Pressão arterial e discriminação interpessoal: revisão sistemática de estudos epidemiológicos

A relação entre pressão arterial e discriminação tem sido investigada recentemente, havendo intensos debates na literatura sobre o tema. Este trabalho objetivou atualizar as revisões de literatura sobre discriminação e pressão arterial ou hipertensão. Foi conduzida pesquisa no PubMed, entre janeiro/2000 e dezembro/2010, incluindo estudos epidemiológicos, que avaliaram a discriminação interpessoal e sua relação com pressão arterial/hipertensão. Os 22 estudos identificados originaram-se dos Estados Unidos; 96% deles empregaram o delineamento transversal, com amostras de conveniência e compostas, em 59% dos casos, exclusivamente por negros. Os instrumentos mais utilizados para aferir discriminação foram Everyday Discrimination Scale e Perceived Racism Scale, enfatizando a discriminação étnico-racial, ocorrida ao longo da vida ou cotidianamente. Nos 22 estudos avaliados, a relação entre discriminação e os desfechos foi analisada 50 vezes. Em 20 (40%) resultados, não foi encontrada qualquer associação e, em apenas 15 (30%), observaram-se associações positivas globais, sendo 67% destas estatisticamente significativas. Foram também observadas oito associações inversas, sugerindo que maior exposição à discriminação estaria associada com menor pressão arterial/hipertensão. Os estudos não permitiram apoiar consistentemente a hipótese de que a discriminação está associada à maior pressão arterial. Isto pode ser atribuído, em parte, às limitações dos estudos, relacionadas à mensuração da discriminação e de eventos que podem modificar sua associação com os desfechos. Para consolidar a discriminação como um fator de risco epidemiológico, é necessário utilizar estratégias metodológicas mais rigorosas e revisar os marcos teóricos que propõem relações de causa e efeito entre discriminação e pressão arterial.

The impact of carotid plaque screening on motivation for smoking cessation.

Showing smokers their own atherosclerotic plaques might increase motivation for smoking cessation, since they underestimate their own risk for smoking-related diseases. To assess the feasibility and optimal processes of studying the impact of carotid atherosclerotic plaque screening in smokers, we enrolled 30 daily cigarette smokers, aged 40-70 years, in an observational pre-post pilot study. All smokers underwent smoking cessation counseling, nicotine replacement therapy, a carotid ultrasound, an educational tutorial on atherosclerosis, baseline and 2-month motivation to change assessment, and assessment of smoking cessation at 2 months. Participants had a mean smoking duration of 34 years (SD = 7). Carotid plaques were present in 22 smokers (73%). Between baseline and 2 months after plaque screening, motivation for smoking cessation increased from 7.4 to 8.4 out of 10 (p = .02), particularly in those with plaques (7.2 to 8.7, p = .008). At 2 months, the smoking quit rate was 63%, with a quit rate of 73% in those with plaques vs. 38% in those without plaques (p = .10). Perceived stress, anxiety, and depression did not increase after screening. 96% of respondents answered correctly at least 80% of questions regarding atherosclerosis knowledge at baseline and after 2 months. In conclusion, studying the process of screening for carotid plaques for the purpose of increasing motivation for smoking cessation, in addition to counseling and drug therapy for smoking cessation in long-term smokers, appears feasible. The impact of carotid plaque screening on smoking cessation should be examined in larger randomized controlled trials with sufficient power to assess the impact on long-term smoking cessation rates.

Influencia de un programa de actividad física en niños y adolescentes obesos; evaluación del estrés fisiológico mediante compuestos en la saliva; protocolo de estudio.

