Self-efficacy in depression: Bridging the gap between competence and real-world functioning

Background: Depression is the largest contributing factor to years lost to disability, and symptom remission does not always result in functional improvement. Comprehensive analysis of functioning requires investigation both of the competence to perform behaviours, as well as actual performance in the real world. Further, two independent domains of functioning have been proposed: adaptive (behaviours conducive to daily living skills and independent functioning) and interpersonal (behaviours conducive to the successful initiation and maintenance of social relationships). To date, very little is known about the relationship between these constructs in depression, and the factors that may play a key role in the disparity between competence and real-world performance in adaptive and interpersonal functioning. Purpose: This study used a multidimensional (adaptive and interpersonal functioning), multi-level (competence and performance) approach to explore the potential discrepancy between competence and real-world performance in depression, specifically investigating whether self-efficacy (one’s beliefs of their capability to perform particular actions) predicts depressed individuals’ underperformance in the real world relative to their ability. A comparison sample of healthy participants was included to investigate the level of depressed individuals’ impairment, across variables, relative to healthy individuals. Method: Forty-two participants with depression and twenty healthy participants without history of, or current, psychiatric illness were recruited in the Kingston, Ontario community. Competence, self-efficacy, and real-world functioning all in both adaptive and interpersonal domains, and symptoms were assessed during a single-visit assessment. Results: Relative to healthy individuals, depressed individuals showed significantly poorer adaptive and interpersonal competence, adaptive and interpersonal functioning, and significantly lower self-efficacy for adaptive and interpersonal behaviours. Self-efficacy significantly predicted functional disability both in the domain of adaptive and interpersonal functioning. Interpersonal self-efficacy accounted for significant variance in the discrepancy between interpersonal competence and functioning. Conclusions: The current study provides the first data regarding relationships among competence, functioning, and self-efficacy in depression. Self-efficacy may play an important role in the deployment of functional skills in everyday life. This has implications for therapeutic interventions aimed at enhancing depressed individuals’ engagement in functional activities. There may be additional intrinsic or extrinsic factors that influence the relationships among competence and functioning in depression.

Competencias Profesionales

En el entorno del ejercicio profesional, las destrezas, los valores y actitudes personales, tienen un papel relevante y complementario al de los conocimientos. Este es el motivo de que la enseñanza basada en competencias, como una combinación de saber, ser, hacer y estar con otros, esté en la línea deseada. En este sentido, las universidades han estado elaborando nuevos planes de estudio en los que se desarrollan los nuevos Grados de acuerdo al EEES, incluyendo en estos, las competencias genéricas de cada titulación, que en general, se ciñen a las propuestas presentadas en el proyecto Tuning 2003.La investigación llevada a cabo sobre la competencia comunicativa escrita en el Grado de Ingeniería en Informática, se ha centrado en universidades de toda la geografía española. La información se ha analizado en función de dos marcos de clasificación: el marco curricular (planes de estudio y memorias de verificación de Grado) y el marco de evaluación (rúbricas).La investigación ha corroborado, que la competencia comunicativa escrita, una competencia instrumental genérica que está en el grupo de las destrezas lingüísticas, se trabaja de forma natural en una variedad de asignaturas repartidas a lo largo de los planes de estudio del Grado de Ingeniería en Informática, hecho que favorece la consecución de esta competencia. Aunque solo alrededor de un 20% de los planes de estudio analizados presentan una asignatura, la cual, uno de sus objetivos principales sea la de favorecer la competencia comunicativa escrita, se entiende, además de por la transversalidad de la competencia comunicativa escrita en un plan de estudios TIC, porque esta competencia, como se ha señalado, se puede trabajar de forma eficaz dentro de las metodologías de otras asignaturas.La investigación nos ha llevado a la conclusión, de que un futuro Graduado en Ingeniería Informática de una universidad española, presentará suficiencia en la competencia comunicativa escrita, ya que en esa dirección apuntan las referencias analizadas. El uso de rúbricas se hace necesario para evaluar el aprendizaje de dicha competencia, ya que sin evaluación, no hay posibilidad de constatar si realmente se alcanzan los niveles de calidad deseados.El modelo educativo que propone la UOC, permite que se desarrollen de forma preeminente una serie de competencias transversales, que resultan básicas a la hora de enfrentarse a los retos que nos propone la sociedad, preparando a profesionales, además de con los conocimientos técnicos propios de un Ingeniero en Informática, con las habilidades y competencias transversales necesarias que completan su formación técnica.

