La migració de dones estrangeres al medi rural català en el context de la transformació econòmica i social de les comunitats rurals

Aquesta recerca analitza l’impacte de l’arribada de població immigrada estrangera a zones rurals catalanes des d’una perspectiva de gènere. Observa les tendències demogràfiques i caracteritza la població estrangera que ha arribat als municipis de menys de 2.000 habitants de Catalunya, incidint especialment en els territoris on s’ha dut a terme el treball de camp i les entrevistes en profunditat: Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent i el Pirineu-Aran. L'estudi mostra que la immigració estrangera ha interromput la tendència al despoblament de les àrees rurals catalanes, tot i que el percentatge d’estrangers que viuen als pobles és lleugerament inferior al del conjunt de Catalunya i que la contribució al rejoveniment de les poblacions rurals és relativa. Respecte a la definició de les àrees rurals on arriben els immigrants, la recerca s’aproxima a la definició de les dinàmiques socials i econòmiques que caracteritzen les ruralitats actuals, les quals dibuixen un escenari divers i complex que va des de la continuïtat de l'activitat agrària, fins a la terciarització, la urbanització o la industrialització. En aquesta ruralitat diversa es produeix l’arribada d’una població immigrant que amb el seu treball, contribueix de manera important a la reproducció de les comunitats rurals. La recerca aprofundeix en l’anàlisi de les singularitat de les migracions femenines a les zones rurals: primer, en la visibilitat de la cadena migratòria; segon, en la recerca intencionada de l’oferta laboral de la ruralitat; tercer, en l’especificitat de la formació i funció de les xarxes migratòries en la societat d’arribada; i, quart, la debilitat de la incorporació de les dones migrants en la societat local. L’atenció i cura de la població envellida dels pobles, és una activitat laboral que ocupa a les dones estrangeres en tots els pobles estudiats on supleix l’absència d’equipaments especialitzats. La presència de les dones immigrades ha estat aprofitada per crear un sistema d’atenció informal que no transgredeix la consigna local tradicional d’envellir a casa i que demanda més afecte que professionalitat.

Caracterització de la població de mosquit tigre asiàtic (Aedes albopictus) al municipi de Rubí i anàlisi de l'impacte ambiental associat en el medi socioeconòmic

Aedes albopictus (Skuse,1894) va ser detectada a Catalunya l’any 2004 a Sant Cugat del Vallés. El mosquit tigre asiàtic és espècie invasora que causa impactes negatius a nivell econòmic, sociosanitàri i mediambiental, principalment per les seves molestes picades però també pel potencial risc que té com a vector transmissor de diverses malalties com la febre groga i el dengue. En aquest treball és vol avaluar i estudiar la situació actual de l’espècie al municipi de Rubí (Vallés Occidental) a través de l’estudi per paranys d’oviposició. També és vol avaluar l’impacte que el mosquit tigre asiàtic té en el medi socioeconòmic a través de la metodologia de experiments d’elecció.

La depuradora de Begues: reactor biològic o aiguamolls construïts?. Estudi comparatiu dels vectors: superfície, consum energètic, integració en el medi

L’objectiu del present estudi és comparar els vectors de superfície, consum energètic i integració en el medi entre 2 tipus d’instal·lacions EDAR al municipi de Begues; una ja existent amb tractament secundari i terciari mitjançant un reactor biològic i una potencial amb tractament secundari i terciari mitjançant aiguamolls construïts. La finalitat del projecte és determinar, gràcies a l’estudi dels principals vectors ambientals de la infraestructura i a altres estudiats per en Jordi Gómez Castillo, quina de les 2 tipologies d’instal·lació s’ajusta més al territori i a les necessitats de tractament de les aigües del mateix. Els resultats de la investigació indiquen que els aiguamolls construïts fan un ús més productiu del sòl però ocupen l’espai de reserva disponible amb el sistema de reactor biològic. A més, consumeixen 50kWh/dia menys que l’altra instal·lació, fet que implica un 7% menys d’emissions de CO2 anuals. Finalment, tenen una millor integració en el medi i proporcionen uns beneficis auxiliars afegits. Amb el projecte d’en Jordi Gómez Castillo, les conclusions que es poden establir en referència a la decisió d’instal·lar una depuradora o una altra indiquen que l’EDAR sense aiguamolls té més probabilitat de ser escollida com la més adient per les necessitats del territori d’estudi.

