Creating proactive interference in immediate recall: Building a DOG from a DART, a MOP, and a FIG

Phonemic codes are accorded a privileged role in most current models of immediate serial recall, although their effects are apparent in short-term proactive interference (PI) effects as well. The present research looks at how assumptions concerning distributed representation and distributed storage involving both semantic and phonemic codes might be operationalized to produce PI in a short-term cued recall task. The four experiments reported here attempted to generate the phonemic characteristics of a nonrhyming, interfering foil from unrelated filler items in the same list. PI was observed when a rhyme of the foil was studied or when the three phonemes of the foil were distributed across three studied filler items. The results suggest that items in short-term memory are stored in terms of feature bundles and that all items are simultaneously available at retrieval.

Histology of dart tag insertion sites in the epaulette shark

Samples of dermal and epidermal tissues of epaulette sharks Hemiscyllium ocellatum were examined histologically to assess damage caused by tagging. Tissues from around tag sites were removed at time intervals ranging from 100 min to 284 days post-tagging. These samples showed acute and chronic responses to tagging. Acute responses consisted of localized tissue breakdown and haemorrhaging, and occurred within the first few hours after tag insertion. At 10 h post-tagging, an intermediate response was apparent. This phase was characterized by further haemorrhaging and red and white blood cell movement into the wound area. The chronic response observed in the 10-284-day post-tagging samples was characterized by fibrous tissue formation to sequester the tag. This tissue presumably protects the adjacent musculature from further trauma produced by movement of the tag and provides a continuous barrier between the internal and external milieu. Tissue repair appeared to progress consistently in all specimens and no secondary infections at the tag site were seen. Tagging produced only localized tissue disruption and did not appear to be detrimental to the long term health of individual sharks. Our findings show that spaghetti style dart tagging is an acceptable method for marking individuals (40-75+ cm total length) of this species. (C) 1997 The Fisheries Society of the British Isles.

Expecting dirt but saying dart: The creation of a blend memory

During a naming task, time pressure and a manipulation of the proportion of related prime-target pairs were used to induce subjects to generate an expectation to the prime. On some trials, the presented target was orthographically and generally phonologically similar to the expected tal-get. The expectancy manipulation was barely detectable in the priming data but was clearly evident on a final recognition test. In addition, the recognition data showed that the nearly simultaneous activation of an expectation and sensory information derived from the orthographically and phonologically similar target produced a false memory. It is argued that this represents a blend memory.

L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època

Es tracta d’un estudi històric, teòric i estètic de la trajectòria de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), que va estar en funcionament des de 1960 a 1974, i de l’Escola d’Estudis Artístics de L’Hospitalet de Llobregat (EEA), que va funcionar de 1975 a 1978 i va ser, en certa manera, la culminació d’aquell projecte. A través de l’anàlisi del seu programa pedagògic, el seu professorat i l’activitat teatral que s’hi duia a terme (s’adjunta la teatrografia detallada de tots els seus muntatges escènics) es dóna una visió general de les característiques estètiques i ideològiques que van definir l’EADAG.

Ser jove als marges de la cultura: com es relacionen els joves amb l’entorn social i cultural a través d’expressions plàstiques d’art al carrer

En el procés de ser jove hi ha implícites dinàmiques de socialització i de relació. Tot i ser un procés habitual, no deixa de sorprendre la incorporació, a través de l’acció dels joves, de nous valors i nous referents en els constructes culturals ja establerts, que, en termes molt generals, identifiquen fins aquest moment els que en podríem dir la massa adulta. L’article es basa en un treball empíric fet a la ciutat de Tarragona, combinant les opinions directes de 21 joves creadors, l’observació dels carrers (especialment dels graffitis i instal•lacions plàstiques que hi podem trobar) i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques i documentals amb les que es planteja els referents teòrics i contextuals

The DART classification of unannotated transcription within the ENCODE regions: associating transcription with known and novel loci

For the ∼1% of the human genome in the ENCODE regions, only about half of the transcriptionally active regions (TARs) identified with tiling microarrays correspond to annotated exons. Here we categorize this large amount of “unannotated transcription.” We use a number of disparate features to classify the 6988 novel TARs—array expression profiles across cell lines and conditions, sequence composition, phylogenetic profiles (presence/absence of syntenic conservation across 17 species), and locations relative to genes. In the classification, we first filter out TARs with unusual sequence composition and those likely resulting from cross-hybridization. We then associate some of those remaining with proximal exons having correlated expression profiles. Finally, we cluster unclassified TARs into putative novel loci, based on similar expression and phylogenetic profiles. To encapsulate our classification, we construct a Database of Active Regions and Tools (DART.gersteinlab.org). DART has special facilities for rapidly handling and comparing many sets of TARs and their heterogeneous features, synchronizing across builds, and interfacing with other resources. Overall, we find that ∼14% of the novel TARs can be associated with known genes, while ∼21% can be clustered into ∼200 novel loci. We observe that TARs associated with genes are enriched in the potential to form structural RNAs and many novel TAR clusters are associated with nearby promoters. To benchmark our classification, we design a set of experiments for testing the connectivity of novel TARs. Overall, we find that 18 of the 46 connections tested validate by RT-PCR and four of five sequenced PCR products confirm connectivity unambiguously.