Anàlisi de models d'ensenyament-aprenentatge de competències no tècniques als estudis d'Enginyeria en informàtica

Actualment a l'Estat espanyol s'està implantant el Pla Bolonya per incorporar-se a l'Espai Europeu d'Estudis Superiors (l'EEES). Com a un dels principals objectius, l'EEES pretén homogeneïtzar els estudis i de manera concreta les competències adquirides per qualsevol estudiant independentment d'on hagi realitzat els seus estudis. Per això, existeixen iniciatives europees (com el projecte Tuning) que treballen per definir competències per a totes les titulacions universitàries.El projecte presenta l'anàlisi realitzat sobre vint Universitats de diferents continents per identificar models d'ensenyament-aprenentatge de competències no tècniques. La recerca es centra addicionalment en la competència comunicativa escrita.La font principal de dades ha estat la informació proporcionada a les pàgines Web de les universitats i molt especialment els seus plans d'estudi.

Análisis de la enseñanza-aprendizaje y evaluación de competencias transversales en general, y de la competencia de la comunicación escrita en particular, en currículos TIC

Este Proyecto Fin de Carrera, pertenece al área de 'Competencias profesionales' y tiene como objetivo el análisis de diversas experiencias de enseñanza-aprendizaje y de evaluación de competencias transversales, haciendo hincapié en la competencia de la comunicación escrita, dentro de la formación de currículos TIC. El análisis se centra en los planes de estudios del Grado en Ingeniería Informática de 10 universidades españolas representativas (públicas, privadas y a distancia) como representación de la "nueva" formación de currículos TIC en nuestra sociedad.

Les Competències bàsiques: com afecten a la metodologia d'ensenyament i aprenentatge? Cas pràctic: l'avaluació de l'expressió oral catalana

Un dels grans canvis que es planteja ara, és passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadèmics a un ensenyament centrat en les competències bàsiques, on l’alumne és el centre de l’educació i el professor el guia en el seu procés d’aprenentatge, és a dir, per ajudar-lo en l’adquisició de competències. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el què l’alumne és capaç de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competències bàsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Això implica una modificació a nivell curricular i a nivell pràctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements teòrics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducció sinó com instruments per l’acció, és a dir, per a la comprensió i intervenció en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliació amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’àmbit personal, interpersonal i social

«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

«S'ha de practicar, el problema és la solució» sense ús no hi ha prou aprenentatge: les pràctiques lingüístiques dels joves sabadellencs

El present article pretén conèixer les tries i els usos lingüístics dels joves de Sabadell. L'estudi se centra en els individus presents a l'escola secundària amb edats compreses entre 14 i 19 anys. En concret es basa a conèixer la importància de l'escola en l'adquisició de la segona llengua d'aquests joves, així com els factors que influencien en la tria i l'ús d'una llengua determinada en els diferents contextos. Donada la diversitat sociocultural actual de Catalunya els individus seleccionats representen les diverses tipologies principals existents segons el seu origen etnicolingüístic (català, castellà i bilingüe), combinat amb la composició del seu entorn bàsic de socialització (xarxes socials), i amb altres aspectes geogràfics, demogràfics i econòmics.

Les Competències bàsiques: com afecten a la metodologia d'ensenyament i aprenentatge? Cas pràctic: l'avaluació de l'expressió oral catalana

Un dels grans canvis que es planteja ara, és passar d’un ensenyament centrat en els coneixements acadèmics a un ensenyament centrat en les competències bàsiques, on l’alumne és el centre de l’educació i el professor el guia en el seu procés d’aprenentatge, és a dir, per ajudar-lo en l’adquisició de competències. Aquestes, posen l’accent en els aprenentatges, en el què l’alumne és capaç de fer i en els procediments que li permetran continuar aprenent al llarg de la vida. Per tant, les competències bàsiques es presenten com la resposta a un canvi en la metodologia de l’ensenyament tradicional. Això implica una modificació a nivell curricular i a nivell pràctic, ja que, per un costat, suposa que els coneixements teòrics recuperen el seu sentit, al ser ensenyats no per la mera reproducció sinó com instruments per l’acció, és a dir, per a la comprensió i intervenció en situacions reals, i per un altra banda, per l’ampliació amb altres coneixements, habilitats i actituds relacionades amb l’àmbit personal, interpersonal i social

