La universitat funciona més bé que la política i l'empresa

La universitat catalana actual, deixant de banda els econòmics, té dos problemes. Un és la lentitud a adaptar-se i respondre a les demandes ciutadanes. El segon és la manca d'un sistema ben definit i sistemàtic de retiment de comptes a la societat. Resolts ambdós problemes, la universitat faria en poc temps un gran canvi per bé. La resposta a aquests problemes pot donar-se amb petites modificacions de la norma externa i algunes de més profundes en la interna que aportin més flexibilitat i autonomia

Els graus universitaris

Si jo pogués decidir, tornaria a fer un curs preparatori per a la Universitat, per aquells que hi volguessin accedir, amb carreres de tres, quatre i cinc anys, i màsters d'un i dos anys. Combinacions diverses haurien de ser possibles. Res no hauria d'impedir que en un mateix territori, l'àrea de Barcelona, per concretar, hi pogués haver químics de tres, químics de quatre i químics de cinc. Caldria, però, fer un pas més i parlar de nivell i competència. Un altre dia ho farem.

La davallada intel·lectual és enemiga de la innovació

A més, a l'escola hi ha problemes derivats de l'accés a l'educació de nens d'estrats socials amb poc nivell educatiu. L'escola per a tothom és intrínsecament bona i desitjable, però la mescla d'alumnes amb diferents aptituds i motivacions en escoles sense mitjans no estimula els dots innats dels individus, sinó que involuntàriament frena la genialitat provocant l'avorriment dels més capacitats. L'objectiu, lloable, és aconseguir que tothom passi, però sembla que amb els recursos que tenim això només es pugui aconseguir reduint el nivell

Estalviar en R+D+I surt car

A Catalunya parlar d'innovació s'ha convertit gairebé en un tòpic. Sentim en declaracions i discursos que la R+D+I hauria de salvar l'economia del país, però, realment, quants dels que ho diuen s'ho creuen? No ho sé, però és evident que per sortir enfortits de la crisi necessitem innovar. Tanmateix, perquè la innovació es converteixi en un motor de l'economia fan falta polítiques que ho facin possible. La innovació no la fa l'administració, també ha d'innovar, com qualsevol organització, però no és l'administració la que té aquesta funció. Amb tot, sense l'administració la innovació no reïx. Els països que han fet de la innovació una prioritat política han crescut més

R+D+i, la clau de l'estat del benestar

Els indicadors que mesuren la situació de la nostra recerca bàsica no són dolents. Les publicacions i llur impacte en la comunitat científica internacional certifiquen una posició digna d'universitats, centres de recerca i hospitals i si aquests resultats es correlacionen amb el finançament públic els resultats són destacats. Sense cap cofoisme, la situació de Catalunya és molt millor que la de la resta de l'Estat espanyol. La comparació té interès perquè Catalunya, sotmesa a la llei espanyola, pateix de les mateixes cotilles i, a diferència del País Basc, no pot dedicar els seus recursos a desenvolupar la política que voldria

La competitivitat també requereix talent

L'informe Innovation Union Competitiveness Report 2011 indica que l'Estat espanyol està en condicions d'arribar al 3% de despesa en R+D respecte al PIB, objectiu fixat per la Unió Europea per al 2020, però per fer-ho caldria un increment notable de la mitjana de la despesa anual respecte als anys anteriors, especialment en l'àmbit empresarial. Un dels grans dèficits de l'economia espanyola rau en la gran distància entre la inversió empresarial en R+D espanyola i l'europea. La tendència actual fa pensar que Espanya, sense un fort impuls, es quedarà en un 2,2% o per sota a causa de la crisi econòmica.

El dèficit de R+D en el sector empresarial

Si ens fixem en la recerca bàsica, Catalunya és, sens dubte, líder a l'Estat. És el resultat d'una encertada tasca encetada a principi del decenni passat i que, malgrat les vicissituds pressupostàries negatives, s'ha mantingut i ha donat fruits. Tanmateix, les coses no són iguals quan ens referim al percentatge del PIB invertit pel conjunt de la societat catalana. Segons les darreres dades publicades per l'INE, referides al 2009, Catalunya hi va destinar l'1,68% del PIB regional. A una distància considerable trobem Navarra (2,13%), el País Basc (2,06%) i la Comunitat de Madrid (2,06%).

