Importance of global co-innovation networks: A TCS case study

Today all kinds of innovations and research work is done by partnerships of competent entities each having some specialized skills. Like the development of the global economy, global innovation partnerships have grown considerably and form the basis of most of the sophisticated innovations today. To further streamline and simplify such cooperation, several innovation networks have been formed, both at local and global levels. This paper discusses the different types of innovations and how cooperation can benefit innovation in terms of pooling of resources and sharing of risks. One example of an open global co-innovation network promoted by Tata Consultancy Services, the TCS COIN is taken as a case. It enables venture capitalists, consultants, research agencies, companies and universities form nodes of the network so that each entity can play a meaningful role in the innovation network. Further, two innovation projects implemented using the COIN are discussed. Innovation Networks like these could form the basis of a unique global innovation network, which is not owned by any company and is used by innovation partners globally to collaborate and conduct research and development.

Innovation from Academia-Industry symbiosis

Anchored on a systemic perspective of innovation and particularly on the triple helix model, which highlights the state, university and companies as central players, this paper aims to discuss the factors that enable or constrain the processes of innovation, using the system thinking approach to understand the academia-industry symbiosis. The paper's empirical section is based on a case study on Portugal's major highway management concessionaire. In order to ensure a "healthy" co-innovation environment, the archetype studied emphasizes the need to implement coordination mechanisms such as communication routines and metrics to monitor collaborative behavior in addition to the need to develop global goals that align the efforts of the partners.

A Performance Measurement System to Manage CEN Operations, Evolution and Innovation

Part 16: Performance Measurement Systems

System Thinking to Understand Networked Innovation

Part 9: Innovation Networks

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

Asiakkaan roolit teollisten ratkaisujen yhteisinnovoinnissa: Tuote- ja palvelulähtöinen näkökulma

Tutkimuksessa käydään läpi, minkälaisia rooleja asiakkaalla on teollisten ratkaisujen yhteisinnovoinnissa. Samalla tutkitaan, missä innovaatioprosessin eri vaiheessa asiakas on mukana. Koska kirjallisuutta aiheesta on hyvin niukalti, tarkastellaan työssä teollisia tuotteita ja palveluita ja niiden pohjalta tehdään johtopäätöksiä koskien teollisten ratkaisujen yhteisinnovointia. Työ on kirjallisuustutkimus, joka koostuu alan keskeisistä julkaistuista kirjoista ja artikkeleista. Näiden pohjalta käydään läpi, minkälaisia rooleja asiakkaalla on teollisissa tuote- ja palveluinnovaatioprosesseissa, sekä missä vaiheessa prosessia nämä roolit esiintyvät. Vertaamalla saatuja tuloksia jo olemassa oleviin asiakkaan rooleihin yleisesti teollisessa innovoinnissa, on tutkimuksessa esitetty, minkälaisia rooleja asiakkaalla voi olla teollisten ratkaisujen yhteisinnovoinnissa. Asiakkaan roolit eroavat ratkaisuinnovoinnin tiettyjen ominaispiirteiden vuoksi jonkun verran siitä, mitä ne ovat verrattuna rooleihin tuote- ja palveluinnovoinnissa. Kuitenkin, tutkimuksessa tuli selville, että monet roolit siirtyvät suoraan ratkaisuihin, vaikkakin hieman eri merkityksellä. Lisäksi mukanaololle eri innovaatioprosessin vaiheissa on muodostettavissa kokonaiskuva vertaamalla prosessia tuote- ja palvelukehitysprosessiin ratkaisuinnovoinnin ominaispiirteet huomioiden.

