Els assentaments de les edats del bronze, ibèrica i romana d"Els Llirians del Mas i Les Torres (Salàs de Pallars, Pallars Jussà)

[cat] En els anys 2003 i 2004 una intervenció arqueològica preventiva en el terme de Salàs de Pallars va permetre documentar seixanta estructures excavades al subsòl. La majoria de les estructures foren identificades com a sitges, però també es documentaren cubetes i fosses de diversa funció, algunes utilitzades com a sepultures. L"estudi dels materials recuperats, complementats per datacions radiocarbòniques, indiquen dos períodes cronològics: el bronze inicial i l"etapa ibèrica plena, als quals s"ha d"afegir una única estructura que pertany a començaments de l"Imperi romà. Les dades obtingudes informen sobre les pràctiques de les comunitats agrícoles assentades en el sector meridional de la comarca del Pallars Jussà en tres moments històrics diferents. [eng]In 2003 and 2004 a Preventive Archaeological Excavation was done in the locality of Salàs de Pallars. This allowed to catalogue the sixty structures found in the subsoil. Most of the structures were identified as silos, but we also documented basins and pits with different functions, some used as graves. The study of the recovered materials, supported by a radiocarbon analysis technique, ages this around two chronological periods: the Early Bronze Age and Iberian Period. We must add a third period to classify a single structure that belongs to the Early Roman Empire. The obtained results provide us information about the farming methods used by the communities placed in the southern Region of the Pallars Jussà during the three different historical moments.

Evolució del poblament i organització del territori a la Catalunya interior durant l'Antiguitat Tardana i l'Alta Edat Mitjana: els casos de la Catalunya Central (Bages, Berguedà i Solsonès) i la Garrotxa (segles V-X)

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Université de Toulouse 2 – Le Mirail entre gener i juny del 2007. En concret, l’estada efectuada ha suposat la integració de qui signa aquesta memòria dins l’equip al-Andalus/Hispaniae, dirigit pel professor Philippe Sénac, una de les diverses branques que conformen el grup FRAMESPA d’aquella universitat, unitat de recerca adscrita al CNRS (UMR 5136). El títol proposat per al contingut de la recerca en la sol•licitud presentada, Evolució del poblament i organització del territori a la Catalunya interior a l’Alta Edat Mitjana, encapçalava un pla de treball que tenia per objectiu la recopilació i l’anàlisi de dades arqueològiques i textuals que oferissin un escenari a partir del qual establir una seqüència evolutiva en relació a les diferents tendències pel que fa al poblament tardoantic i altmedieval en dues zones diferenciades com són les conques mitjanes dels rius Llobregat i Cardener, a la Catalunya Central, i la capçalera del riu Fluvià, a la Garrotxa. Així, s’han pogut detectar, a partir de la contrastació de les diferents dades, fenòmens diversos que reflecteixen la incidència dels successius canvis històrics a nivell territorial i de poblament.

La Gestió policial als esdeveniments públics en espais urbans a l'Àfrica: situació actual i perspectives = Policing public events in urban spaces in Africa : an analysis of the current situation and a perspective on follow-up action

L’informe que es presenta en aquest llibre és el resultat d’un nou acord de col·laboració entre el Programa de les Nacions Unides per als Assentaments Humans (ONU-Habitat) i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, impulsat amb l’objectiu de millorar la seguretat en esdeveniments públics en els espais urbans a l’Àfrica. La fase pilot es va dur a terme el 2010, durant els dos seminaris de formació realitzats a Mollet del Vallès (Barcelona) com a part de la Plataforma Policia per al Desenvolupament Urbà (PPUD). En aquest informe es descriuen els orígens i l’estat de la iniciativa i resumeix els resultats. També s’inclouen algunes recomanacions per a millorar la seguretat d’esdeveniments públics. Font d'informació: http://www.onuhabitat.org.

Les restes humanes del jaciment epipaleolític de la Balma de Guilanyà (Navés, Solsonès)

Les restes humanes deIs períodes epipaleolític i mesolític estan pobrament representades a la Península Iberica, tot i que existeixen dos jaciments mesolítics excepcional s a Muge, Portugal (Moita do Sebastiao i Cabe~o da Arruda), amb uns 67 individus, i un altre de recentment excavat a Oliva (El Collado, Valencia), on s'han trobat uns 15 individus. EIs primers estan datats entre 7.240 i 6.300 a.P. (Ferreira 1994: 664-674), mentre que el darrer té una datació de 7.640-7.570 a.P (Aparicio 1989). Ambdós jaciments es troben en zones properes a estuaris de rius o a la costa, la qual cosa permetia 1'explotació intensiva de recursos marins molt variats. Aquest tipus d' economia condicionava un tipus de vida força sedentaria i a més a més, va permetre un increment en la densitat de població, que hauria tingut lloc probablement entre el 8.000-7.000 a.e. (Ferreira 1994: 664-674). A Catalunya, s'han excavat fins ara pocs jaciments importants d'aquests periodes (Martín y Vaquer 1995: 35-73), tots d'ells en zones d'interior i corresponents presumiblement a grups petits de caçadors-recol·lectors, força diferents dels posteriors assentaments humans més grans com Muge i Oliva. De tots aquests jaciments, només a la Balma de Guilanya (Naves, Solsones) s'han trobat restes humanes que es puguin atribuir sense cap mena de dubte als nivells epipaleolítics.

