Auto reflexão sobre o percurso profissional enquanto técnica de RVCC

Trabalho de projecto de mestrado, Ciências da Educação (Formação de Adultos), Universidade de Lisboa, Instituto de Educação, 2011

As coisas estão no (meu) mundo, só que eu preciso aprender. Autobiografia, reflexividade e formação em Educação Nutricional

This paper gives clues for the educative action in nutrition subjects. It deals about the professors experiences deployments lived in 2003 e 2004, both in Nutrition undergraduate course of the Federal University of the Rio Grande do Norte (UFRN), in Nutrition Education and Supervised Internship in Social Nutrition academic disciplines, as well as in the II Update Course in Nutrition Practices for Health Basic Care , offered to the supervisors nutritionists of internship, in this same department, being able to be characterized as an action-research, with interventionism purpose. The study stands out the importance of a new point of view about the nutritionist formation to overcome the limits imposed by the scientism, and the adoption of a complex and reflexive reference about the educational practice in this area. The corpus is made up by 81 undergraduate students alimentary autobiography (source of generating subjects for interventions with the nutritionists), 17 questionnaires and 05 interviews, being 03 of them biography (the start up for an initial dialogue with the nutritionists). The data found and the professors experiences allied to a theoretic reference, by the light of the education proposals for the XXI century were used as establishment elements for the proposition of five guidance axles used to build a complex and reflexive nutrition education, which are: 1) Take the cookery and the culture of eating together as significant elements for the human being integral formation; 2) Conceive the religion manifestations associated to feeding process as relevant elements of the human food culture; 3) Discuss the rupture nature/culture aiming the preservation of live in earth; 4) Search for the overcoming of the identity conflicts by a higher inclosing conscience degrees of being part of this process. 5) Face the limits of fragmented formation. The presented thesis stands that the autobiography method, allied to the freirean pedagogy and to a complex reference, could be taken as an important tool to the health educative subjects, contributing to the formation of reflective individuals able to transform themselves and the world.

Autobiografia de ficção como matéria de historicidade em João do Rio e em João Gilberto Noll

A análise de arquivos jornalísticos para a formação do conceito de historicidade em torno das obras Memórias de um rato de hotel (1912), de João do Rio, e Bandoleiros (1985), de João Gilberto Noll, foi a nossa primeira contribuição para a formação do objeto autobiografia de ficção, ou autoficção, como também denominamos. A partir desses arquivos de memórias, relativos a dois contextos finisseculares, o XIX e o XX respectivamente, pudemos compreender a historicidade como matriz do nosso objeto autoficção, permeada pelo que Foucault chama de efetividade cotidiana. Essa efetividade do cotidiano é costurada pelo fio da oralidade, que se refere ao elenco das atividades humanas no todo social, tendo como principal característica a ação comunicativa entre os sujeitos. Assim, ligamos a oralidade à historicidade em duas perspectivas complementares: os ditos e os escritos. A primeira diz respeito aos processos da comunicação humana e suas trocas simbólicas, que são projetadas na cultura: os ditos. A segunda se refere ao produto das representações literais do sujeito, grafadas no dorso impresso da memória: os escritos. A memória é a chave de acesso à escrita do si, que se distingue do que chamamos de autoficção, porque nessa última prevalecem as experiências do tempo presente para o futuro. Memórias de um rato de hotel é a escrita de um Eu-autor, contando do cárcere as suas experiências de gatuno no contexto da belle époque carioca. Por meio da memória, ele reconstrói o contexto finissecular, enfatizando a degradação urbana e a decadência ética da burguesia em ascensão, nos tempos da recém-inaugurada República. Na autoficção Bandoleiros, temos o relato vertiginoso de um Eu-narrador, contando do seus fracassos literários e conjugais. Ele é um escritor decadente, transitando nos espaços degradados da pós-modernidade, retirando dessa perambulação o material vivo de seu livro Sol macabro. Nessa autoficção, Noll registra as impressões sobre a realidade dos 1980, focalizando as subjetividades agônicas à margem do capitalismo tardio, num trânsito indômito entre Porto Alegre, Rio de Janeiro e os Estados Unidos. Na nossa tese, compreendemos a realidade como a matéria plástica da autobiografia de ficção. A experiência mundana do escritor é também forte aliada na composição de uma estética subjetiva, ou subjestética, que está para além do auto-retrato narcísico da autobiografia, em suas formas tradicionais

Os formadores no processo de RVCC : práticas de reconhecimento de adquiridos experienciais : a indução reflexiva

Trabalho de projecto de mestrado, Ciências da Educação (Formação de Adultos), Universidade de Lisboa, Instituto de Educação, 2011

Uma prática reflexiva sobre a diferenciação pedagógica

Relatório da Prática Profissional Supervisionada Mestrado em Educação Pré-Escolar

Pascual Lopez : Autobiografia de un estudiante de medicina

UANL

La formación reflexiva del Practicum : un eje de la articulación teoría-práctica.