Acceso a la propiedad y desigualdad social en el mundo rural catalán de mediados del siglo XIX

El análisis de la distribución de la propiedad de la tierra —y de las consecuencias sociales de ésta— entraña dificultades heurísticas y metodológicas importantes que suelen limitar la posibilidad de establecer comparaciones territoriales suficientemente sólidas y sistemáticas. Dicho análisis es difícilmente asumible a partir de aquellas estadísticas fiscales y catastrales que presentan los datos agregados y, por ello, ofrecen mayor cobertura territorial. Un acercamiento más realista y con mayor potencial sólo es posible combinando prospecciones locales en distintos ámbitos territoriales, en los cuales sea posible la identificación nominal tanto de los habitantes como de los propietarios de tierra usando simultáneamente padrones de población y relaciones catastrales. La presente comunicación pretende desarrollar un enfoque metodológico basado en el análisis de casos locales con el objetivo de analizar comparativamente el nivel de desigualdad social existente en la sociedad rural catalana de mediados del siglo XIX.

Valoració de l’impacte i repercussió de les drogues de disseny en el medi judicial. Aspectes forenses en els àmbits civil i penal

Les rogues de disseny són utilitzades hores d’ara amb major intensitat encara que no suposen un problema tan greu, a nivell assistencial o clínic, com les drogues més clàssiques. La seva prevalença no ha estat molt estudiada des del punt de vista legal i la seva implicació en procediments civils o penals no és ben coneguda. La recerca pretén obtenir dades del consum de drogues de disseny, avaluar la seva associació amb dades sociodemogràfiques, mèdiques i amb els delictes comesos per la població d’estudi, valorar aspectes forenses, intoxicació i morts degudes al seu consum, revisar sentències i repercussió als àmbits civil i penal en relació amb aquestes drogues, a través de l’estudi d’una mostra de 175 subjectes que es troben detinguts al Jutjat de Guàrdia de Barcelona i de subjectes interns al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona.

Banc de tècniques psicològiques per intervenir en el medi penitenciari

Quan la Generalitat de Catalunya va assumir la gestió dels centres penitenciaris, l’any 1984, es va dur a terme un esforç tècnic important per aplicar programes de tractament que, des de la perspectiva cognitiva conductual, estiguessin orientats a la comprensió i modificació dels comportaments antisocials, que es modelen a través de pensaments i actituds prosocials . Pel que fa a l’aplicació d’aquests programes, fonamentalment cognitivoconductuals, els psicòlegs ens adonàvem del cúmul d’experiències i coneixements que, seguint els criteris de l’obra en curs (Work in progress) i la resolució de problemes s’havien anat incorporant en el desenvolupament de les intervencions terapèutiques que es feien, comptant amb les perspectives i solucions i que, de manera efectiva, estaven cobrint els objectius del tractament de les persones internes. Calia aprofitar tot això i tenir-ho en compte. Entenem que el tractament psicològic que apliquem en el medi penitenciari és equiparable de manera general a la psicoteràpia, en el sentit que ambdues intervencions, malgrat que no segueixen unes mateixes pautes, tenen els mateixos continguts i objectius: atenuar els símptomes o vivències problemàtiques que té la persona, modificar pautes distorsionades de conducta i promoure el creixement i desenvolupament positiu de la personalitat, perquè, en el nostre cas, l’individu tingui més garanties de reinserció en la societat d’on prové. Per aquest motiu hem considerat que cal elaborar un altre document de treball que ens informi sobre els indicadors més actuals de canvi terapèutic, i atrevir-nos a proposar una metodologia per mesurar-los aplicada al nostre àmbit d’intervenció. El Banc de tècniques psicològiques d’intervenció en el medi penitenciari neix amb la intenció de ser una eina de treball pràctica per al psicòleg que tracta de modificar comportaments delictius i que també atén altres demandes vivencials de les persones que estan internes. A més, a través de la plataforma e-Catalunya, el professionals poden trobar un lloc per compartir / aprendre les experiències i tècniques efectives per aconseguir aquest propòsit.

