987 resultados para Catedral de Valencia. Cabildo-Recaptació
Resumo:
El presente trabajo analiza la evolucin del seoro eclesistico en el largo plazo, para sumar al conocimiento de las formas seoriales de la Extremadura leonesa. Consideramos especficamente el caso del cabildo catedralicio salmantino entre los siglos XII y XV. Buscamos demostrar que no posey idntica estructura durante todo el perodo y que sus transformaciones se explican por una compleja conjuncin de variables. Dichas transformaciones incidieron sobre las estructuras sociales del agro, en especial sobre el desarrollo de procesos de diferenciacin social campesina. Demostramos que la forma concreta en que se realizaba la renta poda alterar las estructuras sociales de las comunidades y que el desarrollo de las relaciones sociales asalariadas se encontraba muy vinculado a las coyunturas econmicas y a las posibilidades y lmites de la gestin seorial. Finalmente, ponemos de relieve que la transformacin social no siempre fue irreversible y que su consolidacin dependi de la incapacidad de los seores de ejercer sus poderes polticos.
Resumo:
ResumenEl artculo analiza las funciones del cabildo catedralicio de la Dicesis de Nicaragua y Costa Rica con el fin de explicar las relaciones sociales, polticas y econmicas de sus miembros y determinar la importancia del cabildo en el funcionamiento de la dicesis entre los aos 1531 y 1859. Las fuentes primarias coloniales sobre el cabildo catedralicio, los testamentos y padrones de diezmos, entre otros; revelan que los miembros del cabildo catedralicio de Len tuvieron funciones especficas dentro de la dicesis tanto durante la sede vacante como cuando exista Obispo al frente de la dicesis. Los miembros del cabildo catedralicio no constituyeron un cuerpo capitular aislado de la sociedad, sino que mantuvieron relaciones de confianza, econmicas y sociales entre ellos y con la sociedad que los rodeaba, por tanto, fueron un cuerpo capitular crucial para el funcionamiento de la dicesis durante su sede vacante y cuando fueron el consejo asesor del ObispoAbstractThe article analyzes the functions of the cathedral chapter of the Diocese of Nicaragua and Costa Rica with the purpose of explaining the social, political and economic relations of its members and determining the importance of the chapter in the operation of the diocese between the years 1531 and 1859. Colonial primary sources, including testaments and tithe registers, among others, reveal that the members of the cathedral chapter of Leon had specific functions within the diocese, both when the see was vacant and when there was a Bishop in office. The members of the cathedral chapter did not constitute a capitular body isolated from the rest of society. Rather, they maintained economic and social relations of trust among themselves and with the society that surrounded them. Therefore, they were a capitular body crucial to the operation of the diocese, both when they served as the bishops advisory committee and when they governed the diocese in the absence of a Bishop.