Different studies4, 5 relate that stress increases in children and adolescents with overweight and obesity, and consequently their salivary physiological responses (AEA salivary alpha-amylase, cortisol, cytokines, leptin), so in this study we relate these two parameters to see their progress through a program of physical activity. If we manage to reduce overweight or obesity, these physiological responses and stress should also be reduced, thus improving the overall health status of these children and adolescents. The overall objective of the study was to determine the influence of physical activity in obese children and adolescents in perceived stress. An observational, descriptive, prospective and longitudinal study will be carried out. The universe is made up of 60 overweight / obese children and adolescents aged between 10 and 18 years. The assessment will take place from September 2012 to September 2013. To collect saliva samples, the ELISA8 method will be used. Variables such as BMI, lifestyle and diet will also be collected. Among the expected results are to lower overweight and obesity in children through physical activity program. To reduce stress and to normalize physiological salivary parameters.

L'Ansietat dels estudiants davant el pràcticum: és necessari intervenir?

L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un estudi exploratori amb la finalitat d’avaluarl’ansietat percebuda pels estudiants immediatament abans de començar el Pràcticum encentres externs, la contribució de les creences disfuncionals a la percepció d’estrès i ansietat,les expectatives d'autoeficàcia per afrontar els estressors percebuts, les pors i preocupacionsprincipals dels estudiants, així com les seves necessitats de formació específica per afrontar elPràcticum. Els resultats mostren nivells moderats d’ansietat. Les situacions anticipades com amés estressants són l'intent de suïcidi d’un client, l’atac físic, la confidència sobre la comissiód’un delicte, les afirmacions suïcides per part d’un client i la manifestació d‘ira cap a l’estudiant.Les dades també suggereixen que un 44% de la variància de l’ansietat-Estat és pot explicar apartir de l’efecte conjunt de l’ansietat disposicional i les creences disfuncionals, així coml’existència d’una relació negativa entre l’estrès percebut i les expectatives d'autoeficàcia perafrontar-lo. Als estudiants els preocupa no estar a l’alçada de les expectatives, no rebresuficient atenció i orientació dels seus tutors i no saber donar resposta a les demandes delcentre o dels usuaris

Técnica de respiración Jacobson para reducir el estrés de enfermeras de unidades de cuidados intensivos

Problema del estudio: El sector de enfermería perteneciente a las Unidades de Cuidados Intensivos presentan estrés, y se ofrece la Técnica de respiración Jacobson como herramienta para disminuir los niveles y los problemas derivados del estrés. Objetivo general: Evaluar la eficacia de la técnica de respiración Jacobson sobre el estrés en los profesionales de enfermería de UCI. Objetivos específicos: Diseñar un taller de respiración de la técnica Jacobson, para enfermería de UCI; comparar los niveles de estrés de los enfermeros de UCI antes y después de la intervención mediante los cuestionarios STAI, NSS y NWI; y evaluar los principales factores estresantes de los enfermeros/as en su trabajo, comparando los 2 grupos de la intervención (los que realizan el programa de la Técnica de relajación Jacobson y los que no participan). Metodología: El ámbito de estudio será una planta del servicio de UCI de un Hospital de Agudos. Se trata de un ensayo clínico aleatorio y experimental, que constará de 2 grupos control; uno realizará la intervención (Grupo 1) y el otro no (Grupo 2). Los sujetos del estudio son las enfermeras/os de una planta de UCI de un Hospital de Agudos, incluidas enfermeras administrativas y gerentes. Los instrumentos que se utilizarán son: la recogida de datos personales de cada participante, Test STAI (State-Trait Anxiety Inventory), Escala de Estrés de Enfermería NSS (Nursing Stress Scale) y Escala del entorno de práctica enfermera del NWI (Nursing Work Index). Limitaciones del estudio: Pérdidas de seguimiento y la no participación de las enfermeras/os en el estudio.

