Regional determinants of firm entry in a developing country

We analyse the determinants of firm entry in developing countries using Argentina as an illustrative case. Our main finding is that although most of the regional determinants used in previous studies analysing developed countries are also relevant here, there is a need for additional explanatory variables that proxy for the specificities of developing economies (e.g., poverty, informal economy and idle capacity).We also find evidence of a core-periphery pattern in the spatial structure of entry that seems to be mostly driven by differences in agglomeration economies. Since regional policies aiming to attract new firms are largely based on evidence from developed countries, our results raise doubts about the usefulness of such policies when applied to developing economies. JEL classification: R12, R30, C33. Key words: Firm entry, Argentina, count data models.

El mas la Sala i la gestió del torrent de Folgueroles (segles XVIII-XX)

Al llarg dels segles XVIII, XIX i XX, el mas la Sala de Folgueroles ha exercit un extens control sobre la gestió de l'aigua del torrent de Folgueroles a través de diverses iniciatives, entre les quals destaquen, per una banda, la conversió de vint-i-dues quarteres de terres i conreu en hortes cultivades per més d'un centenar d'arrendataris del poble, les verdures i hortalisses de les quals anaven destinades a l'autoconsum; i, per l'altra, ja entrat el segle XX, la constitució d'una societat per part de Josep Maria Bru de Sala i Serra, concessionària del subministrament d'aigua potable a Folgueroles. Ambdues activitats exemplifiquen l'orientació empresarial de la burgesia agrària catalana durant l'època contemporània.

Els Certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII

Repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelona fins a l’entrada de l’època contemporània, des del s. XIV fins al XVIII

FDI from European Union to Western Balkan Countires: is the economic development being intensified in the region?

La inversió estrangera directa és important a causa dels seus avantatges per al país d'acollida, per exemple augmentarà la competitivitat i s’intensifica el desenvolupament. Els avantatges són significatives als països dels Balcans occidentals que s'enfronten a les dificultats de la competència i el creixement més baix de la UE-27. El treball analitza el tipus dominant de la IED de la UE-27 a la regió dels Balcans Occidentals a escala nacional i sectorial per formar les implicacions sobre el futur creixement de la competitivitat i la intensitat del desenvolupament econòmic. Es troba que la IED horitzontal domina als Balcans occidentals, per tant, el creixement de la competitivitat i el desenvolupament econòmic es va intensificar a la regió.

Els altres parlants i la història social de la llengua

The social history of language is usually focused on collective actors. This article aims to reflect both on the speakers as individual subjects of the social history of language and on the sources which allow an approach to speakers, more precisely immigrants of the contemporary Catalonia. In very different narratives, immigrants talk about their territory of origin or economic conditions, and also about languages expressing the most varied language attitudes. Prejudices or language uses, common topics of these narratives, are fully within the field of social history of the language. Speakers cannot be always out of disciplines whose narrative axis is the time

Crisis económica, empleo e inmigración : informe del estudio “Inmigración, Empleo y Cohesión Social”

El análisis se centra por tanto en el impacto de la crisis económica tanto en el fenómeno migratorio (flujos de entrada) como en el mercado de trabajo y en modo particular en los posibles efectos asimétricos que la recesión tiene en las condiciones y trayectorias laborales de trabajadores inmigrantes y autóctonos. A modo de contextualización, el informe comienza con una breve exploración de los cambios en los Crisis Económica, Empleo e Inmigración flujos migratorios como consecuencia del cambio de ciclo que se produce desde mediados de 2007, . A continuación se ofrece una visión general de la evolución del empleo y el paro en España en los últimos años con especial énfasis en los efectos que la reciente crisis ha podido tener. Se presta particular atención a los cambios en la composición del grupo de desempleados, tanto a nivel estatal como regional. Asimismo, se compara el impacto sobre el mercado de trabajo de la crisis económica de inicios de los 90 con la actual. Otro aspecto que ha sido tratado es el de las posibles trayectorias de los trabajadores inmigrantes y autónomos, con especial énfasis en los flujos desde el estado de empleado a desempleado o inactivo. Asimismo, se exploran las características de los perceptores de prestaciones de desempleo usando datos tanto del registro de los servicios públicos de empleo como, en menor medida, de la Muestra Continua de Vidas Laborales (MCVL). Finalmente, en la cuarta sección comparamos la evolución reciente del mercado de trabajo en España con la de otros países europeos de su entorno. Ya que uno de los objetivos prioritarios del estudio es la comparación entre población autóctona e inmigrante, intentamos proveer una visión general de lo ocurrido en otros países en este sentido. Debido a la falta de datos comparables, ésta parte del informe se limita a apuntar algunas tendencias generales basadas en datos sobre la situación socio-laboral de los inmigrantes en diversos países.

