La palatització de la lateral

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La palatització de la lateral és un tret lingüístic propi del parlar de la Ribagorça (Catalunya ). S’analitza des d’una perspectiva teòrica aquest fenomen fonètic delimitant-lo a aquesta àrea geogràfica d’estudi i caracteritzant-lo. Aquest corpus ha servit posteriorment per realitzar un treball de camp basat en el mètode l’enquesta, cercant una bona representació de les localitats i de les edats i els sexes entre els enquestats. La conclusió és que la palatalització de la lateral manté una vitalitat notable, especialment entre els majors de 40 anys. Sembla que les zones properes al lleidatà són més conservadores. Entre els menors de 40 anys la palatalització pateix iodització o no-palatalització, solució general en molts mots que tenen un referent castellà (veiem que el castellà influeix la fonètica local). Hi ha també casos de iodització generalitzada i alguns d’ultracorrecció amb la palatal.

L'Ús del mètode verbotonal per a la correcció fonètica: estudi de cas d'un parlant de català com a L2 amb problemes de pronúncia de les laterals palatals

Aquest treball pretén ser l’estudi i la correcció fonètica d’un parlant de castellà com a primera llengua que té la llengua catalana coma segona llengua i presenta un problema a l’hora de pronunciar les laterals palatals. Per tant, és l’estudi d’un cas molt concret. Per a fer aquest estudi s’ha seguit el mètode verbotonal de correcció fonètica, ja que també es pretén comprovar la funcionalitat d’aquest mètode i els resultats possibles

Els diccionaris de pronúncia del català: passat, present i futur

La llengua catalana disposa d’informació fonètica detallada multidialectal d’ençà que el Diccionari català-valencià-balear d’Alcover & Moll (1926/1930-1962/1968) fou enllestit quatre dècades enrere. Més endavant aparegué el primer diccionari de pronunciació del català (Bruguera, 1990, 20042), restringit al català central i amb una sola pronúncia per entrada -per tant, sense variants i amb informació reduïda en relació amb noms propis, manlleus i neologismes. Més endavant es publicà un vocabulari d’unes 2.000 paraules (Paloma & Rico, 2000) en els dos estàndards orals de Catalunya: central i nord-occidental, de caràcter normatiu i en transcripció ampla, suficient per als parlants catalans. Poc després veié la llum un diccionari de pronúncia de la varietat valenciana (Lacreu, ed., 2001), que conté un nombre elevat d’entrades, però sense informació onomàstica, morfològica ni relativa a la variació de la pronúncia d’aquest parlar. Finalment, es presenta un diccionari en procés d’elaboració d’unes 70.000 entrades i de més de 200.000 pronúncies. El Diccionari de pronúncia catalana (DPC) ha estat concebut per Julià-Muné & Creus com un diccionari de pronúncia descriptiva, en principi de les varietats nord-ocidental i central de la llengua catalana, que ofereix a més la pronunciació estàndard recomanada.

L'occità i el català comparats a partir de l'oralitat cinematogràfica

El present treball consisteix en una descripció de les característiques d'una varietat gascona parlada a la vall de Varossa, situada al sud est de Gascunya. Aquest estudi s'ha realitzat a partir d'un documental etnogràfic gravat en aquesta zona. En primer lloc, s'introdueix el document estudiat i la zona on s'emmarca. Tot seguit, s'exposen els comentaris lingüístics, que han estat dividits en cinc apartats: trets generals del document, aspectes de fonètica i fonologia, morfologia, sintaxi i lèxic amb referències específiques al contacte de llengües. També s'ha inclòs un apartat de qüestions relatives al contacte de llengües i a la interferència. Aquest tipus d'estudi, que cal remarcar que no és exhaustiu, pot servir d'introducció a un altre de més ampli, i explora un mètode d'investigació original amb força possibilitats.

