Un médico rural contra la viruela, la epidemia de 1891-92 en Huércanos (Logroño)

La práctica inconstante de la vacunación contra la viruela durante el siglo xix tuvo como consecuencia la aparición de varias oleadas epidémicas en España. La baja aceptación de la vacuna entre la población, unida a la incapacidad del estado para organizar campañas y suministrar vacuna, contribuyeron a perpetuar la enfermedad. Durante la segunda mitad del siglo se abrió un debate sobre la necesidad de hacer obligatoria la vacunación y revacunación, incorporándose, además, el uso de la vacuna animalizada. Un texto de Emilio Casas Arriola, médico de Huércanos (Logroño), describe el brote epidémico sufrido entre 1891 y 1892 en este municipio. La obra tiene la estructura de una topografía médica y fue redactada con la intención de concurrir a un premio de la Real Academia Médica de Madrid. Se analizan las dificultades, vicisitudes y medidas adoptadas para afrontar la epidemia en un entorno aislado y rural.

Una mostra de traducció de literatura juvenil: James and the Giant Peach

En aquest Treball Fi de Grau (TFG) farem una anàlisi comparativa de James and the Giant Peach i les seues traduccions al català i al castellà. Pararem especial atenció al fet que es tracta d’un exemple de literatura juvenil, a l’hora d’analitzar els elements típics d’aquest gènere, com ara noms propis, elements culturals, expressions pragmàtiques, etc. El nostre objectiu principal serà extraure unes conclusions ben fonamentades sobre les tendències pel que fa a la traducció de literatura juvenil.

Auguste Castan et la Franche-Comté.

"Extrait des Annales franc-comtoises.- Janvier-février 1894."

Programa y reseña del certamen propuesto y celebrado para conmemorar el segundo centenario de D. Pedro Calderón de la Barca /

The Academy's evaluation of the four papers submitted in the literary contest and their announcement of the winners: 1st place: Felipe Picatoste y Rodríguez; honorable mention: Teodoro Balaciart y Tormo and José Grinda y Forner.

La novela del renacimiento.

La novela del renacimiento.-La fuente envenenada.-Varios.

Entretenimientos, fiestas, juegos y placeres en la corte de los reyes de Aragón en el siglo xiv Steffano

Este trabajo estudia la presencia e importancia de las diversiones y el placer en distintos momentos de la vida de la corte de los reyes de Aragón: las prostitutas, dirigidas por el rey Arlot, la música, el juego, el baile o los juglares, observando el aumento de su presencia a lo largo del siglo xiv, con el correlativo aumento de los gastos. También se observa el incremento en el lujo y la complejidad de estas actividades y la siempre mayor presencia de elementos espectaculares como bestias, carros, figuras alegóricas y otros entremeses en coronaciones, bodas o entradas reales, todos ellos aspectos de la progresiva glorificación de la monarquía.

La cultura en la traducción teatral: el caso de la versión de "Les Fourberies de Scapin" (1671) por Julio Gómez de la Serna

Las referencias culturales en las obras teatrales representan auténticos retos de traducción, puesto que afectan a la representabilidad del texto teatral y condicionan su recepción. Les Fourberies de Scapin (1671), una de las piezas más conocidas de Molière, contiene una gran cantidad de referencias culturales que afectan su mise en scène. Mediante un análisis comparativo, se ha comprobado que la traducción al español de Julio Gómez de la Serna de los años setenta, con un estilo literario y en ocasiones libre, no consigue trasladar ciertos componentes culturales que resultan empero esenciales para la lectura y representación del texto teatral.

