1000 resultados para Institut de Seguretat Pública de Catalunya--Administració pública--Formació permanent--Congressos
Resumo:
Objectiu de l'anàlisi és veure la relació entre el nivell d’estudis previ dels aspirants i l’èxit acadèmic al CFB Com mesurem l’èxit acadèmic? Variable 1:Excel·lència (grup d’aspirants que treuen una nota igual o superior a 8) Com mesurem el nivell d’estudis previ? Variable 2:Nivell d’estudis previ (estudis bàsics obligatoris – estudis mitjans 1 – estudis mitjans 2 - estudis superiors) Per què utilitzem la variable nivell d’estudis previ? És la variable que més pes explicatiu té (predicció) en la nota final que l’aspirant obté en el CFB (més que altres variables com classe social, edat, suport familiar...)
Resumo:
El lideratge és el conjunt de capacitats que una persona té per influir en les persones o en un grup de persones determinat, per a l’assoliment de metes i objectius predeterminats. El líder te la capacitat de prendre la iniciativa, gestionar, convocar, promoure, incentivar, motivar i avaluar a un grup o equip. Capacitat fa referència als recursos i aptituds que té un individu per a exercir una determinada tasca o comesa (no ens diu res de si són innates o adquirides) per tant ens fiquem en un “lio” (habilitats, competències, aptituds, etc.. etc…). Parlem de coneixement. En l’àmbit de l’economia del coneixement “es allò que sabem (encara que no sapiguem que ho sabem) que ens capacita per a l’acció”. Aquí ens tornem a trobar el coneixement innat i el adquirit. En aquest cas, “l’acció” son precisament el que han de fer les persones en relació a un objectiu. En el lideratge la capacitat o coneixement es comportamental i per tant per adquirir-lo cal aprendre comportaments (simulació - estandardització, entrenament, es el mon de l’experiència). Canviar els comportaments es el mes difícil. Per una Escola aniria per formar en el lideratge li aniria millor que estiguéssim parlant de coneixements “memoristics” o de procediment que son molt mes fàcils de formar.
Resumo:
Lo nuevo hoy no es la inseguridad de los ciudadanos. Lo nuevo hoy es plantearse los problemas derivados de la inseguridad turística como un reto más a añadir a los que ya se enfrentan los planificadores del turismo, y no como una asignatura independiente sino integrada en la estrategia de desarrollo global y sostenible de los destinos.
Resumo:
Problemàtiques de les comissaries en zones turístiques. Estratègies per fer front càrregues de feina.Turistes víctimes.Tipologia de fets.Estratègies de prevenció.Estratègies d’investigació
Resumo:
Eines per afrontar la problemàtica: diàleg amb operadors turístics; col·laboració inter-administrativa. Recursos turístics; Acció i col·laboració internacional; eines per a l’ordenació. Ordenances de civisme i via pública. Regulació habitatges ús turístic (HUT’S); mitjans per a l’ordenació. Forces de l’ordre; Campanya de civisme: Enjoy & Respect; Campanya de comunicació: #viulloret; col·laboració públic-privada; quina hauria de ser la clau de l’èxit. La perseverança.
Resumo:
La protecció portuària actua sobre: L'aprovació de las avaluacions i plans de protecció de les Instal·lacions portuàries; les auditories a les empreses sotmeses al codi ISPS i catalogades per IC; la identificació dels oficials de protecció i personal de seguretat; l'elaboració i manteniment de l’Avaluació i Pla de Protecció del Port; la programació i desenvolupament dels simulacres i pràctiques de protecció de les instal·lacions.
Resumo:
The operational aspects of psychological assessment are well documented (e.g. Murphy and Davidshofer, 1994). Essentially, the process involves the administration of one or more valid psychological tests in order to assess a person’s suitability to a task or situation. The resulting data and report are then used by police psychologists to assist in determining the suitability of the applicant for police duties. In Catalunya, this task is carried out during basic training for police career agent in the evaluation of psychological conditions for the use of the weapon. Police work can be one of the most stressful jobs, and it frequently leads to the development of burnout syndrome. In their day-to-day tasks, police officers are constantly subjected to various stressors (de la Fuente, Aguayo, Vargas and Cañadas, 2013). The most widely accepted definition of the burnout syndrome is one that describes it as a response to chronic work stress made up of three components: emotional exhaustion, depersonalisation and low personal accomplishment (Maslach & Jackson, 1981). Some studies showed that personality characteristics, and positive and negative affectivity explained significant variance in each of the burnout dimensions (Alarcon, Eschleman and Bowling, 2009).
Resumo:
Se enmarca dentro del ámbito de la violencia en el deporte, y tiene como finalidad el estudio de ésta, llevada a cabo por los aficionados radicales en los estadios de fútbol de Primera División (1ª Div. de aquí en adelante) en España. Con la intención de abordar el tema enunciado, partimos de las siguientes hipótesis: ¿Es posible la ausencia total de violencia por parte de los seguidores en los partidos de fútbol profesional de 1ª Div.?, ¿Son pertinentes y suficientes, las medidas actuales de seguridad para prevenir la violencia en las gradas y en los aledaños de los estadios?, ¿Es posible reconvertir a los grupos de seguidores violentos en grupos de animación?, y ¿Son reconvertibles todos los miembros que componen estos grupos?. A través de la elaboración y posterior análisis de los epígrafes que componen el presente escrito, la intención es dar respuesta a estas hipótesis iniciales y extraer conclusiones que puedan ser relevantes para el estudio y gestión de la seguridad, en concreto de la violencia en el fútbol profesional. El interés por la temática presentada emana de un vínculo profesional, desarrollado en los estadios de fútbol. Y la seguridad, abordada desde la vertiente laboral y académica.