Anàlisi de Pàgines web d'inici d'àmbit català

S'analitza la usabilitat de diverses pàgines web d'inici d'àmbit català en diferents sectors com televisió, institucions, diaris, etc.

Proposta metodològica per a l'avaluació de la implantació de la norma dels pronoms relatius en català

En aquest treball es fa una proposta metodològica per avaluar la implantació de la norma dels pronoms relatius en català. La proposta permet mesurar el grau d’implantació de les estructures analitzades i veure quins són els factors que afavoreixen o desafavoreixen la implantació d’aquestes estructures. Consta d’una descripció lingüística (fonètica, morfològica, etc.) de les estructures analitzades, d’una anàlisi dels criteris segons els quals les formes lingüístiques estudiades s’han establert com a normatives o no, d’una descripció de l’estatus (normatiu o no normatiu) de les formes lingüístiques analitzades, del càlcul del grau d’implantació de cada estructura i de l’observació de l’existència o l’absència de criteris de codificació o de característiques lingüístiques que apareguin significativament en la prescripció de les construccions amb un coeficient d’implantació molt alt (aleshores es podrien considerar factors afavoridors de la implantació) o molt baix (aleshores es podrien considerar factors desafavoridors de la implantació).

El Català col·loquial a Catalunya Ràdio: anàlisi de les característiques fonètiques, lèxiques, sintàctiques i morfològiques del programa on vols anar a parar? de Llucià Ferrer

Anàlisi de les característiques pròpies del català col•loquial, tant pel que fa a la fonètica, al lèxic, a la sintaxi i a la morfologia, que es donen en el llenguatge radiofònic informal utilitzat pels locutors del programa On vols anar a parar? de Catalunya Ràdio.

Anàlisi del llenguatge col·loquial utilitzat en la pel·lícula doblada al català Reservoir Dogs

Aquest treball s'ubica dins el camp de la traductologia i el seu objectiu és fer una anàlisi lingüística de l'oralitat, centrada sobretot en el registre col·loquial, de la pel·lícula doblada al català Reservoir Dogs.

L'adquisició de l'entonació en català, castellà i anglès

El principal objectiu del projecte és analitzar el desenvolupament de l’entonació de tres llengües, el català, el castellà i l’anglès. Pretenem investigar el desenvolupament dels diferents patrons entonatius que trobem en la producció primerenca, avaluant si, efectivament, aquests primers contorns produïts pels nens reflecteixen o no les propietats prosòdiques específiques de la llengua input dels adults. En resum, l'objectiu és poder esbrinar com l'infant va configurant la seva gramàtica entonativa així com el significat que va associat a aquestes produccions entonatives. Pretenem analitzar dos tipus de dades. Per una banda, un corpus d’entonació que conté els diàlegs controlats entre 36 nens i 36 adults (12 nens de cada llengua de 2, 4 i 6 anys) i que permet de comparar les mateixes frases produïdes pels adults i pels nens. Per altra banda, els corpus longitudinals de CHILDES que ens permeten analitzar dades sobre actes de parla i formes entonatives (corpus Serra-Solé per al català, corpus Ornat i Llinàs-Ojea per al castellà i el corpus Providence per a l'anglès americà i el Forrester per a l'anglès britànic).

Valoració nutritiva dels farratges cultivats i subproductes i creació d’una taula d’aliments pròpia del sector ramader català

El valor nutritiu dels aliments en l’alimentació dels remugants es mostra majoritàriament a les taules INRA (2007) i NRC (2001). Actualment, la valoració nutritiva en zones diferents de les d’estudi és escassa, considerant-ne representatius de tots els aliments els valors d’aquestes taules. Però la valoració nutritiva dels aliments emprats a les explotacions lleteres catalanes, ens demostra el contrari. L’anàlisi estadística de 44 aliments amb els valors de les taules INRA (2007) en mostrà que en 19 d’aquestos el valor nutritiu fou diferent, podent establir una taula de valoració nutritiva pròpia del sector català.