LOW-ENERGY BEHAVIOR OF FEW-PARTICLE SCATTERING-AMPLITUDES IN 2 DIMENSIONS

A study of the analytic behavior of different few-particle scattering amplitudes at low energies in two space dimensions is presented. Such a study is of use in modeling and understanding different few-particle processes at low energies. A detailed discussion of the energy and the momentum dependence of the partial-wave on-the-energy-shell and off-the-energy-shell two-particle t matrices is given. These t-matrix elements tend to zero as the energy and momentum variables tend to zero. The multiple-scattering series is used to show that the connected three-to-three amplitudes diverge in the low-energy-momentum limit. Unitarity relations are used to show that the connected two-to-three and one-to-three amplitudes have specific logarithmic singularities at the m-particle breakup threshold. The subenergy singularity in the two-to-three amplitudes is also studied, and comments are made on some applications of the present study in different problems of ph cal interest.

MODEL INDEPENDENCE OF SCATTERING OF 3 IDENTICAL BOSONS IN 2 DIMENSIONS

Within the framework of scattering integral equations in momentum space, we present numerical results of scattering of three identical bosons at low energies in two dimensions for short-range separable potentials. An analysis of the present numerical results reveals the three-particle scattering observables to be independent of potential shape provided the low-energy two-particle binding energy and scattering length are held fixed throughout the investigation. We think that the present conclusion of model independence will be valid for any potential, local or nonlocal, whose range is much smaller than the size of the two-particle bound state.

Anderson-like Transition for a Class of Random Sparse Models in d >= 2 Dimensions

We show that the Kronecker sum of d >= 2 copies of a random one-dimensional sparse model displays a spectral transition of the type predicted by Anderson, from absolutely continuous around the center of the band to pure point around the boundaries. Possible applications to physics and open problems are discussed briefly.

Comparació de la cobertura de bàlec després de diferents pertorbacions amb foc, tenint en compte l'autocorrelació espacial en transectes de dos dimensions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Alberta entre juliol i octubre del 2007. Es pot comparar la cobertura d'arbustos després d'incendis i de cremes controlades en transectes amb 2 dimensions, tenint en compte l'autocorrelació espacial? Canvia el patró espacial dels arbustos després d'aquestes pertorbacions?

2-DIMENSIONAL QUANTUM GAS

Identical impenetrable particles in a 2-dimensional configuration space obey braid statistics, intermediate between bosons and fermions. This statistics, based on braid groups, is introduced as a generalization of the usual statistics founded on the symmetric groups. The main properties of an ideal gas of such particles are presented. They do interpolate the properties of bosons and fermions but include classical particles as a special case. Restriction to 2 dimensions precludes lambda points but originates a peculiar symmetry, responsible in particular for the identity of boson and fermion specific heats.

Electron dephasing scattering rate in two-dimensional GaAs/InGaAs heterostructures with embedded InAs quantum dots

We report a comprehensive study of weak-localization and electron-electron interaction effects in a GaAs/InGaAs two-dimensional electron system with nearby InAs quantum dots, using measurements of the electrical conductivity with and without magnetic field. Although both the effects introduce temperature dependent corrections to the zero magnetic field conductivity at low temperatures, the magnetic field dependence of conductivity is dominated by the weak-localization correction. We observed that the electron dephasing scattering rate tau(-1)(phi), obtained from the magnetoconductivity data, is enhanced by introducing quantum dots in the structure, as expected, and obeys a linear dependence on the temperature and elastic mean free path, which is against the Fermi-liquid model. (c) 2008 American Institute of Physics. [DOI: 10.1063/1.2996034]

Anomalous dephasing scattering rate of two-dimensional electrons in double quantum well structures

The results on the measurement of electrical conductivity and magnetoconductivity of a GaAs double quantum well between 0.5 and 1.1 K are reported. The zero magnetic-field conductivity is well described from the point of view of contributions made by both the weak localization and electron-electron interaction. At low field and low temperature, the magnetoconductivity is dominated by the weak localization effect only. Using the weak localization method, we have determined the electron dephasing times tau(phi) and tunneling times tau(t). Concerning tunneling, we concluded that tau(t) presents a minimum around the balance point; concerning dephasing, we observed an anomalous dependence on temperature and conductivity (or elastic mean free path) of tau(phi). This anomalous behavior cannot be explained in terms of the prevailing concepts for the electron-electron interaction in high-mobility two-dimensional electron systems.