Evaluaci?n de los procesos acad?micos de la licenciatura en lenguas extranjeras ingl?s - franc?s: an?lisis de los trabajos de grado de la licenciatura en lenguas extranjeras desde el 2004 hasta el 2010 [recurso electr?nico]

Este trabajo de investigaci?n pretende mostrar los resultados de un estudio llevado a cabo como subproyecto del macroproyecto "Evaluaci?n de los procesos acad?micos de la Licenciatura en Lenguas Extranjeras de la Universidad del Valle". Se espera que los resultados de la investigaci?n sirvan como insumo al proceso de autoevaluaci?n para la acreditaci?n de alta calidad del Programa. Este subproyecto buscaba analizar el proceso de elaboraci?n de los trabajos de grado (TDG), de la Licenciatura en Lenguas Extranjeras, aprobados durante el periodo 2004 a 2010. El prop?sito fue analizar y describir la manera como los estudiantes vivieron la experiencia de elaboraci?n del TDG, la pertinencia de la formaci?n en investigaci?n y las diferentes tendencias que marcan los trabajos aprobados durante el periodo mencionado. El estudio se enmarca en el enfoque de investigaci?n evaluativa. Se analiz? un corpus de 97 monograf?as. Se administr? una encuesta y una entrevista a un grupo de egresados que participaron en el grupo focal del cual se recogi? informaci?n sobre su experiencia en la elaboraci?n del trabajo de grado. Los resultados mostraron que los estudiantes consideran que la formaci?n en investigaci?n recibida es pertinente m?s no suficiente para algunas de las ?reas del lenguaje. Se encontr? adem?s que la mayor?a de los trabajos de grado corresponden a problem?ticas relacionadas con la ense?anza y el aprendizaje de las lenguas extranjeras, por encima de trabajos en otras ?reas del lenguaje como la literatura, la traducci?n, la socioling??stica, entre otras. El rol de tutor y de lector fue valorado positivamente por los estudiantes, en t?rminos generales, con algunas excepciones espec?ficas que impidieron el normal desarrollo del proceso de elaboraci?n de estos trabajos. Igualmente, se identificaron dificultades relacionadas con aspectos tales como la escritura del informe final y la relaci?n tutor-estudiante-lector. Tambi?n se encontr? que la formaci?n recibida y la experiencia en investigaci?n obtenida durante la elaboraci?n del TDG, tuvo un impacto positivo en los diferentes ?mbitos de la vida de los estudiantes (personal, acad?mico, laboral, profesional). Finalmente, los estudiantes hicieron sugerencias para el mejoramiento de este proceso.

Ensayo lexicográfico sobre la lengua de Térraba [introducción y extracto del vocabulario]

     En el tomo IV, de 1891, de los Anales del Instituto Físico-Geográfico y del Museo Nacional de Costa Rica, aparece un trabajo de singular valor para el estudio de las lenguas indígenas costarricenses. Fue un trabajo pionero; se trata del «Ensayo lexicográfico sobre la lengua de Térraba», escrito por Henri Pittier, entonces Director de aquel Instituto, y por el eminente filólogo y escritor costarricense Carlos Gagini. La obrita, de 86 páginas, firmada en 1892, fue publicada en la Tipografía Nacional, en 1893.     LETRAS publica este documento para rescatar tan valioso aporte de aquellos eminentes maestros, y como homenaje a una lengua que ya en nuestros días se ha dado por extinta en el territorio costarricense. El reciente libro del lingüista Adolfo Constenla Umaña, La lengua de Térraba (2007), es hoy el último eslabón de la vida de esta lengua indígena costarricense.     Esta sección documentos ofrece la «Introducción», escrita por Pittier y el «Estudio preliminar», que firma Gagini. Se incluye aquí tan solo un extracto del «Vocabulario», dada su relativa extensión. Además, hay estudios posteriores –incluido el trabajo de Constenla Umaña– que recogen y han enriquecido lo empezado por Gagini. De su lectura se desprenden las grandes dotes como investigadores de ambos autores, y la clara conciencia que adoptan, con respecto a la cultura, a las lenguas ancestrales y a los procedimientos para su análisis sistemático, en aras de proteger su supervivencia en el medio costarricense.