Protocols psicològics d’actuació en situacions de crisi en el medi penitenciari

Una de les qüestions que ens preocupen com a psicòlegs i psicòlogues en l'àmbit penitenciari és saber fer front d’una manera vàlida i efectiva a les diverses situacions de crisi o emergència que es produeixen en aquest medi, encara que sigui puntualment, no per això deixen de ser significatives i a vegades traumàtiques, tant per a les persones preses com per al seu context. Tanmateix, som conscients que els professionals que assisteixen les persones o grups en crisi a la presó no són necessàriament psicòlegs, sinó que sovint són els funcionaris de vigilància o els mateixos membres de la direcció del centre els que han d’assumir aquestes funcions. És com a tècnics especialistes en el comportament i la personalitat humana i en la solució dels problemes relacionals que podem col·laborar i assessorar els responsables en la gestió d’aquests conflictes en procediments i estratègies del tractament més efectius a l’hora de negociar i assolir un equilibri adaptatiu entre les diverses parts que conformen els escenaris en crisi. Un dels objectius que ens plantejarem la comunitat de pràctiques en aquest curs 2009 és identificar les diverses situacions de crisi que es poden produir a la presó i elaborar un conjunt de protocols d’actuació psicològica que orientin el professional (el psicòleg inicialment però també d’altres agents del canvi dels comportaments antisocials) sobre quina és la millor manera d’intervenir-hi. No obstant això, es considera que més enllà de l'elaboració de guies o manuals d’intervenció (al cap i a la fi això es pot consultar en la literatura especialitzada sobre aquest tema), es tractava de ser el més pràctics possible i recollir en un tríptic aquella informació pertinent (allò imprescindible que s’ha de saber per actuar de manera efectiva i quins són els errors que cal evitar encara que només sigui per no complicar encara més les coses) que fos fàcil d’utilitzar per part del professional, és a dir, un recordatori esquematitzat però rigorós del pla d’acció que cal seguir per fer front a la crisi. També es pretén que sigui obert a les experiències i coneixements resolutius de qui intervé en aquestes situacions d’emergència i que permeti el feedback amb el grup de la comunitat de pràctiques, qui ho validaria, per tal d’anar incrementat progressivament la validesa i fiabilitat de l'instrument. Aquest curs presentem dos protocols/tríptics d’actuació: 1) notificació de males noticies/acompanyament en el dol; 2) intervenció en el risc de suïcidi o en conductes de autòlisi. La idea és elaborar-ne més en pròximes edicions. A més a més, com a protocol en format audiovisual, es presenta un curtmetratge on es desenvolupa una actuació psicològica per tal de desactivar una conducta violenta/ amenaçant.

Previsió d'impactes en el medi físic, derivats de l'explotació de les formacions geològiques d'interés per a la producció d'àrids, a la zona del curs mitjà del Riu Fluvià (La Garrotxa)

Potential mining of the pliocene and quaternary geological formations for the aggregate production along the medium course of the Fluvil river is likely to be carried out through gravel pits. The most significant environmental impacts are envisaged to occur during site preparation and extraction of aggregate. Several environmental impacts types have been considered: variation of water table, reduction of soil and vegetation, development of unbalanced land-forms and deterioration of landscape

Hi ha diferències en l’èxit acadèmic d’homes i dones en el Curs de formació bàsica?

Objectiu de l'anàlisi és veure la relació entre el nivell d’estudis previ dels aspirants i l’èxit acadèmic al CFB Com mesurem l’èxit acadèmic? Variable 1:Excel·lència (grup d’aspirants que treuen una nota igual o superior a 8) Com mesurem el nivell d’estudis previ? Variable 2:Nivell d’estudis previ (estudis bàsics obligatoris – estudis mitjans 1 – estudis mitjans 2 - estudis superiors) Per què utilitzem la variable nivell d’estudis previ? És la variable que més pes explicatiu té (predicció) en la nota final que l’aspirant obté en el CFB (més que altres variables com classe social, edat, suport familiar...)

Anàlisi i proposta de millora del bloc de continguts d'activitats en el medi natural de la ESO

En aquet TFG1 és presenta un estudi on el seu objectiu és l’anàlisi de les dificultats que és troben els professors a l’hora d’impartir les activitats al medi natural, per tal de poder entendré com és que és el bloc de continguts menys treballat. Per això, s’ha utilitzat com a instrument un qüestionari que s’ha aplicat a 49 professors d’educació física de 26 comarques de Catalunya. Aquests docents han estat escollit aleatòriament i han respòs el qüestionari per voluntat pròpia. El tractament estadístic del qüestionari s’ha dut a terme amb Google Drive. Entre les conclusions cal destacar la diferència entre el currículum proposat per la LOE (2006) i el proposat per la LOE (2007), i la clara aposta del professorat per realitzar les activitats al medi natural fora del centre, amb el cost afegit que això suposa. Aquest últim fet, a més, sembla comportar, per una banda, la dificultat afegida que suposa pels professors el fet de sortir fora de l’escola i, per altra banda, la responsabilitat que requereix dur a terme aquestes activitats.