Numerical evidence against a conjecture on the cover time of planar graphs

We investigate a conjecture on the cover times of planar graphs by means of large Monte Carlo simulations. The conjecture states that the cover time tau (G(N)) of a planar graph G(N) of N vertices and maximal degree d is lower bounded by tau (G(N)) >= C(d)N(lnN)(2) with C(d) = (d/4 pi) tan(pi/d), with equality holding for some geometries. We tested this conjecture on the regular honeycomb (d = 3), regular square (d = 4), regular elongated triangular (d = 5), and regular triangular (d = 6) lattices, as well as on the nonregular Union Jack lattice (d(min) = 4, d(max) = 8). Indeed, the Monte Carlo data suggest that the rigorous lower bound may hold as an equality for most of these lattices, with an interesting issue in the case of the Union Jack lattice. The data for the honeycomb lattice, however, violate the bound with the conjectured constant. The empirical probability distribution function of the cover time for the square lattice is also briefly presented, since very little is known about cover time probability distribution functions in general.

ON TWO-DIMENSIONAL QUASITOPOLOGICAL FIELD THEORIES

We study a class of lattice field theories in two dimensions that includes gauge theories. We show that in these theories it is possible to implement a broader notion of local symmetry, based on semisimple Hopf algebras. A character expansion is developed for the quasitopological field theories, and partition functions are calculated with this tool. Expected values of generalized Wilson loops are defined and studied with the character expansion.

Simultaneous X-ray imaging of plant root growth and water uptake in thin-slab systems

Direct and simultaneous observation of root growth and plant water uptake is difficult because soils are opaque. X-ray imaging techniques such as projection radiography or Computer Tomography (CT) offer a partial alternative to such limitations. Nevertheless, there is a trade-off between resolution, large field-of-view and 3-dimensionality: With the current state of the technology, it is possible to have any two. In this study, we used X-ray transmission through thin-slab systems to monitor transient saturation fields that develop around roots as plants grow. Although restricted to 2-dimensions, this approach offers a large field-of-view together with high spatial and dynamic resolutions. To illustrate the potential of this technology, we grew peas in 1 cm thick containers filled with soil and imaged them at regular intervals. The dynamics of both the root growth and the water content field that developed around the roots could be conveniently monitored. Compared to other techniques such as X-ray CT, our system is relatively inexpensive and easy to implement. It can potentially be applied to study many agronomic problems, such as issues related to the impact of soil constraints (physical, chemical or biological) on root development.

Sistemes logístics de codificació i identificació, i perspectives de futur

Comptar amb sistemes sofisticats de gestió o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no és suficient per a les organitzacions. Per a què aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informació d’entrada ha de llegir-se de forma automàtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminació d’errors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu és important comptar amb eines i serveis d’identificació automàtica i col•lecció de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducció al lector de la importància dels sistemes logístics d’identificació en un entorn global d’alta competitivitat), són conèixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat d’implantació es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretén comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en l’àmbit de l’autoidentificació. A partir de la situació actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravellós món que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusió a la que s’arribarà és que malgrat les limitacions tècniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logística gràcies a l’estandarització i la utilització d’un llenguatge comú, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traçabilitat dels productes gràcies en part a la gestió de les bases de dades i del flux d’informació. La tecnologia RFUD amb l’EPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el màxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i això, RFID, amb l’EPC, no serà un adequat identificador logístic fins que es superin importants barreres, com són la falta d’estandarització i l’elevat cost d’implantació.

Importance of a three-dimensional measure of humeral head subluxation in osteoarthritic shoulders.

HYPOTHESIS: During total shoulder arthroplasty (TSA), humeral head subluxation may be difficult to manage. Furthermore, there is a risk for postoperative recurrence of subluxation, affecting the outcome of TSA. An accurate evaluation of the subluxation is necessary to evaluate this risk. Currently, subluxation is measured in 2 dimensions (2D), usually relative to the glenoid face. The goal of this study was to extend this measure to 3 dimensions (3D) to compare glenohumeral and scapulohumeral subluxation and to evaluate the association of subluxation with the glenoid version. MATERIALS AND METHODS: The study analyzed 112 computed tomography scans of osteoarthritic shoulders. We extended the usual 2D definition of glenohumeral subluxation, scapulohumeral subluxation, and glenoid version by measuring their orientation in 3D relative to the scapular plane and the scapular axis. We evaluated statistical associations between subluxation and version in 2D and 3D. RESULTS: Orientation of subluxation and version covered all sectors of the glenoid surface. Scapulohumeral subluxation and glenoid version were highly correlated in amplitude (R(2) = 0.71; P < .01) and in orientation (R(2) = 0.86; P < .01). Approximately every degree of glenoid version induced 1% of scapulohumeral subluxation in the same orientation of the version. Conversely, glenohumeral subluxation was not correlated to glenoid version in 2D or in 3D. CONCLUSIONS: Orientation of the humeral subluxation is rarely within the arbitrary computed tomography plane and should therefore be measured in 3D to detect out-of-plane subluxation. Scapulohumeral subluxation and glenoid version measured in 3D could bring valuable information for decision making during TSA.