Drama i espectacle operístic : la dialèctica entre espai i temps en el Parsifal de Herheim i el ritus com a obra d’art del futur

Parsifal és, segons la manera en què es mire, l’excepció dins el llistat de drames musicals wagnerians pel tractament sense precedents que fa de motius catòlics en un lloc i un moment com la recentment unificada Alemanya, on la construcció de la identitat nacional passava per un model social i cultural concret i, per tant, també religiós. Però una òptica diferent ens pot apropar a una ingent quantitat de paral·lelismes entre el model artístic expressat per Wagner en els seus escrits teòrics de joventut i alguns dels elements estètics i ideològics de la seua darrera obra. L’espectacle operístic en l’actualitat continua sent fruit de la societat en què es gesta i per això Stefan Herheim utilitza una visió diacrònica de la recepció d’aquesta obra wagneriana com a un dels motius principals sobre els quals construirà una dramatúrgia densa i meditada en què es durà a terme fins a les seues últimes conseqüències una revisió en clau contemporània del concepte d’obra d’art del futur.

El “Centre d’Art d’Època Moderna” de la Universitat de Lleida (CAEM). Un nuevo modo de enriquecer la disciplina y la razón de ser de la Historia del Arte en Europa

The Centre d’Art d’Època Moderna (CAEM) of the University of Lleida is a specialized research centre for the scientific study of the pictorial heritage that understands the direct observation of every piece of the work of art as the methodological foundation on which are integrated most traditional techniques in the field of the historic-artistic studies, like the comparative study and records and documents research. It is proposed the creation of historical and interpretative speeches with great consistency and credibility on the basis of a detailed registry of that material evidence.

La Gestió turística en els museus: el cas del Museu d’Art de Girona

Els objectius d’aquest treball són, per una banda, presentar i caracteritzar, de forma general i no exhaustiva, la relació existent entre el sector turístic i els equipaments museístics. Per una altra banda, exposar els primers mesos de posada en funcionament del Pla de Comunicació Turística del Museu d’Art redactat per la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona

« Écrire, c’est bien s’inscrire dans le monde » : une lecture d’Art poétique d’Eugène Guillevic

Ce mémoire propose une lecture du recueil Art poétique d’Eugène Guillevic. Art poétique parait non seulement comme un livre où se développe la recherche patiente d’un principe directeur, mais aussi comme « l’autoportrait d’un poète qui continue de s’interroger et d’interroger le monde » . Le poète a résumé cette double interrogation dans l’expression suivante : « Écrire, c’est bien s’inscrire dans le monde » . Cette formule inspire notre réflexion sur le recueil et nous amène à avancer l’hypothèse suivante : la reprise du genre de l’art poétique par Guillevic s’accorde paradoxalement avec sa recherche d’une expression subjective et singulière. Au cours de ce mémoire, nous allons examiner les relations que le sujet guillevicien entretient avec l’espace et le temps. Nous allons chercher notre appui dans la théorie du discours, telle que la décrit Émile Benveniste.

Les sources de plaisir issues d’oeuvres d’art contemporain dans un contexte muséal

La mission éducative des musées auprès de la société en générale aujourd’hui est incontestable et les musées d’art contemporain sont des endroits importants de formation et de délectation. Cette recherche de maîtrise qui s’inscrit dans le cadre de la recherche Le grand public et l’art contemporain : du rejet au plaisir menée par A.M. Émond et C. Dufresne-Tassé de 2009 à 2014 identifie les sources de plaisir qui peuvent émerger chez les visiteurs de type grand public lors d’une visite à un musée d’art contemporain. Pour ce faire, nous avons analysé 30 discours de visiteurs de type grand public qui ont visité le Musée d’art contemporain de Montréal dans le cadre de la recherche d’Émond et de Dufresne-Tassé. La présente recherche de maîtrise privilégie l’approche qualitative, étant à la fois exploratoire, empirique et fondamentale. Nos résultats ont démontré l’existence de plaisirs qui émergent en fonction de trois grandes catégories (objet muséal, visiteur lui-même et impression générale) et qui se subdivisent en dix-huit sous-catégories. Nous avons décrit chacune de ces catégories et sous-catégories de plaisir à l’aide d’exemples extraits des discours des visiteurs. Cette recherche contribue à l’avancement des connaissances en fournissant aux musées d’art contemporain des indications sur la présence de diverses sources de plaisir dans l’appréciation des visiteurs lors de leur traitement de l’art contemporain. Ainsi, les secteurs éducatifs des musées pourront réinvestir ces résultats de recherche dans l’élaboration de stratégies éducatives muséales destinées à ce public non spécialiste.

L’educació als museus d’art contemporani. El cas d’Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma.

Este escrito relata la puesta en marcha del Área de Educación de Es Baluard, Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, la diversidad de proyectos que se han realizado y los públicos a los que van dirigidos. Mencionamos especialmente el proyecto «Cartografiem-nos» por su complejidad y porque marca el momento de madurez del equipo educativo. El período que describe es el comprendido entre mayo de 2003 y agosto de 2009. Actualmente el museo sigue ampliando sus programas.

Ser jove als marges de la cultura: com es relacionen els joves amb l’entorn social i cultural a través d’expressions plàstiques d’art al carrer

En el procés de ser jove hi ha implícites dinàmiques de socialització i de relació. Tot i ser un procés habitual, no deixa de sorprendre la incorporació, a través de l’acció dels joves, de nous valors i nous referents en els constructes culturals ja establerts, que, en termes molt generals, identifiquen fins aquest moment els que en podríem dir la massa adulta. L’article es basa en un treball empíric fet a la ciutat de Tarragona, combinant les opinions directes de 21 joves creadors, l’observació dels carrers (especialment dels graffitis i instal•lacions plàstiques que hi podem trobar) i l’anàlisi de fonts bibliogràfiques i documentals amb les que es planteja els referents teòrics i contextuals