Joan Oliver : l'escepticisme apassionat. 'Joan Oliver : el escepticismo apasionado'.

Resumen basado en el del vídeo en catalán

Scepticism Revisited

Liberalism claims that for a subject S to be justified in believing p, a proposition about the external world, on the basis of his senses it is not necessary to be antecedently justified in believing propositions as there is an external world. On the other hand, conservatism claims that to be justified in believing that p on the basis of one’s perception, one must have antecedent justification to believe that p. Intuitively, we are inclined to think that liberalism about the structure of perceptual justification fits better with our epistemic practices. We acknowledge that, although we cannot produce warrant for the background belief in the external world, our empirical beliefs can be perceptually justified. However, I am interested in arguing that conservatism is theoretically better supported than liberalism. The first reason to defend this is based on the fact that in embracing liberalism dogmatism is affected by pervasive problems. The second one comes from recognizing the strength of the argument based on the thesis that experience is theory-laden. But not all are advantages for conservatism. Conservatism is presupposed in contemporary formulations of scepticism through the requirement of prior justification for background assumptions, and this fact compels anti-sceptical conservatives to conceive a non-evidential form of warrant, entitlement, to contest the sceptical threat My main worry is that, although the path of entitlement has some prospects to succeed, this new notion of justification seems to be posed ad hoc for conservatives to solve the sceptical problem. These contents are organized along the three chapters. The result of chapter 1 is a pattern of sceptical argument formed by two premises: P1*, a conservative principle, and P2*. In chapter 2 and chapter 3 two anti-sceptical proposals against the argument sketched in chapter 1 are described. Chapter 2 is devoted to explain and assess a first anti-sceptical proposal that denies P1*: dogmatism. Moreover, in chapter 3, another anti-sceptical strategy is described (the route of entitlement) that contests scepticism denying the plausibility of P2*.

Estructura de la justificació epistèmica

Estudi realitzat a partir d’una estada a la Uniersity de Sheffield, Gran Bretanya, entre octubre del 2007 i febrer del 2008. El treball ha estat centrat en el debat entre liberals i conservadors sobre l’estructura de la justificació perceptiva. Avuí en dia hi ha molts filòsofs que retornen al dogmatisme del sentit comú proclamat per G.E. Moore i la seva Prova sobre el Món Extern: I-Hi ha alguna cosa que sembla una mà; II-Hi ha una mà; III-Hi ha un món extern. És àmpliament acceptat que aquesta prova no constitueix una resposta satisfactòria a l’escepticisme sobre el nostre dret a dir que sabem, però quan es tracta de caracteritzar per què no és satisfactòria hi ha desacord. Això ha dut a encetar el debat entre liberals i conservadors pel qu fa a l’estructura de la justificació perceptiva.

Claus de la transició a l'Espai Europeu d'Educació

La Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona va haver d'afrontar el repte que suposava la transició cap a les noves titulacions, en unes condicions inicials especialment difícils: falta de confiança en la supervivència d'algunes de les seves titulacions en l'àmbit de l'Estat, escepticisme sobre les bondats del nou espai que s'obria, etc. En aquesta aportació fem un repàs de les claus que van justificar l'esforç fet per la nostra comunitat universitària i ho fem mitjançant un recorregut pels seus components més substantius; així, anem des d'una revisió dels continguts bàsics dels diferents comunicats i declaracions fins a una anàlisi compromesa sobre les amenaces de futur que poden arribar a contaminar o desvirtuar la implantació reeixida de les titulacions futures.

Perdida toda coherencia: El Descubrimiento de América en la 'crisis de la conciencia europea'

Este trabajo estudia de qué modo el Descubrimiento del Nuevo Mundo contribuyó no sólo a la descomposición del Viejo Mundo, sino, más aún, a la desaparición del"mundo" o"cosmos" mismo, entendido como un todo definido y ordenado jerárquicamente según valores trascendentes. ABSTRACT: This paper studies how the Discovery of the New World contributed not only to the decomposition of the Old World, but moreover to the disappearance of the"world" or"cosmos" itself, understood as a whole defined and ordered hierarchically according to trascendent values

Los 'Ensayos' de Montaigne como proyecto político en 'La muerte de Montaigne' de Jorge Edwards

Este trabajo estudia cómo La muerte de Montaigne, de Jorge Edwards, puede ser vista como un intento de convertir el escepticismo que caracteriza los Ensayos de Montaigne en un proyecto político de corte democrático. En la primera parte se realiza una breve historia de la recepción de la obra de Montaigne en la literatura y la política latinoamericana, mientras que en la segunda parte se analiza La muerte de Montaigne como un intento de trasplantar literaria y políticamente el escepticismo de los Ensayos a Latinoamérica.