Poblamiento y sociedad rural en el litoral del Garraf en época romana: una inscripción prodedente de la villa del Vinyet (Sitges, Barcelona)

Una excavación de urgencia realizada junto a la iglesia del Vinyet, en Sitges, ha permitido localizar un asentamiento rural, ocupado entre los siglos I y V d.C., con una organización espacial y una evolución muy compleja. Entre los elementos recuperados, destaca una inscripción funeraria del siglo I d.C. que permite conocer mejor a la sociedad de este período.

Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de Genó y los poblados de espacio central

Se plantea un estado de la cuestión acerca de la primera arquitectura en piedra y en concreto del urbanismo de espacio central que se desarrollarán en el NE peninsular y especialmente en su zona más occidental a lo largo de la edad del Bronce y la primera edad del Hierro. Este tema específico y el caso de Genó en concreto, servirán de excusa para desarrollar una serie de ideas entorno a la problemática del poblamiento y las primeras influencias de los Campos de Urnas en la zona.

Asentamientos rurales y estructuración de la Layetania interior (Barcelona): romanización e impacto de los programas de organización territorial

This paper presents the results of the first phase of archaeological and historical study developed in the Vallès Oriental. It has done a complete study of the archaeological information available from the several documentary sources (bibliography, IPAC, etc.). This has lead to an interpretative update on the forms of occupation and settlement dynamics developed in the study area during the 5th BC to 1st century AD. Preliminary results of the archaeomorphological analysis focused primarily on the road network are also presented. The first results highlight the importance of territorial organization programs of the late 2nd BC and 1st century BC. In this sense, it has been documented a close relationship between the road network and the distribution of rural settlements in late-Republican and Augustan periods. The use of databases in the management of archaeological information, and especially the application of GIS in the analysis and interpretation of data, suggest new interpretive approaches.

Els grans canvis del poblament a Catalunya, de la protohistòria a l'antiguitat

Es descriu l’evolució del poblament des de l’època preibèrica fins a l’ibèric, tot seguint J. Sanmartí, que l’interpreta com a resultat d’una dinàmica interna de la societat que va conduir a la formació de protoestats o estats arcaics en el període ibèric ple. A partir de l’arribada dels romans, el 218 aC, l’àrea catalana va sofrir el canvi de poblament més radical que ha experimentat el país des del neolític, a conseqüència de la introducció del sistema de la ciutat romana. Això es deu al pas d’una societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la república romana. Es fa molt difícil fer càlculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la població va augmentar en època romana. El canvi radica en el pas d’una densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a l’establiment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producció agrícola que va entrar en el comerç de llargues distàncies del Mediterrani de l’època. Les ciutats romanes es troben en l’origen de les principals ciutats de la Catalunya actual.

Liposomal Lidocaine Gel For Topical Use At The Oral Mucosa: Characterization, In Vitro Assays And In Vivo Anesthetic Efficacy In Humans.

To characterize liposomal-lidocaine formulations for topical use on oral mucosa and to compare their in vitro permeation and in vivo anesthetic efficacy with commercially available lidocaine formulations. Large unilamellar liposomes (400 nm) containing lidocaine were prepared using phosphatidylcholine, cholesterol, and α-tocoferol (4:3:0.07, w:w:w) and were characterized in terms of membrane/water partition coefficient, encapsulation efficiency, size, polydispersity, zeta potential, and in vitro release. In vitro permeation across pig palatal mucosa and in vivo topical anesthetic efficacy on the palatal mucosa in healthy volunteers (double-blinded cross-over, placebo controlled study) were performed. The following formulations were tested: liposome-encapsulated 5% lidocaine (Liposome-Lido5); liposome-encapsulated 2.5% lidocaine (Liposome-Lido2.5); 5% lidocaine ointment (Xylocaina®), and eutectic mixture of lidocaine and prilocaine 2.5% (EMLA®). The Liposome-Lido5 and EMLA showed the best in vitro permeation parameters (flux and permeability coefficient) in comparison with Xylocaina and placebo groups, as well as the best in vivo topical anesthetic efficacy. We successfully developed and characterized a liposome encapsulated 5% lidocaine gel. It could be considered an option to other topical anesthetic agents for oral mucosa.

