Disseny i implementació d'una aplicació per a dispositius mòbils per identificar elements geològics en el terreny

En aquests treball es presenta el procés de disseny i desenvolupament d'una aplicació per a dispositius mòbils que permet millorar la localització i identificació de les zones d'allaus. L'aplicació anomenada IdAllau, té les següents funcions principals: emmagatzematge, geolocalització, fotografia, representació cartografica, realitat augmentada i recerca per proximitat. La aplicació s'ha desenvolupat amb Android i llibreries i API's de codi lliure (Osmdroid i Appunta); amb els avantatges i inconvenients que comporta treballar-hi. El resultat final és una aplicació que permetrà als tècnics identificar les zones d'allaus en el camp utilitzant principalment la realitat augmentada i la geolocalització amb cartografia temàtica

Creació d'un sistema d'informació geogràfica i un visor web per a la Base de dades de riscos naturals d’Andorra

El projecte ha consistit en una estada de tres mesos al Centre d'Estudis de la Neu i la Muntanya d'Andorra (CENMA) amb l’objectiu de: definir i implementar un sistema d’informació geogràfica que permeti gestionar, manipular i analitzar les dades de la BDRNA; desenvolupar un visor web a través del qual servir les dades de la BDRNA; utilitzar programari específic de codi lliure

Coreografiant el passat : la dansa a la cort de Lluís XIV : notació i criteris d'interpretació

Aquest projecte estudia la dansa francesa dels segles XVII i XVIII i la seva relació amb la interpretació musical. A partir de les fonts de l’època (tractats, coreografies i testimonis) s’han analitzat els components de la dansa i la seva significació social en el context de la cort de Lluís XIV a Versalles. L’objectiu final es oferir al músic actual alguns elements necessaris que contribueixin a la interpretació d’un repertori molt habitual i sobre el qual es basa molta de la música instrumental de l’època. La cultura de la dansa formava part de la quotidianitat del músic d’abans: música i dansa eren elements inseparables. Per tant, l’intèrpret de música històrica actual hauria de considerar-la com un element constitutiu per la formació de criteris d’interpretació històricament informats.

Entre Catalunya i Polònia: Witold Gombrowicz i Gabriel Ferrater: correspondència inèdita (1965-1967)

En el present treball, he intentat respondre la pregunta sobre per què Gabriel Ferrater es va interessar tant per l’obra de Witold Gombrowicz. Segurament, havia conegut la seva literatura en una traducció francesa i més possible encara alemanya, ja que el traductor va estar treballant a Hamburg per l’editorial Rowohlt Verlag com a lector. Devia assabentar-se de l’èxit de les obres de Gombrowicz a França i Alemanya i potser va decidir que era l’hora d’introduir-lo al mercat espanyol. Com comenta Janet Rodney, en el correu electrònic adjunt als apèndixs del treball, potser Ferrater veia algunes semblances entre ell mateix i Gombrowicz. Tots dos tenien problemes per publicar la seva obra sencera als seus països d’origen i, tot i que Gombrowicz ja feia molt de temps que no vivia a Polònia, sempre havia conservat el desig de poder ser publicat, sense censura, al seu país natal. Potser també tots dos escriptors compartien el sentiment d’inferioritat de les seves cultures respecte les de l’Europa Occidental. Tots dos intentaven mostrar en la seva obra literària l’existència d’una realitat potser oculta però tan legítima com les altres, com la “realitat oficial” en la que havien de viure

Orientalisme, colonialisme i gènere. ‘El Marroc sensual i fanàtic’ d'Aurora Bertrana

Els autors s’endinsen en aquest article en l’estudi de les relacions entre geografia, orientalisme i colonialisme a Europa al tombant del segle passat, tot introduint la perspectiva de gènere i en el marc d'un interès més general per la història del pensament geogràfic contemporani. Ho fan a partir de l’anàlisi contextualitzada d'un text de l’època que fa referència al cas espanyol i a la seva aventura colonial africana. Es tracta del llibre El Marroc sensual i fanàtic (1936) d’Aurora Bertrana, una versió molt elaborada del discurs de la diferència i una bona il•lustració de la literatura de viatges de dones europees, força excepcional i atípica -això sí- en el context literari català i espanyol de l’època

