26 resultados para Anáfora pronominale


Relevância:

60.00% 60.00%

Publicador:

Resumo:

Cette recherche s'inscrit dans la linguistique de texte et vise à identifier, décrire, analyser et interpréter les événements de l'anaphore pronominale et de la répétition, exposer le montant et le pourcentage dês phenoménes respectifs dans Le corpus étudiés, que l accent sur le fonctionnement cohérente de ces phénomènes dans la construction du texte en termes de continuité et de progression thématique. Nous avons utilisé des procédures ethnographiques pour construire notre corpus d'enquête, composé essentiellement de textes produits par les étudiants de 9 ans d'école élémentaire de l'Etat, a la ville de Santa Cruz / RN. La recherche a été menée à partir des études sur l'anaphore pronominale faites par Milner (1982), Koch e Marcuschi (1998), Marcuschi (2000; 2005 e 2008), Koch (2002), Antunes (2005) e Adam (2008), et par des études sur la répétition présentés par Halliday e Hassan (1976), Beaugrande e Dressler (1997), Marcuschi (1992) et Antunes (2005). Comme le support technique, ont également utilisé les notions de cohésion définis par Halliday e Hasan (1976), Beaugrande e Dressler (1997), Marcuschi (2008) e Koch (2003). Dans l'analyse des textes, nous avons constaté que l'incidence de l'anaphore pronominale et de la répétition a été importante parce que les ressources étaient principalement utilisés par les étudiants pour promouvoir l'articulation cohérente des textes. Constaté que dans les textes narratifs ou argumentatifs anaphore pronominale promu l'entretien et la progression thématique prévu. Sur la répétition, nous avons observé que le maintien et la progression thématiques ont été conditionnés à la connaissance du sujet en discussion. Même si nous avons constaté que la répétition excessive de ces phénomènes dans le même texte, bien que la relation de promouvoir la cohésion, peut affecter le degré de caractere informatif

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

De las más de un millón de empresas que existen actualmente en Colombia, 99% de ellas son consideradas micro, pequeñas y medianas empresas, un gran problema con esta estructura empresarial es que aunque cada año la creación de empresa es alta también lo es la morbilidad. El éxito empresarial y su estabilidad en el tiempo es un tema de mucha importancia que inquieta a la academia, el gobierno y a las mismas empresas. Las posibles explicaciones sobre la perdurabilidad de algunas empresas, una vida tenue de otras y el fracaso de muchas es algo que está siendo investigado. La Universidad del Rosario se ha enfocado en conocer los factores determinantes para que una empresa sea perdurable y por medio del Grupo de Investigación sobre Perdurabilidad Empresarial (GIPE) se han logrado identificar trece componentes para la perdurabilidad de las empresas en el contexto nacional. A partir de la realización de estudios de casos como el que se propone en el presente proyecto, se espera reconocer el funcionamiento actual de las Pymes nacionales e identificar qué factores son necesarios para que las Pymes continúen siendo exitosas a través del tiempo. Por medio de encuestas, entrevistas y documentos se obtuvo información importante de las Pymes con apuestas diferenciales Anfora Ltda y Anfesa SAS, con la intención de determinar qué componentes se encontraban en la empresa y cuáles tenían mayor relevancia, comparando los resultados con la teoría que rodea los trece componentes de la perdurabilidad empresarial.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

