Registre isotòpic d'alquenones i lípids terrestres en sediment marí: una reconstrucció paleoclimàtica a l'oceà Índic

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Institute of mineralogy and geochemistry de la University of Lausanne, Suïssa, entre 2007 i 2009. Durant l’última dècada, la comunitat científica ha reconegut que les zones tropicals juguen un paper clau en els processos dinàmics que controlen el canvi climàtic global, probablement com a desencadenant dels canvis succeïts en altes latituds. A més a més, els sediments dels oceans tropicals, en trobar-se fora de l’impacte directe de les plaques de gel continentals creades durant les glaciacions, proporcionen un registre continu de les variacions climàtiques del planeta. Malgrat tot, encara hi ha moltes incògnites sobre el paper específic de les zones tropicals, especialment pel que fa a les variacions brusques suborbitals, degut als pocs registres d’alta resolució estudiats en aquestes àrees que abastin varis cicles glacial/interglacial. Per tal d’ajudar a clarificar el paper de les zones tropicals de l’hemisferi sud en el control del clima a escala mil•lenària s’ha estudiat la distribució i la composició isotòpica de biomarcadors moleculars marins i terrestres, a baixa resolució, en el testimoni MD98-2165 (9º39’S, 118º20’E, 2100 m de profunditat d’aigua, 42.3 m de llarg) està situat al sud-oest d’Indonèsia, on s’enregistren les temperatures superficials del mar més elevades del planeta i una elevada activitat convectiva, que té una influència en la distribució de la humitat atmosfèrica en una extensa superfície de la Terra. Les distribucions observades de biomarcadors terrígens (C23-C33 n-alcans i C20-C32 n-alcan-1-ols) són típiques del lipids de plantes superiors que arriben a l’oceà principalment per via eòlica. L’alcà de 31 àtoms de carboni i els alcohols de 28 o 32 àtoms de carboni són els homòlegs més abundants en ambdós testimonis. Cal destacar l’alcohol C32 com a homòleg principal durant les èpoques glacials, tot suggerint una expansió de les plantes tropicals C4 associada a unes condicions més àrides. La procedència d’aquests lipids queda corroborada mitjançant la seva composició isotòpica de carboni, que ens permet diferenciar la ruta fotosintètica emprada i per tant, entre el tipus de plantes.

Punt d'informació turística de Pineda de Mar

L'objectiu principal d'aquest treball és el d'oferir una bona introducció en el que són els Sistemes d'Informació Geogràfica dins el marc de les bases de dades, atesa la expansió d'aquestes cap a nous reptes de la gestió de la informació en forma de Sistemes d'Informació Geogràfica.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Proposta d'Intervenció al Centre Obert

Presentació del que són els Serveis Socials a Catalunya i la seva materialització en el cas de l'Àrea Bàsica de Pineda de Mar. Coneixement de l'activitat del psicòleg de la Intervenció Social i la seva actuació en l'EBASP.

L'Àrea Bàsica de Serveis Socials de Pineda de Mar : Intervenció des del Suport Social.

Aquesta memòria mostra la intervenció social des del suport social. Se n'han constatat els efectes en la participació en un grup d'autoajuda i s'ha volgut generar en el projecte de creació d'un grup de suport a dones víctimes de la violència de gènere.

WePreserve 2009: DPE/Planets/CASPAR/nestor Joint Training Event: The Preservation challenge: basic concepts and practical applications (Barcelona, 23-27 març 2009)

Reseña del congreso WePreserve 2009 que tuvo lugar los pasados 23 al 27 de marzo en Barcelona, organizadopor la Facultad de Biblioteconomía y Documentación de la Universitat de Barcelona, con la colaboración del Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya y el Consorci de Biblioteques de Barcelona. El seminario 2009 WePreserve se celebra anualmente desde el año 2007 y participan todas las figuras de referencia europeas en materia de investigación en sistemas y metodologías que garantizan la preservación digital de los documentos: Digital Preservation Europe (DPE), Preservation and Long-term Access Through Networked Services (Planets), Cultural Artistic and Scientific Knowledge for Preservation, Access and Retrieval (CASPAR), y Network of expertise in Digital long-term preservation (nestor).

