L’ús de dades reals per a la realització de pràctiques basades en l'aprenentatge cooperatiu (Pràcitques d'hidrogeologia )

Pràctiques d’hidrogeologia realitzades per Anna Menció i Domingo, dins aquesta assignatura que forma part del mòdul obligatori de Bases científiques del medi natural del segon curs del grau en Ciències Ambientals.

Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes de la Universitat de Girona. Una experiència d'aprenentatge basat en problemes en un tema de genètica per a psicòlegs

L’experiència que presentem en aquestes jornades ha consistit en organitzar un entorn d’aprenentatge basat en problemes (a partir d’ara ABP) en un grup d’estudiants del primer curs de Psicologia per treballar uns temes de Genètica. En primer lloc, introduirem resumidament la metodologia ABP. En segon lloc, exposarem el context i les particularitats de l’experiència. A continuació s’explicarà el procediment que s’ha seguit per implementar-la i com s’ha avaluat. Al final es fa una reflexió de cares a aconseguir millores en els cursos posteriors. Malgrat l’experiència hagi tingut lloc en els Estudis de Psicologia, ha estat el resultat del treball realitzat pels membres de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Basat en Problemes.

Xarxa d’Innovació Docent sobre aprenentatge Reflexiu presentació de la XID-AR

Els participants de la Xarxa d’Innovació Docent en Aprenentatge Reflexiu provenim de disciplines acadèmiques i d’àmbits professionals diferents (Infermeria, Psicologia, Turisme i Educació Social) des dels quals la pràctica docent desenvolupada ens ha portat a aprofundir en l’aprenentatge reflexiu com a metodologia d’ensenyament aprenentatge per millorar la formació dels estudiants. En el context de la UdG, i feta una revisió dels dissenys de les assignatures de segon curs dels estudis de Grau de la UdG, es pot dir que en Graus de sis de les nous Facultats, la reflexió és esmentada de forma majoritària a nivell d’activitats d’aprenentatge i en d’altres a nivell de competències.

Xarxa d’Innovació Docent sobre Aprenentatge per Projectes. Projecte “la cuina de l’Arguiñano”

L’objectiu d’aquest projecte, a banda de plantejar un aprenentatge directament relacionat amb l’entorn de l’alumne, tracta d’aconseguir que les assignatures i les disciplines autònomes perdin parcialment el seu caràcter i passin a formar part d’una unitat més global (Mallart, 1998). Per aconseguir això, els alumnes han de transformar un programa de cuina de l’Arguiñano en un programa de radio, amb la peculiaritat que en el programa de radio cal explicar quin son els secrets científics que s‘amaguen quan l’Arguiñano està cuinant en el programa. Aquest secrets científics estaran relacionats amb les diferents disciplines dels membres la xarxa i s’aplicarà el mètode d’aprenentatge basat en projectes (APP).

Xarxa d’Innovació Docent sobre avaluació. Innovacions en l’avaluació dels aprenentatges. Experiències des de la xarxa d’innovació docent sobre Avaluació

La Xarxa d’Innovació Docent d’Avaluació està formada per un grup de vuit professores i professors de diferents estudis i departaments de la UdG. És una xarxa formada el curs 2009/10 i té com a objectiu fonamental implementar innovacions a l’avaluació de les assignatures dels membres per tal de millorar-les. Els objectius de la present comunicació es poden resumir en: - Presentar els canvis en els sistema d’avaluació de 3 assignatures de membres de la Xarxa i l’anàlisi dels resultats obtinguts. - Plantejar els principals impactes en la docència fruit de la participació a la Xarxa d’Innovació Docent d’Avaluació dels diferents membres. - Plantejar la proposta de treball de la XID d’Avaluació pel curs 2011-2012.

Xarxa d'Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu. Bones pràctiques sobre aprenentatge cooperatiu 2011.

Es presenten les línies mestres del treball de la Xarxa d’Innovació Docent sobre Aprenentatge Cooperatiu (XIDAC) de la UdG durant el curs 2010-2011.

