres sciences, dans des échantillons d’une taille majeure, ainsi comme approcher le sujet de l’évaluation appliquée directement à cette méthode.

Implementació de la sessió plenària en l'ABP, una proposta generada pels estudiants

En el marc de l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior i a partir del procés de Bolonya, a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Girona s’inicià el Pla Pilot dels Estudis de Grau en Infermeria durant el curs 2004/05. Durant els anys 2005-2008 s’ha portat a terme la formació bàsica del professorat en metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). El curs 2006/07 s’inicià el treball d’innovació docent, on el 15% dels continguts de totes les assignatures troncals del Pla d’estudis vigent, es treballen de forma integrada amb metodologia ABP. En l'avaluació de la innovació introduïda es va posar de manifest que els estudiants preferien la metodologia docent ABP a la classe magistral, encara que els generava un cert grau d’inseguretat. Una de les propostes de millora que proposaren els estudiants, especialment els de segon curs, fou la de trobar un espai per posar en comú el treball fet entre els diferents grups i que aquest fos validat pels professors experts. En aquest curs (2007/08) hem incorporat alguns elements nous com és la sessió plenària. El propòsit de la introducció de la sessió plenària respon, principalment, a la intenció de clarificar i posar en comú els continguts treballats pels diferents grups en cada objectiu dels diferents casos, per tal de facilitar la comprensió dels mateixos als estudiants. Es tracta doncs d’una sessió conjunta de síntesi on cada grup exposa el treball fet al grup classe. El paper dels professors en aquesta sessió és validar els continguts treballats pels diferents grups

Un nuevo modelo de aprendizaje basado en problemas, el ABP 4x4, es eficaz para desarrollar competencias profesionales valiosas en asignaturas con m??s de 100 alumnos

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Experiència d'implementació de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al primer curs dels estudis de medicina en una facultat de nova creació

La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats