12 cançons populars catalanes /

The last page contains only blank staves.

El Cançoner virtual i interactiu Prodiemus: base de dades de cançons tradicionals catalanes. Anàlisi musical i propostes interdisciplinàries en línia

Des de temps reculats, la cançó ha estat una forma d’entreteniment cultural i una manera d’expressar els sentiments de la col·lectivitat que l’ha produït i preservat oralment de generació en generació. En aquest sentit, la música vocal ha contribuït a la salvaguarda de la llengua. Però en el context d’una societat globalitzadora, industrialitzada i tecnificada com la nostra, les manifestacions tradicionals, arrelades a la cultura de cada poble, van sofrint grans transformacions, amb el perill que acabin diluint-se fins a desaparèixer. A banda d’iniciatives internacionals com la de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI), n’hi ha d’altres a nivell nacional que també intenten preservar el legat del seu poble i que el mantenen viu; algunes són impulsades pels mateixos governs o òrgans institucionals, i d’altres corresponen a iniciatives associacionistes o privades. Semblantment, arreu de Catalunya trobem entitats que es preocupen i vetllen pel nostre patrimoni cultural (ni que sigui de manera anecdòtica, desvinculada de la pràctica normalitzada). És en aquest context on es situa el Cançoner virtual i interactiu PRODIEMUS: base de dades de cançons tradicionals catalanes (disponible a www.prodiemus.com). El web Prodiemus (acrònim de Propostes, Reflexions i Didàctica Interdisciplinària per Educar a través de la Música) és un entorn multidisciplinari que pretén ser un espai per a la difusió de la música tradicional catalana. S’articula a través del Cançoner virtual i interactiu Prodiemus com a recurs didàctic tant per a l’àrea de música com per altres àrees curriculars, i de la revista electrònica també anomenada Prodiemus

Gantichs dels romeus de Montserrat [Música notada]

Encuadernado en : Literatura de cordel

Ser i ser vistes. Investigar identitats docents a l’Uruguai

18 d’agost de 2009. Sala d’Exposicions del complex cultural Al Pie de la Muralla de la ciutat de Montevideo, al carrer Barolomé Mitre nº 1464. Són les 19:30 h. El cor del Colegio Bilingüe Ciudad Vieja inaugura l’exposició Dones Mestres d’Uruguai cantant una selecció de temes amb tradició de carnaval. Trenta-sis xiquets i xiquetes, acompanyats per professorat del centre, interpreten cançons populars vinculades al patrimoni festiu del recinte històric de la ciutat i de les rodalies del seu port. La majoria dels alumnes que ara canten havien dibuixat abans a les seues mestres, dibuixos que han estat distribuïts a les parets de la sala, pintures que retraten a unes mestres que havien posat a les seues aules per ser retratades pels seus alumnes

Coplas de regocijo a honor de NN.s catholicos y venerados monarcas D. Carlos Quarto y Doña Maria Luisa de Borbon ... : para cantar por la tonadilla gallega

Pie de imprenta tomado del colofón

Cançons i jocs populars de les Illes Balears, 1. 'Canciones y juegos populares de las Islas Baleares, 1'.

Contiene 59 canciones infantiles y canciones populares mallorquinas para niños.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears, 2. 'Canciones y juegos populares de las Islas Baleares, 2'.

Contiene 40 canciones infantiles y canciones populares mallorquinas para niños.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears, 3. 'Canciones y juegos populares de las Islas Baleares, 3'.

Contiene 28 canciones infantiles y canciones populares mallorquinas para niños.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears, 3. 'Canciones y juegos populares de las Islas Baleares, 3'.

Contiene canciones infantiles y canciones populares mallorquinas y canciones vinculadas a bailes y danzas para niños.

Cançons i jocs populars de les Illes Balears. 'Canciones y juegos populares de las Islas Baleares'.

Resumen tomado del propio recurso

La festa, memòria col·lectiva d’un poble. Cançons, balls i tonades de Manacor: un recurs a l’aula

Les manifestacions musicals dels actes festius de Manacor són el principal objecte d’estudi d’aquest treball, que pretén unir tres mons: la música i cultura tradicionals, la pedagogia i les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per entendre bé el significat de les cançons, balls i tonades que hem estudiat i organitzat seguint la roda de l’any, hem hagut d’endinsar-nos en les arrels de la nostra història i cultura per poder-les contextualitzar. El fil conductor han estat les festes populars, que guarden gran part de la memòria col·lectiva d’un poble. Hem afavorit l’ús pedagògic mitjançant fitxes d’anàlisi, aplicacions didàctiques i enregistraments de les cançons seleccionades, tot confiant que pugin servir de recurs per a qualsevol docent amb l’objectiu d’aprendre música i cultura tradicionals de Manacor i, per extensió, de les Illes Balears. La necessitat de facilitar el maneig del material que oferim en aquest treball i la voluntat de donar-li difusió han fet que prengués forma de pàgina web. Així, tota la informació —marc historicocultural, fitxes i enregistraments— està organitzada en format de web.

Japan’s Blair Witch: Restraint, Maturity, and Generic Canons in the British Critical Reception of Ring

This essay examines the British critical reception of the Japanese horror ? lm Ring. Critics claimed that Ring was representative of a non-graphic, suggestive tradition in horror, and used the ?lm rhetorically to present a sense of difference from teen horror ?lms such as Scream.

Les spartakistes à Essen, place du marché, à droite la statue de Frédéric Krupp, à gauche, canons capturés : [photographie de presse] / [Agence Rol]

Référence bibliographique : Rol, 58703