1000 resultados para Dentição Primária
Resumo:
Les consultes d’infermeria contribueixen com una porta d’entrada normalitzada en el sistema d’Atenció Primària, oferint resposta a la demandahabitual d’un número important de ciutadans. Una expectativa és reduir els cost i el volum de treball dels metges, sempre que es mantingui la qualitat de l’atenció al ciutadà. La millora organitzativa vers l’accessibilitat al Centre de Salut millora la satisfacció de ciutadans i professionals.
Resumo:
Després d'una introducció a definir què són els trastorns de conducta, quines són les seves característiques, motius pels quals es poden donar... el treball dóna un seguir de pautes, com a ajuda, per tal de poder fer front a aquests trastorns, a les aules de les escoles de primària, a partir de la teoria del Suport Conductual Positiu exposat per Horner.
Resumo:
Davant la diversitat d'alumnat que es troba a les aules de les escoles ordinàries i, sobretot, per la creixent orientació inclusiva dels alumnes amb necessitats educatives especials en aquestes, a continuació es presenta un cas d'una alumna amb síndrome de Down i dictamen de reconeixement de necessitats educatives especials, que està escolaritzada en un centre d'educació infantil primària de Barcelona ciutat. A l'actualitat, ha iniciat 1r de primària i s'ha vist la necessitat d'elaborar un Pla Individualitzat per adequar els objectius i continguts per el curs escolar 2011-2012. Es mostren una sèrie d'actuacions, enfocades a conèixer quines són les àrees curriculars que cal adaptar, quines habilitats té a nivell de manipulació fina i saber quines són les competències en aquestes per poder elaborar uns objectius reals en el Pla Individualitzat. Els materials utilitzats han estat una sèrie de fitxes de treball, el programari Click facilitat pel Departament d'Ensenyament, el web www.edu365.cat i un test específic de valoració de la motricitat fina. Les activitats realitzades han inclòs el passar aquest test, observacions a l'aula del grup classe en diferents moments, a logopèdia i al pati, i entrevistes amb la tutora, la logopeda, la monitora de reforç, la família de l'alumna, així com una coordinació de tots els professionals que intervenen amb la nena. Els resultats obtinguts han permès facilitar l'elaboració del Pla Individualitzat.
Resumo:
Valoració de la incidència d’infecció en artroplàstia total primària de genoll al Parc de Salut Mar de Barcelona així com dels factors de risc associats a aquesta infecció, diferenciant factors individuals prequirúrgics i factors relacionats amb la intervenció quirúrgica.
Resumo:
Conèixer la qualitat de vida (QV) mitjançant el qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en una població afecta d’insuficiència cardíaca atesa al nivell d’atenció primària mitjançant un estudi descriptiu transversal i observacional. La major part dels pacients són dones d’edat avançada amb disfunció diastòlica, d’etiologia hipertensiva. L’aplicació del MLWHFQ ha presentat puntuacions baixes. S’ha trobat significació estadística amb la classe funcional i el nombre d’ingressos en l’últim any, en malalts amb malaltia pulmonar obstructiva crònica i insuficiència renal crònica. No s’ha trobat correlació significativa amb la fracció d’ejecció, el tractament, ni amb la causa de la insuficiència cardíaca.
Resumo:
Utilitzant una base de dades amb informació clínica extreta de l’historial d’Atenció Primària (AP) a Catalunya, hem portat a terme un estudi de cohorts retrospectiu l’any 2009, incloent individus 50 anys. Hem identificat les fractures osteoporòtiques majors utilitzant codis CIE-10. 2.011.430 individus van ser inclosos. La incidència total va ser de 10’91/1.000 persones-any. La fractura més freqüent entre les dones va ser la d’avantbraç i entre els homes la vertebral simptomàtica. Totes les fractures van augmentar amb l’edat però es van observar diferents patrons segons localització. Aquesta informació és rellevant per la planificació dels serveis d’AP al nostre país.
Resumo:
Este trabalho tem como objetivo identificar as competências gerais do médico e do enfermeiro que atuam em atenção primária de saúde em Marília, estado de São Paulo. A técnica Delphi foi utilizada para identificação destas competências. Foram identificadas oito (8) competências comunicação, trabalho em equipe, gerência, orientada à comunidade, valores profissionais, tomada de decisão, resolver problemas e habilidades educacionais. A competência referente à gerência foi a única a não apresentar consenso entre os médicos que não a consideram necessária para atuar m medicina.
Resumo:
Estudi observacional, prospectiu i multicèntric per avaluar l’estratègia més eficaç per detectar casos nous d’hepatitis C (VHC). Estratègia 1: enviament de 5793 cartes explicatives amb una participació del 4,1% i detecció d’un cas, estratègia 2: distribució de pòsters i díptics als centres d’atenció primària amb participació de 0,3% i detecció d’un cas i, estratègia 3: revisió de 480 pacients amb hipertransaminasèmia sense determinació VHC durant els darrers dos anys amb participació del 100% i detecció de dos casos. Les estratègies 1 i 2 no són eficaces per a la detecció del VHC ocult. Per contra, l’estratègia tres és la més eficaç.