Resumen tomado de la publicación

Compatibilització de l'estudi i el treball en els nous graus de mestre a través de la pràctica reflexiva

A mesura d’endinsar-nos en el coneixement de l’adaptació a l’EEES durant aquests darrers anys i de trobar-nos en una situació actual de modulació dels cursos de graus pel curs vinent, ens adonem que el nostres estudiants tindran una etapa de formació més llarga ( grau i postgrau, màster... si s’escau) i més costosa a nivell econòmic. És motiu de reflexió que un tant per cent molt elevat dels nostres alumnes dins dels plans d’estudis actuals treballen per poder-se costejar els estudis. S’ha arribat a alguna previsió de futur? Cap a on volem anar? Han de poder treballar i estudiar o només estudiar? En un nou escenari on la formació canvia l’enfocament des del formador cap a l’alumne i on l’aprenentatge s’orienta de manera més autònoma i reflexiva, es podrà compaginar aquesta formació acadèmica amb el món laboral? L’objectiu d’aquesta proposta és recollir reflexions i propostes per part dels alumnes de segon i tercer curs de les assignatures d’Educació Física i la seva didàctica en els estudis d’educació física de magisteri, sobre el que pensen, senten i viuen (dificultats, estratègies, aportacions...) en relació als nous graus de magisteri, així com les possibilitats educatives que ofereix compaginar els estudis amb el món laboral

Projecte Universitat - Escoles: la implementació d'estratègies de pràctica reflexiva en la formació inicial dels mestres d'educació infantil

L’experiència formativa que presentem a continuació s’ha dut a terme el curs acadèmic 2008-2009, en l’àmbit de la formació inicial de mestres d’educació infantil, amb un grup d’estudiants de 1er i en el marc de l’assignatura Didàctica General i Atenció a la Diversitat (DGAD), de caràcter troncal, obligatòria i anual. Per dur-la a terme hem comptat amb la col·laboració de mestres en actiu de l’Etapa d’Educació Infantil de dues escoles de Sant Andreu (La Maquinista i Eulàlia Bota), a partir de la creació d’una comissió mixta de treball entre Universitat i Escoles. Aquesta experiència ens ha facilitat la incorporació d’estratègies de pràctica reflexiva a partir de la participació directa dels estudiants en entorns d’aprenentatge propis de l’exercici docent, les aules d’educació infantil. La intervenció dels nostres estudiants ha estat possible gràcies a l’organització i planificació curricular de les escoles en diferents espais i ambients d’aprenentatge que han permès un treball col·laboratiu entre mestres, estudiants i professorat. El resultat d’aquesta experiència ha respòs a l’objectiu comú d’implimentar noves metodologies per a contribuir a la millora de l’acció docent a través de la participació conjunta de dos col·lectius: universitat i escola

Panorámica reflexiva sobre la estructura epistemológica de la Educación Física.

Resumen tomado de la publicación

Una Propuesta de aplicación de la práctica reflexiva a la formación inicial de maestros de educación primaria

La experiencia que se presenta se contextualiza en el desarrollo de la asignatura de Didáctica de las Ciencias Experimentales en formación inicial de maestros de la especialidad de Educación Primaria en la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Las distintas actividades propuestas constituyen puntos de anclaje de los contenidos que estructuran el programa. A lo largo del curso el alumnado va construyendo y fortaleciendo los vínculos entre los distintos elementos del programa hasta conseguir una visión panorámica de la asignatura a la vez que una específica de cada uno de los núcleos de interés y las relaciones que se establecen entre los mismos

Fomentant la pràctica reflexiva col.lectiva en els centres educatius : cap a un nou paradigma de l'assessorament a centre. 'Fomentando la práctica reflexiva colectiva en los centros educativos : hacia un nuevo paradigma de asesoramiento a centro'.

Resumen tomado del autor. Incluye anexos sobre dinamización de procesos de mejora y concreción de objetivos compartidos en los centros

Què ens queda d'una educació reflexiva deu anys més tard?. '¿Qué nos queda de una educación reflexiva diez años más tarde?'.

Este artículo forma parte del monográfico 'Ensenyar a pensar'

Autobiografia, identitat i educació. 'Autobiografía, identidad y educación'.

Resumen basado en el de la autora

La pr??ctica reflexiva : una modalitat de formaci?? del professorat.'La pr??ctica reflexiva : una modalidad de formaci??n del profesorado'

Resumen de la publicaci??n