Aplicació de comptabilitat

L’objectiu d’aquest treball final de carrera és la realització d’una aplicació de comptabilitat que permeti gestionar tot el cicle comptable, és a dir, des de l’obertura d’un exercici fins el seu tancament. Per fer això, s’estableix que l’aplicació haurà de complir els següents requeriments:• Gestió de comptes comptables• Entrada de moviments (assentaments)• Visualitzar diaris i extractes dels comptes• Balanços• Processos d’obertura i tancament• Visualitzar registres d’IVA• Processos d’administracióTambé haurà de permetre la gestió d’altres elements necessaris pel funcionament de l’aplicació com per exemple: empreses, impostos, documents, etc

Configuració i integració d'OpenERP a PrestaShop a nivell exclusivament del mòdul de comptabilitat

Consolidació de dades comptables entre la plataforma e-commerce PrestaShop i la solució OpenERP de gestió empresarial.

Accounting manager : Servei web gestor de comptabilitat

Aquest projecte consisteix en un petit servei web de comptabilitat desenvolupat amb Vaadin framework, MySQL i Java. Dita aplicació permet crear factures i altres documents i portar-ne unes estadístiques de les figures relacionades amb aquesta comptabilitat. El fet d'utilitzar Vaadin permet desenvolupar aquest servei web mitjançant Java. Aquesta entrega es composa d'una presentació, la memòria i el producte (servei web+BD+instruccions).

Quadern didàctic d'introducció a la comptabilitat

Aquest primer quadern desenvolupa teòricament el tema 5, “La teoria dels comptes”, segons el temari que es recull a la guia didàctica que presenta l’estudi de la comptabilitat general, la qual es basa en el coneixement de la teoria logismològica dels comptes

La Importància de la comptabilitat

L’aplicació del nou Pla general de comptabilitat a les petites i mitjanes empreses gironines ha provocat canvis de diversa índole que han estat estudiats per experts de la Universitat de Girona

Un Recurs per a l'aprenentatge autònom dels procediments matemàtics a l'assignatura de comptabilitat

L’objectiu principal de la present comunicació és mostrar el funcionament d’un recurs de reforç de principis matemàtics creat a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona amb la finalitat de: a) millorar l’activitat docent en l’ensenyament, b) centrar l’ensenyament en l’alumne, c) augmentar la capacitat d’aprenentatge autònom dels alumnes, d) potenciar l’autoestima en els alumnes, e) reforçar l’autogestió de l’aprenentatge de coneixements de principis, f) ajudar a determinar les hores de treball autònom de l’alumne necessàries per dominar procediments matemàtics bàsics

Una Proposta de millora de l'aprenentatge de la comptabilitat en el grau d'ADE

En aquesta comunicació presentem una proposta de millora de l’aprenentatge basat en un projecte vertical el qual s’aplicarà a totes les assignatures de Comptabilitat a partir del curs 2010/2011 de l’estudi de Grau d’Administració i Direcció d’Empreses de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Amb aquest projecte es pretén solventar alguns problemes que es plantegen actualment en la docència universitària, en el rol del professor i en el de l’estudiant

Aplicació de comptabilitat

L’objectiu d’aquest treball final de carrera és la realització d’una aplicació de comptabilitat que permeti gestionar tot el cicle comptable, és a dir, des de l’obertura d’un exercici fins el seu tancament. Per fer això, s’estableix que l’aplicació haurà de complir els següents requeriments: • Gestió de comptes comptables • Entrada de moviments (assentaments) • Visualitzar diaris i extractes dels comptes • Balanços • Processos d’obertura i tancament • Visualitzar registres d’IVA • Processos d’administració També haurà de permetre la gestió d’altres elements necessaris pel funcionament de l’aplicació com per exemple: empreses, impostos, documents, etc

IFRS adoption in Europe: the case of Germany

From 2005 onwards, consolidated financial statements of listed European companies will have to comply with IFRS (IAS). Many German companies began adopting those standards in the 1990s, on a voluntary basis, because of their need to access international capital funding. Spanish companies, by contrast, are not permitted to adopt IFRS before 2005. This paper has two purposes: first, it analyses the financial impact of initial IFRS adoption on the statement of changes in equity and the income statement of individual German companies. Second, and taking into account the German experience, it focuses on the expected impacts on a sample of listed Spanish companies in two industrial sectors: chemical-pharmaceutical and fashion. Our analysis of German companies comprised all non-financial DAX groups applying IFRS plus additional listed companies in the two selected industrial sectors identified above. The impact of initial adoption of IFRS on German companies was, both individually and overall, very significant. The analysis suggests that the expected impact on Spanish companies is likely to be significant but to a lesser degree than in respect of the German companies in the study.