Resumo:
Aquest treball estudia els fenòmens de contacte de llengües que apareixen a la llengua oral catalana d'una mostra d'adolescents de primera llengua castellana de Manlleu en dos punts temporals (6è de primària i 1r d'ESO) i compara els resultats obtinguts amb dos estudis precedents (Vila, 1996; Galindo, 2006)
Resumo:
Estudo retrospectivo das complicações de cirurgias primárias de lábio e palato, do Hospital de Reabilitação de Anomalias Craniofaciais da Universidade de São Paulo, teve como objetivos identificar as complicações mais freqüentes, e verificar a associação entre as complicações identificadas e as variáveis demográficas. Foram verificados 555 prontuários de pacientes submetidos à cirurgia de lábio e/ou palato em um período de seis meses, destes foram excluídos pacientes sindrônicos, aqueles que tiveram complicações intra-operatórias e com os prontuários incompletos, resultando numa amostra de 484 prontuários. Obteve-se o predomínio do sexo masculino (60,5), a etnia branca (91,9%), eutrófica com média de idade de 37 meses, a fissura mais incidente foi a transforame (64,5%) e a cirurgia predominante foi a queiloplastia (56,6%). A dor foi a complicação mais freqüente seguida da desaturação de oxigênio e taquicardia. Não houve associação estatisticamente significante entre as complicações identificadas e o sexo, estado nutricional e procedimento cirúrgico.
Resumo:
Aquest és un estudi prospectiu observacional de cohorts de 59 malalts amb fibril•lació auricular no primària tractats amb ablació epicàrdica de venes pulmonars amb ultrasons. Els objectius van ser avaluar l’efectivitat de l’ablació, establir les diferències dels resultats entre una fibril•lació auricular paroxística i una crònica i establir les diferències dels resultats segons la patologia cardíaca primària. L’efectivitat de l’ablació per mantenir ritme sinusal a l’any fou del 65,3%. Per la fibril•lació auricular paroxística l’efectivitat al mes fou del 82,4% i del 41,7% per la crònica (p=0,005) i a l’any del 82,4% i del 56,3% respectivament (p=0,068).
Resumo:
Os objetivos deste estudo foram identificar as principais Internações por Condições Sensíveis à Atenção Primária (ICSAP) do Hospital Geral de Pedreira (HGP) e as Unidades Básicas de Saúde que demandaram maior número destas internações. Uma pesquisa exploratória, descritiva e quantitativa foi realizada através de dados de 2008 obtidos no Sistema de Informações Hospitalares (SIH-SUS) e de 816 prontuários do HGP. Obtivemos no período 10.616 internações; dessas 1.689 (15,9%) foram por ICSAP. As principais causas das internações por condições sensíveis foram: pneumonias bacterianas (17,4%); infecções no rim e trato urinário (13,6%) e hipertensão arterial (11,1%). Da análise dos prontuários encontramos 122 ICSAP, sendo 73,7% na área de estudo (Pedreira, Cidade Ademar e Campo Grande). A Cidade Ademar gerou mais ICSAP, 38,5%, porém, é a que apresenta maior população e densidade demográfica. É necessário ampliar os estudos para conhecer os motivos que geraram as internações para redirecionar as ações de prevenção.
Resumo:
O debate parte da contextualização das metas apresentadas pelo Plano Nacional de Atenção Básica, que embora tenha agregado qualidade e tentado resolver iniquidades e vulnerabilidades, possui contradições a serem superadas. Discute que a Enfermagem se insere neste cenário como membro da equipe saúde da família e na coordenação de agentes comunitários. A análise dos desafios a serem superados foi recortada em três blocos: o ensino na graduação, o processo de trabalho e a capacitação continuada. No primeiro se oferece um panorama da graduação no Brasil e de como o conteúdo da atenção primária é abordado nos currículos e entendido por docentes e alunos; no segundo, apreciamse os olhares que os enfermeiros da atenção básica possuem sobre seu processo de trabalho e sobre as diretrizes do SUS; no terceiro, apontam-se os desafios relacionados aos diferentes saberes e práticas que devem ser desenvolvidos pela enfermagem neste âmbito de atuação.
Resumo:
En aquest estudi s’analitza com es treballa la dimensió afectiva en l’ensenyament de segones llengües en una aula de primària a través dels cinc aspectes que hi intervenen: l’ambient d’aprenentatge, l’organització de la classe, la dinàmica de la classe, el rol del professor i la interacció a l’aula.
Aconselhamento sobre modos saudáveis de vida na Atenção Primária e práticas alimentares dos usuários
Resumo:
Trata-se de estudo seccional para verificar a realização de aconselhamento sobre modos saudáveis de vida por profissionais de saúde e sua associação com a adoção de práticas alimentares saudáveis em serviço de Atenção Primária à Saúde. Participaram 417 usuários, a maioria mulheres (78,9%), com mediana de idade de 39 anos, elevada prevalência de excesso de peso (59,1%) e inadequações alimentares importantes, contrastando com a baixa frequência de aconselhamento (40,8%). Mas, ainda assim, os usuários aconselhados apresentaram maior adequação no consumo de balas/goma de mascar (p=0,031), refrigerante comum (p=0,036), salgados (p=0,037), temperos industrializados (p=0,005) e ovos (p=0,010). A adoção de práticas alimentares saudáveis foi mais frequente entre os mais velhos e as mulheres (p<0,05). Apesar da importância de aconselhamento frente ao perfil alimentar e de saúde identificado, este foi pouco frequente, sugerindo a necessidade de maior atuação dos profissionais de saúde, visando à prevenção, ao controle de agravos e à promoção da saúde.