En el marco de la escala de accesibilidad (Givenness Hierarchy), este trabajo presenta el mecanismo en chino que lleva a cabo la misma función anafórica que desempeña el artículo definido en español y analiza desde una perspectiva contrastiva las aportaciones que contribuye la anáfora nominal a la construcción del discurso. Se llega a la conclusión de que a pesar de algunas diferencias en los comportamientos concretos, en ambas lenguas la anáfora favorece a la organización del discurso manteniendo la coherencia discursiva y diversificando las expresiones.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creació de la textura discursiva.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Cette thèse propose une analyse de la question de la survivance – notion ayant retenu l’attention de penseurs issus de différentes disciplines tels que Janine Altounian, Jacques Derrida et Georges Didi-Huberman – dans l’œuvre de Sarah Kofman, plus particulièrement dans son récit autobiographique intitulé Rue Ordener, rue Labat, paru en 1994. Quatre grandes orientations guident ce travail dont l’approche théorique se situe à la croisée de la littérature, de la philosophie, de la psychanalyse, de l’histoire (tant sociale que de l’art) et du juridique. Premièrement, nous nous intéressons à ce qu’implique non seulement le fait d’« échapper à la mort », en observant les moyens mis en œuvre pour y parvenir, mais aussi celui de « continuer à vivre » après l’événement de la Shoah. Deuxièmement, nous étudions les différentes manifestations de « la survivance active de l’enfant en nous » (J.-B. Pontalis) de même que celle de « l’objet perdu » dans le travail de deuil impossible, encore autrement « interminable », qui a pris corps dans l’œuvre de Sarah Kofman. Troisièmement, nous abordons la « survivance » au sens du Nachleben d’Aby Warburg et repérons la trace des autres écrits de la philosophe, elliptiquement condensés dans son récit par la reprise de thèmes, le retour de sujets antérieurement évoqués. Quatrièmement, nous interrogeons la locution pronominale « se survivre » et la portée de ses compléments : « dans son œuvre », « dans son témoignage », « dans les mémoires ». Parmi les points qui sont analysés en profondeur dans les chapitres de cette thèse, notons les motifs du ressentiment, du double tragique, du pardon et de l’oubli, de la « disgrâce », de la honte et de la culpabilité, ainsi que les différentes modalités de la survivance – la capacité d’adaptation et le rôle des mères, la lecture, le rire, les arts visuels – mises en œuvre par Sarah Kofman. Dans cette « œuvre-vie » (Pleshette DeArmitt), ce corpus singulier et unique, il s’est toujours agi de ceci, quoi qu’il lui en coûta : « affirmer sans cesse la survie », selon l’expression de Derrida.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Le non-humain et son ontologie sont définis dans ce mémoire en fonction des écrits de Philippe Descola et d’Eduardo Viveiros de Castro, deux figures-clés en anthropologie contemporaine sur l’Amazonie. L’animisme de Descola prête aux non-humains une intériorité humaine et les différencie par leur corps. Le perspectivisme de Viveiros de Castro, quant à lui, suppose que les points de vue différents créent des mondes et établissent ce qui est humain ou non. L’humain correspond au sujet cosmologique à la position pronominale de la première personne du singulier, ou « I », au sein d’une relation. De la sorte, un non-humain se perçoit comme un humain à cette position pronominale « I » et voit l’Autre à la position pronominale « it », position du non-humain. Dans ces deux ontologies, le non-humain est conçu comme une personne capable d’agir dans les mondes. La diversité des êtres inclus dans cette ontologie relationnelle est démontrée par des illustrations provenant de l’ethnographie achuar et araweté de ces deux auteurs. Puis, les relations de parenté, d’alliance et de prédation que les non-humains tissent entre eux et avec les humains exposent l’homologie des rapports non-humains avec les rapports humains. Finalement, l’analyse des méthodes de communication entre le non-humain et l’humain élucide comment la reconnaissance du non-humain dans une communication permet le traitement de ces êtres en tant qu’humains. Le non-humain ne serait donc pas un sujet permanent, mais temporaire le moment de l’interaction.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

