Etapa dorada de la graduación escolar en Madrid : conflictos políticos y realidades pedagógicas (1891-1922).

Se ha aceptado en la historiografía general que Madrid por ser la capital de España y la sede del gobierno central, siempre ha mantenido una identidad de objetivos con la Administración central y se ha encontrado en una situación de privilegios económico y político con respecto a otras grandes ciudades españolas. Esto puede ser verdad en determinadas etapas históricas y ante ciertos factores ideológicos, pero no es extrapolable a cualquier momento y circunstancia. Si nos circunscribimos al primer tercio del siglo XX y al problema de la enseñanza primaria pública, veremos que los intereses de Madrid no estaban tan cercanos a los de la Administración central como podría suponerse. También es verdad que el poder estatal consideró a la capital como sede de diversos ensayos pedagógicos que no transpasaron los límites de la excepcionalidad, y que también le adjudicó un papel único con respecto al resto de España, rol asumido por el poder municipal e incluso por la opinión pública. Y, por tener este carácter de modelo se reprimieron duramente todos los aires de autonomía pedagógica, para evitar que pudieran inspirar a otras capitales de provincia. El origen de las diferencias entre el Estado y el Ayuntamiento de Madrid es muy claro, parte de 1901 cuando muchas de las competencias municipales en materia educativa pasaron al Estado por decreto. El Ayuntamiento de la capital no lo aceptó, ya que le relegaba a un segundo plano en temas de enseñanza y sin poder intervenir en su organización y supervisión. Este marginación se notó no solo en Madrid, sino también en todas las grandes poblaciones españolas ,en Cataluña y País Vasco especialmente. Por eso, cada una de ellas no dejaron de luchar durante la primeras décadas del siglo XX, para recuperar el control de las escuelas públicas..Tal era la situación de tensión que tuvieron los poderes central y local en el trienio 1911-13 que el Ministerio de Instrucción Pública publicó una orden para dejar bien claros los límites del gobierno municipal de Madrid y que también sirviese de ejemplo para el resto de las ciudades españolas con aires autonómicos. Hubo que esperar al Plan de 1922 para que se produjese la armonía y el entendimiento entre las partes implicadas. Ese cambio de actitud se debió a una serie de factores del Concejo madrileño: económicos y de distinta índole que explican esas desavenencias con los poderes centrales.

Norma i variació sintàctiques: la concepció de Pompeu Fabra (1891-1948)

L'objectiu general de la tesi és analitzar els objectius i les hipòtesis de què Pompeu Fabra (1891-1948) va partir en la codificació de la sintaxi del català i la metodologia que va fer servir. Per fer-ho s'ha identificat, buidat i analitzat la terminologia de 995 textos de Fabra, classificats segons la seva importància. Com a resultat s'ha obtingut una descripció de les concepcions fabrianes de sintaxi i proposició, de canvi sintàctic, de variació sintàctica, de codificació sintàctica i de la relació que Fabra hi estableix. Els resultats d'aquesta descripció s'han contrastat amb els d'estudis anteriors de l'obra fabriana. Finalment, s'han establert les perspectives que aquest resultats obren a nous estudis sobre les fonts de l'obra de Fabra, les seves coincidències amb altres teòrics del món i la seva influència en obres catalanes posteriors.

La “intención preexistente” del intelectual y la focalización en Campana y campanero (1891), de Honorato Vázquez (Dossier: La novela ecuatoriana del siglo XIX)

Honorato Vázquez, al afirmar que la literatura nunca podría ser industria, aplicaba en su obra algo que, como intelectual, entendía como verdad absoluta. No obstante, al escoger la complicada focalización narrativa que presenta su texto, se explicita como un hábil escritor que emplea procedimientos discursivos que son elementos estructuradores de la composición textual narrativa, que se ofrece ya como una estructura analizable en diferentes planos y niveles y compuesta por diferentes voces, aspectos que darán su especificidad a la novela como género en el siglo XX.

The genus Ananteris Thorell, 1891 (Scorpiones, Buthidae) in southeast Brazil, with the description of three new species

A new synthesis of the geographical distribution of the genus Ananteris Thorell, 1891 (Scorpiones, Buthidae) in Brazil is proposed. Three new species, Ananteris chagasi sp. n., Ananteris kuryi sp. n., and Ananteris bernabei sp. n. are described from the States of Bahia, Espirito Santo and Minas Gerais. Only isolated records of Ananteris species where known up to now, for the States of Minas Gerais and Bahia. The record of an Ananteris species from the State of Espirito Santo is new. The total number of Ananteris species is now raised to 67 and from this, 16 species are found in Brazil. The geographical distribution of the genus is considerably enlarged in the country.

Revalidation of Pterinopelma Pocock 1901 with description of a new species and the female of Pterinopelma vitiosum (Keyserling 1891) (Araneae: Theraphosidae: Theraphosinae)

We revalidate the theraphosid genus Pterinopelma Pocock 1901, describe the female of P. vitiosum for first time and Pterinopelma sazimai sp. nov. from Brazil. These two species were included in a matrix with 35 characters and 32 taxa and were analyzed both with all characters having same weight and with implied weights. Searches considering all characters non-additive or some additive were also carried out. The preferred tree, obtained with implied weights, concavity 6 and all characters non-additive shows that Pterinopelma is a monophyletic genus sister to the clade Lasiodora (Vitalius + Nhandu). The presence of denticles on the prolateral inferior male palpal bulb keel is a synapomorphy of the genus.

