Description de restes squelettiques de Latidae: Lates (?) sp. (Poissons téléostéens, Percoidei) du Miocène inférieur et moyen du bassin du Bas Tage (environs de Lisbonne, Portugal)

Several Lower and Middle Miocene localities in the Lower Tagus basin near Lisbon yielded Latidae fragmentary remnants. No really decisive character has been recognized that would allow us to state these remnants could surely be ascribed to the genus Lates Cuv. & Val., although we regard this as nearly certain. There are some differences between the Miocene latidae under study and the type species Lates niloticus L. this suggests us to report the concerned remnants to a Lates (?) sp. that could belong to a new, hitherto undescribed species. The occurrence of Lates in fluviatile or lagoonal beds in the Lower Tagus basin Miocene series is not at all surprising under a paleoeciological view point. Even less if account is taken of the presence in the same levels of Siluriforms remnants belonging to Bagridae and Ariidae, two families that are well represented in Africa. Bagrid spines have been found at Quinta das Pedreiras in association with Lates (?) sp. remnants. The Lates (?) sp. discovery in the Lower and Middle Miocene from the Lower Tagus basin results in extending to the West this genus' biogeographic distribution. It is indeed the first discovery of this genus on Europe's Atlantic coasts. No matter which was the geographic origin of these fishes, they had to migrate several hundreds of kilometers through marine waters before entering the Tagus' estuary. The association of Lates (?) sp. remnants with Siluriform ones that have an extant, broad repartition in Africa south of the Sahara points out to an African origin. These thermophyll fishes imigration along the Atlantic coasts from lberian Peninsula probably has been possible owing to a warm climatic event that allowed them to migrate ca. 5 degrees (in latitude) northwards in Burdigalian times.

Estudi tafonòmic de les restes òssies de lepòrids consumides per rapinyaires. Aplicació a l’estudi del jaciment prehistòric de Caldirão

Estudi elaborat a partir d’una estada al Laboratori d’Arqueozoologia del Instituto Português de Arqueologia (IPA) a Lisboa, Portugal, de l’1 de novembre de 2005 al 30 d’abril de 2006.S’analitza la tafonòmia de les restes arqueològiques de lepòrids de la Gruta do Caldeirão (Portugal) a partir de l’aplicació d’un model obtingut en una primera fase amb restes actuals consumides per Duc (Bubo bubo), així com dels resultats dels estudis realitzats amb altres depredadors.

La variació de la mida i forma del crani al llarg de l'evoluació dels homínids: aplicació a les restes de Dmanisi (Geòrgia)

Treball de recerca realitzat per un alumne d'ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit cientí­fic del Jovent l'any 2009. El treball que es presenta és un estudi sobre la mida i la forma del crani en diferents espècies d'homínids. El treball es va realitzar a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, a la Unitat d Antropologia. L'estudi de la mida es va realitzar a partir de mesures craniomètriques utilitzades en antropologia física clàssica. L'estudi de la forma es va realitzar aplicant una tècnica novedosa en aquest camp, la morfometria geomètrica. Es van estudiar 52 cranis de 12 espècies diferents d'homínids des dels més antics, els Australopithecus, fins formes modernes d'Homo sapiens. L'estudi de les diferents espècies d'homínids va servir de base per intentar classificar uns individus trobats a Europa, al jaciment de Dmanisi. Aquests individus es troben immersos en una gran debat en quant a la seva assignació taxonòmica ja que són les restes més antigues trobades al continent europeu (1,8 milions d'anys). Els resultats de l'estudi indiquen que els individus de Dmanisi es troben entre les formes africanes i asiàtiques, podriem parlar doncs d'una espècie de transició.

Aproximació a la fauna malacològica de l'estany de Banyoles mitjançant l'anàlisi de les restes retingudes pel sediment

Es dóna un llistat de les espècies de mol·luscs presents a les mostres de dragatges efectuats a l'Estany de Banyoles durant el mes de juliol de 1985. Es constata que, excepte per al bivalve Pisidium casertanum, la resta de mol.luscs (tots gasteròpodes) dels que només es va trobar la closca, corresponen a exemplars de la fauna malacològica de les ribes de l'estany o de les rieres que hi aboquen, que haurien estat transportats passivament fins on varen ser trobats

Estudi de les pràctiques socials ramaderes d’alta muntanya pirinenca a través de les restes arquitectòniques

El present treball esta destinat a comprovar l’existència de canvis en el model de poblament a les zones d’alta muntanya dels Pirineus Centrals. La zona d’estudi concreta es el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el marc cronològic es situa entre la Prehistòria i el segle XX. En la investigació s’han contrastat les dades etnogràfiques recollides a principis del segle XX amb el registre obtingut en diverses campanyes de prospecció arqueològica a la zona. Els resultats ens informen de l’existència al llarg de la història de varis models de poblament ramaders diferents a la transhumància tradicional

Estudi antropològic de les restes humanes medievals del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà

El treball que es presenta a continuació és un estudi antropològic de les restes humanes procedents del cementiri parroquial de Sant Pere de Montfullà, al municipi de Bescanó. L’any 2004 es va dur a terme una campanya d’excavació arqueològica al jaciment deSant Pere de Montfullà, dins el marc d’un projecte de recerca dissenyat per l’Institut delPatrimoni Cultural de la Universitat de Girona. En aquesta excavació es varen excavarun total de trenta-una tombes. Les restes humanes recuperades no varen ser estudiadesen aquell moment i van ser dipositades al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat deGirona

Divers tableaux de recettes et de dépenses : « Tableau de la régie convertie en bail des restes, en 1726, qui prouve les gains des fermiers et combien le Roi a été lézé... Bail des restes, fait à Bourgeois, en 1726... Baux de 1730 et 1732 à 1738 à Carlier et Des Boves... Tableau des sommes produites par la vente du sel, en 1770, en 112 greniers... Gabelles, achats de sel... Tableau de ce que le tabac coûte aux fermiers généraux... Les postes..., » etc.

Provient de la « Bibliothèque de la Chancellerie. »