Hisendes locals i turisme: tres assaigs

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals. Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions. La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts.

Social capital and government in the production of public goods

As a response to the rapidly growing empirical literature on social capital and the evidence of its correlation with government performance, we build a theoretical framework to study the interactions between social capital and government's action. This paper presents a model of homogeneous agents in an overlapping generations framework incorporating social capital as the values transmitted from parent to child. The government's role is to provide public goods. First, government expenditure is exogenously given. Then, it will be chosen at the preferred level of the representative agent. For both setups the equilibrium outcomes are characterized and the resulting dynamics studied. Briefly we include an analysis of the effect of productivity growth on the evolution of social capital. The results obtained caution caution against both the crowding out effect of the welfare state and the impact of sustained economic growth on social capital.

How universal is behavior? A four country comparison of spite, cooperation and errors in voluntary contribution mechanisms

This paper studies behavior in experiments with a linear voluntary contributions mechanism for public goods conducted in Japan, the Netherlands, Spain and the USA. The same experimental design was used in the four countries. Our 'contribution function' design allows us to obtain a view of subjects' behavior from two complementary points of view. If yields information about situations where, in purely pecuniary terms, it is a dominant strategy to contribute all the endowment and about situations where it is a dominant strategy to contribute nothing. Our results show, first, that differences in behavior across countries are minor. We find that when people play "the same game" they behave similarly. Second, for all four countries our data are inconsistent with the explanation that subjects contribute only out of confusion. A common cooperative motivation is needed to explain the date.

Bidding for the surplus: realizing efficient outcomes in general economic environments

In this paper, we consider two classes of economic environments. In the first type, agents are faced with the task of providing local public goods that will benefit some or all of them. In the second type, economic activity takes place via formation of links. Agents need both to both form a network and decide how to share the output generated. For both scenarios, we suggest a bidding mechanism whereby agents bid for the right to decide upon the organization of the economic activity. The subgame perfect equilibria of this game generate efficient outcomes.

Frames and games

Decision-makers are sometimes influenced by the way in which choice situations are presented to them or "framed" This can be seen as an important challenge to the social sciences, since strong and pervasive framing effects would make it difficult to study human behavior in a synthetic or theoretic manner. We present results from experiments with dilemma games designed to shed light on the effects of several frame variations. We study, among others, the particular public bad frame used by Andreoni (1995) and two more naturalistic frames involving stories. Our results show that none of the frame manipulations have a significant effect on average behavior, but we do find some effects on extreme behavior. We also find that incentives do matter where frames do not matter.

On punishment and well-being

The existence of punishment opportunities has been shown to cause efficiency in public goods experiments to increase considerably. In this paper we ask whether punishment also has a downside in terms of process dissatisfaction. We conduct an experiment to study the conjecture that an environment with stronger punishment possibilities leads to higher material but lower subjective well-being. The more general motivation for our study stems from the notion that people??s subjective well-being may be affected by the institutional environment they find themselves in. Our findings show that harsher punishment possibilities lead to signficantly higher well-being, controlling for earnings and other relevant variables. People derive independent satisfaction from interacting under the protection of strong punishment possibilities. These results complement the evidence on the neural basis of altruistic punishment reported in de Quervain et al. (2004).

Efficient and stable collective choices under gregarious preferences

We consider collective choice problems where a set of agents have to choose an alternative from a finite set and agents may or may not become users of the chosen alternative. An allocation is a pair given by the chosen alternative and the set of its users. Agents have gregarious preferences over allocations: given an allocation, they prefer that the set of users becomes larger. We require that the final allocation be efficient and stable (no agent can be forced to be a user and no agent who wants to be a user can be excluded). We propose a two-stage sequential mechanism whose unique subgame perfect equilibrium outcome is an efficient and stable allocation which also satisfies a maximal participation property.

Free Mobility and Taste-Homogeneity of Jurisdiction Structures

We consider a population of agents distributed on the unit interval. Agents form jurisdictions in order to provide a public facility and share its costs equally. This creates an incentive to form large entities. Individuals also incur a transportation cost depending on their location and that of the facility which makes small jurisdictions advantageous. We consider a fairly general class of distributions of agents and generalize previous versions of this model by allowing for non-linear transportation costs. We show that, in general, jurisdictions are not necessarily homogeneous. However, they are if facilities are always intraterritory and transportation costs are superadditive. Superadditivity can be weakened to strictly increasing and strictly concave when agents are uniformly distributed. Keywords: Consecutiveness, stratification, local public goods, coalition formation, country formation. JEL Classification: C71 (Cooperative Games), D71 (Social Choice; Clubs; Committees; Associations), H73 (Interjurisdictional Differentials and Their Effects).

