Jómsvíkinga saga og Knytlinga, tilligemed sagabrudstykker og fortaellinger vedkommende Danmark,

Jomsvikínga saga.--Biskop Bjarnes Jomsvikinga drapa.--Knytlinga saga.--1.-2. sagabrudstykke.--Fortaelling om Hakon Hareksøn.--Fortaelling om erkebiskop Absalons gjerrighed og om en bonde.--Register.

Jómsvíkíngasaga ok Knytlínga,

Edited by Þorsteinn Helgason, Þorgeir Guðmundsson, R. K. Rask and C. C. Rafn.

La silla como modelo para aprender a detectar elementos que intervienen en la representación escultórica: Una propuesta de ABP en la asignatura ESCULTURA II

Duración (en horas): Más de 50 horas. Nivel educativo: Grado

Economía Política: análisis del Estado del Bienestar mediante la metodología ABP

Duración (en horas): De 41 a 50 horas. Destinatario: Estudiante y Docente

Recueil de chartes de commune.

Contient : Châteauvillain ; Troyes ; Nogaro en Armagnac ; Narbonne ; La Beuvrière (cf. fol. 73) ; Reims ; Troyes ; Beaumont ; Châteauvillain (1236 ; cf. fol. 2) ; La Chapelle [d'Angillon] ; Joigny ; Lorris ; Dixmont ; Montargis ; Barcelone (cf. fol. 149) ; Selens et Saint-Aubin ; La Beuvrière (cf. fol. 14) ; Chaumont ; Saint-Bris ; Saint-Laurent-sur-Barenjon ; Voisines ; Le Moulinet ; Barlieu ; Crespy [-en-Valois] ; Montdidier ; Laon ; Soissons ; Abbeville ; Compiègne ; Saint-Quentin ; Corbie ; Saint-Josse-sur-Mer ; La Fère ; Beauvais ; Nanteuil ; Courmelles ; Breteuil ; Beaumont-en-Argonne ; Chaumont ; Saint-Omer ; Vaux près Mouzon ; Vaux, Saconin, Mercin ; Chacrise ; Tournai ; Crandelain, etc ; Ambleteuse ; Morsain, etc ; Mantes ; Ferrières ; Aizy ; Pargny ; Saint-Riquier ; Soissons ; Saint-Martin d'Issoudun (cf. fol. 182) ; Rouen ; Dreux ; Meaux ; Reims ; Chablis ; Chatillon-sur-Seine ; Sens ; Auxerre ; Cerny ; Dixmont ; Étampes ; Orléans ; Bourges ; Issoudun (cf. fol. 148) ; Beaufort-en-Vallée ; La Rochelle ; Villefranche [d'Allier] ; Montauban ; Nevers ; Castres ; Toulouse ; Habitants de la Terre d'Albigeois ; Aigues-Mortes ; Lorrez-le-Bocage ; Le Puy ; Saint-Céré ; Barcelone ; Chatillon-sur-Marne ; Raucourt et Héraucourt ; Mézières ; Chatillon-sur-Marne ; Saint-Hellier ; Coutumes d'Anjou et du Maine ; Ervy-le-Chatel ; Cerres, Montceaux, Chaussepierre ; Notice sur un ms. de Chroniques françaises, de la bibliothèque de Colbert (= Duchesne 79)

Français 1201

Contient : 1° « Le Livre du gouvernement des roys et des princes », par « GILE DE ROME », traduction de « HENRI DE GAUCHI » ; 2° «La Physonomie », traduction d'un traité attribué à ARISTOTE

Français 1128

Contient : 1° « Le Quadrilogue invectif », par « ALAIN CHARETIER » ; 2° « Dyalogus familiaris amici et sodalis super deploratione galice calamitatis, ab ALANO AURIGE editus » ; 3° L'Espérance, ou Consolation des trois vertus ; 4° Le Dit « de paix eureuse, par maistre ALLAIN CHARETIER » ; 5° Le Débat des deux fortunes d'amour, par « ALLAIN » ; 6° Épître aux trois États sur les malheurs du royaume en 1435

Aportes del Aprendizaje Basado en Problemas (ABP) en la enseñanza de la Fisiología Animal en un programa de Zootecnia