Resumo:
Citrus black spot (CBS) caused by Guignardia citricarpa represents an important threat to citriculture in Brazil. Limited information is available regarding potential biological control agents and new alternative compounds that may provide protection of orange fruits against the disease. In this study, the effects of commercial products based on Bacillus thuringiensis var. kurstaki (Bt) bacterium, Bt pure isolates and Harpin protein (Messenger (R)) on the postharvest control of CBS, were evaluated in `Valencia` sweet orange fruits harvested for three consecutive years in a citrus grove. The fruits were sprayed with the following products: DiPel (R) WP (Bt, subspecies, kurstaki strain HD-1,16,000 International Units mg(-1), 32 g active ingredient kg(-1)) (1, 20 and 50 mg ml(-1)), Dimy Pel (R) WP (Bt, subspecies, kurstaki, strain HD-1, 17,600 IU mg(-1), 26 g active ingredient l(-1)) (2, 20 and 50 mg ml(-1)), Messenger (R) (3% harpin protein) (1 and 2 mg ml(-1)) and fungicide Tecto (R) Flowable SC (thiabendazole, 485 gl(-1)) (0.8g active ingredient l(-1)), besides the Bt isolates, Bt- HD-567, Bt- DiPel and Bt- Dimy (9 x 10(8) CFU ml(-1)). Ten days after treatment, the number of newly developed CBS lesions and pycnidia produced were evaluated using fifty fruits per treatment. The Dimy Pel (R) and Messenger (R) reduced the number of new developed CBS lesions on fruits in up to 67% and 62%, respectively. All applied treatments drastically decreased the number of pycnidia produced in the CBS lesions on orange fruits with 85% to 96% reductions compared to the untreated control. Volatile compounds produced by the isolates Bt- HD-567, Bt- Dimy and Bt- DiPel, reduced the number of lesions on treated fruits by 70%, 65% and 71% compared to the control, respectively. In addition, the survival of Bt isolates on orange fruit surfaces were evaluated by recovering and quantifying the number of CFU every seven days for up to 28 days. The declines in survival rates on orange fruit surfaces were drastic for the three strains of Bt in the first week. The CFU numbers of all applied isolates declined by 4 to 5 orders of magnitude after storage at room temperature for 28 days. In vitro assays revealed that the Bt isolates significantly reduced the mycelial growth of the pathogen, ranging from 32% to 51%, compared to the control, whereas no inhibitory effect was observed in the presence of Messenger (R). (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.
Resumo:
Dissertation submitted in partial fulfilment of the requirements for the Degree of Master of Science in Geospatial Technologies
Resumo:
Dissertao para obteno do Grau de Mestre em Engenharia Civil - Perfil Construo
Resumo:
La intervencin sanitaria con su objetivo de prevencin, tratamiento y educacin en el rea de salud es un modelo de atencin primaria que intenta alcanzar la salud para todos. El bienestar y la calidad de vida de las poblaciones se ven influenciados por varias causas, entre las que pueden mencionarse los problemas asociados al medio ambiente, a la atencin sanitaria, y a los hbitos, comportamientos y estilos de vida de los individuos. Las enfermedades de la pobreza, segn indica la OMS responden a causas multifactoriales, donde muchas de ellas no escapan a cuestiones estructurales desatendidas por actores institucionales, sociales y a veces por el propio estado. Las ms importantes se relacionan con estructuras edilicias deficientes, saneamiento ambiental inapropiado, una realidad socioepidemiolgica inadecuada para la salud pblica y falta de pautas culturales o educativas que permitan alcanzar niveles de salud y bienestar aceptables, tanto a nivel individual como comunitario, haciendo de este tipo de poblaciones un blanco vulnerable para un sinnmero de enfermedades transmisibles Para que las personas alcancen un desarrollo armnico se debe hacer un gran esfuerzo de prevencin y promocin de la salud. Este programa propone mejorar la calidad de vida de los pobladores en relacin a enfermedades que afectan a poblaciones vulnerables partiendo desde su propia realidad, basados en una mirada interdisciplinaria, integrando investigacin, docencia y proyeccin social para dar respuestas por un lado a necesidades sentidas de los pobladores de la zona y como docente, al desafo de ensear a aprender en un contexto variable, formando personas ntegras y libres como base para una sociedad ms justa, con pensamiento propio, capaces de transformar, de reconstruir, de ver nuevos caminos, fomentando iniciativas que contemplen acciones tendientes a cumplir un importante rol en la sociedad, contribuyendo as a que la comunidad educativa en su conjunto se transforme en un sujeto comprometido con los problemas que aquejan a nuestra sociedad.