International regimes as knowledge syndicates? Energy and trends of global governance

El poder de l'Estat i la sobirania tradicional s'està deteriorant de manera constant, sobretot en termes de la provisió de certs béns públics fonamentals. Els Estats, en particular, són incapaços de manejar el coneixement i la informació que és essencial per mantenir la competitivitat i la sostenibilitat en una economia interdependent. Estructures fiables de la governança mundial i la cooperació internacional estan lluny de ser establertes. Energia com a problema a les agendes p dels governs, les empreses privades i la societat civil és un exemple manifest d'aquesta dinàmica.. L'actual sistema de governança mundial d'energia implica accions polítiques disperses per actors divers. L'Agència Internacional de l'Energia té un paper destacat, però està debilitat per la seva composició limitada i basada en el coneixement- epistèmic en lloc del material o executiu. Aquest treball sosté que ni la mida ni nombre de membres disponibles estan dificultant la governabilitat mundial d'energia. Més aviat, l'energia és una sèrie de béns públics que es troben als llimbs, on els estats no poden pagar la seva disposició, així com els diversos interessos impedir l'establiment d'una autoritat internacional. Després de la introducció de la teoria del règim internacional i el concepte de coneixement basats en les comunitats epistèmiques, l'article revisa l'estat actual de la governabilitat de l'energia mundia. A continuació es presenta una comparació d'aquesta estructura amb els règims de govern nacional i regional, d'una banda, i amb règims globals ambientals i de salut, de l'altra

Precios implícitos de los atributos de los productos turísticos: ¿Qué esconde el efecto de la localización?

Different studies have decomposed the prices of tourism products into the implicit prices of their attributes (category and services), location and time of the year. These studies usually consider location as a residual indicator of the environment surrounding the tourism product, that is, an indicator unexplained by the model and which includes several elements. This paper analyses in-depth the factors which, according with previous studies, might be include in the variable “location”, such as natural capital; cultural, gastronomic and sportive supply; or public goods and services

Superstars need social benefits: an experiment on network formation

We investigate contributions to the provision of public goods on a network when efficient provision requires the formation of a star network. We provide a theoretical analysis and study behavior is a controlled laboratory experiment. In a 2x2 design, we examine the effects of group size and the presence of (social) benefits for incoming links. We find that social benefits are highly important. They facilitate convergence to equilibrium networks and enhance the stability and efficiency of the outcome. Moreover, in large groups social benefits encourage the formation of superstars: star networks in which the core contributes more than expected in the stage-game equilibrium. We show that this result is predicted by a repeated game equilibrium.

The global carbon budget:a conflicting claims problem

Despite global environmental governance has traditionally couched global warming in terms of annual CO2 emissions (a flow), global mean temperature is actually determined by cumulative CO2 emissions in the atmosphere (a stock). Thanks to advances of scientific community, nowadays it is possible to quantify the \global carbon budget", that is, the amount of available cumulative CO2 emissions before crossing the 2oC threshold (Meinshausen et al., 2009). The current approach proposes to analyze the allocation of such global carbon budget among countries as a classical conflicting claims problem (O'Neill, 1982). Based on some appealing principles, it is proposed an efficient and sustainable allocation of the available carbon budget from 2000 to 2050 taking into account different environmental risk scenarios. Keywords: Carbon budget, Conflicting claims problem, Distribution, Climate change. JEL classification: C79, D71, D74, H41, H87, Q50, Q54, Q58.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

Unconventional Determinants of Greenhouse Gas Emissions: The Role of Trust

[cat] Les normes socials han estat incloses en la teoria de l’acció col.lectiva per a superar les dificultats per explicar perquè la gestió del béns comuns podria ser més efectiva quan s’autoregula per les mateixes comunitats. El paper rellevant de la confiança en els altres s’ha identificat en diversos contextos d’acció social a nivell local, però només recentment s’ha considerat la idea que també podria ser rellevant en el cas de béns comuns de caire global, seguint l’evidència bàsicament descriptiva recollida per Elinor Ostrom. Però fins ara no hi havia proves quantitatives disponibles d’aquesta idea. Utilitzant un conjunt de dades de 29 països europeus durant el període 1990-2007, donem evidència empírica a favor del paper del nivell de confiança en els altres en el context dels béns públics globals. Concloem que el nivell de confiança en els altres té un impacte reductor de les emissions de gasos d’efecte hivernacle; per exemple, l’extrapolació dels resultats implicaria una reducció d’emissions d’Espanya del 12,5% si el nivell mitjà de confiança en els altres dels espanyols fos tan elevat com els dels suecs.

Política de la competència de la Unió Europea en el sector audiovisual. El cas dels operadors públics estatals de televisió a Espanya i el Regne Unit: RTVE i BBC

Estudi elaborat a partir d’una estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat d’Oxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la política de la competència de la Unió Europea ha contribuït a la configuració del sector públic televisiu espanyol i britànic. El marc teòric està basat en el concepte d’ “europeització”, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les polítiques estatals amb les europees mitjançant dos mecanismes: la redistribució de recursos i els efectes en la socialització de la política europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximació en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial repàs bibliogràfic s'han estudiat les accions de la Comissió Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicació sobre aplicació de la reglamentació d'ajudes públiques al sector de la radiodifusió de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i polítics del sector a Brussel•les, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procés d’Europeïtzació es un fenomen creixent en el sector audiovisual públic a Espanya i el Regne Unit, però que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influència de la UE. L'anàlisi de les entrevistes qualitatives mostren també que hi ha una relació inversament proporcional entre la tradició democràtica i el grau d’influència i de referència que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acció de la política de la competència de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans públics estatals.