La mandíbula de Banyoles, un descobriment centenari

Article on es descriu global i breument alguns dels temes relacionats amb la mandíbula de Banyoles: el descobriment i els estudis realitzats pel seu descobridor –Pere Alsius i Torrent-, el lloc on es va localitzar, la pròpia mandíbula i les possibles datacions

Diagnosi ambiental d'oportunitats de minimització a l'Ajuntament de Banyoles

Aplicació d'una DAOM (Diagnosi Ambiental d’Oportunitats de Minimització)a l'Ajuntament de Banyoles. Una DAOM és una eina desenvolupada pel Centre per a l’Empresa i el Medi Ambient, que consisteix en l’avaluació d’una activitat o procés, per determinar les possibles oportunitats de prevenció i reducció en origen de la contaminació, i aportar-hi alternatives d’actuació tècnica i econòmicament viables

Diagnosi de l’estat ecològic de les poblacions de nàiades als recs i rieres de l’Estany de Banyoles: propostes de gestió per la seva conservació

Estudi sobre la situació actual de les nàiades dels recs de l’estany de Banyoles, concretament de les espècies unio elongatulus penchinatianus, potomida littoralis subreniformis i anodonta cygnea. Amb les dades recollides es fa una proposta de pla de gestió per a la conservació, protecció i repoblació d’aquestes espècies a la zona

Els Aiguamolls de la Puda de Banyoles: una proposta de gestió

La Puda, no fa pas tants anys, constituïa un espai emblemàtic de Banyoles i, en canvi, avui dia ha esdevingut un àmbit totalment al marge de la dinàmica de la ciutat. La realitat actual mostra que és un espai que no ha desenvolupat les seves potencialitats, fet que l'ha portat a no posseir plenament les característiques d'un parc urbà ni les pròpies d'una àrea natural. L'objectiu principal d'aquest article és proposar un model de gestió per als aiguamolls de la Puda, amb el propòsit de regenerar i protegir ambientalment la zona i recuperar per a la societat banyolina un espai oblidat. Es tracta, dones, de contemplar-ne tant la vessant natural com la social i de fer-ho prenent en consideració diferents escales d’anàlisi. Les raons que condueixen a tal objectiu es fonamenten en la convicció que tot i la precària salut ambiental que pateix la lona, encara està en condicions de desenvolupar plenament el seu alt valor ecològic, i que tot i la marginalitat que presenta respecte a la resta del municipi, manté la possibilitat d'esdevenir un espai singular i atractiu que participi activament de la vida banyolina

Maleta pedagògica familiar "Descobrim l'estany de Banyoles"

L’educació ambiental a Catalunya i, en concret a les comarques gironines, compta amb una certa tradició. Són diversos els equipaments que, de mica en mica, han anat oferint a les escoles la possibilitat de fer un aprenentatge directe i experimental de les Ciències Naturals i Socials, tot oferint als centres allò que la seva infraestructura no els permet obtenir o allò que el seu context geogràfic els impedeix conèixer. Doncs la ciutat de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, constitueixen una zona de gran interès paisatgístic i natural, a més de cultural i artístic, que comporten un gran nombre de possibilitats didàctiques ja que el propi medi ofereix un ampli ventall de recursos pedagògics. Per això, amb l’interès de fer conèixer als escolars de Catalunya la riquesa de la comarca i de recolzar amb l'experiència directa el treball de l'aula, va néixer l’Escola de Natura de Banyoles (d’ara endavant EdNB)

Aproximació a la fauna malacològica de l'estany de Banyoles mitjançant l'anàlisi de les restes retingudes pel sediment

Es dóna un llistat de les espècies de mol·luscs presents a les mostres de dragatges efectuats a l'Estany de Banyoles durant el mes de juliol de 1985. Es constata que, excepte per al bivalve Pisidium casertanum, la resta de mol.luscs (tots gasteròpodes) dels que només es va trobar la closca, corresponen a exemplars de la fauna malacològica de les ribes de l'estany o de les rieres que hi aboquen, que haurien estat transportats passivament fins on varen ser trobats

Un model de guia didàctica [Ressenya del llibre Itinerari geològic de Banyoles : descoberta del funcionament del sistema lacustre, de David Brusi , Joan Bach i Miquel Sanz]

Ressenya del llibre 'Itinerari geològic de Banyoles : descoberta del funcionament del sistema lacustre' de David Brusi, Joan Bach i Miquel Sanz, editat per l' Ajuntament de Banyoles i Eumo Editorial l'any 1990

La zona lacustre de Banyoles (Girona, España)

Descripció de la zona lacustre de Banyoles des del punt de vista geològic i hidrogeologic

Evidence as to man's place in nature /

Mode of access: Internet.