Estudi històric, comparatiu i morfològic de la raça bovina Pallaresa

Aquest treball ha intentat aportar nova informació a través d’estudis tècnics per a la raça bovina Pallaresa, una raça greument amenaçada, ja que només en queden uns 35 exemplars, situats al Pallars Sobirà, la comarca d’origen. Sembla que va arribar cap a mitjans segle XVIII provinent de França i es va mesclar amb els bovins autòctons, arribant fins als nostres dies. Era emprada com a raça de triple aptitud (treball-llet-carn). Aquestes dades han estat aportades pel que havien sentit explicar els testimonis orals entrevistats i els documents trobats als arxius, així com saber que va veure el seu cens molt reduït passada la meitat del segle XX a causa de la introducció de la maquinària i races lleteres estrangeres per munyir. S’ha fet la recerca de la seua història; una comparació amb altres races pirinenques i europees amb dos mètodes diferents per intentar saber de quina raça hauria pogut provenir o amb quina podria estar més emparentada: els resultats han donat les races Gascona o Mirandesa com a antecessores; i finalment un estudi multivariant de les variables biomètrics i índexs de caracterització per establir mitjançant anàlisi de components principals poques mesures a agafar dels animals de cara a futurs programes de selecció i millora enlloc de les 20-25 que s’acostumen a agafar de cada animal.

La nueva formación del profesorado en Francia: la experiencia del I.U.F.M. de la Académie de Grenoble

Se describen las características de la formación inicial de los profesores en Francia a partir del análisis del funcionamiento organizativo y del plan de estudios desarrollado en el Institut Universitaire de Formation des Maîtres de la Académie de Grenoble, y se comparan algunos de los rasgos definitorios del nuevo modelo francés de formación del profesorado con la configuración que ha ido adquiriendo ésta en nuestro país, así como con los cambios institucionales y de planes de estudios que aquí se han venido gestando durante estos últimos años.

El tren d'alta velocitat i el teixit industrial a la regió de Lleida

Per entendre el possible impacte del tren d'alta velocitat a Lleida s'han analitzat exemples de França (línia París-Lió) i Alemanya (Mannheim), on el tren d'alta velocitat competeix favorablement amb l'autopista en trajectes de més d'una hora o una hora i mitja, i amb l'avió en trajectes de fins a 3 hores. Les estacions urbanes de les grans aglomeracions, dotades amb un bon transport públic, se'n beneficien de la seva centralitat i de la realimentació mútua entre serveis, mentre que les situades a fora dels nuclis han vist com el servei inicial s'ha degradat per manca de clientela suficient. L'arribada del tren d'alta velocitat a una estació central s'aprofita sovint per renovar-la, cosa que afecta també el seu entorn i, de vegades, el barri sencer. El tren d'alta velocitat, doncs, augmenta la centralitat i, en alguns casos, motiva una descentralització concentrada de les metròpolis a les ciutats mitjanes. A més, provoca noves pautes de localització i afavoreix un funcionament més eficaç de les empreses dels sectors sensibles. El sector agroalimentari i alguns serveis presents a Lleida poden gaudir d'aquest afavoriment si es tecnifiquen i se situen en un grau de qualificació alt.

Els erudits rossellonesos del segle XIX i Jacint Verdaguer. Codis disponibles: estudis, gramàtiques i diccionaris

Com és que Jacint Verdaguer fou reconegut com a poeta nacional al Rosselló? Com és que Canigó tingué una recepció tan favorable de part rossellonesa? Què féu que els rossellonesos anomenessin Jacint Verdaguer el seu Mistral? És un mèrit indiscutible de Verdaguer haver provocat amb el poema Canigó el renaixement català al Rosselló i el desvetllament literari de la nostra llengua allí (Torrent, 1993: 195 i 202-203); tanmateix, abans que fos així l’èxit d’aquesta empresa no havia pas de semblar ben assegurat.

Helena Valentí, fúria i traducció

La filòloga i novel·lista Helena Valentí i Petit (Barcelona, 1940-1990) s’exilià de ben jove a Anglaterra, on buscà en la traducció el mitjà de vida. Entre altres autors i autores, traslladà al castellà William Blake, Marilyn French, Nicholas Guild, Najib Mahfuz, Harold Robbins, Bernice Rubens, Roger T. Taylor i Doris Lessing, de la qual traduí El quadern daurat. De retorn a Catalunya, el 1974, decidí compaginar la traducció amb la narrativa pròpia. Girà a la llengua catalana Al far i Una cambra pròpia de l’anglesa Virginia Woolf i La garden party i altres contes i Un home casat i altres crueltats de la neozelandesa Katherine Mansfield. En els anys vuitanta traslladà El factor humà de Graham Greene i Jo, Claudi de Robert Graves, i féu una breu incursió en la narrativa per a joves. Viatges indiscrets de Lisa St. Aubin, un recull de contes d’autores del segle XX, fou l’última traducció.