La construction ferroviaire au Portugal : concepts, modèles et intervenants

La construction des chemins de fer portugais a eu, jusqu’en 1891, pour l’objectif principal de combler le retard économique du pays. Par suite de l’échec des entrepreneurs anglais, notamment Morton Petto, ce furent les hommes d’affaires et les capitaux qui jouèrent le rôle majeur, grâce notamment l’intervention des Pereire, puis celle de CIC, principal soutien des initiatives de l’entrepreneur espagnol D. José de Salamanca, enfin la Banque de Paris et des Pays-Bas et la Banque Ottomane. L’influence Saint-simonienne s’exerçait sur les ingénieurs formés à l’École Polytechnique de Lisbonne et bénéficiait la généralisation du modèle français de la concession. À partir des années 1890, ce système entra en crise, favorisant une influence allemand grandissante, tant en terme d’investissement qu’à travers la formation des ingénieurs, notamment ceux de l’Institut Supérieur Technique de Lisbonne, Le reflux des investissements étrangères, à partir de la crise de 1892, poussa l’État dans la voie de la nationalisation en 1899, dans qu’ensuite ne suisse survenir une relance de la construction ferroviaires. Après la Seconde Guerre mondial, les chemins de fer furent confiés à un unique exploitant national, la Compagnie des chemins de fer Portugais.

El Taller de traducción como metodología didáctica experimental en un marco epistemológico socioconstructivista y humanista

Aquest treball de recerca presenta les diferents fases d’un experiment pilot que vaig projectar i realitzar dins l’àmbit de l’ensenyament de la traducció a un context universitari. L’experiment va consistir en l’aplicació i observació d’una metodologia didàctica innovadora, amb una base epistemològica socioconstructivista i humanista, i en l’avaluació dels resultats obtinguts. Per l’experiment pilot vaig seleccionar com a marc teòric el model socioconstructivista del procés d’ensenyament i aprenentatge proposat per Williams i Burden (1997), que integra instàncies constructivistes, interaccionistes i humanistes. En aquest àmbit vaig elaborar una metodologia didàctica innovadora, el “Taller de Traducció”, modelat sobre el Constructivist Workshop proposat per Don Kiraly (2000: 62-64) al qual vaig aportar algunes modificacions per adequar-lo al context diferent d’ensenyament. El disseny experimental basat en la utilització d’un grup experimental i d’un de control, preveu el recurs a instruments de recollida de dades qualitatives i quantitatives. Les hipòtesis elaborades prospecten l’aparició de determinats efectes com a conseqüència de l’aplicació del tractament experimental (autonomia, motivació i presa de consciència) i, al mateix temps es basen en la pressuposició, sustentat sobre la literatura consultada, que els efectes prospectats milloren el procés d’ensenyament i aprenentatge. Per tant, vaig intentar, per una banda, verificar l’eficàcia del tractament relacionada amb l’aparició dels efectes prospectats i, per una altra, mesurar l’incidència d’aquests efectes sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge. A més, vaig dur a terme l’observació i avaluació de la metodologia aplicada respecte la coherència amb les bases epistemològiques socioconstructivistes i a la funcionalitat dins el context universitari on es va aplicar. Totes les dades recollides confirmen la coherència i la funcionalitat de la metodologia aplicada, tant pel que fa a l’eficàcia relacionada amb l’aparició dels efectes prospectats a les hipòtesis elaborades i a la seva incidència sobre la millora del procés d’ensenyament i aprenentatge, tot i que es van detectar algunes fallides a l’experiment pilot que se solucionaran a l’experiment definitiu. Els resultats positius de l’experiment pilot han estat confirmades també per les dades d’altres dos experiments realitzats posteriorment amb altres grups d’estudiants de la mateixa assignatura. Tots els resultats recollits es faran servir per projectar l’experiment definitiu, aportant-hi les modificacions necessàries per eliminar les fallides evidenciades durant la fase d’aplicació de l’experiment pilot i de les seves extensions i seguiments, i serviran com a base per a la meva tesi doctoral a la qual voldria arribar a formular una proposta socioconstrucitivista i humanista integradora per a l’ensenyament de la traducció.

