Two pentacoordinate copper(II) complexes that display accessible Cu(III/II) couples

Two copper(II) complexes of the type CuL2.imidazole (1) and Cu2L4(4.4'-bpy).2H(2)O.C6H14 (2), where LH = 1-nitroso-2-naphthol and 4.4'-bpy = 4,4'-bipyridine, are characterised by X-ray crystallography. In 2, the two copper atoms are linked by 4,4'-bpy. In both the complexes, copper is found to have a distorted square pyramidal N3O2 coordination sphere. The axial position in I is occupied by an oxygen atom while those in 2 by the nitrogen atoms of 4.4'-bpy. The two complexes display quasireversible Cu(III/II) couples around 0.68 V vs. saturated calomel electrode in cyclic voltammetry in dichloromethane.

Oxidative DNA damage induced by S(IV) in the presence of Cu(II) and Cu(I) complexes

The DNA damage induced by S(IV) in the presence of some Cu(II) complexes in air saturated solution was investigated. The addition of S(IV) to an air saturated solution containing CuII GGA (GGA = glycylglycyl-L-alanine), CuII G3 (G3 = triglycine) or CuII G4 (G4 = tetraglycine) and Ni(II) traces, causes rapid formation of the respective Cu(III) complex, with simultaneous O2 uptake and S(IV) oxidation. SO3•- and HO• were detected by EPR-spin trapping experiments. The DNA strand breaks were attributed to the oxysulfur radicals formed. In the reduction of Cu(II)/BCA (BCA = 4,4' dicarboxy-2-2'-biquinoline) by S(IV), with CuI BCA complex formation, there is the possible formation of carbon centered radical of BCA or peroxyl radical (ROO•) capable of oxidizing DNA bases. The intensity of DNA damage in the presence of these Cu(II) complexes and S(IV) (10-300 µmol L-1) followed the order: CuII BCA ∼ CuII G4 ∼ Cu(II) (added as Cu(NO3)2) > CuII G3 ∼ CuII GGA. Specifically for CuII BCA the damage occurred even at lower S(IV) concentration (0.1 µmol L-1). For the Cu(II) complexes with glycylglycylhistidine, glycylhistidylglycine, glycylhistidyllysine and glycylglycyltyrosylarginine the Cu(III) formation and the DNA damage was not observed.

Selective Ortho-Hydroxylation–Defluorination of 2-Fluorophenolates with a Bis(m-oxo)dicopper(III) Species

The bis(mu-oxo) dicopper(III) species [Cu-III 2(mu-O)(2)(m-XYLMeAN)](2+) (1) promotes the electrophilic ortho-hydroxylation-defluorination of 2-fluorophenolates to give the corresponding catechols, a reaction that is not accomplishable with a (eta(2) : eta(2)-O-2) dicopper(II) complex. Isotopic labeling studies show that the incoming oxygen atom originates from the bis(mu-oxo) unit. Ortho-hydroxylation-defluorination occurs selectively in intramolecular competition with other ortho-substituents such as chlorine or bromine

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Evolução diurna e anual da frequência das coberturas de céu em Botucatu/SP

This work presents an analysis of the pattern variation of the sky conditions in Botucatu/SP. The classification was based on the clarness index KT. It was used in the classification a database of global solar irradiance in the horizontal, measured at Radiometric Station of UNESP in Botucatu (latitude 22.85°S, longitude 48.43°W, altitude 786 m) from 1996 to 2005. We analyzed the variations in frequency, during the photoperiod and over the year, of the sky conditions: I - Cloudy (KT < 0.35); II - party cloudy with dominance for the diffuse (0.35 < 0.55 < KT)) III - party cloudy with dominance for the clear (0.55 < KT < 0.65) and IV - clear (KT > 0.65). The frequency of sky conditions I and II are higher during the rainy season of the year and in hours close to sunrise and sunset. And it is lower during the dry season an in hours near noon, in wich there is a predominance of sky conditions III and IV. The monthly hourly frequency of sky condition I ranged from 46,91% of the photoperiod in January to 25.27% in August. And the frequency monthly daily ranged from nine days in January to three days in August. To the sky condition IV, the frequency monthly hourly ranged from 38.81% of the photoperiod in August to 18.17% im January. And the frequency monthly daily ranged from 17 days in August to three days in January.

