1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
Research on the attitudes, motivations and social and political behavior of European cadets have been made throughout the last decade. Nowadays Spain also joins those surveys. Thru the analysis of polling data, we can consider the different attitudes of Spanish cadets in relation with the other European ones. The conclusion is that although the Spanish political transition to democracy has not ended already in the military teaching system, there are a lot of similarities among Spanish and European cadets.
Resumo:
Aquesta recerca vol determinar quin ha estat el resultat de la formaci inicial que han rebut els funcionaris penitenciaris que sincorporen a tasques de vigilncia dins dels centres penitenciaris de Catalunya dins del cos tcnic despecialistes de serveis penitenciaris, durant el primer semestre de lany 2007, i si aquesta formaci que han rebut ha pogut influir en les actituds professionals daquests treballadors. Ats que aquest tipus de curs de formaci inicial s de nova implementaci sha pogut constituir un grup experimental (314 subjectes que han fet el curs) i un grup control (113 subjectes que han entrat directament sens haver fet el curs). El treball de camp es va dur a terme mitjanant la passaci de qestionaris pre-test i post-test, s a dir, abans de comenar el curs de formaci, febrer del 2007, quan va finalitzar la formaci terica, abril del 2007, i al novembre 2007, un cop finalitzada la part terico-prctica. Els resultats mostren una vegada han passat els 6 primers mesos dexercici professional, uns resultats clarament favorables al grup experimental i evidencien un efecte positiu en la formaci rebuda respecte a les actituds professionals dels funcionaris penitenciaris. En concret, els participants del grup experimental es perceben a s mateixos amb una molt notable eficcia en lexercici de la feina penitenciria, respecte com es perceben els del grup control; aix mateix els integrants del GE destaquen per una major orientaci professional al servei a les persones i ms alta desitjabilitat social, tamb manifesten una major motivaci laboral intrnseca, a ms a ms devidenciar millors actituds vers els interns i major recolzament a la rehabilitaci.
Resumo:
Quan parlem de les TIC estem fent referncia a un concepte relativament modern sobre les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com per exemple ls de lordinador, Internet, la cmera digital, els mbils de tercera generaci, ls de la pissarra digital i un llarg etctera. En les ltimes dcades sha produt un increment molt gran de ls de les TIC en quasi tot el mn. Espanya no sha quedat al marge i a travs de diferents estudis publicats es constata que les noves tecnologies ja formen part de la vida quotidiana de les famlies espanyoles. Com que la famlia s el primer agent de socialitzaci del xiquet o xiqueta, factors com lactitud de la famlia vers ls de les TIC i els recursos socioeconmics de la famlia, influenciaran el desenvolupament evolutiu del xiquet o xiqueta. Al llarg daquesta prctica, lalumnat reflexionar sobre els avantatges i desavantatges de ls de les TIC en xiquets i adolescents a travs del captol de Carl Honor (2009), i duran a terme una anlisi sobre els hbits dels xiquets deducaci infantil sobre ls de les TIC i de lactitud dels pares i les mares vers aquestes. Per a fer aquesta anlisi hauran de fer unes enquestes a les famlies amb aquesta finalitat.
Resumo:
En aquest treball sexposa lestudi realitzat en un centre educatiu ordinari dEducaci Secundria Obligatria. En aquest centre, el curs acadmic 2002-2003 shi implanten dues unitats deducaci especial amb la finalitat daconseguir una escolaritzaci amb un carcter ms normalitzat per als alumnes que les integren. Fruit daquesta implantaci sens ofereix loportunitat de realitzar un estudi al voltant del funcionament daquest procs. Degut a la importncia que tenen en els processos daquesta ndole, entre daltres motius, decidim decantar-nos per lestudi de les actituds del professorat vers les prctiques inclusives. Aix doncs en aquest treball shi recullen quines sn les actituds dels professorat daquest IES, en dos moments diferents al llarg del temps, al voltant de diferents aspectes relacionats amb les prctiques inclusives, linstrument dissenyat per a recollir aquestes actituds, aix com tamb les prctiques amb carcter inclusiu que shan dut a terme en aquest IES.
