971 resultados para Science - Study and teaching (Primary) - Australia


Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Three grade three mathematics textbooks were selected arbitrarily (every other) from a total of six currently used in the schools of Ontario. These textbooks were examined through content analysis in order to determine the extent (i. e., the frequency of occurrence) to which problem solving strategies appear in the problems and exercises of grade three mathematics textbooks, and how well they carry through the Ministry's educational goals set out in The Formative Years. Based on Polya's heuristic model, a checklist was developed by the researcher. The checklist had two main categories, textbook problems and process problems and a finer classification according to the difficulty level of a textbook problem; also six commonly used problem solving strategies for the analysis of a process problem. Topics to be analyzed were selected from the subject guideline The Formative Years, and the same topics were selected from each textbook. Frequencies of analyzed problems and exercises were compiled and tabulated textbook by textbook and topic by topic. In making comparisons, simple frequency count and percentage were used in the absence of any known criteria available for judging highor low frequency. Each textbook was coded by three coders trained to use the checklist. The results of analysis showed that while there were large numbers of exercises in each textbook, not very many were framed as problems according to Polya' s model and that process problems form a small fraction of the number of analyzed problems and exercises. There was no pattern observed as to the systematic placement of problems in the textbooks.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

This study examined the effects that a training program in phonological awareness had on the early writing skills of children in a Grade One class in the Lincoln County Separate school system. The intent of the training program was to provide consistent and systematic practice in the manipulation of the phonological structure of language. The games and activities of the training program were related to a framework of developmental phonological skills and practised in a group setting during an unstructured period of the regular classroom schedule. The training program operated three days in a six-day cycle for approximately twenty minutes a day, from November until mid-March. All children were tested at the outset and conclusion of the study to determine level of functioning in letter identification, word recognition, verbal intelligence, phonological awareness and spelling. Results of the pre-tests and post-tests were compared to determine differences between the experimental and control groups over time. In addition, a systematic analysis of the children's writing looked at the development of the spelling of regular and irregular words. The results of this study provided strong support for the hypothesis that the treatment group would progress through the stages of early writing development more quickly than children without such training. On the basis of differences between the groups over time, it was evident that training in phonological awareness had a direct positive effect on the spelling of regular words for children during the early stages of writing. The training program did not have a significant effect on the spelling of irregular words. Test results evaluating phonological awareness indicated a significant difference within each group over time but no significance between the groups during the experimental period. It would appear that the results of these tests reflect maturational changes in the child rather than causal effects of the training program. Nor did the effects of the training program transfer significantly to other aspects of language. Although some of the hypotheses considered were not supported by the study, the results do indicate that children during the early stages of writing development can benefit from a training program in phonological awareness. The theoretical direction for effective programming as a result of this study is discussed. The educational implications of training phonological awareness concurrent to beginning efforts in writing are considered.

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte "Ecoauditoria del CEIP l'Entorn, pla d'acció i seguiment" consisteix en la diagnosi ambiental del centre, el pla d'acció, l'execució i el seguiment indispensables per a que el centre pugui aconseguir el distintiu d'Escola Verda que atorga la Generalitat de Catalunya. S'introdueix un assaig pedagògic encaminat en l'Educació per la Sostenibilitat

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

El projecte fa una anàlisi dels programes educatius o guies didàctiques dirigides a treballar la diversitat afectiva i sexual què s’han desenvolupat en els centres de primària i secundària a Catalunya fins al curs 2006-2007

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Amb el nou curs, la Facultat de Ciències de la Universitat de Girona ha posat en marxa el programa Tècniques Científiques Integrades adreçat a tots els estudiants de primer, amb independència del grau en què s’hagin matriculat. Es tracta d’una iniciativa que té com a finalitat que tots ells adquireixin competències bàsiques en l’aplicació del mètode científic

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Reflexions per a l' ensenyament de les ciències naturals a partir de la segona part del llibre de mossèn Baldiri Reixac: Instruccions per a l' ensenyança de minyons

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Del 12 al 15 de maig va tenir lloc a la Facultat d'Educació i Psicologia la celebració del seminari del projecte europeu d'educació científica “Pol·len: Ciutats llavor de ciència”, organitzat entre d'altres, pel Grup de Recerca en Educació Científica i Ambiental del Departament de Didàctiques Específiques

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Dentro de la política de apoyo a las iniciativas que en materia docente debe realizar la Universidad, en el ámbito de la innovación y para conseguir los niveles de calidad y excelencia necesarios para una adecuada formación y capacitación de los estudiantes, resulta muy importante ofrecer herramientas que ayuden al estudiante a completar o adquirir conceptos previos para así poder después conectarlos con la nueva información que están recibiendo o van a recibir durante su primer año de titulación. En este sentido, la elaboración de unos cursos de nivel cero de las materias básicas: Matemáticas, Física, Química, Biología y Geología que, mediante el uso de la plataforma docente SWAD (Sistema Web de Apoyo a la Docencia: https://swad.ugr.es), permitirá que, antes del comienzo del curso académico, aquellos alumnos que lo consideren necesario o imprescindible, puedan trabajar con aquellas asignaturas básicas en las que sus conocimientos sean más deficientes o consideren que necesitan revisar. Esto ayudará a reducir el número de abandonos en el primer curso de la titulación ya que su realización permite que el alumno adquiera una base suficiente para abordar los contenidos de las asignaturas, facilitándoles la asimilación y comprensión de los contenidos de las mismas

