Els horts urbans a la ciutat de Barcelona: les experiències d'horts urbans comunitaris com a formes d'intervenció social i ambiental

Aquest estudi presenta la situació actual dels horts urbans (i periurbans) a la ciutat de Barcelona, els quals s'han classificat segons el tipus d'organització desenvolupada a cada projecte. Així, podem trobar horts de gestió: a) individual i autogestionada; b) comunitària i autogestionada; c) individual i supervisada, i d) comunitària i supervisada. Els horts urbans es presenten, en general, com una eina interessant en la millora de la sostenibilitat urbana. A més de tenir una clara funció d'entreteniment, són propostes que consideren la internalització a les ciutats de la producció de part dels aliments que s'hi consumeixen i alhora aprofiten part dels residus que s'hi produeixen. En particular, els horts urbans comunitaris i autogestionats – el centre d'aquest estudi – es plantegen com espais de participació i autogestió d'acord a la complexitat del context local, d'integració social a través de noves formes de relació i de creació, d'educació ambiental i de transmissió i intercanvi de coneixements inter-generacional. A més, es presenten com una alternativa d'organització realment participativa del territori urbà. Finalment, i d'acord amb l'anterior, es destaquen un conjunt de característiques dels projectes d'horts urbans comunitaris, que juguen un rol fonamental en la capacitat d'aquests per intervenir en aspectes socials i ambientals de la ciutat; característiques que s'haurien de tenir en compte a l'hora de promocionar i implementar projectes d'horts urbans de qualsevol tipus.

Com es recorre en les noves formes d'organització de treball (NFOT) a la subjectivitat del treballador i quines repercussions té en el procés de treball en LED?

Anàlisi de la introducció de les noves formes de treball a una empresa que introdueix tot un canvi de cultura per adaptar-se a la realitat empresarial i com afecta això em la subjectivitat dels treballadors.

Histoires de vie, témoignages, autobiographies de terrain : formes d'énonciation et de textualisation

Dans ce volume collectif, des anthropologues, des historiens et des linguistes s'interrogent, à partir de leur point de vue respectif, sur la relation entre "observateur" et "observé" quand celle-ci est basée sur la collecte, la mise en forme et l'analyse d'un type particulier de documents : les histoires de vie, les biographies de terrain, et plus généralement toutes formes de témoignages, de comptes rendus et de récits se référant aux unes ou aux autres. Il s'agit de faire émerger des points de vue complémentaires sur les formes d'objectivation de l'observation et de représentation du processus de récolte des données, sur les figurations de la voix du narrateur et du sujet-agent, sur le métalangage et son efficacité dans la construction de la connaissance et du type de savoir qui en dérive

La normalisation des services aux Etats-Unis et en Europe : une analyse institutionnelle des formes d'autorité privée

This chapter explores the institutional environments in which standards for the service sector are expected to support the rise of a global knowledgebased economy. The analysis relies on global political economy approaches to extend to the area of services standards the assumption that the process of globalisation is not opposing states and markets, but a joint expression of both of them including new patterns and agents of structural change through formal and informal power and regulatory practices. It analyses how services standards gain authority in the institutional environment in Europe and in the United States and the extent to which this authority is recognised at the transnational level. In contrast to conventional views opposing the European and American standardisation systems, the chapter shows that institutional developments of services standards are likely to face trade-offs and compromises across those systems.

Interacció, influència educativa i formes d'organització de l'activitat conjunta.

L'objectiu d'aquest article és presentar les principals opcions te6riques i metodol6giques d'un projecte d'investigació en curs en el Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona. El nucli d'aquesta problematica pot definir-se, en una primera aproximació, com I'estudi d'alguns mecanismes d'influéncia educativa que es manifesten en la interacció entre el professor i els alumnes o hi actuen a través seu, en el cas de I'educació escolar, i la interacció entre I'adult i el nen, en el cas de situacions educatives no escolars.

Formes d"ocupació d"alta muntanya a la vall de la Vansa (Serra del Cadí - Alt Urgell) i a la vall del Madriu-Perafita-Claror (Andorra): estudi diacrònic de paisatges culturals pirinencs

Els medis d'alta muntanya han estat tradicionalment concebuts com espais naturals, caracteritzats per la marginalitat de les activitats humanes. Tanmateix, en les darreres dècades, diversos projectes d'investigació han posat de manifest que a Europa, l'alta muntanya constitueix un espai humanitzat des d'antic, en molts casos, des del Mesolític. Des d"aquesta nova perspectiva, la muntanya ha passat a constituir un paisatge humanitzat, cultural, modelat al llarg del temps. Els estudis en curs plantegen analitzar aquests espais com a paisatges culturals en totes les seves dimensions, mediambiental i social o humana. En aquest nou context, l"anàlisi del registre arqueològic i de les adaptacions humanes al medi requereix d"una aproximació integral des de l"Arqueologia del Paisatge, la Història Ambiental i la Paleoecologia.

"Je ne vaux rien" et autres formes d'auto-critique : état des lieux et interventions thérapeutiques

L'auto-critique représente une évaluation sévère ou punitive du soi. Elle est omniprésente dans la culture, la vie quotidienne ou encore dans le contexte de la psychothérapie. L'auto-critique peut nous permettre une remise en question, nous ouvrir de nouvelles perspectives et nous guider. Cependant, elle peut également devenir excessive, rigide et s'avérer délétère. Cet article a pour objectif d'établir un état des lieux de la littérature existant sur cette notion. Premièrement, sa définition sera clarifiée et des éléments constitutifs de son développement seront présentés. Deuxièmement, cet article visera à dresser un descriptif des liens que l'auto-critique entretient avec la psychopathologie, notamment avec la dépression. Enfin, la troisième section de cet article sera l'occasion de proposer certaines interventions thérapeutiques permettant de réduire l'auto-critique.

Les formes d'assentament a Catalunya i al món. 'Las formas de asentamiento en Cataluña y en el mundo'.

Crédito común para Secundaria 16-18 años para el área de Ciencias Humanas y Sociales. En él se presenta la Geografía como un centro de interés alrededor del cual, y de forma interdisciplinar, se articulan el resto de áreas. Se pretende profundizar en el conocimiento de la Geografía como ciencia atendiendo a sus temas y procedimientos, así como diferenciando sus niveles descriptivos y explicativos. Se pretende también definir las características principales de la Geografía catalana relacionándolas y comparándolas con fenómenos y procesos de ámbito mundial. Se sugieren 42 actividades de aprendizaje.