Archegonus (Latibole) G. & R. Hahn 1969 (Trilobita) aus der crenestria-Zone (Unter-Karbon III) von Lauenthal (Ober-Harz)

Aus der crenistria-Zone (Subzone des Goniatites crenistria crenistria = cu III alpha3) von Lautenthal (Ober-Harz) werden zwei Arten von ArchegonusJ(Latibole) G.& R.HAHN, 1969 beschrieben und abgebildet: Archegonus (Latibole) laevicauda laevicauda (SARRES, 1857) und Archegonus (Latibole) n.sp.L. Es ist der erste Nachweis dieser Untergattung aus dem Harz. Hinter A. (Latibole) n.sp.L verbirgt sich sehr wahrscheinlich eine neue Art, die aber infolge des z.Zt. noch zu geringen Materials noch nicht ausreichend gekennzeichnet werden kann.

Synthesis, structure and reactivity of novel CuI, CuII and CuIII complexes containing triaza and hexaaza macrocyclic ligands

El treball de tesi s'emmarca dins del camp de la bioinorgànica, disciplina que estudia les propietats estructurals i de reactivitat dels centres actius dels enzims, servint-se de models síntètics de baix pes molecular per tal d'intentar reproduïr la reactivitat presentada per l'enzim i conèixer els mecanismes de reacció a nivell molecular que tenen lloc en els processos biològics.1 Més concretament el treball posa especial èmfasi en els processos d'activació d'oxigen molecular que tenen lloc en les metaloproteïnes de Coure del Tipus 3, com són l'hemocianina i la tirosinasa, ambdues presentant un complex dinuclear de Cu(I)) en el centre actiu de la forma reduïda, capaç d'activar l'O2 cap a espècies de tipus peròxid.2 Un altre camp d'interès ha estat l'estudi dels processos d'activació d'enllaços C-H no activats en hidrocarburs, tant per la seva importàcia a nivell industrial com per comprendre els mecanismes intrínsecs d'aquesta activació a través de metalls de trancisió.3,4 Durant el treball de tesi presentat s'ha desenvolupat la síntesi de nous complexes de Coure(I), Coure(II) y Cu(III) utilitzant lligands macrocíclics de tipus triaza i hexaaza, i s'han estudiat la seves propietats estructurals així com la seva reactivitat. La reacció dels lligands triazacíclics H32m, H2Me33m i H33m amb sals de coure(II) dóna lloc a una reacció de desproporció de Cu(II) per obtenir-se en quantitats equimolars un complex organometàl·lic de Cu(III) i un complex de Cu(I). La caracterizació estructural exhaustiva dels complexes del tipus aryl-Cu(III) evidencia la formació d'un enllaç organometàl·lic entre l'àtom de Cu(III) i el carboni més próxim de l'anell aromàtic del lligand. Aquesta reacció, a més de representar una nova forma de desproporció en la química del Cu, suposa l'activació d'un enllaç C-H aromàtic a temperatura ambient que, mitjançant l'estudi cinètic d'aquesta desproporció per espectroscòpia UV-Vis, dels càlcul de l'efecte cinètic isotòpic utilitzant el lligand deuterat en el C-H de l'anell, juntament amb el recolzament teòrics dels càlculs DFT per a la optimització de geometries d'intermedis de reacció, ens permeten proposar un mecanisme de reacció pel nostre sistema, on l'activació de l'enllaç C-H aromàtic transcorre per la formació d'un enllaç de tipus agòstic C-H ? Cu(II),5 seguit de la desprotonació del C-H aromàtic per acció d'una base i posterior transferència electrònica per obtenir el complex organometàlic de Cu(III) i el complex de de Cu(I). En quant a la reactivitat d'aquests complexes organometàl·lics aryl-Cu(III) s'ha observat que una base en medi aquós causa la inestabilitat d'aquests compostos, evolucionant cap a la inserció d'un àtom d'oxigen sobre la posició activada de l'anell aromàtic, per a donar lloc a un complex dinuclear de Cu(II) amb dos grups fenoxo actuant de pont entre els àtoms metàl·lics. La reacció transcorre per un intermedi colorejat, caracteritzat com el complex ayl-Cu(III) monodesprotonat en una de les seves amines benzíliques, els quals s'observen igualment en la reacció dels correponents complexos de Cu(I) amb oxigen molecular (O2). És en els nostres sistemes en els quals es descriu per primera vegada la participació d'intermedis organometàl·lics Cu(III)-C en processos d'hidroxilació aromàtica, tals com el desenvolupat per l'enzim tirosinasa o per alguns dels seus models químics de síntesi.6,7,8 S'han estudiat les propietats magnètiques dels quatre bis(fenoxo)complexes de Cu(II) descrits, obtenint-se uns acoplaments de tipus antiferromagnètic o ferromagnètic de diversa magnitud, depenent del solapament orbitalari a l'enllaç Cu-O, a través del qual es produeix el superintercanvi. Nous complexos de Cu(I) sintetitzats amb lligands hexaazamacrocíclics han estat estudiats, i posant especial èmfasi a la seva reactivitat respecta a l'activació d'oxigen molecular (O2). S'ha observat una reactivitat diferenciada segons la concentració de complex de Cu(I) utilitzada, de manera que a altes concentracions s'obté un carbonato complex tetranuclear de Cu(II) per fixació de CO2 atmosfèric, mentre que a baixes concentracions s'observa la hidroxilació aromàtica intramolecular d'un dels anells benzílics del lligand, reacció que presumiblement transcorre per atac electrofílic d'un peroxo complex intermedi sobre el sistema ? de l'anell.6 Els resultats obtinguts en aquest treball ens mostren la facilitat per activar enllaços C-H aromàtics per metalls de transició de la primera sèrie (Cu, Ni) quan aquests estan suficientment pròxims a l'enllaç C-H, en unes condicions de reacció molt suaus (1atm., temperatura ambient). Els nous complexos organometàl·lics Aryl-Cu(III) són el producte d'una nova reacció de desproporció de Cu(II), així com un posició aromàtica activada que podria ser el punt de partida per l'estudi de funcionalització selectiva d'aquests grups aromàtics.