Att vara förmyndare : En studie om förmyndarskap i Trosa kommun 1875 - 1891

Denna studie har som syfte att undersöka förmyndarskap i Trosa stadsförsamling på slutet av 1800-talet. Det material som använts för att uppnå detta syfte består av förmyndarskapsprotokoll från Trosa rådstugerätt och magistrat mellan 1875-1891, samt förmyndarskapsförteckningar för samma period. Resultatet visar att antalet omyndiga vilka förordnats förmyndare sjönk stadigt från undersökningsperiodens början mot dess slut. Resultatet visar också på att änkor tydligt betroddes att vara förmyndare åt sina egna barn under perioden. När det gäller förmyndarna så visar undersökningsresultatet på att det var en klar social skiktning i valet av förmyndare. Detta ter sig på två sätt. När rådstugerätten utsåg förmyndare utan rekommendation så valdes till mycket stor del förmyndare från övre samhällsklasser och när det inkom rekommendation angående förmyndare till rätten så rekommenderades och utsågs till förmyndare oftast män ur samma samhällsklass eller liknande yrkesgrupp. Ett tredje noterbart resultat angående förmyndarna var att det endast i ett fåtal fall utsågs förmyndare som var släkt med myndlingen. Detta visar att det var yrkesrelationer och andra informella samband människor emellan som var viktiga i valet av förmyndare snarare än släktskap.

Dispersão de Orthezia praelonga Douglas, 1891 (Hemiptera: Ortheziidae) causada por equipamentos de pulverização em pomar de citros

A cochonilha O. praelonga é considerada uma importante praga dos citros no Brasil, e informações sobre a sua dispersão estão baseadas apenas em observações empíricas. Objetivou-se avaliar o efeito de equipamentos de pulverização comumente utilizados pelos citricultores na dispersão da praga. Armadilhas adesivas foram instaladas no solo e em vergalhões dispostos verticalmente às plantas de três linhas adjacentes em um talhão de citros contendo plantas infestadas pela praga. Foram adotados equipamentos utilizados para controle de pragas dos citros. A avaliação da dispersão foi realizada por meio da contagem de fêmeas, ninfas ou partes dos insetos aderidas às armadilhas adesivas. Os equipamentos Martignani e Bié foram capazes de lançar a praga a até 15 m, enquanto, para o equipamento Turbo Valência, detectaram-se fragmentos cerosos a até 22 m da máquina. Os equipamentos dotados de pistola não causaram qualquer dispersão da praga. Portanto, evidenciou-se que mesmo a utilização de equipamentos para controle de outras pragas pode favorecer a dispersão da cochonilha O. praelonga em pomares de citros, e isso deve ser considerado no aprimoramento do programa de manejo integrado de pragas dos citros.

Efeito do corante Vermelho de sudan B na marcaçao e no desenvolvimento de Diatraea saccharalis ( Fabricius, 1794) (Lepidoptera: Crambidae) e de Cotesia flavipes (Cameron, 1891) ( Hymenoptera: Braconidae)

The objective of this work was to evaluate biological aspects of Diatraea saccharalis fed on artificial diet containing different concentrations of the Sudan B Red dye and the possibility to mark the parasitoid Cotesia flavipes, when submitted to the parasitism of dyed caterpillars. For that, were added to the artificial diet four concentrations of Sudan Red B dye (100, 200, 300 and 400 ppm) and control (no dye addition). It was evaluated larval and pupal period, larval and pupal viability, longevity, sex rate, pupal weigh, eggs per female, eggs per day, number of eggs per egg mass, egg viability and embrionary period; besides same were accomplished measurements in the caterpillars (bioassay I). Caterpillars of 17 days old (30) of each treatment were removed from the tubes and exposed to the parasitism of C. flavipes (bioassay 2). The egg-pupae period, sex rate, pupal period and viability, number of females, males, total of emerged adults and longevity were evaluated. The data were submitted to the multivariate analisys methods: cluster analysis, two-way and principal component analysis. Based on analysis, it was observed that the treatment of 100 ppm was the least harmful to the biology of the sugar cane borer larvae by groping to the control and did not influence negatively its biological aspects. The concentration of 400 ppm affected negatively the biology of C. flavipes. The Sudan Red B it is ended doses marked the caterpillars and the adults, however the concentration of 100 ppm is the most suitable to dye D. saccharalis. None of the tested concentration marked adults of C. flavipes, despite to affect negatively its biology. It is unviable to increase the concentration seeking futures tests, for that dye to be harmful to the biological aspects of D. saccharalis and C. flavipes.

Morphometry of the midgut epithelium of Diatraea saccharalis Fabricius, 1794 (Lepidoptera) parasitized by Cotesia flavipes Cameron, 1891 (Hymenoptera)

The morphometric study of the midgut in Diatraea saccharalis (Lepidoptera) larvae parasitized by the Cotesia flavipes (Hymenoptera) showed that there was significant increase in the columnar, goblet and regenerative cells and their nuclei; the midgut lumen diameter and the epithelial height were also increased in the parasitized larvae. The multivariate analysis showed that parasitism affected the columnar cell only in the posterior region, and the goblet cells along the midgut length (anterior and posterior regions). (c) 2006 Elsevier B.V. All rights reserved.

Mitochondria in the midgut epithelial cells of sugarcane borer parasitized by Cotesia flavipes (Cameron, 1891)

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Markiana nigripinnis (Perugia, 1891) as a putative member of the subfamily Stevardiinae (Characiformes: Characidae): spermatic evidence

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Genetic structure of the ornamental tetra fish species Piabucus melanostomus Holmberg, 1891 (CHARACIDAE, IGUANODECTINAE) in the Brazilian Pantanal wetlands inferred by mitochondrial DNA sequences

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)

Mesabolivar brasiliensis (Moenkhaus 1898) and Mesabolivar cyaneotaeniatus (Keyserling 1891) (Araneomorphae, Pholcidae): close relationship reinforced by cytogenetic analyses

Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado de São Paulo (FAPESP)