Resumo:
Estudi realitzat a partir duna estada a la Societ Italiana di Musicologia entre abril i maig del 2006. Sha estudiat la influncia de la msica italiana durant les primeres dcades del segle XVIII, en les composicions en llengua roman daquesta poca conservades a larxiu musical de la catedral de Tortosa -Tarragona -. Sha a consultat de bibliografia especfica aix com la consulta directa de fonts italianes de lpoca i lestudi de les seves caracterstiques (tipus descriptura, compasos ms freqents, estructura formal, veus/instruments utilitzats, ...). La consulta sha fet a diferents arxius i biblioteques romanes (arxiu histric i biblioteca de la Accademia Nazionale di S. Cecilia, biblioteca del Pontificio Istituto di Musica Sacra, arxiu de la Chiesa del Ges, arxiu de la Chiesa Nazionale Spagnola, biblioteca del Conservatorio di musica Santa Cecilia i Biblioteca Nazionale Centrale Vittorio Emanuele II), aix com de la Biblioteca Apostolica i el Archivio Segreto del Vaticano. La recerca ha confirmat que, durant les primeres dcades del segle XVIII, hi ha una influncia considerable de la msica italiana de moda en les composicions de la catedral de Tortosa escrites en llengua vernacla i, desprs dun estudi comparatiu i de lanlisi duna mostra de les obres italianes i de la Seu, sha arribat a la conclusi de que, si b hi ha elements italians en les composicions tortosines, no es perd en elles el llenguatge hispnic de la tradici, si no que ms b hi ha una convivncia de tots dos, fins i tot en una mateixa obra.
Resumo:
Aquest treball t com a finalitat conixer el mn dels esdeveniments esportius i sobre tot emmarcar-los dins de la comunicaci de manera exhaustiva. L'estructura de l'escrit s'ha realitzat en dos grans blocs: en primer lloc s'exposa la teoria i seguidament s'analitza la posada en marxa d'un acta esportiu real. Amb aquesta estructura desenvoluparem un esdeveniment esportiu real.
Resumo:
El Sndrome de Sweet (SS) es la ms caracterstica de todas las dermatosis neutroflicas sobre todo por las entidades a las que se asocia, dada su finalidad pronstica y terapetica. Para definir el perfil de los pacientes diagnosticados de SS en nuestro departamento y evaluar las diferencias clnico-epidemiolgicas entre subgrupos, hemos realizado un estudio retrospectivo desde 2001 a 2009, ambos inclusive, donde se han incluido veinticuatro pacientes (13 mujeres y 11 hombres) que han sido reagrupados en 4 categoras segn la etiologa: infecciosa, paraneoplsica, parainflamatoria e idioptica. Los resultados obtenidos se han comparado con estudios previos, encontrando algunas diferencias significativas.
Resumo:
La Enfermedad Inflamatoria Intestinal (Enfermedad de Crohn,EC; Colitis Ulcerosa,CU; Colitis inclasificable, CI) ha sufrido variaciones de incidencia, su estudio permite conocer los factores fisiopatolgicos implicados y tratamientos especficos. Se ha realizado un estudio observacional retrospectivo de los casos diagnosticados de EII en el Departamento de Salud 6 de Valencia relacionando resultados con los obtenidos en Espaa y otros pases. La incidencia estandarizada a la poblacin europea, ajustada a sexo y edad fue: 3.89(EC),6.635(CU) y de 2.845(CI). La incidencia de CU fue ms elevada que la de EC, excepto en los ms jvenes, superior para CU y CI en hombres.
Resumo:
La infecci pel Virus del Papil.loma Hum (VPH) s la causa principal de gaireb tots els casos de cncer cervical. En pasos on s'apliquen de manera programada tcniques de detecci, hi ha una disminuci de la incidncia i la mortalitat del cncer cervical. La detecci del VPH s un aven important per a la prevenci del cncer en permetre un diagnstic preco de lesions cancergenes. s per aix que, es va decidir estudiar durant un any a la poblaci de pacients que acudien a les consultes de ginecologia i aplicar si estava indicat el protocol de detecci de l'ADN-VPH segons les indicacions de lAsociaci Espanyola de Patologia Cervical i Colposcopia (AEPCC) per desprs traure conclusions.