Yhteisinnovointi – menestystekijät, haasteet ja onnistumisen edellytykset

Tässä diplomityössä käsitellään yhteisinnovoinnin hyödyntämistä organisaatiossa. Työn tavoitteena on luoda teoreettinen pohja yhteisinnovoinnille sekä havaita kirjallisuudesta yhteisinnovoinnin menestystekijät. Näitä analysoidaan SWOT -analyysin avulla. Näiden pohjalta tutkimuksen empiirisessä osassa toteutettiin case -yritykseen kysely, jossa pyrittiin havaitsemaan sisäisiä kyvykkyyksiä yhteisinnovointiin. Yhteisinnovoinnilla tarkoitetaan uusien palveluiden tai prosessien kehitystä, jossa mukaan on otettu ulkoisia sidosryhmiä. Pyrkimyksenä yhteisinnovoinnissa on saada uutta osaamista ja asiantuntijuutta ulkoisista lähteistä. Yhteisinnovoinnissa onnistumisen edellytykset ovat strategisia, kulttuurisia sekä valmiuksiin perustuvia. Digitaalisia palveluita voidaan kehittää ketterästi ja asiakaslähtöisesti hyödyntämällä yhteisinnovaatiota. Yhteisinnovoinnissa on kuitenkin haasteita esimerkiksi epävarmuuden hallinnassa. Menestymiseen vaikuttaa merkittävästi yritysten kyky kehittää vahvuuksiaan ja hallita haasteita. Myös yhteisinnovoinnin kokonaisvaltainen ymmärtäminen ja sisäinen oppimisprosessi vaikuttavat kriittisesti yhteisinnovointiprojektin potentiaalisten hyötyjen saamiseen.

Managing innovation complexity: About the co-existence of innovation types

The purpose of this study is to contribute to the changing innovation management literature by providing an overview of different innovation types and organizational complexity factors. Aiming at a better understanding of effective innovation management, innovation and complexity are related to the formulation of an innovation strategy and interaction between different innovation types is further explored. The chosen approach in this study is to review the existing literature on different innovation types and organizational complexity factors in order to design a survey which allows for statistical measurement of their interactions and relationships to innovation strategy formulation. The findings demonstrate interaction between individual innovation types. Additionally, organizational complexity factors and different innovation types are significantly related to innovation strategy formulation. In particular, more closed innovation and incremental innovation positively influence the likelihood of innovation strategy formulation. Organizational complexity factors have an overall negative influence on innovation strategy formulation. In order to define best practices for innovation management and to guide managerial decision making, organizations need to be aware of the co-existence of different innovation types and formulate an innovation strategy to more closely align their innovation objectives.

Firm innovation and co-location in Portugal

This paper investigates the geographical distribution and concentration of firms’ innovation persistence and innovation type (product and process) based on three waves of the Portuguese Community Innovation Survey data covering the period 1998–2006. The main findings are: 1) both innovation persistence and innovation type are asymmetrically distributed across Portuguese regions, 2) the degree of correlation between geographical location and innovative output varies with the innovation type, and 3) the correlation between geographical unit and innovation increases when the spatial unit of analysis is narrower. The results suggest that the firms’ choices of geographical location have a long-lasting effect, engendering no equal probabilities of being persistently innovative.

Cinéastes indépendants, politique fédérale du cinéma et co-production du 'Nouveau cinéma suisse', 1963-1970. Contribution à une sociologie de l'innovation artistique

Ce travail s'intéresse aux modalités d'émergence et d'institutionnalisation d'un nouveau régime de création artistique, plus connu sous le nom de «Nouveau cinéma suisse ».Dans les années 1960-1970, l'arrivée du Nouveau cinéma suisse a bouleversé les manières de faire du cinéma en Suisse et a attiré l'attention sur le septième art helvétique. Comment une innovation artistique parvient-elle à s'imposer ? Comment un consensus autour d'une nouvelle forme artistique et de son mode de production émerge et se stabilise-t-il ? Quel rôle jouent les acteurs et les institutions dans ce processus ? Enfin, quelles sont les relations entre cette situation en devenir et les oeuvres créées dans ces conditions ? Au delà dé ces interrogations, c'est un questionnement théorique, épistémologique qui a motivé cette recherche. A l'image de la sociologie elle-même, l'analyse sociologique de l'art a été traversée, ces dernières années, pas de nombreux débats. Trop souvent, la réflexion s'appuie - ou trébuche -sur des dichotomies convenues :analyse interne /externe de l'art, déterminisme /indétermination des acteurs, reflet /autonomie des oeuvres. Quels sont les outils et les approches que propose la discipline pour analyser un tel objet, quels enseignements peut-on titrer de leur mise à l'épreuve sur un cas concret ? Quel est le défi lancé par le Nouveau cinéma suisse à la sociologie de l'art ?Mais commençons par le début car le point initial de cette longue entreprise était en réalité tout autre.