L'impacte d'un programa de tennis com a eina de millora de la qualitat de vida i l'estrès percebut en dones físicament inactives d'entre 43 i 50 anys

Introducció: L’activitat física és una necessitat imprescindible per a la salut de les persones, i tot i ser conscients dels seus beneficis encara es troben alts percentatges d’inactivitat física i sedentarisme. Per aquest motiu, els objectius principals d’aquest estudi són esbrinar si les dones adultes d’entre 43 i 50 anys que realitzen activitat física regularment, més concretament que practiquen l’esport del tennis, tenen una qualitat de vida i un estrès percebut millor que les que no realitzen activitat física, i per tant, valorar l’impacte d’un programa de tennis adequat i específic, és a dir, adaptat a les característiques i les necessitats dels alumnes, com a eina per millorar aquestes dues variables: l’estrès percebut i la qualitat de vida. Metodologia: El treball és un estudi experimental el qual consta d’una mostra total de 12 dones, 6 es varen assignar al grup control (practiquen el tennis) i 6 al grup intervenció (no realitzen AF), i totes elles de manera aleatòria. Les participants del grup intervenció varen realitzar un programa de 8 sessions de 60 minuts de treball durant 4 setmanes, mentre que les participants del grup control van seguir la seva rutina habitual. Les variables dependents (qualitat de vida i estrès percebut) es varen mesurar abans i després de la intervenció. Resultats: Els resultats obtinguts mostren, pel que fa al grup intervenció, millores significatives respecte a les dues variables mentre que el grup control presenta alguna mínima millora puntual però, en general no es produeixen canvis. Quan a la variable de qualitat de vida, les participants del grup intervenció han obtingut millores en les 8 dimensions del qüestionari un cop finalitzat el programa, les quals han estat més significatives pel que fa al rol emocional i la funció física. I respecte a l’estrès percebut, el grup intervenció ha aconsegui reduir el seu nivell d’estrès 3’17 punts. Discussió: Per tant, podem dir que el tennis, amb el disseny adequat d’un programa, millora l’estat de salut de les persones, en aquest cas redueix l’estrès percebut i millora la qualitat de vida. Extretes les conclusions i coneixent l’elevat nombre de dones que practiquen el tennis és de gran interès i molt factible oferir aquest programa a clubs de tennis amb l’objectiu de millorar la salut de les persones.

Information Needs and Concerns of Patients with Inflammatory Bowel Disease: What Can We Learn from Participants in a Bilingual Clinical Cohort?

BACKGROUND: Inflammatory Bowel Disease (IBD) patients are confronted with needs and concerns related to their disease. AIM: To explore information expectations of patients included in a national bilingual IBD cohort in Switzerland (SIBDC). METHODS: This is a mixed-methods study, comprising 1) a semi-narrative survey sent to 1506 patients from the SIBDC and 2) two focus groups conducted with 14 patients to explore and assess the relevance of the survey's findings. Data collected within the framework of the SIBDC was used to characterize survey's responders. RESULTS: 728 patients (48%) replied to the survey: 52.5% females, 56% Crohn's disease (CD), 87% secondary/tertiary level educated, 70% full/part-time employed. On average, 47% of patients sought for information, regardless of the disease stage; 27% of them were dissatisfied with information received at the time of first symptoms. During flares, 43% were concerned about drugs and therapies; in remission, 57% had concerns on research and developments; 27% searched for information linked to daily disease management. Information-seeking increased when active disease, for CD with high levels of perceived stress (OR = 2.47; p = 0.003), and for all with higher posttraumatic stress symptoms. The focus groups confirmed a perceived lack of information about general functioning, disease course, treatments and their risks, extra-intestinal symptoms and manifestations. CONCLUSIONS: Information remains insufficient for IBD patients. Lack of information in specific domains can potentially cause stress and hinder detection of symptoms. Better information should be considered as a potentially important component in improving patients' outcomes in IBD.

Työn fyysinen ja psyykkinen kuormittavuus vanhustenhoidossa - seurantatutkimus ergonomisen kehittämistyön tuloksista