El presente trabajo se crea como un cuaderno, como un instrumento en el que el alumno o la alumna responda, trabaje, y haga garabatos. Detrás de cada modelo se presentan multitud de ejercicios y actividades para el alumnado, para enseñar a expresarse por escrito. Los ejercicios se enfocan para que el niño aprenda gramática: en muchos casos los ejercicios son una excusa para enseñar contenidos de morfosintaxis jugando. En cada tema hay como mínimo una parte de poesía y otra de prosa. Se tratan técnicas de vanguardia (surrealistas, dadaístas,...), técnicas de Rodari, recursos tradicionales (metáfora, anáfora, símil,...) etc.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Este proyecto caracteriza la industria del cemento en Colombia a partir de la contextualización y descripción de esta actividad en el mundo y en el país, describiendo y analizando asuntos relacionados con la cadena de suministro de esta. Teniendo en cuenta los actores directos e indirectos que en esta interactúan y temas como el comercio internacional, el desempeño y la competitividad regional de la industria nacional, la percepción empresarial y factores como la responsabilidad social y las buenas prácticas. Además de la descripción de los factores nacionales que afectan a la industria como la infraestructura, el transporte y el desempeño logístico del país. En la contextualización mundial se presentan temas como la producción, oferta y demanda mundial de este producto y las principales tendencias y prácticas logísticas que caracterizan a esta industria internacionalmente; en el panorama nacional se caracteriza la competitividad y desempeño logístico del país y los factores que afectan a la industria del cemento. Se presentan los orígenes e historia de la industria en el país y se dan datos de la producción, despachos y comercio internacional de esta además de una breve descripción de su cadena de suministro y la caracterización de las relaciones entre sus eslabones. Finalmente se describen los entes con los cuales interactúa la industria, se describe lo más relevante en cuanto a políticas ambientales, responsabilidad social y buenas prácticas de los principales productores del país y se concluye con la caracterización de la competitividad general de la industria a nivel nacional y los retos y problemáticas que afronta el sector y que lo limitan para mejorar su desempeño a nivel regional.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

La presente monografía busca analizar el papel geopolítico del Amazonas en el proceso de consolidación de Brasil como potencia regional, en el periodo de 1988 al 2011. Desde la democratización de Brasil en 1988, este país empezó a tener un papel destacado en la región debido a su liderazgo en los procesos de integración, estimulado por su intención de ser potencia regional. Ahora bien, esta pretensión no surge exclusivamente como efecto de los nuevos fenómenos de la posguerra fría, de hecho, tiene su origen con los postulados de la escuela geopolítica brasileña de mediados de 1930, donde nace la idea de un Brasil con un destino manifiesto de proyectarse continentalmente, que debe cumplir mediante el desarrollo del Amazonas. Por lo anterior, el Amazonas se consolida como un elemento determinante para Brasil como potencia regional, que por ende, ha definido el direccionamiento de sus políticas nacionales y regionales.

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Título del congreso: 'Una lengua, muchas culturas'

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

Esta pesquisa trata da referenciação ocorrida pelas anáforas diretas e indire-tas em produções textuais de alunos do Ensino Fundamental. Como elemento pri-mordial de nossas investigações, ancoramo-nos na referenciação e estudos da aná-fora no âmbito da Lingüística Textual como fazem Mondada e Dubois (2003); KOCH (2003) e Marcuschi (2005). De acordo com estudos já realizados e envolvidos com a temática, defendemos a noção de referenciação como sendo um processo de cons-trução de sentidos que se realiza no discurso, isto é, em atividades interativas entre os sujeitos exigindo, portanto, uma ação colaborativa entre os interlocutores. Nesse aspecto, a interação precisa existir, visto que os referentes de um termo anafórico nem sempre se encontram na superfície textual; muitas vezes, são construídos a partir de uma representação ou modelo mental disponível na memória discursiva. Nessa perspectiva, procuramos analisar o processo de referenciação construído a partir de anáforas diretas e indiretas identificando as estratégias utilizadas em textos produzidos em situações de sala de aula. Dizemos que a anáfora direta, de modo geral, é definida pela relação de correferencialidade estabelecida entre o anafórico e seu antecedente, enquanto a anáfora indireta é vista como uma estratégia referenci-al de associação, sem referente explícito, tendo que se esforçar para estabelecer a continuidade referencial no texto e para isso utiliza-se da ativação (referenciação mental) de elementos novos e não de uma reativação de referentes já conhecidos, o que constitui um processo de referenciação implícita. Para alcançarmos nosso obje-tivo, utilizamos como subsídio teórico, o processo de informação na memória cogni-tiva, a referência e estudos da anáfora no âmbito da Lingüística Textual. O corpus deste trabalho constitui-se de sessenta textos escritos por alunos de 7ª série (atual 8º ano), dentre os quais analisamos o processo de referenciação ocasionado pelas anáforas diretas e indiretas em doze desses textos. Considerando os dados analisa-dos, dentre os tipos de anáforas estudados, constatamos que houve preponderância no uso das anáforas diretas, destacando-se entre elas a anáfora direta correferencial co-significativa, com maior manifestação no uso das retomadas diretas por pronomi-nalização