Perceived competence moderates the relation between performance-approach and performance-avoidance goals

In the present research, we conducted 4 studies designed to examine the hypothesis that perceived competence moderates the relation between performance-approach and performance-avoidance goals. Each study yielded supportive data, indicating that the correlation between the 2 goals is lower when perceived competence is high. This pattern was observed at the between- and within-subject level of analysis, with correlational and experimental methods and using both standard and novel achievement goal assessments, multiple operationalizations of perceived competence, and several different types of focal tasks. The findings from this research contribute to the achievement goal literature on theoretical, applied, and methodological fronts and highlight the importance of and need for additional empirical work in this area. (PsycINFO Database Record (c) 2012 APA, all rights reserved)(journal abstract)

Strategy and Superior Competence of Growth Company

This thesis is an examination of growth company and it's superior competence and performance which is based on existing theories and research findings. The theory framework is a basis for the processing part of the thesis that is utilized and combined into new thoughts and assumptions. The analysis is focused on the strategy's meaning, the content of strategy, strategy management, strategy planning, strategy tools and methods. The most important finding and discovery were that the strategy and superior competence / performance of successful growth company are rather a continuously improving process and a lifestyle than for example annual strategy project and/or separate strategy seasons.

Examining the influence of the coach athlete relationship on motivation and performance in female rugby players

The purpose of the study was two-fold; first, the association between interpersonal coaching styles and self-determined motivation was examined, followed by the investigation of the motivation-performance relationship. Participants included 221 female Canadian Interuniversity Sport (CIS) rugby players, aged sixteen to thirty-three (M= 20.1: SD = 2.26), who reported the number of years they played CIS rugby (M= 2.3: SD = 1.37) and organized rugby (M= 5.9: SD = 2.31). Multiple and bivariate regressions were employed with autonomy-support, structure, and involvement accounting for 17%, 41 % and 22% of the variance of competence, autonomy and relatedness. The three basic needs accounted for 40% of the variance of motivation, and motivation accounted for 2% of the variance of athletes' perceptions of performance. Findings indicated that autonomy-support emerged as a predictor of all three basic needs, involvement predicted relatedness and competence, autonomy predicted motivation, and motivation predicted athletes' perception of performance.

Competencies in arts therapies: A rating of importance, training and performance by practitioners and referring professionals in Switzerland

This survey was conducted in developing a final specialized examination for all arts therapists in Switzerland by the Council of Swiss Arts Therapy Associations (CSATA). Forty-eight generic key competencies (GKC) were sent to all 1235 arts therapists in five different disciplines in Switzerland (response 47.5%) and to 384 referring professionals and employers (RPE) listed by therapists (response 42%). The mean importance of GKC was rated high (4 points of 5) by practitioners and RPE. Different opinions on importance of GKC in disciplines included artistic ability and psychotherapeutic relative to medical orientation. The training of competencies was rated lower by practitioners (3.48 points) and different in the eight competence categories and five disciplines. Areas of weak training were identified. The performance of GKC was rated by referring professionals equally to its importance (mean +0.3 points) and showed a good understanding of competencies by RPE. Judging of performance was difficult for RPE in more than 20% of items. The results provide criteria for detailed outcome assessments and the advancement of a final examination for arts therapists in Switzerland.

Teamwork competence and academic motivation in computer science engineering studies.

The present work is focused on studying two issues: the “teamwork” generic competence and the “academic motivation”. Currently the professional profile of engineers has a strong component of teamwork. On the other hand, motivational profile of students determines their tendencies when they come to work in team, as well as their performance at work. In this context we suggest four hypotheses: (H1) students improve their teamwork capacity by specific training and carrying out a set of activities integrated into an active learning process; (H2) students with higher mastery motivation have better attitude towards team working; (H3) students with higher mastery motivation obtain better results in academic performance; and (H4) students show different motivation profiles in different circumstances: type of courses, teaching methodologies, different times of the learning process. This study was carried out with computer science engineering students from two Spanish universities. The first results point to an improvement in teamwork competence of students if they have previously received specific training in facets of that competence. Other results indicate that there is a correlation between the motivational profiles of students and their perception about teamwork competence. Finally, and contrary to the initial hypothesis, these profiles appear to not influence significantly the academic performance of students.