Un estudi de les argumentacions d’estudiants anglesos i catalans en activitats de resolució de problemes no formals en ciències i de les estratègies didàctiques dels professors que afavoreixen l’argumentació a les classes

Una de les contribucions de la recerca sobre concepcions prèvies dels estudiants en ciències durant els darrers 25 anys ha estat mostrar la influència del context sociocultural dels nois i noies en les idees i concepcions que desenvolupen i mantenen des de la seva infància. Hi ha l’acord que algunes diferències en les concepcions poden dependre de la cultura social en la qual s’integren. Alguns investigadors també pensen que els esquemes argumentatius també poden ser influenciats per la cultura de les comunitats. Els contextos Català i Anglès semblen similars, ambdós formen part del context cultural de les societats desenvolupades; per tant, podem pensar que els esquemes argumentatius que els estudiants apliquen, poden tenir moltes similituds, però també importants diferències. Les dades analitzades provenen de les respostes escrites dels estudiants individuals i de les transcripcions de 8 grups de discussió sobre quatre tasques. L’anàlisi es fa a tres nivells: 1)comparació del nombre d’arguments entre tasques i entre països, 2) qualitativa i descriptiva comparació entre tipus d’esquemes argumentatius per tasques i per països i 3) explicació de tipus d’esquemes argumentatius que es donen molt, i identificació d’estructures argumentatives complexes que lliguen diversos esquemes en un argument més gran i que poden caracteritzar l’argumentació d’alguns grups (aplicant Toulmin) i que poden ser indicadors d’aspectes cooperatius i de canvis de punts de vista en les discussions. Els resultants ens indiquen que encara que els estudiants Catalans dediquen més temps a les discussions, la ratio nombre d’esquemes per unitat de temps és similar als dos països. S’han trobar algunes diferències entre tipus d'esquemes per països i per tasques, també que molts arguments es basen en valors i idees preconcebudes. S’han pogut identificar també algunes estructures argumentatives complexes no gaire comunes.

Traduccions cantables per a corals infantils catalanes: el repertori anglès-català del SCIC

En primer lloc els objectius que s’estableixen en aquest estudi són: Valorar la importància de la melodia, dels accents i la musicalitat del text en les cançons traduïdes analitzades. Plantejar la necessitat de la traducció de cançons infantils. Analitzar les traduccions existents de l’anglès al català del repertori de cançons infantils que es canten a les corals infantils. Relacionar poesia infantil i cançó. Visualitzar l’ús de la cançó infantil per a l’ensenyament dels infants, tant pel que fa a la transmissió de valors com per a l’ensenyament de llengües. La metodologia utilitzada fa referència a dos aspectes. El mètode qualitatiu amb la lectura d’articles i la bibliografia seleccionada i el mètode quantitatiu amb l’anàlisi de tres entrevistes i vint-i-una enquestes a responsables de corals infantils. En aquest estudi ofereixo l’estat de la qüestió sobre la traducció de cançons, amb especial atenció a la traducció de cançons per ser cantades. Després s’aborda la traducció de cançons infantils per ser cantades, per acabar especificant el tema d’aquest treball d’investigació en concret: la traducció de cançons infantils per ser cantades, amb l’estudi de traduccions de l’anglès al català de cançons cantades per corals infantils de Catalunya, i se n’ubica el context: el moviment coral infantil a Catalunya. Per a la confecció d’aquest estudi s’ha fet un recull de vint-i-set cançons traduïdes (anglès-català) que canten les corals infantils de Catalunya aplegades en el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya (SCIC). Se n’ha seleccionat les cançons traduïdes de l’anglès al català, incloent-hi la partitura, la lletra original i la traducció. Aquest recull permet establir un lligam entre la traducció, la música i la pedagogia musical a Catalunya, els tres eixos principals d’aquest treball. D’aquestes cançons se n’han analitzat tres seguint els criteris establerts per autors com Peter Low, per la seva àmplia experiència en la traducció de música vocal. Els criteris són referents al ritme, rima, cantabilitat, naturalitat i sentit. Per tal de fer aquest estudi es van portar a terme tres entrevistes a traductors de cançons infantils: Enriqueta Anglada, Maria Martorell i Josep Vigo. Per valorar l’ús de cançons traduïdes dins del moviment coral infantil en l’actualitat i de manera més global, el treball inclou una enquesta, adreçada a directors de cors infantils, resposta per 21 cors. Aquestes enquestes palesen els canvis produïts amb el temps respecte a la necessitat de traduir cançons, ja que actualment la traducció no és tant important tot i que es continua valorant la seva importància, sobretot per afavorir la comprensió del que es canta. Però alhora es referma el desig de cantar en l’idioma original (especialment en el cas de l’anglès), quan aquest idioma l’entén qui dirigeix o interpreta la cançó, quan aquest fet es veu com a repte, o quan es prioritza la relació original entre música i text.