Tutkimuksen tarkoituksena oli analysoida vanhusten ympärivuorokautisen hoidon yksiköissä työskentelevien työntekijöiden työn fyysistä ja psyykkistä kuormittavuutta ja työhön liittyviä fyysisiä riskejä. Lisäksi haluttiin selvittää, millaisia vaikutuksia fyysisen kuormittavuuden vähentämistä tavoitelleella ergonomisella kehittämisinterventiolla saadaan aikaan. Tutkimuksessa hyödynnettiin Turun kaupungin vanhuspalveluissa vuosina 2010–2012 toteutuneessa ergonomisessa kehittämisinterventiossa (47 työyksikköä) kertynyttä ja vuosien 2010 ja 2012 Kunta10-kyselyn (120 työyksikköä) tuottamaa tietoa. Intervention ydin oli Työterveyslaitoksen Fyysisten riskien hallintamalli hoitoalalla -mallin käyttööotto. Käytetyt mittarit olivat seuraavat: Työn kuormitus- ja työtyytyväisyyskysely työntekijöille, asiakkaiden toimintakykyä mittaava RAVATM -indeksi, fyysistä kuormitusta ja työn riskejä mittava Care ThermometerTM-menetelmä, potilassiirtojen turvallisuusjohtamisen (PHOQS) arviointi sekä esimies- ja ergonomiavastaavien kysely. Lisäksi käytössä olivat Kunta10-kyselyn tulokset valittujen muuttujien osalta kaikista tutkimukseen osallistuvista kaupungeista sekä ympärivuorokautisen hoidon asiakkaita ja hoitohenkilöstöä kuvaavia tilastoja. Työ vanhusten ympärivuorokautisessa hoidossa on fyysisesti ja psyykkisesti kuormittavaa. Interventiotoimenpiteistä huolimatta koettu fyysinen ja psyykkinen kuormittavuus kasvoivat, tosin fyysinen psyykkistä vähemmän. Kuormittavuus vaihteli toimintamuodoittain ja ammattiryhmittäin. Fyysisesti kuormittavimmaksi työ koettiin pitkäaikaissairaanhoidossa, psyykkinen kuormitus kasvoi eniten tehostetussa palveluasumisessa. Vanhainkodit sijoittuivat näiden väliin. Lähihoitajat kokivat työnsä fyysisesti kuormittavimmaksi, kun taas sairaanhoitajien työ oli psyykkisesti lähihoitajien työtä kuormittavampaa. Ergonomiakoulutus vähensi eniten koettua fyysistä kuormittavuutta. Kehityskeskustelut ja aiempaa paremmaksi arvioitu työkyky vähensivät mutta tyytymättömyys työhön lisäsi koettua fyysistä ja psyykkistä kuormittavuutta. Työntekijöiden ikä, RAVATM -indeksi, Care ThermometerTM -mittaukset ja PHOQS-pisteet eivät olleet tilastollisesti merkitsevästi yhteydessä kuormittavuuden muutoksiin. Työn kuormittavuuden vähentäminen ja turvallisen työskentelyn edistäminen vaativat pitkäkestoista toimintaa ja hyvää johtamista erityisesti lähiesimiehiltä. Fyysisten riskien hallintamallin käyttöönotto ja ergonomiavastaavien toiminnan vakiinnuttaminen tukevat tavoitteiden saavuttamista.

Secretory immunity in overweight and obese versus normal-weight early-and late-pubertal females