Recuperação de sílica-gel utilizando processos oxidativos avançados: uma alternativa simples e de baixo custo

Silica gel is widely used as adsorbent for isolating and purifying natural compounds. Intensive use and high cost make this process expensive and generate solid residues contaminated with many different organic compounds. In the present work a simple method for recycling silica was investigated, by using Advanced Oxidative Processes. Silica gel was treated with H2O2/solar light and compared with a sample treated by conventional methods (high temperature and oxidation with KMnO4). High temperature treatment changes the structure of the silica and, consequently, the separation efficiency. Oxidation by using KMnO4 requires multiple steps and produces residues, including manganese and oxalic acid. The method using H2O2/solar light to recuperate silica gel does not modify its separation efficiency and is less expensive than the traditional methods. Additionally, HPLC and GC-MS analysis indicate that H2O2/solar light eliminates all residues of the silica gel.

Corea del Sud i Catalunya

Els experts de l'OCDE creuen que és un risc que siguin les grans empreses i amb poca contribució de les PIME les que fan que Corea inverteixi tant en R+D. Prediuen que, sense canvis, això farà que s'aturi el ritme de creixement. Una de les coses que els experts de l'OCDE troben malament és que hi ha massa desconnexió entre els centres de recerca públics i les universitats i que l'orientació a la recerca fonamental sigui baixa i han d'importar massa coneixement. Les empreses tenen dificultat a trobar professionals prou capacitats en R+D, però alhora hi ha un drenatge de capital intel·lectual que marxa del país

Cyclin-dependent kinases 4 and 6 control tumor progression and direct glucose oxidation in the pentose cycle

Cyclin-dependent kinases CDK4 and CDK6 are essential for the control of the cell cycle through the G1 phase. Aberrant expression of CDK4 and CDK6 is a hall- mark of cancer, which would suggest that CDK4 and CDK6 are attractive targets for cancer therapy. Herein, we report that calcein AM is a potent specific inhibitor of CDK4 and CDK6 in HCT116 human colon adenocarcinoma cells, inhibiting retinoblastoma protein (pRb) phosphorylation and inducing cell cycle arrest in the G1 phase. The metabolic effects of calcein AM (the calcein acetoxymethyl-ester) on HCT116 cells were also evaluated and the flux between the oxidative and non-oxidative branches of the pentose phos-phate pathway was significantly altered. To elucidate whe-ther these metabolic changes were due to the inhibition of CDK4 and CDK6, we also characterized the metabolic profile of a CDK4, CDK6 and CDK2 triple knockout of mouse embryonic fibroblasts. The results show that the metabolic profile associated with the depletion of CDK4, CDK6 and CDK2 coincides with the metabolic changes induced by calcein AM on HCT116 cells, thus confirming that the inhibition of CDK4 and CDK6 disrupts the balance between the oxidative and non-oxidative branches of the pentose phosphate pathway. Taken together, these results indicate that low doses of calcein can halt cell division and kill tumor cells. Thus, selective inhibition of CDK4 and CDK6 may be of greater pharmacological interest, since inhibitors of these kinases affect both cell cycle progression and the robust metabolic profile of tumors.

La recerca a Catalunya

El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupació deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata [...]

Degradação do pesticida Padron® por processos fotoquímicos utilizando luz artificial e solar

Destruction of Padron® (dye and picloram) was evaluated using a photoreactor and a solar reactor. Photolysis was observed using only a germicide lamp (GL). Black light (BL) and H2O2 (172 mmol L-1) promoted a conversion of 49% and 6% of dye and picloram, respectively. Photocatalytic processes were more efficient using TiO2/GL (96%-dye; 60%-picloram) than TiO2/BL (44%-dye; 40%-picloram). Photolysis using sunlight was not observed during PadronÒ recirculation in the reactor constructed with four borosilicate tubes. Meanwhile, adding H2O2 resulted in 12% conversion of dissolved organic compounds. Finally, the most efficient mineralization (60%) was obtained using the Fenton reaction ( H2O2-176 mmol L-1; FeSO4x6H2O-90 mmol L-1) and sunlight.

Les perspectives post-crisi

El 29 d'abril el conseller d'Empresa i Ocupació deia que l'objectiu és aconseguir que l'any 2020 el pes dels sectors industrials en el PIB català arribi al 25%. La declaració oficial és que el govern aposta per una indústria més intensiva en innovació, en talent i inserida en l'economia global. Segons el govern es passa d'una declaració d'intencions a accions concretes d'aplicació immediata [...]