Semeadura de capim braquiária em pós-emergência da cultura do milho para obtenção de cobertura morta em sistema de plantio direto

Pós-graduação em Agronomia (Produção Vegetal) - FCAV

Halogen-Kupfer-Austausch mit Kupferhypersilanid und Organylhalogeniden

Die Reaktion von Kupfertris(trimathylsilyl)silan (= Hypersilylkupfer, CuHyp) mit Iodoorganylverbindungen sollte analog zum Ullmann-Protokoll zum Halogen-Nukleophil-Austausch führen. Tatsächlich beobachteten wir zumeist die Bildung von Cuprio-Organylen, isolierbar in Form von mehrkernigen Neutralkomplexen aus dem Produkt und weiteren Äquivalenten von Hypersilylkupfer. Nach Zugabe von (weichen) Basen wie Trimethylphosphan kam es zur Auflösung dieser Komplexe und zur Bildung der erwarteten Silylorganyle. Von der systematischen Variation der eingesetzten Arene, Alkene und Alkine sowie ihrer Liganden versprachen wir uns tiefere Einsicht in die mechanistischen Zusammenhänge. Neben dem üblichen Halogen-Kupfer-Autausch konnten wir bei orthosubstituierten, bzw. zusätzlich tetramethylsubstituierten Diiodarenen einen einfachen Iod-Siyl-Autausch beobachten (vermutlich über Arinzwischenstufen), für Alkinedukte sogar eine doppelte Silylierung. Tatsächlich zeigen quantenchemische Berechnungen für CuHyp-Iodoorganyl-Systeme eine klare Präferenz von ullmannartigen Verläufen; andererseits führte Basenzugabe erst nachträglich zur Bildung von Ullmann-Produkten über die Auflösung der primären Komplexe. Innerhalb der üblicherweise gebildeten mehrkernigen Komplexe kommen Bindungen durch die Wechselwirkung unbesetzter σ*-Molekülorbitalee am Kupferzentrum von CuHyp und elektronenreichen bindenden Orbitalen in den Kupferorganyleinheiten zustande. Freie Elektronenpaare am Phosphor bei PMe3 könnten analog die Auflösung der Neutralkomplexe und die Bildung von vierkernigen Kupfer(III)-Intermediaten zwischen den Kupferorganyleinheiten und Iodsilan in der Lösung bewirken, die aufgrund ihrer strukturellen und energetischen Besonderheiten zu den erwarteten Ullmann-Produkten weiterreagieren würden. Die beobachteten Primärreaktionen verliefen dann offensichtlich über vergleichbare, aber unterschiedlich strukturierte Intermediate, vermutlich aufgrund der Tatsache, dass das eingesetzte CuHyp als Trimer vorliegt. Diese Annahme wird durch die direkte Silylierung von Iodalkinen gestützt, deren Dreifachbindungen möglicherweise als interne Base die trimeren in monomere CuHyp-Einheiten überführen. In eine ähnliche Richtung wäre die jüngst berichtete direkte Silylierung von Allylen bei Anwesenheit von elektronenreichen CN-Gruppen zu deuten.