Obesity is a condition associated with a wide variety of health problems including hypertension, dyslipidemia, diabetes mellitus, certain forms of cancer, cardiovascular disease, and gallstones (157). TTiere is growing evidence that obesity may also be related to compromised immune function due to altered metabolic, psychological, and physical attributes (93). The aim of this study was to compare: a) immunity-related variables such as frequency of upper respiratory tract infections (URTI) and salivary secretory immunoglobulin A (sIgA) levels between overweight/obese (OB) and normal weight (NW) early-pubertal and late-pubertal girls, and b) stress-related variables such as Cortisol, melatonin, the melatonin/cortisol ratio, testosterone and the testosterone/cortisol ratio. Physical activity levels, stress indicators, and fatigue were used to explain potential differences in the dependent variables. It was hypothesized that the OB females would have lower melatonin (M) and higher Cortisol (C) and testosterone (T) levels compared with NW girls, regardless of maturity status. The altered levels of melatonin, Cortisol, and testosterone, would result in decreased M/C and T/C ratios, despite the increase in testosterone in OB females. It was hypothesized that this altered hormonal status results in a compromised immunity marked by higher frequency of upper respiratory tract infections (URTI) and decreased levels of secretory immunoglobulin A (sIgA). It was also hypothesized that OB girls would participate in less hours of physical activity than their NW counterparts and that this would relate to their stress and immunity levels. Forty (16 early- and 24 late-pubertal) overweight and obese females were compared to fifty-three (27 eariy- and 26 late-pubertal) age-matched normal-weight control subjects. Participants were categorized as early-pubertal (EP) or late-pubertal (LP) using Tanner self-staging of secondary sex characteristics. Subjects were classified into the two adiposity groups according to relative body fat (%BF), where normal weight (NW) subjects had a %BF less than 25%, and overweight and obese (OB) subjects had a %BF greater than 27.5%. Participants completed a number of questionnaires and information was collected on menstrual history, smoking history, alcohol and caffeine consumption, and medical history. Following the determination of maturity status, a complete anthropometric assessment was made including height, body mass, and body composition. All questionnaires and measurements were completed during a one-hour visit between 1 500 and 1900 hours Relative body fat was assessed using bioelectrical impedance analysis. Resting saliva samples were obtained and assayed (ELISA) for testosterone, Cortisol, melatonin and secretory immunoglobulin A. Physical activity was self-reported using the Godin- Shephard Leisure time questionnaire, and quantified using Actigraph GTIM accelerometers, which participants wore for seven consecutive days from the time they woke up in the morning, until the time they went to bed. Late-pubertal girls also completed questionnaires on their perceived stress and fatigue. Finally, all participants also filled out a one-month health log to record frequency of symptoms of upper respiratory tract infections (URTI). Significant age effects were found for testosterone, Cortisol, incidence of sickness, and sIgA when controlling for physical activity, however there were no significant effects of adiposity on any of the variables. There was a trend which neared-significance for an effect of adiposity on sIgA (p=0.01). There were no significant differences between the groups on the total selfreported leisure-time physical activity in METs per week, however EP girls recorded significantly greater levels of moderate, hard, and very hard physical activity from accelerometers. Results of the perceived stress and fatigue questionnaires in late-pubertal girls demonstrated that contrary to what was hypothesized, NW girls reported more stress and more fatigue than OB girls. Results of the present study suggest that excess adiposity in early- and latepubescent girls may not have a negative impact on immunity as hypothesized.

Becoming Peer Health Leaders: A Mixed-Methods Evaluation of a Youth Leadership Camp Preparing Peer Leaders for Participation in a Health Promotion Initiative.

Youth are critical partners in health promotion, but the process of training young people to become meaningfully involved is challenging. This mixed-methods evaluation considered the impact of a leadership camp in preparing 42 grade seven students to become peer health leaders in a ‘heart health’ initiative. The experiences of participants and their sense of agency were explored. Data were collected from pre and post camp surveys, focus groups, student journals and researcher observations. Findings indicate that relationships with peers and adults were key to agency development, and participants appeared to broaden their perspectives on the meanings of ‘health’ and ‘leadership.’ Significant changes on two sub-scales of the Harter Perceived Competence Scale for Children were also found. Suggestions for practice and further research are provided.

Estime de soi et appropriation cognitive du feedback en contexte d’évaluation de potentiel : le rôle de la valence et de l’influence de la source

