Posicionamiento en buscadores de las webs oficiales de capitales de provincia españolas

Study of ranking in Google and Yahoo of big Spanish municipal corporation websites while searching by city tourist brand. Analysis of whether city tourist brands are promoting properly in the internet. Results of the daily ranking monitoring in Google and Yahoo are shown, for the searches made in 2009 by touristic brands of Spanish provincial capitals. The results show that 66% of official websites are situated after number 40 and, also, that in 46% of the searches made by touristic brands of province capital there is an official website within the top 10 positions. Empirical evidence about the weight of backlinks and keywords for SEO has also been detected.

El negocio de buscar en internet. Análisis del mercado de los buscadores en 2003.

LOS BUSCADORES DE INTERNET se han convertido en pocos años en un punto de referencia imprescindible para la obtención de todo tipo de información. Representan las verdaderas páginas amarillas de la Red. Su grado de presencia en los hábitos telemáticos de la población es tan grande que resulta difícil imaginar una sesión cualquiera en internet sin la utilización de un buscador.

O CAMINHO E AS SUAS ETAPAS: AS QUATRO NOBRES VERDADES (CATVARYĀRYASATYAṆI), O NOBRE ÓCTUPLO CAMINHO (ĀRYĀṢṬĀṆGIKAMARGA) E OS ESTÁGIOS DOS BUSCADORES

RESUMO Este artigo objetiva ser uma breve introdução à práxis soteriológica budista, enfatizando, num primeiro momento, as quatro nobres verdades (catvaryāryasatyaṇi), aquele conjunto de intuições fundamentais formuladas pelo Buda desde o seu primeiro sermão; depois se descreve o nobre óctuplo caminho (āryāṣṭāṇgikamarga), o conjunto de práticas ensinadas pelo Buda para a consecução da experiência do despertar; finalmente, descrevem-se os estágios do caminho tanto no ambiente theravādin quanto na tradição mahāyāna.

Pequeños buscadores de respuestas: Escuela Infantil de Vilariño.

Resumen tomado de la publicación

O direito ao esquecimento na era digital: desafios da regulação da desvinculação de urls prejudiciais a pessoas naturais nos índices de pesquisa dos buscadores horizontais

No julgamento do recurso especial referente à ação ajuizada pela apresentadora Xuxa Meneghel para compelir o Google Search a desvincular dos seus índices de busca os resultados relativos à pesquisa sobre a expressão “Xuxa pedófila” ou qualquer outra que associasse o nome da autora a esta prática criminosa, a relatora da decisão, a Ministra Nancy Andrighi, definiu de maneira clara a controvérsia de que cuida este trabalho: o cotidiano de milhares de pessoas depende atualmente de informações que estão na web, e que dificilmente seriam encontradas sem a utilização das ferramentas de pesquisas oferecidas pelos sites de busca. Por outro lado, esses mesmos buscadores horizontais podem ser usados para a localização de páginas com informações, URLs prejudiciais resultantes da busca com o nome das pessoas. Diante disso, o que fazer? Existiria realmente um direito de ser esquecido, isto é, de ter uma URL resultante de uma pesquisa sobre o nome de uma pessoa desvinculado do índice de pesquisa do buscador horizontal? Há quem afirme que a medida mais apropriada para lidar com esse problema seria ir atrás do terceiro que publicou essa informação originariamente na web. Há também quem defenda que a proteção de um direito de ser esquecido representaria uma ameaça grande demais para a liberdade de expressão e de informação. Diante deste quadro, esta dissertação visa a estabelecer quais podem ser as características e os limites do direito ao esquecimento na era digital, de acordo com o estado atual da legislação brasileira a respeito, confrontando-se tal direito com outros direitos e interesses públicos e privados (especialmente o direito à liberdade de expressão e à informação) e levando em conta as características de funcionamento da própria rede mundial de computadores, em especial das ferramentas de buscas. Tendo em vista a importância dos buscadores horizontais no exercício do acesso à informação e, além disso, as dificuldades relacionadas à retirada de URLs de todos os sítios em que tenham sido publicadas, nossa pesquisa focará no potencial – e nas dificuldades – de se empregar a regulação de tais ferramentas de busca para a proteção eficaz do direito ao esquecimento na era digital.