La Revelación de información obligatoria y voluntaria (activos intangibles) en las entidades de crédito. Factores determinantes.

En esta investigación se analizan los factores que influyen en la revelación de información tanto obligatoria como voluntaria (activos intangibles) en las entidades de crédito españolas en sus informes anuales, contrastando si son diferentes los factores que influyen en la revelación de una u otra información.

La Contabilidad de una institución eclesiástica desde la perspectiva del historiador económico

El objeto de las siguientes páginas es el estudio de la contabilidad de una institución eclesiástica, la catedral de Barcelona durante el siglo XVII, tanto la descripción de las prácticas contables utilizadas por dicha institución a lo largo del periodo señalado, como plantear, en primer lugar, los problemas de orden metodológico a que se enfrenta el historiador que ha de manejar esta clase de fuente documental y, en segundo lugar, sugerir qué nuevas preguntas es posible plantear y responder a partir de las fuentes contables; preguntas distintas de las que acostumbran a estar presentes en las investigaciones de los historiadores que han trabajado sobre las instituciones eclesiásticas. En la primera parte de la comunicación presentaré unas reflexiones sobre la Iglesia considerada como una institución económica y sobre las principales prácticas organizativas que derivaron del ejercicio histórico de ese papel; en segundo lugar describiré los rasgos identificadores de la contabilidad de la catedral barcelonesa, en lo que hace referencia a sus características técnicas particulares. En la tercera y última parte centraré mi atención en la utilización de las contabilidades eclesiásticas como fuentes históricas y mostraré algunas de las posibilidades de explotación cualitativa que pueden presentar.

A Multisectorial model of prices: the SAM approach

Social Accounting Matrices (SAM) are normally used to analyse the income generation process. They are also useful, however, for analysing the cost transmission and price formation mechanisms. For price contributions, Roland-Holst and Sancho (1995) used the SAM structure to analyse the price and cost linkages through a representation of the interdependence between activities, households and factors. This paper is a further analysis of the cost transmission mechanisms, in which I add the capital account to the endogenous components of the Roland-Holst and Sancho approach. By doing this I reflect the responses of prices to the exogenous shocks in savings and investment. I also present an additive decomposition of the global price effects into categories of interdependence that isolates the impact on price levels of shocks in the capital account. I use a 1994 Social Accounting Matrix to make an empirical application of the Catalan economy. Keywords: social accounting matrix, cost linkages, price transmission, capital account. JEL Classification: C63, C69, D59.

La Imatge fidel de les unions temporals d'empreses UTE

En l’article es fa una revisió actual de les unions temporals d’empreses (UTE), per tal de veure si la informació comptable que presenten és fidedigne. En primer lloc, es defineix la unió temporal d’empreses, i es detalla l’origen històric, les característiques i els objectius de l’UTE. Seguidament es presenta la regulació comptable i fiscal que afecta a les UTE, i es detalla el que pauta l’adaptació del Pla general comptable de les empreses constructores en relació amb les UTE i la problemàtica derivada de les operacions en empreses d’aquest sector que tantes UTE realitzen. També es ressalta en l’article la responsabilitat de l’UTE i les Normes comptables internacionals relacionades amb les UTE. Finalment es presenten els resultats d’una anàlisi d’estats financers de trenta empreses constructores que habitualment realitzen UTE, per comprovar el seguiment que fan de l’adaptació sectorial del Pla general comptable de les empreses constructores i la informació que donen de les UTE. L’última part de l’article fa referència a les conclusions, i és en aquesta part on s’apunta que la informació comptable de les UTE ha de millorar notablement, ja que actualment és una informació poc transparent, insuficient i dispersa.

Indicadors de responsabilitat social de les organitzacions

El fet que les finances socials estiguin íntimament lligades a les organitzacions que volen ser socialment responsables provoca la pregunta sobre quines característiques tenen i de quina manera es poden mesurar. Atès que no existeix una concepció unànime de RS ha estat imprescindible proposar una nova definició centrada en els aspectes fonamentals del concepte, per tal de poder avançar en la cerca d’indicadors. La línia d’investigació escollida es concreta en la conceptualització del terme RSO, que permet identificar-ne les dimensions i components, i així delimitar l’estudi a una aproximació als indicadors de la RSO concretament per a l’àmbit del treball.

Un Enlace alternativo de los agregados de VAB y empleo de la CRE95 y la CRE00

El enlace que ha construido el INE entre las series de Contabilidad Regional en base 1995 y en base 2000 respeta los valores originales de la más antigua de estas series en su año base excepto por correcciones metodológicas. En este trabajo se argumenta que este procedimiento no es el más adecuado porque tiende a introducir fuertes distorsiones en los datos y se construye un enlace alternativo entre ambas series a nivel agregado.