Una experiència d'atenció a la gent gran en una zona rural

El fenomen del progressiu envelliment de la població, a causa sobretot de l’allargament de l'esperança de vida i la baixa natalitat, fa que algunes de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques estiguin relacionades amb les condicions de vida de la gent gran. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer la molta i bona feina feta per una generació que ha viscut temps difícils i ha lluitat per salvaguardar la nostra cultura i per millorar les condicions econòmiques i socials del país. La investigació que presentem s'adreça a fer front als aspectes esmentats en una zona rural de l’AIt Empordà amb pocs recursos propers, on el model urbá d'atenció no encaixa i on no hi ha Instruments de coordinació. El projecte va néixer de la mateixa comunitat, a través del Consell Pastoral Interparroquial de les parròquies de Garriguella, Rabós d'Empordà i Vilamaniscle i deis ajuntaments dels esmentats municipis

Agglomeration vs. dispersion of economic activities in the districts of Paris

The spatial distribution of economic activity has often been analysed for wide geographical areas such as regions or metropolitan areas, but it has rarely been subject to microanalysis, especially outside the U.S. In this paper we focus on what happens within a large European city (Par is), and analyse how the industrial composition of its districts differs and how these districts evolve. We also analyse suburbanization process for both residents and the workforce and provide empirical evidence about the changing roles of the core and intramuros periphery. Keywords: agglomeration, suburbanization, Paris, micropolitan analysis

Parentesco, redes familiares y sociabilidad en el mundo hispanoamericano en los siglos XVII y XIX

Hasta hace algunos años, el interés por la historia de la familia, aunque no era escaso, estaba orientado a enfoques de tipo macrohistórico, ya que el énfasis estaba puesto en las estructuras de la sociedad. La dominación de los planteamientos cuantitativistas impuestos por los Annales, así como la fuerte influencia del marxismo, coadyuvaron en la consideración de la familia, no como objeto de investigación en sí misma, sino como expresión o ilustración de un funcionamiento económico social global. Los numerosos y excelentes trabajos sobre la élite colonial americana ejemplifican esta clase de acercamiento, fundamentado a partir de una reflexión acerca de los grupos sociales definidos en base a criterios socio-económicos. De la misma marreta, si la familia servia de base a los estudios de demografía histórica,lo que se pretendía a través de ella era la deconstrucción de modelos de comportamiento demográfico para un espacio definido. Fuera de estos planteos con sesgos estructuralistas y funcionalistas, la historia de la familia fue el refugio de la historiografia más tradicional y a veces rancia, fundada muchas veces en la aplicación de la reconstrucción genealógica como único método de estudio de los sectotes sociales más poderosos a nivel económico o político.

Aportació de les traduccions rosselloneses del segle XIX a la construcció del sistema lingüísticoliterari català

Les traduccions catalanes impreses al Rosselló en el segle XIX són cinc; totes de temàtica religiosa. Rafael Crusat traduí la Novena al glorios patriarca Sant Josep, Digne Espos de la Sempre Verge Maria (1711) reimpresa al segle XIX; Pere Marcè i Sentaló traduí Los set salms penitencials en versos catalans segons lo sentit literal (1802); d'autor desconegut són el Compendi del catecisme al us de totas las iglesias del imperi francès (1807) i els Cantichs catalans, traduits dels cantichs de Sant Sulpici (1826); Joan Miquel Aymar traduí­ la Carta apostolica de N.S. Pare Pio per la providencia divina papa sobre la definicio dogmatica de la immaculada concepció (1889). Aquestes traduccions es justifiquen per la necessitat comunicativa del català  a la diòcesi d'Elna Perpinyà : els catecismes, les pregàries, els cants i les novenes s'hi feien en català . Ara bé, aquestes traduccions apareixen en un moment en què la llengua catalana roman abandonada a l'oralitat familiar i és precisament arran d'això que tenen un gran mèrit en la construcció de la nostra llengua nacional a la Catalunya Nord. En el segle XIX, el del triomf de la "catalanada", quan el país s'hagués pogut decantar cap al secessionisme lingüístic, tot entronitzant el parlar rossellonès com a llengua local, els traductors d'obres religioses utilitzen una ortografia etimològica i una varietat de llengua supradialectal.

La Conquesta de la matèria. El paisatge humà

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS).

Vers la conquesta del temps. Present i presència

Materials didàctics del grup d'investigació Observatori sobre la Didàctica de les Arts (ODAS)

Pesca i associacionisme al litoral de Girona : la confraria de Sant Pere de Palamós (segles XVII-XVIII)

L’objectiu ha estat utilitzar el cas concret del Palamós modern per introduir-nos en l’estudi de l’associacionisme marítimo-pesquer anterior a les convulsions polítiques i administratives provocades per les reformes introduïdes per la monarquia il·lustrada a partir de la segona meitat del segle XVIII. La Matrícula de Mar – nom amb que es coneix el sistema de lleves ideat per la Monarquia a partir de 1751 per dotar d’efectius humans els vaixells de l’Armada – va capgirar radicalment la situació del sector pesquer, a banda d’importat i instaurar, pels que l’han estudiat, un model associatiu extern al model confraternal devocional català que aquí presentem. La intenció és veure quina era la situació precedent, en què es caracteritzava i com encaixava l’associacionisme pesquer català en el panorama confraternal medieval i modern: solucionar, en resum, aquest decalatge primigeni. Abans, però, caldria parlar breument de les bases materials, socials i culturals del sector, i molt en concret del paper, rellevant al nostre entendre, de la religió i de les institucions eclesiàstiques en tot aquest procés

Les “Millors famílies” de la Selva [Ressenya del llibre Notes de societat: La Selva 1768-1862, de Rosa Congost i Colomer]

Ressenya del llibre de Rosa Congost “Notes de societat”, interessant aportació al coneixement de les millors famílies de La Selva entre 1768 i 1862, entenent com a millors famílies les més benestants o amb major poder econòmic. L’estudi es fa a partir bàsicament de l’anàlisi sistemàtica de les dades del Registre d’Hipoteques

Els Certàmens literaris a Barcelona, segles XIV-XVIII

Repàs de la història dels certàmens literaris a Barcelona fins a l’entrada de l’època contemporània, des del s. XIV fins al XVIII