Estudi citogenètic de líquid amniòtic i vellositats corials: valor de la implementació del cribatge combinat de primer trimestre de gestació en el diagnòstic prenatal d’anomalies cromosòmiques

La implementació del cribatge combinat de primer trimestre de gestació ha repercutit en els estudis citogenètics, disminuïnt el nombre de proves invasives i augmentant la taxa de detecció d’anomalies cromosòmiques. Es presenten els resultats citogenètics de mostres de líquid amniòtic i de vellositats corials realitzats del 1999 al 2010 al servei laboratori d’Hematologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol per valorar la implementació d’aquest cribatge.

Aspectos éticos de la información y asesoramiento en el diagnóstico prenatal de anomalías congénitas.

En el transcurso de los últimos años, el incremento de la tecnología ha modificado la atención prenatal. La posibilidad de aplicación de pruebas y estudios ha hecho posible que el diagnóstico prenatal de defectos congénitos se convierta en un objetivo del control prenatal. Ronal Dworkin defiende el principio de autonomía procreativa, según el cual todas aquellas decisiones que afedan a la propia reproducción son individuales y fundamentales. Sin embargo, las decisiones que se toman en el ámbito procreativo se inscriben en el seno de una relación asistencial que se establece a lo largo del tiempo. En este artículo se pretende realizar un breve repaso de los principios filosóficos que fundamentan el principio de autonomía, para en un segundo tiempo realizar una reflexión sobre la aplicación de este concepto de autonomía a la toma de decisiones en el caso que nos ocupa: el diagnóstico prenatal de anomalías congénitas

Aspectos éticos de la información y asesoramiento en el diagnóstico prenatal de anomalías congénitas.

En el transcurso de los últimos años, el incremento de la tecnología ha modificado la atención prenatal. La posibilidad de aplicación de pruebas y estudios ha hecho posible que el diagnóstico prenatal de defectos congénitos se convierta en un objetivo del control prenatal. Ronal Dworkin defiende el principio de autonomía procreativa, según el cual todas aquellas decisiones que afedan a la propia reproducción son individuales y fundamentales. Sin embargo, las decisiones que se toman en el ámbito procreativo se inscriben en el seno de una relación asistencial que se establece a lo largo del tiempo. En este artículo se pretende realizar un breve repaso de los principios filosóficos que fundamentan el principio de autonomía, para en un segundo tiempo realizar una reflexión sobre la aplicación de este concepto de autonomía a la toma de decisiones en el caso que nos ocupa: el diagnóstico prenatal de anomalías congénitas

La meiosi

La unitat didàctica s’inicia amb una seqüència per emfatitzar la importància del llenguatge en ciències, contextualitzada en el desxiframent dels jeroglífics egipcis i en el mètode hipotètic-deductiu que s’utilitzà per a desxifrar-los. Aquest, serà el fil conductor per introduir la meiosi, ara emmarcada en un cas de Síndrome de Down, determinat en el cariotip de l’embrió d’una parella que rep el diagnòstic prenatal d’un equip investigador. Amb activitats proposades durant les sis sessions l’alumne haurà d’ aprendre a identificar evidències, a justificar proves a partir de continguts teòrics, i a formular hipòtesis a partir d’un cas; a explicitar el procés amb recursos simbòlics i visuals; a comprendre’n la funcionalitat i a caracteritzar-ne les fases. S’utilitzen eines de regulació tals com el treball cooperatiu i la coavaluació, així com pautes i bases d’orientació. També es treballen les idees prèvies i l’atenció a la diversitat present a l’aula.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

Effect of maternal clinical chorioamnionitis on neonatal morbidity in very-low birthweight infants: a case control study