Desenvolupament d'un mètode semipresencial per a l'ensenyament del llatí

El projecte té com a objectiu principal l’elaboració de materials didàctics orientats a facilitar l'adquisició i consolidació dels coneixements específics de llengua llatina, imprescindibles per a aquells estudiants de clàssiques que tenen greus mancances en les primeres etapes de la seva formació universitària. La posada en marxa d’una web ha permès allotjar els continguts específics del mètode, titulat ara LLATÍ EN LÍNIA (http://www.ub.edu/hesperialatina/enlinia.htm), estructurats de la manera següent: 1) Metodologia de la traducció. 2) Un selecció de passatges d’obres llatines, de baixa i mitjana dificultat. 3) L’accés a un recull d’exercicis autoavaluatius de sintaxi i traducció de textos breus, procedents en la seva totalitat d’obres llatines que n'inclouen la seva referència corresponent. Aquests exercicis, a més, es presenten ordenats d’acord amb la seva dificultat i amb vincles a la gramàtica per tal que aquesta actuï com a suport per a la seva correcta comprensió. 4) El recurs interactiu d’un lèxic llatí en què, a més de les 600 paraules més freqüents, s’han inclòs totes les paraules que apareixen en els exercicis de sintaxi i traducció (total aprox. 1.300 paraules). 5) Un conjunt d’exercicis autoavaluatius de morfologia nominal, pronominal i verbal que han de contribuir a resoldre les mancances dels alumnes. 6) Una gramàtica elemental, confegida especialment per a aquest mètode, amb la informació imprescindible per a resoldre els dubtes i mancances que la complimentació i autocorrecció dels exercicis pugui posar en evidència. Tots aquests materials, i d’altres que s’implementaran en els propers mesos, han estat pensats perquè els estudiants els treballin de manera autònoma, però amb la garantia que, mitjançant l’adreça de contacte i el tracte diari amb el professorat, resultin una eina que permeti millorar el rendiment acadèmic en el Primer Cicle de l’àrea de Filologia Llatina.

Maria-Antònia Oliver, traductora

Maria-Antònia Oliver i Cabrer (Manacor, 1946) és una de les poques traductores al català que han aprofundit en la teoria de la traducció i que han plasmat els seus pensaments sobre paper. Coneixem a bastament el seu vessant literari gràcies a un bon grapat d’estudis que s’han dut a terme des de diverses universitats dels Països Catalans i també des d’algunes de fora de les nostres fronteres. Amb tot, la faceta de torsimany sovint ha estat esmentada de passada, malgrat hagi portat al català autors i autores de renom com ara Virginia Woolf, Herman Melville, Italo Calvino o Mark Twain. Maria-Antònia Oliver, traductora situa l’autora en el moment en què ha traduït, se centra en la seva idea sobre la traducció, cataloga les seves traduccions i visibilitza la figura d’una traductora prolífica.