Resumo:
Hem estudiat la influncia de la poltica cientfica francesa a Espanya entre 1946 i 1964, la seva repercussi a Barcelona i la creaci de diverses institucions patrocinades pel govern francs. Hem analitzat els cursos de mecnica quntica dels anys seixanta que va impartir lagregat cientfic francs a Barcelona i que sn els primers que presentaven la fsica terica que es practicava als Estats Unit a llicenciats espanyols. Hem analitzat el programa de beques que va permetre estudiar a Frana a molts estudiants de fsica catalans. Finalment hem revisat la carrera dun grup destacat daquest fsics que van quedar-se a Frana.
Resumo:
Aquest treball analitza el Tratado y libro de arte mayor o lgebra que forma part del manuscrit 2294 de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, datat el 1590. El seu autor s Diego Prez de Mesa. Lobjectiu daquest estudi s aportar nous elements que ajudin a entendre quin era lestatus de llgebra a la Pennsula Ibrica en un segle que va ser clau en el seu desenvolupament. Primer es descriu el manuscrit i desprs es reflexiona sobre les seves aportacions a la matemtica, mostrant algunes caracterstiques originals daquesta lgebra enfront daltres lgebres de la Pennsula Ibrica del segle XVI.
Resumo:
L'objectiu ha estat posar en relaci dues realitats que fins al moment havien estat considerades completament alienes, com sn lndia i Espanya. La recerca de fonts per a les relacions bilaterals de tot tipus es va iniciar al segle XIX. A partir daquest moment apareixen tres camps fonamentals on aprofundir. Duna banda tenim les relacions diplomtiques i la seva vessant poltica a partir del segle XX. El desenvolupament de representacions consulars t a veure amb el creixement de lactivitat econmica amb lndia britnica, especialment en el camp del provement de primeres matries (cot i jute). En aquest sentit, la recuperaci de les relacions econmiques va ser clau per al posterior mutu reconeixement diplomtic el 1957 quan lndia ja era un estat independent. Entre mig queden anys de malvolena degut a la vinculaci de Nehru amb el govern republic durant la Guerra Civil i la posici de lndia en el cas dEspanya a lONU. Un altre camp dinters per a les relacions bilaterals es centra en la missi de Bombay que a partir de 1920 fou administrada per jesutes catalans, valencians i aragonesos. Finalment, un seguiment de la premsa i la intellectualitat espanyola mostra com lndia es va convertir a partir de 1920 en un nou focus dinters informatiu i pel mn acadmic, com no ho havia estat fins llavors. Aquest descobriment de lndia per part de viatgers, artistes i periodistes obra una nova via dintercanvi que es veur trucada per la Guerra Civil i el posterior establiment dun rgim que destru el teixit intellectual del pas.
Resumo:
Estudi elaborat a partir duna estada al Center for Socio-Legal Studies de la Universitat dOxford, Gran Bretanya, entre setembre del 2006 i gener del 2007. L'objectiu d'aquesta recerca ha estat determinar i avaluar com la poltica de la competncia de la Uni Europea ha contribut a la configuraci del sector pblic televisiu espanyol i britnic. El marc teric est basat en el concepte d europeitzaci, desenvolupat per Harcourt (2002) en el sector de mitjans, i que implica una progressiva referencialitat de les poltiques estatals amb les europees mitjanant dos mecanismes: la redistribuci de recursos i els efectes en la socialitzaci de la poltica europea. Per tal de verificar aquest impacte en el sector televisiu, la recerca ha desenvolupat una aproximaci en dues etapes. En primer lloc, a banda de fer un inicial reps bibliogrfic s'han estudiat les accions de la Comissi Europea en aquest terreny, sobre tot la Comunicaci sobre aplicaci de la reglamentaci d'ajudes pbliques al sector de la radiodifusi de 2001. En una segona etapa, s'han desenvolupat un seguit d'entrevistes personals a directius i poltics del sector a Brusselles, Londres i Madrid. Els resultats de la recerca mostren que el procs dEuropetzaci es un fenomen creixent en el sector audiovisual pblic a Espanya i el Regne Unit, per que encara les peculiaritats estatals juguen un factor preponderant en regular aquesta influncia de la UE. L'anlisi de les entrevistes qualitatives mostren tamb que hi ha una relaci inversament proporcional entre la tradici democrtica i el grau dinfluncia i de referncia que suposa la UE en el sector audiovisual. Mentre que el Regne Unit, l'acci de la poltica de la competncia de la UE es percep com a element suplementari, a Espanya la seva referencialitat ha estat clau, tot i que no decisiva, per la reforma dels mitjans pblics estatals.