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Les nanotechnologies sont devenues l’un des domaines de la recherche qui a connu une des plus fortes croissances au cours de ces dernières années. Partout dans le monde, des tentatives sont menées afin de proposer des scénarios didactiques d’enseignement des nanotechnologies dès l’école primaire. Compte tenu de l’avancée rapide des nanotechnologies et de leurs controverses de nombreuses questions vont pourtant émerger dans tous les domaines : technologiques, économiques, environnementaux, santé, éducation, éthique, morale et philosophique (Bensaude- Vincent, 2009). Il apparaît essentiel d’étudier les conditions d’enseignement des nanotechnologies auprès de lycéens en intégrant deux dimensions : l’une scientifique, l’autre sociale et éthique. Nos travaux se situent dans le courant de recherche en didactique des sciences qui prend en compte les interactions Sciences – Technologies - Société et plus particulièrement les SSI, (Socio Scientific Issues). Il s’agit d’étudier des dilemmes sociaux inhérents à certains champs scientifiques face aux avancées des sciences et technologies. Les sciences et les technologies sont des artéfacts et sont ainsi sujets à critiques parmi lesquelles les questions de pouvoir et d’inégalités potentielles doivent être étudiées. La mise en débat d’une question est envisagée comme une solution adaptée pour aborder les SSI (Sadler, 2004). Le débat argumenté dans le cadre de l’enseignement des sciences semble être un outil pédagogique adapté pour aborder avec les élèves les rapports entre recherche scientifiques et questions sociétales. Cependant, cette activité est complexe et difficile à mettre en oeuvre

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

¿Cuáles son, en realidad, las ventajas de los dispositivos científicos usados en laboratorios escolares y en museos de ciencia interactivos, para el aprendizaje de las ciencias en los estudiantes? Un aprendizaje eficaz de las ciencias requiere comprensión. La generación de preguntas para obtener información es uno de los procesos que indican la intención de los estudiantes de comprender una determinada información. Además, la construcción de nuevo conocimiento científico comienza con una buena pregunta. Por tanto, estimular la generación de preguntas destinadas a obtener información (ISQ) podría ser un elemento que mejorara el aprendizaje profundo de las ciencias escolares

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

La mostra que analitzem en aquesta comunicació està conformada per les seqüències d’activitats elaborades per dos grups d’estudiants de mestre d’Educació Primària en el marc de l’assignatura de Ciències Naturals i la seva Didàctica de la Universitat de Vic

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

En este trabajo parto de la base de considerar que la didáctica de las ciencias experimentales ha alcanzado madurez suficiente (cf. Adúriz-Bravo, 1999/2000; Adúriz-Bravo e Izquierdo-Aymerich, 2001, 2002) como para que la comunidad de investigadores e investigadoras podamos discutir cuál concepción metateórica de modelo científico es más fructífera para la consecución de los objetivos perseguidos por nuestra disciplina (cf. Gutiérrez 2005; Adúriz-Bravo e Izquierdo-Aymerich, 2009). Propongo que una aproximación modeloteórica –una que tome el constructo de ‘modelo teórico’ de la filosofía de la ciencia semántica de las últimas tres décadas (cf. Giere, 1992; Díez y Moulines, 1999; Suppe, 2000)– satisface el requerimiento antedicho. También asumo que hay un creciente movimiento –parcialmente no explicitado– hacia esa concepción de modelo en muchos/as didactas de las ciencias; para mostrarlo, recorro algunas producciones recientes que ‘sintonizan’ con tal concepción. A mi juicio, es posible actualmente inferir la ‘emergencia’ de una didáctica de las ciencias basada en modelos

Relevância:

100.00% 100.00%

Publicador:

Resumo:

Dans le cadre du réseau RESEIDA (REcherches sur la Socialisation, l’Enseignement, les Inégalités et les Différenciations dans les Apprentissages, co-piloté par E. Bautier et J-Y. Rochex), je participe depuis plusieurs années à une recherche qui vise à étudier des pratiques enseignantes contextualisées et leurs effets potentiellement différenciateurs sur les apprentissages d’élèves, en croisant des points de vue issus de différentes didactiques et de la sociologie de l'éducation. Dans ce contexte, un imposant corpus de données a été recueilli dans deux classes françaises de CM2 (élèves de 10-11 ans) considérées comme hétérogènes (d'après les résultats d'évaluations nationales, les caractéristiques familiales) en 2004-2005: composé à la fois de données filmiques orientées vers les pratiques d’enseignantes et d’élèves en situation de classe, de photocopies de cahiers ou de productions d’élèves. Ma présentation se centre sur l’analyse d’une partie de ces données, concernant l’enseignement des mathématiques observé dans une des deux classes de CM2. Plus précisément, j’effectue un zoom sur deux situations observées dans cette classe: une situation de résolution de problèmes et une situation d’enseignement des pourcentages. Ces deux situations apparaissent contrastées (gestion enseignante, apprentissages mathématiques potentiels, etc.). Mais elles permettent précisément de montrer que derrière une hétérogénéité apparente de pratiques d’une enseignante, une façon commune de penser et de faire la classe de mathématiques se joue, dont on peut penser qu’elle pèse fortement sur les apprentissages potentiels en contexte scolaire