Sistemes logístics de codificació i identificació, i perspectives de futur

Comptar amb sistemes sofisticats de gestió o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no és suficient per a les organitzacions. Per a què aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informació d’entrada ha de llegir-se de forma automàtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminació d’errors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu és important comptar amb eines i serveis d’identificació automàtica i col•lecció de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducció al lector de la importància dels sistemes logístics d’identificació en un entorn global d’alta competitivitat), són conèixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat d’implantació es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretén comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en l’àmbit de l’autoidentificació. A partir de la situació actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravellós món que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusió a la que s’arribarà és que malgrat les limitacions tècniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logística gràcies a l’estandarització i la utilització d’un llenguatge comú, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traçabilitat dels productes gràcies en part a la gestió de les bases de dades i del flux d’informació. La tecnologia RFUD amb l’EPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el màxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i això, RFID, amb l’EPC, no serà un adequat identificador logístic fins que es superin importants barreres, com són la falta d’estandarització i l’elevat cost d’implantació.

Identification de biomarqueurs protéiques prédictifs et diagnostiques des maladies coronariennes pour une population de souche canadienne-française

Les biomarqueurs plasmatiques constituent des outils essentiels, mais rares, utilisés pour diagnostiquer les maladies, comme les maladies cardiovasculaires (MCV), et stratifier le niveau de risque associé. L’identification de nouveaux biomarqueurs plasmatiques susceptibles d’améliorer le dépistage et le suivi des MCV représente ainsi un enjeu majeur en termes d’économie et de santé publique. Le projet vise à identifier de nouveaux biomarqueurs plasmatiques prédictifs ou diagnostiques des MCV, à déterminer le profil protéomique plasmatique de patients atteints de MCV et à développer des méthodes innovantes d’analyse d’échantillon plasmatique. L’étude a été effectuée sur une large banque de plasma provenant de 1006 individus de souche Canadienne-Française recrutés à différents stades de la MCV et qui ont été suivis sur une période de 5 ans. Des séries de déplétions ont été réalisées afin de dépléter les 14 protéines majoritaires (colonne IgY14TM) de l’échantillon avant son analyse par trois approches effectuées en parallèle: 1) Une chromatographie liquide (LC) en 2 dimensions qui fractionne les protéines selon le point isoélectrique puis selon le degré d’hydrophobicité, via le système PF2D, suivie par une chromatographie liquide couplée avec une spectrométrie de masse en tandem (LC-MS/MS). 2) Une séparation classique sur gel 1D-SDS-PAGE suivie d’une LC-MS/MS; 3) Par une déplétion plus poussée du plasma avec l’utilisation en tandem avec la colonne IgY14TM d’une colonne SupermixTM permettant de dépléter également les protéines de moyenne abondance, suivie d’une séparation sur gel 1D-SDS-PAGE et d’une analyse LC-MS/MS de la portion déplétée (3a) et de la portion liée à la SupermixTM (3b). Les résultats montrent que le système PF2D permet d’identifier plusieurs profils protéiques spécifiques au groupe MCV. Sur un total de 1156 fractions (équivalent à 1172 pics protéiques pour le groupe contrôle et 926 pics pour le groupe MCV) recueillies, 15 fractions (23 pics protéiques) présentaient des différences quantitativement significatives (p<0,05) entre les 2 groupes. De plus, 6 fractions (9 pics) sont uniquement présentes dans un groupe, représentant d’autres signatures protéomiques et biomarqueurs potentiellement intéressants. Les méthodes 2, 3a et 3b ont permis l’identification de 108, 125 et 91 protéines respectivement avec des chevauchements partiels (31% entre la méthode 2 et 3a, 61% entre 2 et 3b et 19% entre 3a et 3b). Les méthodes 2 et 3 ont permis l’identification de 12 protéines qui présentaient des différences quantitatives significatives entre les 2 groupes. L’utilisation de plusieurs approches protéomiques complémentaires nous ont d’ores et déjà permis d’identifier des candidats biomarqueurs des angines instables avec récidive d’infarctus du myocarde (IM).