Novela y escepticismo en el Quijote de Cervantes y en La guerra del fin del mundo de Mario Vargas Llosa.

Constatamos en el Quijote, de Cervantes, y en La guerra del fin del mundo, de Mario Vargas Llosa, una parecida desconfianza en las capacidades cognitivas del ser humano. Ambas novelas son un collar de malentendidos del que nadie se salva. Cabe preguntarse si al final de ambas novelas los autores hacen prevalecer una de las perspectivas sobre las demás; proponen una nueva que sea síntesis de las expuestas; niegan la posibilidad de llegar a la verdadera comprensión de la realidad; o, simplemente, niegan la existencia de dicha verdadera comprensión.

El escepticismo identitario en la obra de Jorge Luis Borges

Este trabajo estudia la actitud de Borges respecto de la identidad, en general, y la identidad nacional, en particular. En la primera parte realizo una breve exposición de la tradición escéptica, de la que Borges es deudor, centrándome especialmente en el tratamiento que ésta le da al tema de la identidad. En la segunda parte, estudio de qué modo el escepticismo identitario se concreta en la obra de Jorge Luis Borges ; ABSTRACT: This paper explores the attitude of Borges with regard to identity, specifically the national identity. In the first part I study the skeptic tradition, that is predominant in Borges works, specially in connexion with the subject of identity. In the second part, I study how identitary skepticism appears in borgean litterature. KEYWORDS: Jorge Luis Borges. Skepticism. Identity. Nationalism. Latin american literature. Michel de Montaigne.

Breve historia de la literatura escéptica

Proponemos el término"literatura escéptica" para referirnos a aquellas obras cuyo tema y convicción fundamental es la incapacidad cognoscitiva del ser humano y sus implicaciones éticas, políticas, religiosas y existenciales. Ciertamente, a cada doctrina o sensibilidad filosófica corresponde, de forma compleja y bilateral, una constelación de rasgos literarios, más o menos constantes, en los diversos ámbitos del estilo, las estructuras narrativas, los temas o los símbolos.

Escepticismo y conservadurismo progresista en la obra de Jorge Luis Borges

A lo largo de más de dos milenios los pensadores escépticos han compartido concepciones políticas semejantes. El hecho de que muchos de estos rasgos sean reconocibles en Borges refuerza la interpretación escéptica de su obra que he defendido en mi tesis doctoral y en diversos artículos. Analizaré, en primer lugar, la actitud política, conservadora, tradicionalmente asociada al escepticismo; en segundo lugar, el modo en que Borges participa de dicho conservadurismo progresista; y, en tercer lugar, aquellas características del pensamiento borgeano que pueden llevarnos a considerarlo como un intelectual según la definición que propone del mismo Edward W. Said en Representations of the intellectual.

Actualidad de la Idea de una universidad de J. H. Newman

A mitjans de segle XIX, John Henry Newman va rebre l'encàrrec d'organitzar i dirigir una nova universitat a Dublin. Com a síntesi de les reflexions que van acompanyar aquell projecte, va publicar un escrit intitulat Idea of a University que encara avui dia ofereix nombrosos elements per a la reflexió de tots aquells que en formem part de la comunitat universitària. Els trets distintius de la universitat en què Newman hi pensa són: una vocació humil de servei que es concreta en la formació de persones, no tant de gentlemen o elits socials; primacia de l'educació de la intel·ligència especulativa, sense subordinar-la a l'educació moral ni a la formació tècnica; un lloc d'ensenyament del saber universal -deixant per altres institucions l'activitat de pura investigació- i de contacte viu entre les diferents especialitats -és bàsic l'intercanvi continu d'experiències entre docents i alumnes d'estudis diferents-; una acció tutorial que permeti descobrir en cada alumne els seus talents i les seves aptituds particulars; una producció o 'transferència de coneixement' vinculada a la vàlua real de l'activitat intel·lectual -qui publica ho fa perquè realment té quelcom a dir-. Com a rerefons d'aquestes propostes, Newman posa l'accent en la necessitat que la universitat sigui un ambient on es confia pregonament en la possibilitat d'accedir a un coneixement veritable de la realitat. Més que mai en un món intel·lectual que ja a mitjans segle XIX començava a trontollar sota el pes del nihilisme i l'escepticisme, Newman reivindica el valor de la veritat com a fi últim de tota vida universitària.