Algunes dades sobre la captura d'un exemplar de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) (pisces, Cetorhinidae) a l'Estartit (Torroella de Montgrí, mar català)

Se cita una nova captura de Cetorhinus maximus (Gunner, 1765) prop de les illes Medes (mar català). Es detallen en una taula totes les dades que s'obtingueren referents a la seva biometria, i es remarca la presencia d'algues d'origen atlantic en el seu tracte intestinal

Localització de les zones òptimes del litoral català per la instal•lació d’un parc eòlic marí

Anàlisi territorial del litoral català mitjançant una sèrie de variables tractades amb sistemes d’informació geogràfica (recurs eòlic, perfil batimètric, zones incloses en Xarxa Natura 2000, subestacions elèctriques vora la costa) per tal de localitzar les zones òptimes d’implantació d’un parc eòlic marí

B.A. Creixent: projecte de cooperació intermunicipal pel desenvolupament del Banc d’Aliments de Sant Pol de Mar

B.A. Creixent és un projecte que té la missió de crear una dinàmica cooperativa entre el Banc d’Aliments Municipal de Sant Pol de Mar, els comerços de la localitat i l’IES Bisbe de Sevilla de Calella, amb la finalitat d’ampliar els recursos del propi Banc

Pla de difusió del Patrimoni Cultural de Pineda de Mar. Tot el que hi ha i no veus

Les idees que han portat a realitzar aquest projecte són les següents: posar en valor i donar a conèixer la realitat patrimonial que té Pineda de Mar, conèixer i documentar el patrimoni cultural de Pineda, actualitzar l’inventari d’elements declarats al municipi, oferir a la ciutat la possibilitat de tenir un turisme cultural, no només un turisme de sol i platja, ser un projecte útil i factible per a l’ajuntament del municipi.Aquestes idees o raons han estat el rerefons per a encaminar i decidir el projecte final de difusió que es presenta en aquest treball.

Projecte d'infraestructures d'un sector residencial a Tossa de Mar

Projecte de millores d'infrastructures de la urbanització de Santa Maria de Llorell (Tossa de Mar

Aplicació web per la gestió de l'Escola Universitària d'Hostalaria i Turisme de Sant Pol de Mar

Disseny i creació d'una nova pàgina web per a l'Escola Universitària d'Hostalaria i Turisme de Sant Pol de Mar

El just-in-time i la fallida dels sistemes productius al Japó al març de 2011

El document descriu com el just-in-time va afavorir la fallida dels sistemes productius de les empreses d'automoció al Japó durant el gran terratrèmol de l'any 2011.

La vida al medi marí de la costa gironina

La vida al medi marí de la Costa Brava

Variació del nivell del mar a la Península Ibèrica durant l'últim segle

Segons l'IPCC en valor mitjà mundial del nivell del mar augmenta a raó de 3.1 ± 0.7 mm·a-1. Aquest estudi ha calculat que a la Península Ibèrica, en nivell mitjà del mar ha augmentat a raó de 3.01 ± 0.45 mm·a-1, per tant, a un ritme similar del valor mundial. No obstant, es mostra un comportament diferent entre el conjunt Atlàntic - Cantàbric i el Mediterrani, que podria ser explicat pel efecte baromètric invertit i l'expansió tèrmica. En l'últim període estudiat, 1997-2009, les tendències mostren un augment dels ritmes de pujada en totes les zones amb resultats estadísticament significatius. En un futur, es preveu que en el conjunt de la Península Ibèrica el nivell mitjà del mar augmenti per a l'any 2050, 104 ± 30 mm i per a l'any 2100, 174 ± 60 mm. Aquest fet podria tenir un impacte important sobre les costes ibèriques, i per tant, catalanes.