Resumo:
Aquest projecte t per objectiu avaluar lexistncia, la composici, el paper i levoluci duna comunitat epistmica en les poltiques contra el canvi climtic a Espanya. Ms concretament, els objectius principals sn explicar la seva influncia sobre aquest procs aix com quins han estat els resultats de la seva actuaci, tant sobre les poltiques domstiques del govern espanyol com de la seva postura adoptada a larena europea i internacional.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la Universidad de Alcal de Henares, Espanya, des de juliol fins desembre del 2006. Es parteix de la constataci de l'existncia d'una bretxa salarial a favor dels treballadors que afavoreix als treballadors amb contracte indefinit i dels estudis precedents centrats en la comparaci entre individus representatius per a cada collectiu, indefinit i temporal. Aix, es va plantejar la idea que el diferencial salarial, i els seves causes, poden ser distintes segons el nivell retributiu. Aquesta hiptesi ha dut a estendre l'estudi de la possible existncia de discriminaci salarial contra els treballadors temporals al conjunt de la distribuci salarial, seguint laproximaci metodolgica suggerida per Jenkins (1994) i amb els extensions a aquestes de Favaro i Magrini (2003) i Del Rio et al. (2004). Parallelament, s'ha proposat una descomposici detallada de les diferncies salarials mitjanes entre dos grups d'inters en presncia d'un procs de selecci relacionat amb el de determinaci dels salaris.
Resumo:
El treball final de carrera Comparativa de la publicitat radiofnica entre Espanya i Itlia. Estudi de les emissores Els 40 Principals i Radio Deejay, s un anlisi que pretn, mitjanant un estudi de cas de dues emissores de radiofrmula privades i nacionals, una espanyola i una italiana, comparar la publicitat radiofnica entre Espanya i Itlia en cadenes musicals. Lestudi analitza la histria, el target, la programaci, la publicitat i les tarifes en cada una de les dues emissores per tal de trobar les semblances i diferncies entre elles. La recerca es centra amb lanlisi dels tipus danunciants, lestructura dels espais i formats publicitaris i lanlisi de la publicitat emesa en cada emissora en la franja horria del mat. Se nextreuen conclusions que utilitzem com a referncia per veure si a Espanya i a Itlia aquest tipus demissores de rdio usen les mateixes estratgies organitzatives i creatives, veure si en el passat i el present han seguit i segueixen un mateix cam o no.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball de recerca s detectar la presncia destereotips de gnere en infants del Cicle Superior de Primria en relaci amb lEducaci Fsica i lesport. A ms, tamb sidentifiquen les seves preferncies en aquest mbit, i sanalitza la representaci que tenen del joc i lesport (si s mascul o femen). Per ltim, sidentifiquen tamb les activitats portades a terme, segons el sexe, al pati i a les activitats fsiques o esportives extraescolars. Per obtenir aquesta informaci sutilitza un qestionari elaborat per la Doctora Susanna Soler de lINEFC de Barcelona, que s aplicat en una mostra de 288 infants.