Aims: To assess the relationship between maternal clinical chorioamnionitis and neonatal outcome in preterm very-low birthweight (VLBW) infants. Methods: An observational case-control study was conducted in the Neonatology Services of 12 acute-care teaching hospitals in Spain. Between January 2004 and December 2006, all consecutive VLBW (F1500 g) infants born to a mother with clinical chorioamnionitis were enrolled. Controls were infants without chorioamnionitis matched by gestational age who were born immediately after each index case. Results: There were 165 cases and 163 controls. A significantly higher percentage of cases than controls required intubation (53% vs. 35.8%), had normal intrauterine growth (98.1% vs. 84.7%), were born in a tertiary center (inborn) (95.1% vs. 89.1%), from single gestations (76.4% vs. 65.6%) and vaginal delivery (47.3% vs. 33.3%), showed a lowerApgar score at 5 min, and presented a higher rate of earlyonset sepsis (10.4% vs. 1.2%). Older maternal age (32.5 vs. 30.8 years), premature labor (67.3% vs. 25.8%), premature rupture of membranes (61.3% vs. 25.8%), and antibiotic treatment (88.5% vs. 52.3%) were significantly more frequent among cases than controls. Conclusions: After controlling by gestational age, maternal chorioamnionitis was associated with neonatal depression and early sepsis but not with other prematurity-related complications.

Control del bienestar fetal: monitorización biofísica anteparto

En este artículo se presenta una actualización sobre el control del bienestar fetal anteparto, que incluye la monitorización biofísica con el test no estresante y el test estresante y su valoración. Se describen los parámetros de la frecuencia cardiaca fetal - la línea de base, la variabilidad y los ascensos transitorios de la frecuencia cardiaca fetal - en relación con los movimientos fetales, su significado clínico y la actuación que deriva del mismo.

Control del bienestar fetal: monitorización biofísica anteparto

En este artículo se presenta una actualización sobre el control del bienestar fetal anteparto, que incluye la monitorización biofísica con el test no estresante y el test estresante y su valoración. Se describen los parámetros de la frecuencia cardiaca fetal - la línea de base, la variabilidad y los ascensos transitorios de la frecuencia cardiaca fetal - en relación con los movimientos fetales, su significado clínico y la actuación que deriva del mismo.

Control del bienestar fetal: monitorización biofísica anteparto

En este artículo se presenta una actualización sobre el control del bienestar fetal anteparto, que incluye la monitorización biofísica con el test no estresante y el test estresante y su valoración. Se describen los parámetros de la frecuencia cardiaca fetal - la línea de base, la variabilidad y los ascensos transitorios de la frecuencia cardiaca fetal - en relación con los movimientos fetales, su significado clínico y la actuación que deriva del mismo.

Desenvolupament d'eines d'alta ressolució per al cribatge (screening) de l'activitat de fàrmacs

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Satandford University, EEUU, entre 2007 i 2009. Els darrers anys, hi ha hagut un avanç espectacular en la tecnologia aplicada a l’anàlisi del genoma i del proteoma (microarrays, PCR quantitativa real time, electroforesis dos dimensions, espectroscòpia de masses, etc.) permetent la resolució de mostres complexes i la detecció quantitativa de diferents gens i proteïnes en un sol experiment. A més a més, la seva importància radica en la capacitat d’identificar potencials dianes terapèutiques i possibles fàrmacs, així com la seva aplicació en el disseny i desenvolupament de noves eines de diagnòstic. L’aplicabilitat de les tècniques actuals, però, està limitada al nivell al que el teixit pot ser disseccionat. Si bé donen valuosa informació sobre expressió de gens i proteïnes implicades en una malaltia o en resposta a un fàrmac per exemple, en cap cas, s’obté una informació in situ ni es pot obtenir informació espacial o una resolució temporal, així com tampoc s’obté informació de sistemes in vivo. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar i validar un nou microscopi, d’alta resolució, ultrasensible i de fàcil ús, que permeti tant la detecció de metabòlits, gens o proteïnes a la cèl•lula viva en temps real com l’estudi de la seva funció. Obtenint així una descripció detallada de les interaccions entre proteïnes/gens que es donen dins la cèl•lula. Aquest microscopi serà un instrument sensible, selectiu, ràpid, robust, automatitzat i de cost moderat que realitzarà processos de cribatge d’alt rendiment (High throughput screening) genètics, mèdics, químics i farmacèutics (per aplicacions diagnòstiques i de identificació i selecció de compostos actius) de manera més eficient. Per poder realitzar aquest objectius el microscopi farà ús de les més noves tecnologies: 1)la microscopia òptica i d’imatge, per millorar la visualització espaial i la sensibilitat de l’imatge; 2) la utilització de nous mètodes de detecció incloent els més moderns avanços en nanopartícules; 3) la creació de mètodes informàtics per adquirir, emmagatzemar i processar les imatges obtingudes.