Nutrição mineral do cafeeiro III. Recrutamento de B, Cu, Fe, Mn e Zn pelo cafeeiro (Coffea arabica L. cv. Catuai) com dois, três, quatro e cinco anos de idade; nas fases fenológicas de repouso, granação e maturação vegetando em um latossolo vermelho amarelo, fase cerrado

Em uma plantação de cafeeiros (Coffea arabica cv. Catuai) com dois, três, quatro e cinco anos de idade no campo, situada em Latossolo Vermelho Amarelo, fase cerrado no município de Salto, SP, determinou-se o recrutamento de micronutrientes no caule, ramos, folhas e frutos, durante as fases fenológicas de repouso, granaçao e maturação. Concluiu-se que: A maior acumulação de cobre, manganês e zinco ocorre nos meses de julho, janeiro e junho em cafeeiros com cinco anos de idade. A acumulação de boro e ferro varia em função das épocas. Em janeiro e junho o acúmulo de ferro nao mostrou diferenças entre as idades. O cafeeiro aos cinco anos de campo exporta através da colheita, em função do conteúdo total da planta 30% de B, 46% de Cu, 26% de Fe, 14% de Mn e 25% de Zn.

Complexes of 3,4-dimethoxybenzoic acid anion with Cu(II), Co(II), La(III), and Nd(III)

Physico-chemical properties of 3,4-dimethoxybenzoates of Co(II), Cu(II), La(III) and Nd(III) were studied. The complexes were obtained as hydrated or anhydrous polycrystalline solids with a metal ion-ligand mole ratio of 1 : 2 for divalent ions and of 1 : 3 in the case of trivalent cations. Their colours depend on the kind of central ion: pink for Co(II) complex, blue for Cu(II), white for La(III) and violet for Nd(III) complexes. The carboxylate groups in these compounds are monodentate, bidentate bridging or chelating and tridentate ligands. Their thermal decomposition was studied in the range of 293-1173 K. Hydrated complexes lose crystallization water molecules in one step and form anhydrous compounds, that next decompose to the oxides of respective metals. 3,4 - Dimethoxybenzoates of Co(II) is directly decomposed to the appropriate oxide and that of Nd(III) is also ultimately decomposed to its oxide but with the intemediate formation of Nd2O2CO3.. The magnetic moment values of 3,4-dimethoxybenzoates determined in the range of 76-303 K change from 4.22 µB to 4.61 µB for Co(II) complex , from 0.49 µB to 1.17 µB for Cu(II) complex , and from 2.69 µB to 3.15 µB for Nd(III) complex.

Comparison of some properties of 2,3 - and 3,4 - dimethoxybenzoates of Cu(II), Co(II) and Nd(III)

The physicochemical properties of 2,4-, and 3,4- dimethoxybenzoates of Cu(II), Co(II) and Nd(III) were studied and compared to observe the -OCH3 substituent positions in benzene ring on the character of complexes. The analysed compounds are crystalline hydrated or anhydrous salts with colours depending on the kind of central ions: blue for Cu(II), pink for Co(II) and violet for Nd(III) complexes. The carboxylate groups bind as monodentate, bidentate bridging or chelating and even tridentate ligands. Their thermal stabilities were studied in air at 293-1173K. When heated the hydrated complexes release the water molecules and form anhydrous compounds which are then decomposed to the oxides of respective metals. Their magnetic moment values were determined in the range of 76-303K. The results reveal the compounds of Nd(III) and Co(II) to be the high-spin and that of Cu(II) forms dimer. The various positions of -OCH3 groups in benzene ring influence some of physicochemical properties of analysed compounds.

