Genetic analysis of sudden cardiac death victims: a survey of current forensic autopsy practices.

Autopsy-negative sudden cardiac deaths (SCD) seen in forensic practice are most often thought to be the result of sudden arrhythmic death syndrome. Postmortem genetic analysis is recommended in such cases, but is currently performed in only a few academic centers. In order to determine actual current practice, an on-line questionnaire was sent by e-mail to members of various forensic medical associations. The questions addressed routine procedures employed in cases of sudden cardiac death (autopsy ordering, macroscopic and microscopic cardiac examination, conduction tissue examination, immunohistochemistry and electron microscopy, biochemical markers, sampling and storage of material for genetic analyses, toxicological analyses, and molecular autopsy). Some questions concerned the legal and ethical aspects of genetic analyses in postmortem examinations, as well as any existing multidisciplinary collaborations in SCD cases. There were 97 respondents, mostly from European countries. Genetic testing in cases of sudden cardiac death is rarely practiced in routine forensic investigation. Approximately 60% of respondents reported not having the means to perform genetic postmortem testing and 40% do not collect adequate material to perform these investigations at a later date, despite working at university hospitals. The survey demonstrated that many of the problems involved in the adequate investigation of SCD cases are often financial in origin, due to the fact that activities in forensic medicine are often paid by and dependent on the judicial authorities. Problems also exist concerning the contact with family members and/or the family doctor, as well as the often-nonexistent collaboration with others clinicians with special expertise beneficial in the investigation of SCD cases, such as cardiologists and geneticists. This study highlights the importance in establishing guidelines for molecular autopsies in forensic medicine.

Tuberculose miliaire chez une personne âgée: diagnostic inattendu à l'autopsie [Miliary tuberculosis: unexpected autopsy finding in an elderly person].

Miliary tuberculosis is a rare disease that is difficult to diagnose because of its non-specific presentation. It should be suspected in elderly patients who complaint of failure to thrive, unexplained fatigue and weight loss. Using a clinical situation where the diagnosis was made only at autopsy, we briefly review the epidemiology of miliary tuberculosis and propose recommendations for the diagnosis and the prophylaxis of latent tuberculosis. Finally, we discuss criteria to perform epidemiological investigations among close contacts in this situation.

Fluència verbal i funcions neuropsicològiques en la malaltia del Parkinson

S'han estudiant les funcions neuropsicològiques en una mostra de 96 pacients amb malaltia de Parkinson (MP) i 42 controls aparellats per gènere, edat, escolaritat i intel.ligència verbal. Els resultats indiquen que els pacients afectats per MP, com a grup, presenten alteracions en les funcions visuoespacials, en la memòria i en les funcions frontals, però que aquests dèficits no estan sempre presents en tots els pacients. L'anàlisi de clusters realitzat ens mostra que les alteracions neuropsicològiques presents en la MP estan distribuides en subgrups. En un dels grups es va observar la presència d'afectació cognitiva generalitzada, mentre que el segon subgrup va mostrar absència de dèficits cognitius i, finalment, el darrer subgrup presentava alteracions específiques en les funcions visuoespacials i frontals. La puntuació verbal mostrava el mateix patró de deteriorament que les funcions frontals i es va trobar una diferència significativa entre els pacients i el grup control en aquesta funció. La presencia de depressió estava present en un 50% dels pacients i estava fortament relacionada amb els dèficits frontals. Els resultats d'aquest estudi mostren la importància d'avaluar les funcions neuropsicobiològiques i del llenguatge en els pacients afectats per MP, amb la finalitat de conèixer el patró de deteriorament, per tal d'afavorir-ne el funcionament i la qualitat de vida.

Análisis de la comunicación verbal y no verbal de Josep Guardiola y su influencia pública

El treball que es presenta a continuació és una anàlisi sobre la comunicació del ex entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, i la forma en com s'expressa i utilitza el seu discurs per impactar a tots els seus públics. Partint del seu discurs comunicatiu com a base del treball, analitzarem també el què i el com de la seva comunicació, la seva actitud amagada darrere les seves paraules, com interactua amb els seus interlocutors o el reflex de les seves expressions corporals. Descobrirem per què és actualment un dels màxims referents quan parlem de comunicació i influència en el mon del esport. Comprovarem per què la figura del tècnic ha aconseguit la notorietat que té i ha arribat al referent comunicatiu actual.

Comparación de mecanismos de persuasión entre chinos y españoles en la cotidianeidad; lenguage verbal y no verbal

En el presente trabajo presentamoslos mecanismos de persuasión de chinos y españoles basándonos en los seis principios de influencia propuestos por Cialdini, pero analizándolos desde una perspectiva pragmalingüística, teniendo en cuenta el uso de estrategias de cortesía, elementos de atenuación y elementos paralingüísticos y quinésicos. Hemos diseñado un cuestionario específicopartiendo de estos principios, cuyos resultados nos permite realizarun análisis cuantitativo. Comparando los mecanismos de ambos grupos,llegamos a la conclusión de que en el proceso de influencia social en estas dos culturas estos principios funcionan de manera parecida, pero no totalmente igual.

