Testicular Function in Biotin-Deficient Adult Rats

We have studied testicular function in the biotin- deficient rat biochemically and morphologically. Serum testosterone and luteinizing hormone (LH) levels were decreased significantly in the deficient rats. Administration of biotin or gonadotropins to the deficient rats reversed this decrease in serum testosterone. There was no difference in the serum cholesterol level between the control and biotin-deficient rats. A significant degree of sloughing of seminiferous tubule germinal epithelium was noticed in the biotin-deficient rat testes. Biotin treatment of biotindeficient rats reversed this condition whereas testosterone treatment was without any effect. The development and maintenance of morphological and functional integrity of the seminiferous tubules appears to require a biotin-mediated step in addition to testosterone.

Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)

El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica. Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m). El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada. El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle.

Testicular traits as selection criteria for young Nellore bulls

The objective of this study was to evaluate the possible use of biometric testicular traits as selection criteria for young Nellore bulls using Bayesian inference to estimate heritability coefficients and genetic correlations. Multitrait analysis was performed including 17,211 records of scrotal circumference obtained during andrological assessment (SCAND) and 15,313 records of testicular volume and shape. In addition, 50,809 records of scrotal circumference at 18 mo (SC18), used as an anchor trait, were analyzed. The (co) variance components and breeding values were estimated by Gibbs sampling using the Gibbs2F90 program under an animal model that included contemporary groups as fixed effects, age of the animal as a linear covariate, and direct additive genetic effects as random effects. Heritabilities of 0.42, 0.43, 0.31, 0.20, 0.04, 0.16, 0.15, and 0.10 were obtained for SC18, SCAND, testicular volume, testicular shape, minor defects, major defects, total defects, and satisfactory andrological evaluation, respectively. The genetic correlations between SC18 and the other traits were 0.84 (SCAND), 0.75 (testicular shape), 0.44 (testicular volume), -0.23 (minor defects), -0.16 (major defects), -0.24 (total defects), and 0.56 (satisfactory andrological evaluation). Genetic correlations of 0.94 and 0.52 were obtained between SCAND and testicular volume and shape, respectively, and of 0.52 between testicular volume and testicular shape. In addition to favorable genetic parameter estimates, SC18 was found to be the most advantageous testicular trait due to its easy measurement before andrological assessment of the animals, even though the utilization of biometric testicular traits as selection criteria was also found to be possible. In conclusion, SC18 and biometric testicular traits can be adopted as a selection criterion to improve the fertility of young Nellore bulls.

The analytic torsion of a cone over an odd dimensional manifold

We study the analytic torsion of a cone over an orientable odd dimensional compact connected Riemannian manifold W. We prove that the logarithm of the analytic torsion of the cone decomposes as the sum of the logarithm of the root of the analytic torsion of the boundary of the cone, plus a topological term, plus a further term that is a rational linear combination of local Riemannian invariants of the boundary. We show that this last term coincides with the anomaly boundary term appearing in the Cheeger Muller theorem [3, 2] for a manifold with boundary, according to Bruning and Ma (2006) [5]. We also prove Poincare duality for the analytic torsion of a cone. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

The analytic torsion of a cone over a sphere

We compute the analytic torsion of a cone over a sphere of dimensions 1, 2, and 3, and we conjecture a general formula for the cone over an odd dimensional sphere. (C) 2009 Elsevier Masson SAS. All rights reserved.

REIDEMEISTER TORSION AND ANALYTIC TORSION OF SPHERES

We provide a simple topological derivation of a formula for the Reidemeister and the analytic torsion of spheres.

Azo-group dihedral angle torsion dependence on temperature: A theorerical-experimental study

Quantum chemical calculations were carried out to explain the observed shifts in the absorption spectrum of different azo-aromatic compounds due to changes in the dihedral angle of the azo-group. Our results reveal that the pi-pi* transition presents a hypsochromic shift and an oscillator strength drop upon increase of the dihedral angle. Nevertheless, the pi-pi* transition exhibits the opposite behavior. This effect is attributed to the reduction in the pi-electron conjugation length of the molecule. Experimentally, we performed temperature dependence measurements of the linear absorption spectrum. Both the theoretical and experimental results demonstrate that small energy changes are mirrored in the electronic transitions of conjugated linear molecules. (C) 2010 Elsevier B.V. All rights reserved.