Fossil associations from the middle and upper Eocene strata of the Pamplona Basin and surrounding areas (Navarre, western Pyrenees)

Fossil associations from the middle and upper Eocene (Bartonian and Priabonian) sedimentary succession of the Pamplona Basin are described. This succession was accumulated in the western part of the South Pyrenean peripheral foreland basin and extends from deep-marine turbiditic (Ezkaba Sandstone Formation) to deltaic (Pamplona Marl, Ardanatz Sandstone and Ilundain Marl formations) and marginal marine deposits (Gendulain Formation). The micropalaeontological content is high. It is dominated by foraminifera, and common ostracods and other microfossils are also present. The fossil ichnoasssemblages include at least 23 ichnogenera and 28 ichnospecies indicative of Nereites, Cruziana, Glossifungites and ?Scoyenia-Mermia ichnofacies. Body macrofossils of 78 taxa corresponding to macroforaminifera, sponges, corals, bryozoans, brachiopods, annelids, molluscs, arthropods, echinoderms and vertebrates have been identified. Both the number of ichnotaxa and of species (e. g. bryozoans, molluscs and condrichthyans) may be considerably higher. Body fossil assemblages are comparable to those from the Eocene of the Nord Pyrenean area (Basque Coast), and also to those from the Eocene of the west-central and eastern part of South Pyrenean area (Aragon and Catalonia). At the European scale, the molluscs assemblages seem endemic from the Pyrenean area, although several Tethyan (Italy and Alps) and Northern elements (Paris basin and Normandy) have been recorded. Palaeontological data of studied sedimentary units fit well with the shallowing process that throughout the middle and late Eocene occurs in the area, according to the sedimentological and stratigraphical data.

A modern human pattern of dental development in Lower Pleistocene hominids from Atapuerca-TD6 (Spain)

The study of life history evolution in hominids is crucial for the discernment of when and why humans have acquired our unique maturational pattern. Because the development of dentition is critically integrated into the life cycle in mammals, the determination of the time and pattern of dental development represents an appropriate method to infer changes in life history variables that occurred during hominid evolution. Here we present evidence derived from Lower Pleistocene human fossil remains recovered from the TD6 level (Aurora stratum) of the Gran Dolina site in the Sierra de Atapuerca, northern Spain. These hominids present a pattern of development similar to that of Homo sapiens, although some aspects (e.g., delayed M3 calcification) are not as derived as that of European populations and people of European origin. This evidence, taken together with the present knowledge of cranial capacity of these and other late Early Pleistocene hominids, supports the view that as early as 0.8 Ma at least one Homo species shared with modern humans a prolonged pattern of maturation.

Synthesizing and databasing fossil calibrations: divergence dating and beyond

Divergence dating studies, which combine temporal data from the fossil record with branch length data from molecular phylogenetic trees, represent a rapidly expanding approach to understanding the history of life. National Evolutionary Synthesis Center hosted the first Fossil Calibrations Working Group (3–6 March, 2011, Durham, NC, USA), bringing together palaeontologists, molecular evolutionists and bioinformatics experts to present perspectives from disciplines that generate, model and use fossil calibration data. Presentations and discussions focused on channels for interdisciplinary collaboration, best practices for justifying, reporting and using fossil calibrations and roadblocks to synthesis of palaeontological and molecular data. Bioinformatics solutions were proposed, with the primary objective being a new database for vetted fossil calibrations with linkages to existing resources, targeted for a 2012 launch.

Review ["Telling the Evolutionary Time : Molecular Clocks and the Fossil Record" edited by Philip C. J. Donoghue and M. Paul Smith]

Determining the temporal scale of biological evolution has traditionally been the preserve of paleontology, with the timing of species originations and major diversifications all being read from the fossil record. However, the ages of the earliest (correctly identified) records will underestimate actual origins due to the incomplete nature of the fossil record and the necessity for lineages to have evolved sufficiently divergent morphologies in order to be distinguished. The possibility of inferring divergence times more accurately has been promoted by the idea that the accumulation of genetic change between modern lineages can be used as a molecular clock (Zuckerkandl and Pauling, 1965). In practice, though, molecular dates have often been so old as to be incongruent even with liberal readings of the fossil record. Prominent examples include inferred diversifications of metazoan phyla hundreds of millions of years before their Cambrian fossil record appearances (e.g., Nei et al., 2001) and a basal split between modern birds (Neoaves) that is almost double the age of their earliest recognizable fossils (e.g., Cooper and Penny, 1997).