L’estime de soi joue un rôle central lorsqu’il est question de prédire les réactions des individus au feedback. En dépit de son influence indéniable sur les réactions des individus au feedback en contexte d’évaluation de potentiel, peu d’études se sont attardées aux facteurs pouvant en atténuer l’effet dans le cadre d’une telle démarche. Cette thèse vise à combler ce manque à travers deux articles empiriques répondant chacun à plusieurs objectifs de recherche. Dans cette optique, des données ont été amassées auprès de deux échantillons indépendants de candidats (étude 1, N = 111; étude 2, N = 153) ayant réalisé une évaluation de potentiel dans une firme-conseil spécialisée en psychologie industrielle. Le premier article vise à tester deux théories relatives à l’estime de soi s’affrontant lorsqu’il est question de prédire les réactions cognitives au feedback, la théorie de l’auto-valorisation et de l’auto-vérification. Pour mieux comprendre ce phénomène, l’influence de l’estime de soi et de la valence décisionnelle du feedback sur les deux composantes de l’appropriation cognitive du feedback en contexte d’évaluation, l’acceptation et la conscientisation, a été testé. Les résultats soutiennent les postulats de la théorie d’auto-valorisation lorsqu’il est question de prédire l’acceptation du feedback. En contrepartie, les résultats offrent peu de soutien à la théorie de l’auto-vérification dans la prédiction de la conscientisation à l’égard du feedback. Le second article vise à identifier des leviers modulables pour influencer favorablement les réactions des individus ayant une plus faible estime d’eux-mêmes. Pour ce faire, deux variables relatives à l’influence de la source ont été ciblées, la crédibilité perçue et les pratiques de confrontation constructive. Cet article comprend deux études, soit une première ayant pour objectif de valider un instrument mesurant la crédibilité perçue de la source et une seconde examinant les relations entre trois déterminants, soit l’estime de soi du candidat, la crédibilité perçue de la source et les pratiques de confrontation constructive, et deux réactions cognitives au feedback, l’acceptation et la conscientisation. Les analyses de la première étude font ressortir que l’échelle de crédibilité perçue présente des qualités psychométriques satisfaisantes et les résultats corroborent une structure unifactorielle. Les résultats de la seconde étude indiquent que les trois déterminants étudiés sont positivement reliés à l’acceptation et à la conscientisation. Les effets d’interaction significatifs font ressortir des conditions favorisant l’acceptation et la conscientisation chez les individus ayant une plus faible estime d’eux-mêmes. La crédibilité perçue atténue la relation entre l’estime de soi et l’acceptation alors que la confrontation constructive modère les relations entre l’estime de soi et, tant l’acceptation que la conscientisation. Enfin, la crédibilité perçue et la confrontation constructive interagissent dans la prédiction de la conscientisation, faisant ainsi ressortir l’importance d’établir sa crédibilité pour augmenter l’effet positif de la confrontation constructive. Les apports théorique et conceptuel de chacun des articles ainsi que les pistes d’intervention pratiques en découlant sont discutés séparément et repris dans une conclusion globale. Les retombées de cette thèse, tant sur le plan de la recherche que de l'intervention, sont également abordées dans cette dernière section.

L'Ansietat dels estudiants davant el pràcticum: és necessari intervenir?

L’objectiu d’aquesta recerca és realitzar un estudi exploratori amb la finalitat d’avaluar l’ansietat percebuda pels estudiants immediatament abans de començar el Pràcticum en centres externs, la contribució de les creences disfuncionals a la percepció d’estrès i ansietat, les expectatives d'autoeficàcia per afrontar els estressors percebuts, les pors i preocupacions principals dels estudiants, així com les seves necessitats de formació específica per afrontar el Pràcticum. Els resultats mostren nivells moderats d’ansietat. Les situacions anticipades com a més estressants són l'intent de suïcidi d’un client, l’atac físic, la confidència sobre la comissió d’un delicte, les afirmacions suïcides per part d’un client i la manifestació d‘ira cap a l’estudiant. Les dades també suggereixen que un 44% de la variància de l’ansietat-Estat és pot explicar a partir de l’efecte conjunt de l’ansietat disposicional i les creences disfuncionals, així com l’existència d’una relació negativa entre l’estrès percebut i les expectatives d'autoeficàcia per afrontar-lo. Als estudiants els preocupa no estar a l’alçada de les expectatives, no rebre suficient atenció i orientació dels seus tutors i no saber donar resposta a les demandes del centre o dels usuaris

Adaptación española de la Escala de Aceptación Percibida (PAS) en estudiantes universitarios.