Resumo:
La tuberculosi (TB) s una malaltia infecciosa. Diversos estudis han analitzat l'existncia d'un patr estacional en la seva presentaci amb resultats discordants. Ens vam proposar conixer el patr estacional de diagnstic de la malaltia en l'rea del nostre hospital. Realitzem un estudi observacional prospectiu de tots els pacients, diagnosticats de TB durant el perode 2002-2009 en el nostre Departament. Per a l'anlisi estadstica de les dades recollides s'ha utilitzat l'aplicaci informtica SPSS 15.0. amb un nivell de significaci: p &0,05. En el nostre medi i clima, el diagnstic de la tuberculosi pulmonar predomina durant els mesos clids. Aquest predomini no s'ha relacionat amb les caracterstiques socio-demogrfiques ni clniques dels pacients.
Resumo:
El present estudi s de tipus observacional, descriptiu i analtic, retrospectiu i longitudinal. Pretn analitzar-ne en dones del departament de Salut 6 de la Comunitat Valenciana diagnosticades de diabetis gestacional, la alteraci en la tolerancia a la glucosa en una mitjana d'1,5 anys desprs del part. La mostra presa va ser de 128 pacients. El 22, 66% va mostrar alteraci glucmica postpart; les dones amb antecedents familiars de diabetis eren ms jvens (32,06 front a 34,93, amb p=0,04).Ninguna dona tractada amb dieta va desenvolupar diabetis; de les tractades amb insulina ho va fer el 8,16% (p=0,02) i tenien major glucmia basal (p=0,048).
Resumo:
Lobjectiu del present estudi va ser estudiar a la poblaci afecta de GMSI en lrea de salut 6 de Valncia, aix com la incidncia de la mateixa. Es tracta dun estudi descriptiu transversal retrospectiu observacional dels pacients amb aquesta patologia que van acudir al servei dHematologia de lhospital de referncia. Quant als resultats, encara que les dades analtiques i evolutives van ser similars a sries anteriors (subtipus predominant IgG, 7.5% de progressi), el nombre de pacients i la incidncia va ser menor de l'esperada, la qual cosa va restar pes estadstic a l'extrapolaci dels resultats.
Resumo:
La comunicaci tracta de les diferents iniciatives de promoci basades en adaptacions tcniques de la plataforma original realitzades des de la Biblioteca, amb el suport tcnic de l'rea de Sistemes d'Informaci i Comunicaci, per impulsar l'accs obert a la Universitat Politcnica de Valncia, a travs d' RiuNet, el seu dipsit institucional. Per aconseguir promocionar l'accs obert s'han obert diverses vies de treball que permetin als membres de la comunitat universitria difondre la seva producci intellectual de forma directa i senzilla. En primer lloc s'ha prets fer de RiuNet una aplicaci "prpia" de la Universitat Politcnica de Valncia, personalitzant la interfcie per aconseguir una integraci visual amb la web de la instituci i permetent l'autenticaci i l'accs a travs de la Intranet. En segon lloc es faciliten al mxim les tasques de autoarxivament als autors de contingut, mitjanant la integraci de l'aplicaci de gesti de les tesis amb RiuNet, el foment, a travs del programa Docncia en xarxa, de la generaci d'objectes d'aprenentatge, la personalitzaci del formulari de autoarxivament, per facilitar als alumnes la crrega dels seus projectes de fi de carrera i tesines de mster i l'elaboraci de l'Acord marc, contracte nic mitjanant el qual els autors autoritzen a la Universitat a difondre tota la seva producci en RiuNet . En tercer lloc s'han realitzat les tasques tcniques necessries per permetre la integraci amb altres aplicacions per a la docncia i la recerca (PoliBuscador, PoliformaT, Polimedia, Politube, l'aplicaci de gesti de l'activitat de recerca). Finalment s'est posant en marxa un Bloc sobre accs obert que permet difondre aquest moviment a la Universitat. Totes aquestes "petites" accions estan aconseguint, a poc a poc, que RiuNet sigui reconegut com una eina de difusi de la producci cientfica i acadmica prpia i, per tant, que sigui utilitzat cada vegada ms per la comunitat universitria.