Between Equity and Differentiation: An Analytical Schema of the Social Function of Education

The educational sphere has an internal function relatively agreed by social scientists. Nonetheless, the contribution that educational systems provide to the society (i.e., their social function) does not have the same degree of consensus. Taking into consideration such theoretical precedent, the current article raises an analytical schema to grasp the social function of education considering a sociological perspective. Starting from the assumption that there is an intrinsic relationship between the internal and social functions of social systems, we suggest there are particular stratification determinants modifying the internal pedagogical function of education, which impact on its social function by creating simultaneous conditions of equity and differentiation. Throughout the paper this social function is considered a paradoxical mechanism. We highlight how this paradoxical dynamic is deployed in different structural levels of the educational sphere. Additionally, we discuss eventual consequences of this paradoxical social function for the inclusion possibilities that educational systems offer to individuals.

The University of Iowa School of Social Work National Poetry Contest for Social Workers.

After 21 years of hosting the Creative Writing Seminar for Helping Professionals, in 2012 the School expanded its efforts to reach social workers and showcase their creativity through a national poetry competition. For more information about creative writing at Iowa, please go to page 42.

Co-operative education and the development of self-esteem, an internal locus of control and work habits

This study compared approximately 50 grade 12 students studying In th~ co-operative education mode with approximately 50 grade 12 students studying in a traditional English course. Measures of self-esteem, locus of control and work habits were compared before and at the conclusion of one semester's involvement in the different programs. Using Coopersmith's Self-Esteem Inventory, the students who had chosen to study in the co-operative education mode scored significantly higher than the students in the traditional course. At the end of the semester, the co-operative education students' scores remained significantly higher than the English students'. Although the test showed no sjgnifi~ant changes in self-esteem. anecdotal reports indicated that co-operative education students had increased self-esteem over the semester. No significant differences in locus of control were observed between the two groups at any time. Significant differences in work habits were observed. While both groups had the same number of absences and the same marks before taking these courses, students who were involved in co-operative education had significantly fewer absences and significantly higher marks than the students studying in the traditional course. Anecdotal reports also indicated an improv~ment in work habits for students who had been involved in co-operative education. Recommendations of the study are for further research to determine more exactly how self-esteem and work habits develop in co-operative education students. Also. students. parents, teachers. and administrators need to be made aware of the success of this program.

Education for social work as a self-regulating profession.

Resumen basado en del autor

Predictors of knowledge creation performance. A quantitative qualitative comparative study of European doctorandi

Aquesta tesi forma part d'un projecte destinat a predir el rendiment acadèmic dels estudiants de doctorat portat a terme per l'INSOC (International Network on Social Capital and Performance). El grup de recerca INSOC està format per les universitats de Girona (Espanya), Ljubljana (Eslovènia), Giessen (Alemanya) i Ghent (Bèlgica). El primer objectiu d'aquesta tesi és desenvolupar anàlisis quantitatius comparatius sobre el rendiment acadèmic dels estudiants de doctorat entre Espanya, Eslovènia i Alemanya a partir dels resultats individuals del rendiment acadèmic obtinguts de cada una de les universitats. La naturalesa internacional del grup de recerca implica la recerca comparativa. Vam utilitzar variables personal, actitudinals i de xarxa per predir el rendiment. El segon objectiu d'aquesta tesi és entendre de manera qualitativa perquè les variables de xarxa no ajuden quantitativament a predir el rendiment a la universitat de Girona (Espanya). En el capítol 1, definim conceptes relacionats amb el rendiment i donam un llistat de cada una de les variables independents (variables de xarxa, personals i actitudinals), resumint la lliteratura. Finalment, explicam com s'organitzen els estudis de doctorat a cada un dels diferents països. A partir d'aquestes definicions teòriques, en els pròxims capítols, primer presentarem els qüestionaris utilitzats a Espanya, Eslovènia i Alemanya per mesurar aquests diferents tipus de variables. Després, compararem les variables que són relevants per predir el rendiment dels estudiants de doctorat a cada país. Després d'això, fixarem diferents models de regressió per predir el rendiment entre països. En tots aquests models les variables de xarxa fallen a predir el rendiment a la Universitat de Girona. Finalment, utilitzem estudis qualitatius per entendre aquests resultats inesperats. En el capítol 2, expliquem com hem dissenyat i conduït els qüestionaris en els diferents països amb l'objectiu d'explicar el rendiment dels estudiants de doctorat obtinguts a Espanya, Eslovènia i Alemanya. En el capítol 3, cream indicadors comparables però apareixen problemes de comparabilitat en preguntes particulars a Espanya, Eslovènia i Alemanya. En aquest capítol expliquem com utilitzem les variables dels tres països per crear indicadors comparables. Aquest pas és molt important perquè el principal objectiu del grup de recerca INSOC és comparar el rendiment dels estudiants de doctorat entre els diferents països. En el capítol 4 comparem models de regressió obtinguts de predir el rendiment dels estudiants de doctorat a les universitats de Girona (Espanya) i Eslovènia. Les variables són característiques dels grups de recerca dels estudiants de doctorat enteses com una xarxa social egocèntrica, característiques personals i actitudinals dels estudiants de doctorat i algunes carecterístiques dels directors. Vam trobar que les variables de xarxa egocèntriques no predien el rendiment a la Universitat de Girona. En el capítol 5, comparem dades eslovenes, espanyoles i alemnayes, seguint la metodologia del capítol 4. Concluïm que el cas alemany és molt diferent. El poder predictiu de les variables de xarxa no millora. En el capítol 6 el grup de recerca dels estudiants de doctorat és entès com una xarxa duocèntrica (Coromina et al., 2008), amb l'objectiu d'obtendre informació de la relació mútua entre els estudiants i els seus directors i els contactes d'ambdós amb els altres de la xarxa. La inclusió de la xarxa duocèntrica no millora el poder predictiu del model de regressió utilitzant les variales egocèntriques de xarxa. El capítol 7 pretèn entendre perquè les variables de xarxa no predeixen el rendiment a la Universitat de Girona. Utilitzem el mètode mixte, esperant que l'estudi qualitatiu pugui cobrir les raons de perquè la qualitat de la xarxa falla en la qualitat del treball dels estudiants. Per recollir dades per l'estudi qualitatiu utilitzem entrevistes en profunditat.