III Jornadas c??mo y cu??ndo leer El Quijote : la calidad de la ense??anza en la Comunidad de Madrid : jornadas de reflexi??n y debate : Madrid, 7 y 8 de marzo de 2005

La Direcci??n General de Ordenaci??n Acad??mica de la Comunidad de Madrid organiz?? en 2005 unas jornadas con motivo de la celebraci??n del IV centenario de la publicaci??n de El Quijote. En esta obra se recogen los aspectos m??s significativos de las intervenciones llevadas a cabo en el primero de los dos d??as de celebraci??n de las jornadas. En primer lugar, se incluye el contenido de una mesa redonda, en la que varios profesores de ESO opinan sobre la conveniencia de la obligatoriedad de la lectura de El Quijote en los centros escolares y sobre c??mo debe hacerse esta lectura y en qu?? edades. A continuaci??n, se ofrecen las comunicaciones realizadas por los representantes de algunos institutos para dar a conocer las actividades realizadas en sus centros con el fin de acercar la novela de Cervantes a los alumnos.

The role of oxygen in the interaction of emeraldine base polyaniline with Cu(II) or Fe(III) ions in NMP solution

The influence of molecular oxygen in the interactions of emeraldine base form of polyaniline (EB-PANI) with Fe(III) or Cu(II) ions in 1-methyl-2-pyrrolidinone (NMP) solutions has been investigated by UV-vis-NIR, resonance Raman and electron paramagnetic resonance (EPR) spectroscopies. Through the set of spectroscopic results it was possible to rationalize the role Of O(2) and to construct a scheme of preferential routes occurring in the interaction of EB-PANI with Fe(III) or Cu(II). Solutions of 4.0 mmol L(-1) EB-PANI with 0.8, 2.0 and 20 mmol L(-1) Fe(III) or Cu(II) ions in NMP were investigated and the main observed reactions were EB-PANI oxidation to pernigraniline (PB-PANI) and EB-PANI doping process by pseudo-protonation, or by a two-step redox process. In the presence Of O(2), PB-PANI is observed in all Fe(III)/EB solutions and EB-PANI doping only occurs in solutions with high Fe(III) concentrations through pseudo-protonation. On the other hand, emeraldine salt (ES-PANI) is formed in all Fe(III)/EB solutions under N(2) atmosphere and, in this case, doping occurs both by the pseudo-protonation and two-step redox mechanisms. In all Cu(II)/EB solutions PB-PANI is formed both in the presence and absence of O(2), and only for solutions with high Cu(II) concentrations doping process occurs in a very low degree. The most important result from EPR spectra was providing evidence for redox steps. The determined Cu(II) signal areas under oxygen are higher than under N(2) and, further. the initial metal proportions (1:2:20) are maintained in these spectra, indicating that Cu(I) formed are re-oxidized by O(2) and. so, Cu(II) ions are being recycled. Consistently, for the solutions prepared under nitrogen, the corresponding areas and proportions in the spectra are much lower, confirming that a partial reduction of Cu(II) ions actually occurs. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Nanoparticles of octakis [3-(3-amino-1,2,4-triazole)propyl] octasilsesquioxane as ligands for Cu(II), Ni(II), Cd(II), Zn(II), and Fe(III) in aqueous solution

Nanoparticles of octakis[3-(3-amino-1,2,4-triazole)propyl]octasilsesquioxane (ATZ-SSQ) were tested as ligands, for transition-metal ions in aqueous solution with a special attention to sorption isotherms, ligand-metal interaction, and determination of metal ions in natural waters. The adsorption potential of the material ATZ-SSQ was compared with related [3(3-amino-1,2,4-triazole)propyl]silica gel (ATZ-SG). The adsorption was performed using a batchwise process and both organofunctionalized surfaces showed the ability to adsorb the metal ions from aqueous solution. The Langmuir model was used to simulate the sorption isotherms. The results suggest that the sorption of these metals on ATZ-SSQ and ATZ-SG occurs mainly by surface complexation. The equilibrium condition is reached at time lower than 3 min for ATZ-SSQ, while for ATZ-SG is only reached at time of 25 min. The maximum metal ion uptake values for ATZ-SSQ were higher than the corresponding values achieved with the ATZ-SG. In order to obtain more information on the ligand-metal interaction of the complexes on the surface of the ATZ-SSQ nanomaterial, ESR study with various degrees of copper loadings was carried out. The ATZ-SSQ was tested for the determination (in flow using a column technique) of the metal ions present in natural waters. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.