Resumen tomado de la publicación

Asociación de estrés laboral y trastornos hipertensivos en el embarazo

Objetivo: Determinar la prevalencia de trastornos hipertensivos y estrés laboral en las gestantes trabajadoras atendidas en la Clínica Cafam en el mes de noviembre de 2012, y estimar la posible asociación entre estas dos variables. Metodología: Se realizó un estudio de corte transversal. Se incluyeron todas las pacientes gestantes trabajadoras entre 18 y 39 años, con gestación mayor de 20 semanas y feto vivo, sin antecedentes patológicos de importancia, que ingresaron al servicio de hospitalización general y la unidad de cuidado intermedio obstétrico del 1 al 30 de noviembre de 2012 (total de 252). Para medir el nivel de estrés laboral se aplicó una encuesta validada por el Ministerio de Protección social, previo consentimiento informado y se realizó revisión de las historias clínicas para identificar las pacientes con trastornos hipertensivos del embarazo. Resultados: Se incluyeron pacientes de 18 a 39 años encontrando una media de 26.9 años con una desviación estándar de 5,08. 208 pacientes (82.5%) tenían entre 36 y 40 semanas de gestación, 123 maternas cursaban su primera gestación (48.8%) y, la mayoría tienen una relación estable. Respecto al nivel educativo la formación técnica y el bachillerato fueron los más encontrados (38.49% y 35.32% respectivamente). 102 gestantes (40.48%) desempeñan cargos de auxiliar o asistente seguidos de los trabajos operativos en un 30.56% (77 personas). De las 252 pacientes del estudio, 22 maternas tenían hipertensión gestacional, 28 preeclampsia y 1 síndrome HELLP para un total de 20.24% de gestantes con patología. Hay un alto porcentaje de estrés laboral en la población estudiada (40.08%). Al realizar el análisis de los datos se encontró que la probabilidad que tienen las pacientes con algún trastorno hipertensivo de tener estrés laboral es mayor que la de las pacientes que no presentan patología (OR 1.43 con IC 95% de 0.8 a 2.55). Conclusiones. El estrés laboral tiene una alta prevalencia en la población gestante trabajadora y los resultados sugieren que puede ser uno de los factores contribuyentes en la aparición de trastornos hipertensivos en el embarazo.

Respuesta aguda de presión arterial, frecuencia cardiaca y percepción del esfuerzo en hipertensos

Objetivo: Medir y comparar el comportamiento agudo de la presión arterial (TA), la frecuencia cardiaca (FC) y la percepción subjetiva del esfuerzo físico (PSE) durante un circuito de pesas de resistencia variable (CRV) versus ejercicio aeróbico submáximo en cicloergómetro (EA) en hipertensos estados I y II.Métodos: Se evaluaron 21 individuos (8 hombres y 13 mujeres) hipertensos controlados de estados I y II (15 activos y 6 sedentarios, 56±5.9 años). Todos recibieron inducción sobre calentamiento, manejo de escala de PSE, técnica respiratoria y uso de máquinas de pesas durante el ejercicio. Con intervalos de una semana se sometieron a una sesión de CRV en seis estaciones al 50% de 1RM, y a una sesión de EA a intensidades de 70%-80% de la FCmax, en intervalos de una semana. Durante ambas sesiones se realizaron mediciones de FC, PA y PSE.Resultados: Se aplicó una Prueba t pareada para comparar las respuestas a ambos tipos de ejercicio. Se encontró un incremento menor de la FC (p<0.001), PA sistólica (p<0.005) y PSE (p<0.005) durante el CRV. La elevación de la PA diastólica fue mayor con las pesas, pero no significativa (P=0.139). Los sedentarios mostraron incrementos mayores. Entre cada estación de pesas el comportamiento de las variables fue similar (P>0.05).Conclusión: El estudio evidenció que la respuesta cardiovascular aguda y la PSE de hipertensos durante un CRV fueron similares a las observadas con EA. Se observó que la respuesta presora al circuito de pesas fue menor en pacientes con entrenamiento aeróbico previo.