Ad-Pay: Programa de control de bons d'hores

Sistema de fidelització de clients mitjançant bons d’hores que el client anirà recarregant i del que se li descomptaran les feines que se li vagin fent. També ha d’ajudar a assegurar-se el cobrament de les feines realitzades. L’aplicació és capaç de mantenir una cartera de clients amb el seu saldo de bons, fer les imposicions de diners i introduir els albarans de les feines produïdes. També mostra dades interessants perquè el gerent de l’empresa client pugui treure les estadístiques necessàries per explotar al màxim la capacitat de la seva empresa.

Portal web per la gestió i recuperació de residus d'una PIME

Aquest projecte tracta de fer un portal web vistós i amigable per a una empresa gestora de residus de nom Distiller S.A. L’empresa està a punt d’expandir-se pel territori nacional i vol començar a captar nous mercats. Amb aquesta intenció s’ha realitzat un projecte que diferencia ben clarament el que vol el client: una part pública i una part privada o administrable. La part pública conté suficient informació per a que qualsevol visitant estigui al dia respecte a l’activitat de l’empresa. La part privada és accessible per a tot usuari que es vulgui registrar i vol solucionar el problema de poc contacte amb el Client i agilitzar la forma de comunicar-se entre departaments.

Informatització d'una empresa tradicional

Aquest projecte consisteix en la informatització d'una empresa tradicional dedicada a la fabricació i venda de productes de pastisseria. El projecte es divideix en dos parts essencials: millora i dotació de la nova xarxa informàtica amb tots el serveis necessaris pels nous requeriments de creixement de l'empresa en l’obertura de nous punts de venda i la seva gestió, i proporcionar presència a Internet, a través d’una botiga on‐line.

Aplicació web per la gestió de la recepció d'un camping

Aplicació web per la gestió de recepció de càmpings, on es gestiona tot el que fa referència a les reserves, parcel·les, factures i clients.

Implementació d'un contact center per empreses basat en software lliure

El proyecto consiste en la creación de un CRM de contact center con canal de telefonía y correo electrónico. Se ha llevado a cabo utilizando software libre. Se integra con centralita telefónica para permitir la realización de llamadas por Voip.

Investigating the impact of small versus large firms on economic performance of countries and industries

Following earlier work by Audretsch et al. (2002), we assume that an optimal size-class structure exists, in terms of achieving maximal economic growth rates. Such an optimal structure is likely to exist as economies need a balance between the core competences of large firms (such as exploitation of economies of scale) and those of smaller firms (such as flexibility and exploration of new ideas). Accordingly, changes in size-class structure (i.e., changes in the relative shares in economic activity accounted for by micro, small, medium-sized and large firms) may affect macro-economic growth. Using a unique data base of the EU-27 countries for the period 2002-2008 for five broad sectors of economic activity and four size-classes, we find empirical support which suggests that, on average for these countries over this period, the share of micro and large firms may have been ‘above optimum’ (particularly in lower income EU countries) whereas the share of medium-sized firms may have been ‘below optimum’ (particularly in higher income EU countries). This evidence suggests that the transition from a ‘managed’ to an ‘entrepreneurial’ economy (Audretsch and Thurik, 2001) has not been completed yet in all countries of the EU-27. Keywords: small firms, large firms, size-classes, macro-economic performance

La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000: impacte a les empreses de Catalunya

