Un llibre de text a la Barcelona de principis del segle XIX: el "Lecciones de Historia Natural" d'Agustí Yàñez i Girona

El "Lecciones de Historia Natural", publicat a Barcelona l'any 1820, és considerat el primer llibre de text sobre història natural original i publicat en llengua castellana. El seu autor, Agustí Yàñez, fou un personatge molt conegut de la societat barcelonina de la primera meitat del segle XIX i una peça principal en el desenvolupament de l'ensenyament universitari de la farmàcia i en la difusió de la ciència a la societat. L'estudi del seu llibre de text i el d'altres fonts permeten copsar com s'ensenyava la història natural al Col·legi de farmàcia de Barcelona en aquell període.

Agustí Bartra: de Xabola a Crist de 200.000 braços. La recerca de la veu

El poeta Agustí Bartra va publicar la novel•la Xabola (Mèxic, 1943), la qual narra l'estada de quatre comapnys al camp de concentració francès d'Argelers. El 1958 un editor li'n demanà una traducció castellana, però Bartra optà per reescriure de dalt a baix la narració i en resultà la novel•la Cristo de 200.000 brazos, que es publicà en català el 1968 i, en una edicó definitiva, el 1974. El procés de revisió i de redacció (supressió de fragments, incoporació de textos, altereació de capítols, revisions estilístiques) que Bartra aplica al text són notables i permeten analitzar l'evolució literària de l'autor.

El foc que afina: homenatge d'Agustí Eura (s. XVIII) a Dalmau Moner (s. XIV)

Breu repàs de la vida i, sobretot, de l’obra d’Agustí Eura, home de lletres de formació barroca amb una obra àmplia en català, castellà i llatí

Agustí Eura i les muses catalanes a l’Acadèmia de Barcelona

Sobre la vinculació de Fra Eura (Barcelona 1684-Orense 1763) amb la Reial Acadèmia de Bones Lletres, on hi va ingressar als 48 anys. Fra Eura va intervenir de manera intensa durant menys de dos anys en les activitats acadèmiques, tant en les literàries com en les organitzatives i també destaca per la seva la tasca en favor de l'ús de la llengua catalana per a la poesia acadèmica

Agust??n Moreno : psicolog??a cient??fica y responsabilidad legal de la mujer en Espa??a

Resumen tomado de la publicaci??n

El foc que afina: homenatge d'Agustí Eura (s. XVIII) a Dalmau Moner (s. XIV)

Breu repàs de la vida i, sobretot, de l’obra d’Agustí Eura, home de lletres de formació barroca amb una obra àmplia en català, castellà i llatí

El concepto de educaci??n en San Agust??n

San Agust??n fue educador y en algunos de sus escritos se centr?? en el tema de la educaci??n, sin embargo, no se encuentra expl??citamente un concepto de educaci??n en su pensamiento. Por ello, el objetivo principal de esta investigaci??n ha sido identificar el concepto de educaci??n que subyace en las obras de San Agust??n. Se realiz?? un an??lisis del uso que hace nuestro autor de ciertos t??rminos latinos vinculados con la educaci??n -los verbos educare, educere y formare, y los sustantivos educatio, disciplina y doctrina, englobados bajo los conceptos de educatio, doctrina, disciplina y formatio-, y de las relaciones de analog??a que existen entre los distintos significados. El trabajo est?? organizado en dos partes: en la primera se contextualiza desde el punto de vista filos??fico y religioso la obra agustiniana, y se determinan los principios antropol??gicos que sustentan el pensamiento educativo de nuestro autor. En la segunda parte se lleva a cabo el an??lisis de los t??rminos seleccionados, estableciendo en primer lugar sus antecedentes latinos y b??blicos, y luego los usos propiamente agustinianos, y sus analogados principales. Se ha concluido que, cuando San Agust??n emplea los conceptos educatio, disciplina, doctrina y formatio para denotar la educaci??n, subraya diferentes aspectos, ??mbitos y niveles de ??sta. Hay, adem??s, una analog??a de proporcionalidad propia ??nicamente entre los conceptos de disciplina, doctrina y formatio. La educatio, la disciplina y la doctrina conducen hacia la formatio, pero aqu??llas no alcanzan la plenitud de sus objetivos sin ??sta. La educaci??n agustiniana es, esencialmente, la formaci??n de las facultades humanas seg??n el modelo de Cristo.

La tertulia literaria dial??gica del barrio Sant Agust??-Sant Marc de Castell??n

El art??culo forma parte de una secci??n dedicada a intercambio de experiencias

Agust??n de Bethencourt y Molina : vida y obra (1758-1824)

Se elabora una conferencia, con motivo de la celebraci??n del d??a del libro, dedicada a la vida y obra del cient??fico e investigador del S. XIX Agust??n de Bethencourt y Molina. Dado que el CEO lleva su nombre y se cumple el 250 aniversario de su nacimiento, se realizan distintas actividades conmemorativas en el centro escolar, de las que forma parte esta conferencia y que finalizan con un hermanamiento oficial entre San Petersburgo, donde vivi?? y muri??, y la ciudad del Puerto de la Cruz, su lugar de nacimiento. Se contribuye con este trabajo al conocimiento de este cient??fico canario por parte de toda la comunidad educativa.

Fra Agustí Eura (1684-1763). Obra poètica (assaig d'edició crítica)

Estudi de conjunt de la figura i l'obra de fra Agustí Eura i a l'edició crítica de la seva poesia completa. La tesi està publicada en 2 obres impreses. Les referències es localitzen a Qüern 5, refs. 1298 i 1301

Agustí Pons, biògraf

Anàlisi de les diverses biografies realitzades per Agustí Pons.

Programa de intervención específico para la mejora de la flexibilidad en escolares: es efectiva la intervención del MEF?

La finalitat del nostre va ser valorar l’aplicació d’un programa d’intervenció específic per a millorar la flexibilitat en un grup d’escolars de 9 anys. Van ser inclosos en l’estudi 63 escolars de 4º curs d’Educació Primària, del Centre Escolar la Salle i el CEIP St. Ignasi, ambdós de Manresa (Barcelona). Durant tres setmanes, el centre La Salle va aplicà un programa específic per a millorar la flexibilitat de la cadena cinètica posterior. En canvi, el CEIP St. Ignasi es va utilitzar com a grup control, continuant el seu programa educatiu habitual. Hem observat que l’aplicació de programes específics per a millorar la flexibilitat és efectiva en los escolares de 9 anys. La forma de aplicar els programes de educació física modifica significativament el grau de flexibilitat en los escolares.

Evolución de la flexibilidad de la cadena cinética posterior en escolares de 5 a 11 años

La finalitat del nostre estudi és valorar l’evolució de la flexibilitat de la cadena cinètica posterior en els escolars de 5 a 11 anys, i observar en quins grups d’edat és necessària l’aplicació de programes específics per a millorar-la. Els escolars varen ser sotmesos a les mateixes valoracions: el test de “sit and reach”, la pressa de les mesures antropomètriques, altura i pes, i el qüestionari Minesotta sobre el consum calòric en el temps de lleure. Dels resultats es desprèn que a mesura que augmenta l’edat, la flexibilitat dels escolars estudiats disminueix progressivament. Existeix un interval d’edat situat en els 9 anys que sembla marcar un canvi de tendència en la flexibilitat dels escolars. És a partir d’aquesta edat quan el grau de flexibilitat disminueix de forma significativa i, es més marcada entre els nens, sent necessària una intervenció més específica en ells.