Short-Term effect of COX-2 selective inhibitor as an adjunct for the treatment of periodontal disease: a clinical double-blind study in humans

Adjunctive therapeutic strategies that modulate the inflammatory mediators can play a significant role in periodontal therapy. In this double-blind, placebo-controlled study, 60 subjects diagnosed as periodontitis patients were evaluated for 28 days after periodontal treatment combined with selective cyclooxygenase-2 (COX-2) inhibitor. The experimental group received scaling and root planning (SRP) combined with the Loxoprofen antiinflammatory drug (SRP+Loxoprofen). The control group received SRP combined with placebo (SRP+placebo). Plaque index (PI), probing pocket depth (PD) and bleeding on probing (BOP) were monitored with an electronic probe at baseline and after 14 and 28 days. Both groups displayed clinical improvement in PD, PI and BOP. They also showed statistically similar values (p>0.05) of PD reduction on day 14 (0.4 mm) and on day 28 (0.6 mm). At the baseline, few deeper sites (>7 mm) from SRP+Loxoprofen group were responsible and most PD reduction was observed after 14 days (p<0.05). The percentage of remaining deep pockets (>7 mm) after 14 days in the SRP+Loxoprofen group was significantly lower (p<0.05) than in the SRP+placebo group. Loxoprofen presents potential effect as an adjunct of periodontal disease treatment, but long-term clinical trials are necessary to confirm its efficacy.

Study of infection by Rickettsiae of the spotted fever group in humans and ticks in an urban park located in the City of Londrina, State of Paraná, Brazil

INTRODUCTION: Spotted fevers are emerging zoonoses caused by Rickettsia species in the spotted fever group (SFG). Rickettsia rickettsii is the main etiologic agent of Brazilian spotted fever (BSF) and it is transmitted by Amblyomma spp. ticks. METHODS: The study aimed to investigate SFG rickettsiae in the Arthur Thomas Municipal Park in Londrina, PR, by collecting free-living ticks and ticks from capybaras and blood samples from personnel working in these areas. Samples from A. dubitatum and A. cajennense were submitted for PCR in pools to analyze the Rickettsia spp. gltA (citrate synthase gene). RESULTS: All the pools analyzed were negative. Human sera were tested by indirect immunofluorescence assay with R. rickettsii and R. parkeri as antigens. Among the 34 sera analyzed, seven (20.6%) were reactive for R. rickettsii: four of these had endpoint titers equal to 64, 2 titers were 128 and 1 titer was 256. None of the samples were reactive for R. parkeri. An epidemiological questionnaire was applied to the park staff, but no statistically significant associations were identified. CONCLUSIONS: The serological studies suggest the presence of Rickettsiae related to SFG that could be infecting the human population studied; however, analysis of the ticks collected was unable to determine which species may be involved in transmission to humans.

Clonal relationship among atypical enteropathogenic Escherichia coli strains isolated from different animal species and humans

Forty-nine typical and atypical enteropathogenic Escherichia coli (EPEC) strains belonging to different serotypes and isolated from humans, pets (cats and dogs), farm animals (bovines, sheep, and rabbits), and wild animals (monkeys) were investigated for virulence markers and clonal similarity by pulsed-field gel electrophoresis (PFGE) and multilocus sequence typing (MLST). The virulence markers analyzed revealed that atypical EPEC strains isolated from animals have the potential to cause diarrhea in humans. A close clonal relationship between human and animal isolates was found by MLST and PFGE. These results indicate that these animals act as atypical EPEC reservoirs and may represent sources of infection for humans. Since humans also act as a reservoir of atypical EPEC strains, the cycle of mutual infection of atypical EPEC between animals and humans, mainly pets and their owners, cannot be ruled out since the transmission dynamics between the reservoirs are not yet clearly understood.

Adipose Tissue-Derived Stem Cells from Humans and Mice Differ in Proliferative Capacity and Genome Stability in Long-Term Cultures

Adipose tissue-derived stem cells (ASCs) are among the more attractive adult stem cell options for potential therapeutic applications. Here, we studied and compared the basic biological characteristics of ASCs isolated from humans (hASCs) and mice (mASCs) and maintained in identical culture conditions, which must be examined prior to considering further potential clinical applications. hASCs and mASCs were compared for immunophenotype, differentiation potential, cell growth characteristics, senescence, nuclear morphology, and DNA content. Although both strains of ASCs displayed a similar immunophenotype, the percentage of CD73(+) cells was markedly lower and CD31(+) was higher in mASC than in hASC cultures. The mean population doubling time was 98.08 +/- 6.15 h for hASCs and 52.58 +/- 3.74 h for mASCs. The frequency of nuclear aberrations was noticeably lower in hASCs than in mASCs regardless of the passage number. Moreover, as the cells went through several in vitro passages, mASCs showed changes in DNA content and cell cycle kinetics (frequency of hypodiploid, G0/G1, G2/M, and hyperdiploid cells), whereas all of these parameters remained constant in hASCs. Collectively, these results suggest that mASCs display higher proliferative capacity and are more unstable than hASCs in long-term cultures. These results underscore the need to consider specificities among model systems that may influence outcomes when designing potential human applications.