Durant aquests darrers anys hem pogut veure com el concepte de qualitat apareixia amb molta força a casa nostra. En l'àmbit empresarial i possiblement degut a la influència que ha tingut la implicació de les grans empreses en tot aquest moviment, o potser només a la creixent competència de les empreses estrangeres, el petit i mitjà empresari del nostre país s'ha vist obligat a obrir les portes de casa seva al que podríem definir com a la "Cultura de la Qualitat". És evident que en aquesta entrada l'administració també hi ha pres part. Ara bé, sovint aquest missatge a favor de la qualitat ha estat "disfressat" de la tant coneguda normativa ISO 9000. Poc a poc, sota aquestes sigles la gent s'ha fet la distorsionada idea de que això vol dir qualitat i tot el que surti d'això és sinònim de mala qualitat. Així doncs, val realment la pena la implicació en el compliment d'aquestes normes? És realment per això pel que la majoria de les petites i mitjanes empreses del nostre entorn s'han implicat en l'assegurament de la qualitat segons la ISO 9000? I més encara, una vegada han aconseguit el certificat de qualitat n'estan realment satisfetes de les millores que han tingut? O la única millora important és la de la imatge externa de l'empresa? La recerca d'una resposta amb base científica és la que porta al desenvolupament del present treball, omplint el buit que hi ha actualment entre els treballs teòrics i la realitat. Aquesta tesi vol esbrinar quin ha estat l'impacte que hi ha hagut a les empreses catalanes degut a la implicació en la normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000. El mètode de recerca es basarà en una anàlisi de les dades que es recullin d'un treball empíric a realitzar en petites i mitjanes empreses de les comarques de Catalunya. Al primer capítol es defineix exactament quin és l'objectiu d'aquest treball de recerca. Al capítol dos es pot trobar una perspectiva del que ha estat la qualitat en la història i de la gent que ha fet possible que prengués la importància que ara té. La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000, marc de treball d'aquesta tesi es mereix un capítol apart, el tres. A partir de les hipòtesis a contrastar, i la literatura sobre la gestió de la qualitat, al quart capítol es defineix com es portarà a terme es treball, quedant definit doncs quin serà el treball empíric que s'ha portat a terme. Al cinquè capítol es troben els resultats obtinguts del treball empíric, així com un anàlisi descriptiu d'aquests. Les hipòtesis plantejades es resolen al capítol sisè, mitjançant l'aplicació de la tècnica estadística denominada: "Anàlisi cluster". Aquesta tècnica permetrà veure per a quines agrupacions d'empreses es compleixen les hipòtesis i per quines no, realitzant-se així un estudi més concret de la situació. Finalment al capítol setè és on s'hi troben les conclusions d'aquest treball,analitzant-se també quines poden ser futures línies d'investigació en aquest camp.

Estudi per la implantació d'un ERP en una empresa d'aplicació de pintura industrial i decorativa

La implantació d'un sistema ERP no és senzilla, requereix grans esforços i una bona administració a més de considerar molts altres aspectes per arribar a tenir èxit. Per aquest motiu, la presa de requeriments en aquest tipus de projectes esdevé pedra angular. A Estudi per la implantació d'un ERP en una empresa d'aplicació de pintura industrial i decorativa es realitza un estudi detallat de l'organització de l'empresa amb la finalitat de trobar els requeriments d'aquesta, seguidament es realitza un estudi de tres sistemes ERP per acabar trobant la solució que millor encaixa en les necessitats de l'empresa.

Internal and External Determinants of Radical and incremental Innovation in SMEs: the case of Catalonia

There is a major concern in economic literature about innovation, which is the interaction between internal and external factors.. In this paper those activities are hypothesized as being determined by some territorial characteristics like labour skills, technological infrastructure, educational facilities, agglomeration economies and industrial structure. This assumption allows understanding why those innovative activities are not spread across space and are located into specific areas. We use a detailed survey containing microdata for 497 SMEs located in Catalonia.

Estudi per la implantació de un ERP en una empresa de muntatges elèctrics

Aquest projecte presenta un estudi per a la implantació d’un Enterprise Resource Planning (ERP) en una empresa de muntatges elèctrics. Per a això es mostra una primera part teòrica on es dóna a conèixer tot el que comporta el terme ERP i el seu procés d'implantació. A continuació s'estudien els requeriments i necessitats de l'empresa objecte de l'estudi. Per a finalitzar, s'estudien tres solucions existents el mercat actual de ERP’s i es selecciona la que millor s'adapta a les necessitats i requeriments en vistes a una hipotètica implantació.

Integració d'un business intelligence en un ERP

Aquest projecte mostra la importància que pot tenir un sistema basat en Business Intelligence, dins d’una empresa o organització, donant una eina per augmentar la competitivitat, treballant les dades que s’obtenen dels diferents sistemes de gestió que hi ha dins l’empresa. Aquest gran nombre de dades històriques les transformarem per formar una base de dades de qualitat, i les explorarem per tal d’extreure’n informació útil en format gràfic, per ajudar a la pressa de decisions per part dels directius.

Determinants of Decentralization within the Firm: Some Empirical Evidence from Spanish Small and Medium- Sized Enterprise

This paper examines empirically the determinants of decentralization of decision- making in the firm for small and medium-sized enterprises (SMEs) that tend to be highly centralized. By decentralization of decisions we mean the delegation of decision rights from the owner or manager to the plant supervisor or even to floor workers. Our findings show that the allocation of authority to basic workers or a team of workers depends on firm characteristics such as firm size, the use of internal networks or the number of workplaces, and workers characteristics, in particular, the composition of the laborforce in terms of education and seniority and whether or not workers receive pay incentives. External factors such as the intensity of competition and the firm s export intensity are also important determinants of the allocation of authority.