Cribatge De Pacients Tributaris De Trasllat A Unitats De Subaguts D’hospitals D’atenció Intermèdia

L’ingrés a unitats específiques d’atenció intermèdia directament des d’urgències (Unitats de Subaguts=US) com alternativa a l’hospitalització convencional, és una opció per determinats pacients geriàtrics prèviament seleccionats. L’objectiu de l’estudi és valorar si alguna escala pronòstica validada (Walter, Silver Code o ISAR) ens pot ajudar en aquesta selecció. Es recullen dades i puntuacions en aquestes escales de 342 pacients que ingressen a la US del Parc Sanitari Pere Virgili, analitzant l’associació d’aquestes variables amb el resultat a l’alta: favorable si retorna a domicili, desfavorable en cas contrari. L’anàlisi objectiva increment de risc de resultat desfavorable si ISAR>3, Walter>6 o pitjor Barthel previ.

Eficacia del diagnóstico prenatal no invasivo por células fetales libres en sangre materna 1990-2014. Revisión sistemática

ANTECEDENTES: El aislamiento de células fetales libres o ADN fetal en sangre materna abre una ventana de posibilidades diagnósticas no invasivas para patologías monogénicas y cromosómicas, además de permitir la identificación del sexo y del RH fetal. Actualmente existen múltiples estudios que evalúan la eficacia de estos métodos, mostrando resultados costo-efectivos y de menor riesgo que el estándar de oro. Este trabajo describe la evidencia encontrada acerca del diagnóstico prenatal no invasivo luego de realizar una revisión sistemática de la literatura. OBJETIVOS: El objetivo de este estudio fue reunir la evidencia que cumpla con los criterios de búsqueda, en el tema del diagnóstico fetal no invasivo por células fetales libres en sangre materna para determinar su utilidad diagnóstica.  MÉTODOS: Se realizó una revisión sistemática de la literatura con el fin de determinar si el diagnóstico prenatal no invasivo por células fetales libres en sangre materna es efectivo como método de diagnóstico.  RESULTADOS: Se encontraron 5,893 artículos que cumplían con los criterios de búsqueda; 67 cumplieron los criterios de inclusión: 49.3% (33/67) correspondieron a estudios de corte transversal, 38,8% (26/67) a estudios de cohortes y el 11.9% (8/67) a estudios casos y controles. Se obtuvieron resultados de sensibilidad, especificidad y tipo de prueba. CONCLUSIÓN: En la presente revisión sistemática, se evidencia como el diagnóstico prenatal no invasivo es una técnica feasible, reproducible y sensible para el diagnóstico fetal, evitando el riesgo de un diagnóstico invasivo.

Maternal decision on obtaining prenatal care: a study in Brazil

Objective: to address the social aspects of pregnancy and the views of pregnant women regarding prenatal assistance in Brazil. Design: this qualitative study was focused on describing the Social Representations of prenatal care held by pregnant women. The discourse of the collective subject (DCS) framework was used to analyse the data collected, within the theoretical background of social representations, as proposed and developed by Serge Moscovici. Participants and setting: 21 pregnant women who were users of the publicly funded Brazilian unified health-care system and resided in the area served by its family health programme in a low- to middle-income neighbourhood on the outskirts of Campo Grande, the capital of the state of Mato Grosso do Sul, in southwestern Brazil. Data were collected by conducting in-depth, face-to-face interviews from January to October 2006. Findings: all participants were married. Formal education of the participants was less than five years in four cases, between five and eight years in six cases, and greater than 11 years in 10 cases. Nine participants had informal jobs and earned up to US$ 200 per month, four paricipants had administrative jobs and earned over US$ 500 per month, and eight participants did not work. No specific racial/ethnic background predominated. Lack of adherence to prenatal care allowed for the identification of two DCS themes: `organisation of prenatal care services` and `lifestyle features`. Key conclusions: the respondents were found to have negative feelings about pregnancy which manifest as many fears, including the fear of harming their children`s health, of being punished during labour, and of being reprimanded by health-care professionals for overlooking their prenatal care, in addition to the insecurity felt towards the infant and self. Implications for practice: the findings reveal that communication between pregnant women and healthcare professionals has been ineffective and that prenatal care has not been effective for the group interviewed-features that are likely to be found among other low- to middle-income groups living elsewhere in Brazil. (C) 2009 Elsevier Ltd. All rights reserved.