[Rome. Basilica di San Lorenzo fuori le mura]

Référence bibliographique : Weigert, 530

[Montefiascone. Chiesa di San Flaviano]

Référence bibliographique : Weigert, 221

[Nepi. Chiesa di San Tolomeo]

Référence bibliographique : Weigert, 294

[Viterbe. Chiesa di San Sisto]

Référence bibliographique : Weigert, 737

[Viterbe. Chiesa di San Sisto]

Référence bibliographique : Weigert, 738

[Viterbe. Deux tours, dont la Torre di San Biele]

Référence bibliographique : Weigert, 735

[Viterbe. Basilica di San Francesco alla Rocca]

Référence bibliographique : Weigert, 736

[Tuscania. Chiesa San Pietro]

Référence bibliographique : Weigert, 712

[Tuscania. Chiesa San Pietro]

Référence bibliographique : Weigert, 711

[Tuscania. Chiesa San Pietro]

Référence bibliographique : Weigert, 713

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

El llegat intel·lectual de Miquel Batllori

The Catalan historian Miquel Batllori (1909-2003), had developed an important performance in many aspects of intellectual activities. He developed an extensive studies in many historical subjects. The author considers mainly the Batllori works connected with cultural history.

Cela Espín, X. i Revilla Calvo, V., Annexos de Jaume Buxeda i Garrigós i Miquel Ângel Cau Ontiveros; Mariana Pérez-Sala i Rodés; Eva Orri Terrado i Alicia Estrada Martín.: La transició del municipium d'Iluro a Alarona (Mataró). Cultura material i transformacions d"un espai urbà entre els segles V i VII dC. Laietania, 15, 2004

Aquest llibre reuneix un estudi arqueològic extraordinàriament acurat referit a tot un seguit d'actuacions detectades a partir del registre arqueològic, que caracteritzen l'espai urbà de l'antiga Iluro durant el període de l'Antiguitat tardana. S'hi estudia amb molt deteniment cadascuna de les accions detectades -així com tot el mobiliari ceràmic relacionat- amb la finalitat de situar-les correctament en el temps, però també per entendre, a través de la cultura material, la dinàmica que pren la ciutat a les darreries de l'Antiguitat; per a poder intuir, més que saber, quina societat es desenvolupa darrere d¿aquests contenidors plens de productes alimentaris arribats d¿un ultramar llunyà i alhora molt proper; una societat capaç de respondre a l¿estímul exterior amb una producció pròpia que competirà o substituirà una gran part de la que ve de fora.

Pere Bosch Gimpera y Juan Cabré. La pugna por el control de las excavaciones en San Antonio de Calaceite y el Bajo Aragón (1914-1916) y su influencia en la creación del Servei d"Investigacions Arqueològiques del IEC

En la historiografía de la investigación sobre la cultura ibérica, el poblado de San Antonio el Pobre (Calaceite) va indeleblemente unido a las intervenciones del Institut d¿Estudis Catalans (IEC) y a la figura de Pere Bosch Gimpera, sin duda el prehistoriador español de mayor prestigio hasta el final de la guerra civil. Sin embargo, es significativo que dicho conocimiento se deba más a trabajos aislados y a la recuperación de sus diarios de excavación realizada por Francisca Pallarés Salvador en 1958, que a la publicación de una serie de monografías que recogiera sus trabajos en el área entre 1914 y 1923.

Miquel de Garganta i Fabrega (Olot, 1903-1988)

Quan faltava poc més de tres mesos per al seu 85è aniversari, ha mort, el 12 de setembre de 1988, a Olot, on havia nascut el 23 de desembre de 1903, el Dr. Miquel de Garganta i Fàbrega, historiador de la Botànica i membre d'una coneguda familia d'intellectuals de la Garrotxa.