Adopting an active learning approach to teaching in a research-intensive higher education context transformed staff teaching attitudes and behaviours

The conventional lecture has significant limitations in the higher education context, often leading to a passive learning experience for students. This paper reports a process of transforming teaching and learning with active learning strategies in a research-intensive educational context across a faculty of 45 academic staff and more than 1000 students. A phased approach was used, involving nine staff in a pilot phase during which a common vision and principles were developed. In short, our approach was to mandate a move away from didactic lectures to classes that involved students interacting with content, with each other and with instructors in order to attain domain-specific learning outcomes and generic skills. After refinement, an implementation phase commenced within all first-year subjects, involving 12 staff including three from the pilot group. The staff use of active learning methods in classes increased by sixfold and sevenfold in the pilot and implementation phases, respectively. An analysis of implementation phase exam questions indicated that staff increased their use of questions addressing higher order cognitive skills by 51%. Results of a staff survey indicated that this change in practice was caused by the involvement of staff in the active learning approach. Fifty-six percent of staff respondents indicated that they had maintained constructive alignment as they introduced active learning. After the pilot, only three out of nine staff agreed that they understood what makes for an effective active learning exercise. This rose to seven out of nine staff at the completion of the implementation phase. The development of a common approach with explicit vision and principles and the evaluation and refinement of active learning were effective elements of our transformational change management strategy. Future efforts will focus on ensuring that all staff have the time, skills and pedagogical understanding required to embed constructively aligned active learning within the approach.

Learning approaches and student perceptions of teaching quality

This research investigated the links between students' personal characteristics, their approaches to learning and their perceptions of teaching quality in a first-year accounting unit. Significant learning differences were found between Australian and Chinese students, and strong inter-relationships between contextual factors, such as teaching quality, and learning approaches were identified.

Applying Enterprise: Active Learning Environments for Business Higher National Diploma Students

This article details an approach to teaching entrepreneurship to Higher National Diploma (HND) students that combines lecture-based and experiential learning processes to increase student learning, comprehension, and entrepreneurial skills. A UK university redesigned an entrepreneurship course to have students design and implement business plans for a pop-up shop and an event in the local community, while working closely with instructors and outside stakeholders. The lectures used in the lessons were designed to complement the enterprise activities and be immediately applied in group work settings. Data was collected from student reflections and analyzed against instructor reflections to highlight both the success and challenges of this approach, as well as any areas of dissonance between student and instructor observations. While literature on the benefits of active and experiential learning processes are highlighted in the literature, this article examines these teaching methods specifically in a HND context, an area in which research on the benefits of these teaching methods for developing entrepreneurial students and for developing students prepared for undergraduate education has been limited.

From activity to active learning: drawing and dialogue interaction in virtual learning environments for computer-supported collaborative work in design.

Virtual learning environments (VLEs) would appear to be particular effective in computer-supported collaborative work (CSCW) for active learning. Most research studies looking at computer-supported collaborative design have focused on either synchronous or asynchronous modes of communication, but near-synchronous working has received relatively little attention. Yet it could be argued that near-synchronous communication encourages creative, rhetorical and critical exchanges of ideas, building on each other’s contributions. Furthermore, although many researchers have carried out studies on collaborative design protocol, argumentation and constructive interaction, little is known about the interaction between drawing and dialogue in near-synchronous collaborative design. The paper reports the first stage of an investigation into the requirements for the design and development of interactive systems to support the learning of collaborative design activities. The aim of the study is to understand the collaborative design processes while sketching in a shared white board and audio conferencing media. Empirical data on design processes have been obtained from observation of seven sessions with groups of design students solving an interior space-planning problem of a lounge-diner in a virtual learning environment, Lyceum, an in-house software developed by the Open University to support its students in collaborative learning.

Codeship: Financing growth: Case study and Teaching note

A Work Project, presented as part of the requirements for the Award of a Masters Degree in Management from the NOVA – School of Business and Economics