Microsatellite markers reveal shallow genetic differentiation between cohorts of the common sea urchin Paracentrotus lividus (Lamarck) in northwest Mediterranean

Temporal variability was studied in the common sea urchin Paracentrotus lividus through the analysis of the genetic composition of three yearly cohorts sampled over two consecutive springs in a locality in northwestern Mediterranean. Individuals were aged using growth ring patterns observed in tests and samples were genotyped for five microsatellite loci. No reduction of genetic diversity was observed relative to a sample of the adult population from the same location or within cohorts across years. FST and amova results indicated that the differentiation between cohorts is rather shallow and not significant, as most variability is found within cohorts and within individuals. This mild differentiation translated into estimates of effective population size of 90100 individuals. When the observed excess of homozygotes was taken into account, the estimate of the average number of breeders increased to c. 300 individuals. Given our restricted sampling area and the known small-scale heterogeneity in recruitment in this species, our results suggest that at stretches of a few kilometres of shoreline, large numbers of progenitors are likely to contribute to the larval pool at each reproduction event. Intercohort variation in our samples is six times smaller than spatial variation between adults of four localities in the western Mediterranean. Our results indicate that, notwithstanding the stochastic events that take place during the long planktonic phase and during the settlement and recruitment processes, reproductive success in this species is high enough to produce cohorts genetically diverse and with little differentiation between them. Further research is needed before the link between genetic structure and underlying physical and biological processes can be well established.

Characterization of thirty two microsatellite loci for three Atlanto-Mediterranean echinoderm species

Thirty two microsatellites were optimized from 454 pyrosequencing libraries for three Atlanto-Mediterranean echinoderms: Coscinasterias tenuispina, Echinaster sepositus and Arbacia lixula. We observed different frequency of microsatellite types (di-, tri-, tetra- and pentanucleotide) throughout the genome of the species, but no significant differences were observed in allele richness among different microsatellite repeats. No loci showed linkage disequilibrium. Heterozygosity deficit and departure from Hardy Weinberg equilibrium were observed for some loci, in two species, probably due to high levels of inbreeding. Heterozygosity excess observed in C. tenuispina could be explained by selection against homozygotes and/or outcrossing.

Characterization of thirty two microsatellite loci for three Atlanto-Mediterranean echinoderm species

Thirty two microsatellites were optimized from 454 pyrosequencing libraries for three Atlanto-Mediterranean echinoderms: Coscinasterias tenuispina, Echinaster sepositus and Arbacia lixula. We observed different frequency of microsatellite types (di-, tri-, tetra- and pentanucleotide) throughout the genome of the species, but no significant differences were observed in allele richness among different microsatellite repeats. No loci showed linkage disequilibrium. Heterozygosity deficit and departure from Hardy Weinberg equilibrium were observed for some loci, in two species, probably due to high levels of inbreeding. Heterozygosity excess observed in C. tenuispina could be explained by selection against homozygotes and/or outcrossing.

Anàlisi dels descartaments efectuats per la flota d'arrossegament en el Golf de Lleó

La pesca d'arrossegament practicada al mar Mediterrani incideix sobre un rang batimètric molt ampli i afecta a nombrosos tipus de fons que presenten comunitats molt diversificades, on les espècies de peixos, crustacis, cefalòpodes, altres mol·luscs, equinoderms i d'altres macroorganismes epibentònics interaccionen entre si. D'aquí la importància de caracteritzar amb una aproximació multiespecífica els fons explotats, com la que aquí hem dut a terme, prenent en consideració no tan sols les espècies d'interès comercial sinó totes les espècies que conformen la comunitat. Els objectius concrets d'aquesta tesi estan centrats en l'estudi qualitatiu i quantitatiu dels descartaments produïts per la pesca d'arrossegament que efectua la flota espanyola en la zona del Golf de Lleó, i en aspectes relacionats a millorar la selectivitat de les xarxes emprades canviant el disseny de la malla tradicional per malla quadrada. El mostreig s'ha dut a terme a bord d'una embarcació d'arrossegament comercial, amb una freqüència setmanal, dins el període comprès entre març del 1998 i març del 2000. En total s'han analitzat 68 pesques. Totes les mostres estudiades provenen del primer vol del dia i s'han capturat a fondàries entre 50 i 500 metres. De tot el volum capturat durant l'estudi s'han identificat un total de 307 espècies pertanyent a diversos grups taxonòmics. El grup taxonòmic majoritari és el dels peixos amb 133 espècies, seguit dels crustacis, els cefalòpodes, els equinoderms i finalment el grup d'altres invertebrats. L'espècie més capturada en nombre a la pesquera del Golf de Lleó ha estat la cervellina (Leptometra phalangium) i les més capturades en biomassa han estat la sardina (Sardina pilchardus) i el lluç mediterrani (Merluccius merluccius smiridus). Pel total de la captura la fracció descartada en nombre d'individus representa el 71% mentre que la biomassa descartada és de l'ordre del 36%. La causa més important en quant a quantitat de rebuig produït és la que respon al compliment de la normativa vigent, ja sigui per les talles mínimes legals o per les captures acompanyants permeses. Els majors descartaments estacionals en termes d'abundància es donen a la primavera i l'estiu, coincidint amb l'època de reclutament de la majoria de les espècies explotades. En canvi, els descartaments estacionals en termes de biomassa són excepcionalment elevats a l'estiu i estan provocats per la captura massiva de sardina (S. pilchardus) durant aquesta època de l'any. El rebuig expressat tant en nombre com en pes disminueix en funció de l'estrat de fondària, essent la quantitat descartada major en l'estrat A (50-200 m) i menor en l'estrat C (>400 m). S'ha comprovat que el disseny de malla quadrada aplicat al cóp de les xarxes d'arrossegament fa augmentar dràsticament, tant en nombre com en pes, el percentatge d'individus escapats, disminuint a la vegada la quantitat de descartament. També s'aconsegueix un augment de la mida de primera captura (L50) de totes les espècies excepte en la bruixa de quatre taques (Lepidorhombus boscii). A més es redueix l'impacte de la pesca sobre els estocs d'individus juvenils, sobretot d'espècies que presenten una secció de cos rodona com el lluç mediterrani (M. merluccius smiridus) i el verat (Scomber scombrus), disminuint així la sobrepesca de creixement i de reclutament al mateix temps que s'assegura i es millora la venda d'exemplars de mida legal.