Torsion theories induced from commutative subalgebras

We begin a study of torsion theories for representations of finitely generated algebras U over a field containing a finitely generated commutative Harish-Chandra subalgebra Gamma. This is an important class of associative algebras, which includes all finite W-algebras of type A over an algebraically closed field of characteristic zero, in particular, the universal enveloping algebra of gl(n) (or sl(n)) for all n. We show that any Gamma-torsion theory defined by the coheight of the prime ideals of Gamma is liftable to U. Moreover, for any simple U-module M, all associated prime ideals of M in Spec Gamma have the same coheight. Hence, the coheight of these associated prime ideals is an invariant of a given simple U-module. This implies the stratification of the category of U-modules controlled by the coheight of the associated prime ideals of Gamma. Our approach can be viewed as a generalization of the classical paper by Block (1981) [4]; it allows, in particular, to study representations of gl(n) beyond the classical category of weight or generalized weight modules. (C) 2011 Elsevier B.V. All rights reserved.

Group algebras of torsion groups and Lie nilpotence

Let * be an involution of a group algebra FG induced by an involution of the group G. For char F not equal 2, we classify the torsion groups G with no elements of order 2 whose Lie algebra of *-skew elements is nilpotent.

Abelian torsion groups with a countably compact group topology

Comfort and Remus [W.W. Comfort, D. Remus, Abelian torsion groups with a pseudo-compact group topology, Forum Math. 6 (3) (1994) 323-337] characterized algebraically the Abelian torsion groups that admit a pseudocompact group topology using the Ulm-Kaplansky invariants. We show, under a condition weaker than the Generalized Continuum Hypothesis, that an Abelian torsion group (of any cardinality) admits a pseudocompact group topology if and only if it admits a countably compact group topology. Dikranjan and Tkachenko [D. Dikranjan. M. Tkachenko, Algebraic structure of small countably compact Abelian groups, Forum Math. 15 (6) (2003) 811-837], and Dikranjan and Shakhmatov [D. Dikranjan. D. Shakhmatov, Forcing hereditarily separable compact-like group topologies on Abelian groups, Topology Appl. 151 (1-3) (2005) 2-54] showed this equivalence for groups of cardinality not greater than 2(c). We also show, from the existence of a selective ultrafilter, that there are countably compact groups without non-trivial convergent sequences of cardinality kappa(omega), for any infinite cardinal kappa. In particular, it is consistent that for every cardinal kappa there are countably compact groups without non-trivial convergent sequences whose weight lambda has countable cofinality and lambda > kappa. (C) 2009 Elsevier B.V. All rights reserved.

Analys av förvridning vid hålning av rör : Analysis of metal torsion in rotary piercing

Hålningsprocessen är det inledande bearbetningssteget vid varmvalsning av sömlösa rör. Det är en tvärvalsningsprocess i vilken ett cylindriskt ämne valsas mellan två dubbelkoniska val¬sar över en plugg. Valsarna är snedställda med en viss mat¬ningsvinkel, vilken ger upphov till en axiell drivkraft genom ver¬ket. Hela denna pro¬cess är roterande. Detta i kombination med bl.a. de koniska valsarna leder till en förvrid¬ning av röret, dvs. en tänkt rak linje på det ingå¬ende äm¬net övergår till en spiral efter genomförd valsning. Med föreliggande uppgift är målet att studera förvridningen genom teoretisk och experimen¬tell analys. Syftet med detta är dels att få fördjupad kunskap inom området och dels att ut¬veckla en modell för pre¬diktering av förvridningen.Det experimentella arbetet är utfört på ett stål av typ Ovako 280 (SS2142). Denna mjuka stål¬sort valdes i syfte att undvika värmebehandling innan provberedning. För att visuali¬sera för¬vridningen fräs¬tes ett rakt spår längs det ingående äm¬net och hål borrades mot symmetrilinjen. De praktiska undersökningarna utfördes direkt i den löpande produktionen. Genomförda beräkningar uppvisar en längsgående förvridningsvinkel som stämmer väl över¬ens med uppmätt värde. Detta är dock under antagandet att den tangentiella hastighetskoeffi¬cienten varierar linjärt utmed deformationszonen. För en mer utvecklad modell krävs en nog¬grannare analys av kontakten mellan vals/ämne eller en grundligt genomförd uppmätning av ämnets vinkelhastighet.