En partant de quelques difficultés observées autour des aspects de la conceptualisation technoscientifique et de l’intégration de la de la théorie et la pratique dans l’apprentissage de la physiologie animale chez les étudiants du programme de Zootechnie de l’Université Nationale de Colombie, siège Medellín, cette recherche propose une stratégie didactique s’appuyant sur la méthode de l’Apprentissage Basé sur les Problèmes (ABP), appliquée spécifiquement aux sujets de thermorégulation et stress physiologique des animaux domestiques. Dans cette étude de cas on a travaillé avec un échantillon de huit étudiants à qui on a présenté dès la première session un problème didactique pour être résolu à travers le cours. Afin d’évaluer le processus on a réalisé trois enquêtes nommées Épreuves de Niveau de Formulation (NF) réalisées à différents moments de l’essai : l’une avant de commencer avec le sujet (NF 1), l’autre après la troisième classe théorique donnée et avant de faire la pratique sur le terrain (NF 2), et l’autre à la fin du processus (NF 3). Finalement on a réalisé des entretiens individuels avec chaque étudiant afin de connaître sa perception concernant la méthode. L’information obtenue a été soumise à une analyse qualitative et par des correspondances, par le biais du programme QDA Miner à travers de la révision et codification des textes provenants des enquêtes et de l’entretien individuel, complétés à leur tour par des observations sur le terrain, en analysant le changement conceptuel, la relation théorie-pratique et les correspondances entre les variables et les catégories établies. Parmi les principaux résultats obtenus on souligne le fait qu’après avoir appliqué l’ABP dans ce cours de Physiologie Animale le changement conceptuel a été favorisé et le problème formulé a servi comme connecteur entre la théorie et la pratique. En outre, on a observé la fusion des connaissances préalables avec les nouveaux acquis, l’apprentissage significatif, l’amélioration du niveau de formulation et l’augmentation de la scientificité des définitions; également il a mené à la solution viii de problèmes et à surmonter les obstacles épistémologiques comme la pluridisciplinarité et la non-linéarité. Il reste comme recommandation celle d’évaluer cette méthode dans d’autres sujets de la Physiologie Animale, dans d’autres sciences, dans des échantillons d’une taille majeure, ainsi comme approcher le sujet de l’évaluation appliquée directement à cette méthode.

Implementació de la sessió plenària en l'ABP, una proposta generada pels estudiants

En el marc de l’adaptació dels estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior i a partir del procés de Bolonya, a l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Girona s’inicià el Pla Pilot dels Estudis de Grau en Infermeria durant el curs 2004/05. Durant els anys 2005-2008 s’ha portat a terme la formació bàsica del professorat en metodologia d’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). El curs 2006/07 s’inicià el treball d’innovació docent, on el 15% dels continguts de totes les assignatures troncals del Pla d’estudis vigent, es treballen de forma integrada amb metodologia ABP. En l'avaluació de la innovació introduïda es va posar de manifest que els estudiants preferien la metodologia docent ABP a la classe magistral, encara que els generava un cert grau d’inseguretat. Una de les propostes de millora que proposaren els estudiants, especialment els de segon curs, fou la de trobar un espai per posar en comú el treball fet entre els diferents grups i que aquest fos validat pels professors experts. En aquest curs (2007/08) hem incorporat alguns elements nous com és la sessió plenària. El propòsit de la introducció de la sessió plenària respon, principalment, a la intenció de clarificar i posar en comú els continguts treballats pels diferents grups en cada objectiu dels diferents casos, per tal de facilitar la comprensió dels mateixos als estudiants. Es tracta doncs d’una sessió conjunta de síntesi on cada grup exposa el treball fet al grup classe. El paper dels professors en aquesta sessió és validar els continguts treballats pels diferents grups

Un nuevo modelo de aprendizaje basado en problemas, el ABP 4x4, es eficaz para desarrollar competencias profesionales valiosas en asignaturas con m??s de 100 alumnos

Resumen tomado de la publicaci??n. Resumen tambi??n en ingl??s

Experiència d'implementació de l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al primer curs dels estudis de medicina en una facultat de nova creació

La implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a les facultats comporta canvis importants, especialment dirigits cap a uns estudis més centrats en l’estudiant. Un puntal en aquest nou mètode docent és l'Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL), una metodologia didàctica en la qual l'alumne aprèn els conceptes de cada mòdul mitjançant la resolució de problemes o casos clínics adequadament dissenyats i formulats per l’equip docent. La implementació de l’ABP exigeix, doncs, una planificació de la docència organitzada en grups petits (10-12 alumnes per sessió) amb un tutor que només guia i resol dubtes. No fa exposició de coneixements que els estudiants necessàriament han d’obtenir mitjançant el seu treball. L’objectiu d’aquest treball és descriure l’experiència portada a terme a la Facultat de Medicina de la UdG durant el curs 2008-09 aplicant la metodologia docent de l’ABP, així com els resultats obtinguts en l’avaluació de l’alumnat i del professorat. Aquesta metodologia ha requerit una sèrie d’estratègies de planificació i gestió per part dels diferents agents implicats que condicionaran l’èxit de l’aprenentatge de l’estudiant. Ha calgut tenir presents una sèrie de recursos que s’han de gestionar convenientment per a garantir la viabilitat del mètode: professorat motivat, figura d’un coordinador de mòdul, material docent i disseny d’horaris específics, reconversió dels espais de l’aulari, constitució d’una Unitat d’Educació Mèdica i vincles d’assessorament pedagògic específics, entre d’altres. Del total d’alumnes matriculats a primer de medicina (n=89) els resultats disponibles són els següents: 86,2% d’aprovats amb una nota mitjana de 7,2. L’índex d’abandonament ha estat de l’1,25%. Pel que fa als tutors, la proporció amb una valoració per sota del 6 és d’un 3,7%. Conclosa aquesta primera experiència d’implementació de la metodologia ABP cal plantejar els propers passos. Actualment està tenint lloc la planificació de segon curs en la qual es pretén aprofundir en les millores possibles. Els esforços de primer es van centrar a iniciar el camí, a determinar un projecte adequat, a planificar els mòduls i recursos, a dotar-ho d’eines adequades, a desenvolupar nous materials i, sobretot, a adaptar la mentalitat d’alumnes i professors. Cal incidir en la difusió dels resultats