Jóvenes desocupados y buscadores de trabajo por primera vez en Montevideo

Incluye Bibliografía

Sistema per protegir la privadesa dels usuaris dels motors de cerca d'Internet

Actualment seria impensable la existència d'una xarxa d'informació com Internet sense la existència dels motors de cerca. Gràcies a ells, qualsevol usuari tenim al nostre abast la possibilitat d'obtenir informació sobre qualsevol tema només enviant una consulta des dels nostres ordinadors i rebent una resposta en qüestió de segons. Entre els usuaris dels cercadors d'Internet és molt habitual que les consultes facin referència a la empresa on treballem, la ciutat on vivim, els llocs que visitem, o inclús sobre problemes que tenim o malalties que patim amb l'objectiu de trobar opinions, consells o solucions. En resum, els usuaris, a través de les nostres consultes, proporcionem a diari als motors de cerca informació sobre nosaltres mateixos i sobre la nostra identitat que, juntament amb la adreça IP de la màquina des d'on fem les nostres consultes, ens fa perdre l'anonimat dins dels seus sistemes. Sobre aquesta problemàtica és del que tracta el present Projecte de Final de Carrera. En ell s'ha implementat una solució de la proposta especificada per Alexandre Viejo i Jordi Castellà-Roca en la seva publicació "Using social networks to disort users' profiles generated by web search engines", en la qual es documenten una sèrie de protocols de seguretat i d'algorismes de protecció i distribució que garanteixen la privacitat de la identitat dels usuaris dins dels motors de cerca aprofitant per aquest fi la relació existent entre aquests usuaris a través de les xarxes socials.

GestNews: Servei de cerca automatitzada de notícies

Construcció d'un servei de cerca automatitzada de notícies. La cerca es realitza en els canals RSS als quals es vol subscriure l'usuari.

Construcció d¿un cercador de viatges low cost utilitzant tècniques de web scraping

Cercador web de viatges utilitzant tècniques de web scraping.

Estudi comparatiu del mercat de les eines de gestió de projectes informàtics

Aquest treball es basa en l'avaluació de productes informàtics de gestió de projectes que hi ha al mercat. A més, en el segon capítol es presenten les diferents eines que ofereix Internet, com ara cercadors de cercadors, portals o comunitats i el Copèrnic (un programa que fa cerques dintre dels ginys que hi ha a Internet i que presenta els deu millors resultats de cada un), per tal de fer la recerca tan ràpida i eficient com sigui possible.

Selecció i implementació d'un motor de cerca a la Biblioteca Virtual de la UOC

A partir de diferents enquestes de satisfacció institucional i de l'anàlisi de l'arxiu 'log' del servidor de la biblioteca respecte a l'ús i al comportament dels usuaris, es va detectar que cada cop era més complex accedir als continguts i serveis de manera proporcional al creixement d'aquests darrers i de l'augment del nombre d'usuaris. El creixement dels recursos i de les diferents aplicacions desenvolupats a la Biblioteca Virtual de la UOC (BUOC) va fer necessari la selecció i la implementació d'un motor de cerca que facilités de manera global l'accés als recursos d'informació i als serveis oferts a la comunitat virtual de la UOC d'acord amb la tipologia d'usuari, l'idioma i el seu entorn d'aprenentatge. En aquest article s'exposa el procés d'anàlisi de diferents productes i la implementació de Verity a la BUOC amb els desenvolupaments realitzats en les diferents aplicacions perquè el motor de cerca pugui fer la seva funció.

Estudi dels mètodes d'estimació de la tipologia de la xarxa en un protocol UUP basat en xarxes socials

En aquest projecte es presenta un mecanisme per garantir la privacitat de les cerques que fan els usuaris als motors de cerca aprofitant el potencial de les xarxes socials.