Still entrenched in the conflict/cooperation dichotomy? EU–Russia relations and the Ukraine crisis

The article highlights that the traditional conflict/cooperation dichotomy which characterised the dynamic of European Union (EU)–Russia relation during the post-Cold War period has remained stable throughout the Ukraine crisis. It identifies a pattern of continuity rather than change in the main characteristics of the traditional conflict/cooperation dichotomy: the post-Cold War order on the European continent, values and worldviews, perceptions of self and other, and policies towards each other and post-Soviet space. Secondly, in tune with neoclassical realism the article aims to account for the relative persistence of the conflict/cooperation dichotomy. It argues that the dynamic of EU–Russia relations remained rather stable due to the fact that neither the EU nor Russian foreign policy has undergone major transformations (of both power, scope and organisation) that would provide incentive or constrains for a complete overhaul of the conflict/cooperation dichotomy. Moreover, the article claims that the relative stability of world politics since the start of the Ukraine crisis has not given any the EU and Russia incentives – or constrained them – to seek to change the overall dynamic of their relationship.

Cleaning wrasse species vary with respect to dependency on the mutualism and behavioural adaptations in interactions

Interspecific mutualisms are an essential feature of life on earth, yet we know little about their evolution and stability. In many mutualisms several species are available as partners, raising questions about the similarity in function and behavioural repertoire depending on the partner species. Furthermore, variation between species in the quantity and quality of interactions resulting in variation in payoffs may allow us to infer the potential evolutionary origin of a multispecies mutualism complex. We addressed these issues in the marine cleaning mutualism, in which so-called 'cleaners' remove ectoparasites from so-called 'client' reef fish. We measured several parameters concerning the quantity and quality of cleaning interactions in six sympatric cleaner wrasse species. We found significant variation between cleaner species with respect to client diversity, the number of interactions with predatory clients, the duration of interactions, the frequency of client jolts as a correlate of 'cheating' by cleaners, and behaviours used for manipulation of client decisions. Exploratory correlations between cleaner species' dependency and our variables of interest suggest that cleaning originated as a conflict-free by-product mutualism and evolved towards more sophisticated behaviours, including strategic behaviours for interactions with predators, cheating and manipulation specifically adapted to the client type.

El concepto de seguridad ambiental aplicado a las cuencas hidrográficas compartidas por Colombia y Venezuela y su incidencia en las Relaciones Internacionales de estos dos países en el periodo de 1998 a 2005

Colombia y Venezuela conforman un sistema hidrográfico de agua dulce en el que comparten cuatro cuencas: Guajira, Catatumbo, Orinoco y Amazonas, que representan el 79% del territorio nacional venezolano y el 61% del territorio nacional colombiano y aproximadamente el 70% de los límites terrestres entre ambos países. Estos espacios de gran importancia geoestratégica en diferentes épocas funcionan como desestabilizadores parciales de las Relaciones Bilaterales de estos dos países y se convierten en factor primordial para el tema de la seguridad ambiental ya pueden ser manejados bajo la perspectiva de la cooperación o del conflicto.

Los intereses geopolíticos de España y Marruecos en la controversia fronteriza por los territorios ubicados en el Estrecho de Gibraltar – Mar Mediterráneo. En el periodo comprendido entre 1956 y 2002

El objeto de investigación geográficamente se circunscribe a España y Marruecos, bajo el análisis conceptual de la soberanía pretendida por ambos países de los territorios en disputa ubicados en el Mar Mediterráneo desde el Estrecho de Gibraltar hacia el este.

Análisis de la importancia geopolítica del mar del sur para la Asean y China. Periodo 2002-2011

El conflicto territorial presente en el Mar del Sur hace que sea uno de los conflictos de mayor atención en los últimos tiempos. Su riqueza energética impide que alguno de los países litigantes piense en ceder sus intereses sobre esta porción marítima. China y los países miembros de la ASEAN son las partes del conflicto, que entre momentos de cooperación y disensión buscan una solución a este problema. Sin embargo, los intentos diplomáticos y normativos para poner fin a este conflicto, no han sido suficientes, puesto que las agresiones y violaciones en este mar se convierten en una constante que pone en riesgo una de las regiones con mayor influencia en la economía mundial.

Conflictes socioterriorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà)

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius: Objectius del marc teòric - Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric. Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic). - Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials. Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units). Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà) - Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957. Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats. - Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs. Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga). - Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies. Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca).

A Teoria dos jogos e as ciências sociais

Pós-graduação em Ciências Sociais - FFC

Relações militares no Cone Sul: da rivalidade à cooperação na área de segurança (1964-2007)

Pós-graduação em História - FCLAS

US Monetary and Fiscal Policies - Conflict or Cooperation?

Most of the literature estimating DSGE models for monetary policy analysis ignores fiscal policy and assumes that monetary policy follows a simple rule. In this paper we allow both fiscal and monetary policy to be described by rules and/or optimal policy which are subject to switches over time. We find that US monetary and fiscal policy have often been in conflict, and that it is relatively rare that we observe the benign policy combination of an conservative monetary policy paired with a debt stabilizing fiscal policy. In a series of counterfactuals, a conservative central bank following a time-consistent fiscal policy leader would come close to mimicking the cooperative Ramsey policy. However, if policy makers cannot credibly commit to such a regime, monetary accommodation of the prevailing fiscal regime may actually be welfare improving.

Sociogenomics of Cooperation and Conflict during Colony Founding in the Fire Ant Solenopsis invicta.

One of the fundamental questions in biology is how cooperative and altruistic behaviors evolved. The majority of studies seeking to identify the genes regulating these behaviors have been performed in systems where behavioral and physiological differences are relatively fixed, such as in the honey bee. During colony founding in the monogyne (one queen per colony) social form of the fire ant Solenopsis invicta, newly-mated queens may start new colonies either individually (haplometrosis) or in groups (pleometrosis). However, only one queen (the "winner") in pleometrotic associations survives and takes the lead of the young colony while the others (the "losers") are executed. Thus, colony founding in fire ants provides an excellent system in which to examine the genes underpinning cooperative behavior and how the social environment shapes the expression of these genes. We developed a new whole genome microarray platform for S. invicta to characterize the gene expression patterns associated with colony founding behavior. First, we compared haplometrotic queens, pleometrotic winners and pleometrotic losers. Second, we manipulated pleometrotic couples in order to switch or maintain the social ranks of the two cofoundresses. Haplometrotic and pleometrotic queens differed in the expression of genes involved in stress response, aging, immunity, reproduction and lipid biosynthesis. Smaller sets of genes were differentially expressed between winners and losers. In the second experiment, switching social rank had a much greater impact on gene expression patterns than the initial/final rank. Expression differences for several candidate genes involved in key biological processes were confirmed using qRT-PCR. Our findings indicate that, in S. invicta, social environment plays a major role in the determination of the patterns of gene expression, while the queen's physiological state is secondary. These results highlight the powerful influence of social environment on regulation of the genomic state, physiology and ultimately, social behavior of animals.

Horses in the countryside: conflict or cooperation?

Recognising the growing significance of sport and recreation in the countryside, this paper seeks to examine the changing demand for, and supply of, opportunities for horse riding in the countryside. It considers the physical problems associated with horse riding, together with the changing social context. The paper considers possible solutions to the issues raised, both within existing rights of way legislation and via new opportunities created by the revisions to agricultural support that have occurred in the last decade. The paper concludes that while the new opportunities have ameliorated some of the problems associated with the supply of land for horse riding, no new rights of access have been conferred. The ability of horse riders to guarantee continued provision will be governed partially by the market but also by future agricultural support policy.