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This work aims to identify, describe and analyze the main mechanisms of reference present in the texts produced by students that are finishing their fundamental school. With this in mind, we observe 46 Portuguese classes. The class was in its 9th Fundamental level, in a public school of the Cruzeta, RN. In this period, we collected our corpus that is composed by the papers that students produced. This research has an ethnographic approach and it has as theoretical support some studies about some mechanisms of reference, specifically, the lexical repetition and anaphor. In general, we are based on the studies about cohesive mechanisms from authors as Adam (2008); Beaugrande and Dressler (1981, 1997); Koch (1999, 2004, 2005, 2008), Marcuschi (1983, 1992, 2005, 2006); Bessa Neto (1991) and Neves (2006). In the corpus, we could identify some lexical repetitions (literal, with estrutural variation), as well as, anaphors, mainly pronominal ones. Then, we can notice that most students have showed difficulties in the use of those mechanisms of reference as a strategy of textual progression

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

This work aims to identify, describe and analyze the main mechanisms of reference present in the texts produced by students that are finishing their fundamental school. With this in mind, we observe 46 Portuguese classes. The class was in its 9th Fundamental level, in a public school of the Cruzeta, RN. In this period, we collected our corpus that is composed by the papers that students produced. This research has an ethnographic approach and it has as theoretical support some studies about some mechanisms of reference, specifically, the lexical repetition and anaphor. In general, we are based on the studies about cohesive mechanisms from authors as Adam (2008); Beaugrande and Dressler (1981, 1997); Koch (1999, 2004, 2005, 2008), Marcuschi (1983, 1992, 2005, 2006); Bessa Neto (1991) and Neves (2006). In the corpus, we could identify some lexical repetitions (literal, with estrutural variation), as well as, anaphors, mainly pronominal ones. Then, we can notice that most students have showed difficulties in the use of those mechanisms of reference as a strategy of textual progression

Relevância:

10.00% 10.00%

Publicador:

Resumo:

On recent years, it has been observed an increasing interest on referentiation processes, which involves an important field of Text Linguistics and Discourse Analysis studies. The existence of a significant number of international and national publications which focus on this perspective corroborate this finding. Given the textbook importance as a teaching instrument, and the relevance of the referentiation processes to text production and comprehension, we realize that the study of these two topics articulation is taken as a relevant research theme, with consequences to the improvement of Portuguese Language teaching. Taking this into consideration, we intend to analyze the non-coreference anaphors in texts of Portuguese Language textbooks from fifth to eighth grades, adopted in many schools of Pau dos Ferros RN, considering the frequency, genre, kind of anaphor and manifestation form. This study is classified as a documental and qualitative research. We have found out that the indirect anaphor was used in more than a half of the corpus. We have found out, as well, that the literary and press genres do not favor the use of labeling and metadiscursive anaphors. On the other hand, concerning the indirect anaphor, it is clear its abundant use in the literary genre. In what concerns the manifestation forms, we have verified that on labeling and metadiscursive anaphors it is significant the predominance of demonstrative pronouns working as determiners. On the indirect anaphor, we have verified that most of the occurrences do not present a determiner, and for the ones which present it, the majority occurs under the form of definite and indefinite articles. We believe that this work can contribute to the activities which involve questions related to text production and comprehension, since the referentiation processes are intimately related to them