El sistema verbal español según Samuel Gili Gaya

En este artículo nos centramos en uno de los temas de la gramática española más complejos: la conjugación verbal. A partir de la obra de Samuel Gili Gaya (1961), Curso superior de sintaxis española, analizamos en obras gramaticales representativas de la segunda mitad del siglo XX el estudio de este tema considerando la presencia de las teorías de Gili Gaya. Con ello, pretendemos comprobar nuestra hipótesis inicial: las ideas lingüísticas de este autor suponen, en gran medida, la unión de la Gramática tradicional con enfoques posteriores.

El desenvolupament de la morfologia verbal: l'imperfet nord-occidental en la producció infantil

L'objectiu d'aquest article és contribuir a l'estudi de la morfologia verbal catalana, en aquest cas amb dades relatives a la varietat nord-occidental. Les formes que forneixen la part descriptiva corresponen a mostres de producció oral obtingudes en informants de 3 -4, 6- 7 i 11- 12 anys, la qual cosa signi ca una descripció morfològica del període de desenvolupament lingüístic del nen. Pel que fa a la interpretació dels resultats es proposa una perspectiva d'anàlisi que inclou tant les consideracions que tenen a veure amb aspectes interns del llenguatge com amb els de caràcter extern.

Aspectes metodològics del treball empíric en morfologia verbal

La redacció d'aquest article parteix d'una re flexió de l'autora sobre aspectes metodològics aplicats en els treballs que estudien alguns dels aspectes de la morfologia verbal, a partir de les mancances detectades a l'hora d'iniciar la seva recerca personal en aquest camp. L'objectiu d'aquest article es concreta finalment en tres aspectes. En primer lloc, tenir una idea clara de la complexitat del concepte de verb i les seves implicacions com a objecte de recerca. En segon lloc valorar els avantatges i els desavantatges d'algunes de les tècniques més emprades en els treballs de base empírica en l'anàlisi de la morfologia verbal partint d'exemples reals i, en darrer lloc, apuntar algunes idees sobre qüestions que caldria estudiar de forma conjunta en una dimensió pragmàtica de l'ús verbal.

Traumatic injuries after mechanical cardiopulmonary resuscitation (LUCAS?2): a forensic autopsy study.

AIM: The aim of our study was to compare traumatic injuries observed after cardiopulmonary resuscitation (CPR) by means of standard (manual) or assisted (mechanical) chest compression by Lund University Cardiopulmonary Assist System, 2nd generation (LUCAS?2) device. METHODS: A retrospective study was conducted including cases from 2011 to 2013, analysing consecutive autopsy reports in two groups of patients who underwent medicolegal autopsy after unsuccessful CPR. We focused on traumatic injuries from dermal to internal trauma, collecting data according to a standardised protocol. RESULTS: The study group was comprised of 26 cases, while 32 cases were included in the control group. Cardiopulmonary resuscitation performed by LUCAS?2 was longer than manual CPR performed in control cases (study group: mean duration 51.5 min; controls 29.4 min; p = 0.004). Anterior chest lesions (from bruises to abrasions) were described in 18/26 patients in the LUCAS?2 group and in 6/32 of the control group. A mean of 6.6 rib fractures per case was observed in the LUCAS?2 group, but this was only 3.1 in the control group (p = 0.007). Rib fractures were less frequently observed in younger patients. The frequency of sternal factures was similar in both groups. A few trauma injuries to internal organs (mainly cardiac, pulmonary and hepatic bruises), and some petechiae (study 46 %; control 41 %; p = 0.79) were recorded in both groups. CONCLUSION: LUCAS?2-CPR is associated with more rib fractures than standard CPR. Typical round concentric skin lesions were observed in cases of mechanical reanimation. No life-threatening injuries were reported. Petechiae were common findings.

Morfologia flexiva i flexió verbal catalana

La característisca més notable dels sistemes flexius és la resistència que ofereixen a la tasca lingüística d'establir relacions entre morfs i morfemes. En sistemes d'aquesta classe, en efecte, les relacions esmentades són molt complexes, i fugen de la biunicitat pròpia dels sistemes aglutinants. Aclarir aquestes relacions, il·lustrant-les des de l'angle del verb català, i suggerir mecanismes formals per tractar-les dins un esquema generatiu constitueixen, de fet, els dos objectius fonamentals del present article.

Metabolic connectivity as index of verbal working memory.

Positron emission tomography (PET) data are commonly analyzed in terms of regional intensity, while covariant information is not taken into account. Here, we searched for network correlates of healthy cognitive function in resting state PET data. PET with [(18)F]-fluorodeoxyglucose and a test of verbal working memory (WM) were administered to 35 young healthy adults. Metabolic connectivity was modeled at a group level using sparse inverse covariance estimation. Among 13 WM-relevant Brodmann areas (BAs), 6 appeared to be robustly connected. Connectivity within this network was significantly stronger in subjects with above-median WM performance. In respect to regional intensity, i.e., metabolism, no difference between groups was found. The results encourage examination of covariant patterns in FDG-PET data from non-neurodegenerative populations.