Resumo:
Cada vegada hi ha ms diaris digitals i persones que hi collaboren mitjanant comentaris, blocs, o a partir de reflectir la seva resposta en una enquesta. Internet s el futur i, ja avui, es considera una eina indispensable i dinmica per enriquir el coneixement i comunicar-se. Aquest Treball de Fi de Carrera consisteix en lanlisi emprica i interpretaci de la utilitzaci del llenguatge multimdia en la premsa digital, concretament en els diaris vilaweb.cat i e-noticies.cat com a representaci de premsa catalana, i elplural.com i libertaddigital.com com a espanyola i, per extensi, llatinoamericana. Utilitzant com a mostra aquests mitjans de comunicaci online, es pretn establir com a parmetres per portar a terme lanlisi emprica els gneres informatius, dopini i interpretatius, tot valorant-ne aix la quantitat de comentaris, ls dels recursos audiovisuals i el nombre de carcters de les diferents peces informatives, entre altres aspectes. Aquest tipus destudi empric s innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que sest consolidant en el segle XXI com una alternativa slida al periodisme tradicional, que shi est abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Alhora estan apareixent mitjans exclusivament digitals nascuts a i per a la xarxa. Els quatre analitzats pertanyen a aquest grup.
Resumo:
Taoufik Mathlouthi, un tunisi que viu a Pars, va ser el creador d'aquest producte alternatiu als refrescs de cola americans: Coca Cola i Pepsi Cola. No es tracta solament del llanament dun altre refresc de cola qualsevol sin que tamb lluita per una causa humanitria competint contra una de les marques ms importants que simbolitza els Estats Units, Coca Cola. Si que es cert que les coles americanes ms importants son dues encara que, sense cap dubte, el primer nom que ve a la ment com a smbol americ, en el mn de les coles, s el de Coca Cola. Fundacions, organitzacions governamentals i no governamentals, distribudors i gent de tot el mn es van bolcar amb aquest nou producte i, tots ells amb un objectiu en com: la causa palestina, lluitar contra el sionisme, mostrar el seu rebuig cap a la Guerra de L'Iraq i la poltica nord-americana. El 10% dels beneficis de cada ampolla van destinats directament a la causa palestina i, especialment als nens palestins abastint-los de material escolar o atenci mdica, l'altre 10% va dirigit a les organitzacions no governamentals de cada pas on es distribua per a causes humanitries. Mecca Cola es va introduir en el territori espanyol al Febrer del 2003. La cola antiamericana, va sortir als mitjans de comunicaci amb gran xit pel seu esperit de comproms i, al refugi de la invasi de L'Iraq i la resta de greuges occidentals. Els badulaques de les grans ciutats distribuen amb xit la beguda i, no solament era famosa entre el mercat rab sin tamb dintre del mercat de la gent compromesa i que estava en contra de la poltica nord-americana. En 2004, va arribar fins i tot a vendre al voltant de 500 milions d'ampolles en tot el mn. No obstant aix, no hi ha xifres de vendes en el territori nacional. Per les circumstncies van canviar. Avui, ning ven aquest refresc a Espanya. La Mecca Cola va ser expulsada del pas. La ra va ser la seva vinculaci amb l'extremisme islmic desprs de la srie d'atemptats que es van produir a Madrid o a Londres. Mecca Cola s un producte que va lluitar contra una ideologia i a favor d'una altra, va sobrepassar fronteres amb un mateix propsit sense importar costums o estils de vida. Al principi, el producte anava destinat a un pblic musulm, no obstant aix, tamb va cobrir altre nnxol de mercat que, igual que el pblic musulm, es troba en tots els pasos, la gent socialment compromesa. 7 La cultura va jugar un paper important en el llanament del producte i el seu coneixement al voltant del mn, a l'igual, que ha anat formant part de la seva lenta desaparici. La clau del seu xit van ser els valors comuns pels quals lluitava, pel comproms que suposava el consum d'aquest producte i el rebuig de dos dels gegants nord-americans, Coca Cola i Pepsi Cola. Alguns dels elements que formen la cultura d'una persona sn la religi, valors i actituds de la societat que li envolta. Els valors o actitud d'alg no entenen de fronteres i, aix s com a uns altres de diferent nacionalitat. Lluny de qualsevol altre tipus d'estratgia ms complexa, el comproms i la lluita per un ideal s un valor que possem, sin tots, la majoria d'habitants del planeta.