Previsió d'impactes en el medi físic, derivats de l'explotació de les formacions geològiques d'interés per a la producció d'àrids, a la zona del curs mitjà del Riu Fluvià (La Garrotxa)

Potential mining of the pliocene and quaternary geological formations for the aggregate production along the medium course of the Fluvil river is likely to be carried out through gravel pits. The most significant environmental impacts are envisaged to occur during site preparation and extraction of aggregate. Several environmental impacts types have been considered: variation of water table, reduction of soil and vegetation, development of unbalanced land-forms and deterioration of landscape

Los Grandes olvidados: las personas mayores en el entorno rural = The Great Forgotten Issue: Older People in Rural Context

Ageing is a heterogeneous subject being been able to distinguish profiles in function of sex, age, economic situation, cultural levels, habitat, family structure, health, etc. The objectives of this article are to identify forms of life to age in the rural environment and to concretize intervention proposals to increase active and participatory ways of life. 7 in-depth interviews to experts, 21 to older people, 5 to professionals and two focal groups of professionals and significant social agents were performed to collect data. Results identify 4 styles of aging: an opportunity for the change; a natural phase of the life; a moment to compensate and; a moment of abandonment. Conclusions summarize intervention proposals to increase active and participatory ways of ageing in different contexts to help professionals responsible for the services of older people care

Fecundidad en el área rural de México

UANL

El ordenador en el medio rural.

Comunicación a través de la red de los diversos edificios que componen el Centro Rural, distantes varios kilómetros, y utilización de ordenadores en el aula del profesorado participante, conectados entre sí en red para compartir recursos, tanto de software (programas educativos) como de hardware (periféricos).

A grillos: materiales en torno a la cultura asturiana para un proyecto de Educaci??n Infantil en el mundo rural

Desarrollo del ni??o en todas sus facetas. Desarrollar la capacidad de observaci??n del mundo que le rodea y la experimentaci??n del mismo de forma activa y creativa. Desarrollar la capacidad de expresi??n a traves de los distintos lenguajes, oral, corporal, matem??tico, pl??stico y t??cnicas instrumentales. Lograr que el ni??o adquiera un desarrollo psicomotriz progresivo y adecuado. Adquirir h??bitos para el cuidado de la salud (higiene, alimentaci??n, h??bitos posturales). Conseguir que el ni??o sienta seguridad en s?? mismo como base de la participaci??n social creativa y la aceptaci??n de las diferencias individuales. Orientaciones a un modelo de Educaci??n Infantil en el medio rural en Asturias recogiendo las tradiciones populares. Para ni??os de 3, 4 y 5 a??os en las zonas de monta??a. Potenciando las tradiciones y el entorno como material did??ctico. Se tuvo en cuenta el contexto ambiental y familiar, las interacciones del alumno con el profesor, los compa??eros y el centro, y los aspectos individuales. Establecieron una programaci??n anual que gira en torno a centros de inter??s, unidades de investigaci??n con una temporalizaci??n mensual. En septiembre: Nos conocemos; Nuestra familia; La escuela. Octubre: Conocimiento y cuidado del cuerpo; La alimentaci??n. Noviembre: Las personas trabajan, Construcci??n de una casa; Nuestro pueblo en oto??o. Diciembre: Los vestidos; La navidad. Enero: Juegos y diversiones con compa??eros y amigos. Febrero: Los carnavales; El invierno. Marzo: Los seres vivos. Abril: Medios de comunicaci??n y locomoci??n; Consumo de bienes; La villa. Mayo: La primavera; Todo se mueve. Junio: El verano; El mar; Las vacaciones. La programaci??n se realiza especificando objetivos, contenidos y propuestas de actividad por niveles (3, 4 y 5 a??os) y en torno al tema de la unidad. Propuestas que se grad??an seg??n la edad y tambi??n seg??n el desarrollo del curso, todo ello para acomodarse en cada momento al desarrollo del ni??o. Esta programaci??n es un esquema base de trabajo pero tambi??n hay tiempos de actividad libre, actividades ocasionales planteadas por los ni??os, etc. Se presentan algunas pautas para el profesor pero no los objetivos que se plantearon los autores cada mes, ya que cada realidad exige una reflexi??n que permita definir m??s objetivos ajustados. En todas las unidades se realiza una propuesta final espec??fica para ni??os de 3 a??os ya que los autores piensan que estos ni??os requieren una atenci??n especial. Los juegos, adivinanzas, etc. se presentan tal y como se han recogido de la tradici??n oral respetando localismos y expresiones individuales. Cada profesor los adapta en funci??n de sus planteamientos hacia la lengua asturiana. Plantean la necesidad de potenciar el uso de las tradiciones y el entorno como material didactico, sin olvidar la importancia de presentar otros medios y realidades que enriquezcan el mundo del ni??o sin menosprecio de la propia.