Hybrids and Regulation in the Global Political Economy

While regulation theory literature has made important contributions to the much-debated domain of globalisation by focusing on various aspects of post-Fordism, it has not yet fully engaged with the implications that can be drawn from critical approaches in international political economy. Recent studies have explored the transnational bases of new patterns and agents of change beyond states, firms and institutions traditionally involved in regulatory practices. Hybrid is often used as a default attribute reflecting lack of clear understanding of the breadth of this new type of influence and the opacity of the means involved. Drawing on the insights of philology and mythology, the paper argues that the notion of hybrid is relevant in elucidating the ontological ambiguity between imaginary and real aspects of globalisation. Furthermore, it specifies the categories involved in the analysis of emerging forms of hybrid regulation. Recent scholarship on globalisation tends to focus on the private-public nexus of the subjects involved in new forms of institutional arrangements and authority. Here, subjects, objects and space are analysed as joint issues. By focusing particularly on transformations affecting the role of the state, forms of competition, and their rescaling on a transnational basis, the concept of global hybrid is seen as complementary to the emancipation of regulation approaches from early emphasis on national levels of compromises.

A genealogical conceptual model using ontologies

Roughly fifteen years ago, the Church of Jesus Christ of Latter-day Saints published a new proposed standard file format. They call it GEDCOM. It was designed to allow different genealogy programs to exchange data.Five years later, in may 2000, appeared the GENTECH Data Modeling Project, with the support of the Federation of Genealogical Societies (FGS) and other American genealogical societies. They attempted to define a genealogical logic data model to facilitate data exchange between different genealogical programs. Although genealogists deal with an enormous variety of data sources, one of the central concepts of this data model was that all genealogical data could be broken down into a series of short, formal genealogical statements. It was something more versatile than only export/import data records on a predefined fields. This project was finally absorbed in 2004 by the National Genealogical Society (NGS).Despite being a genealogical reference in many applications, these models have serious drawbacks to adapt to different cultural and social environments. At the present time we have no formal proposal for a recognized standard to represent the family domain.Here we propose an alternative conceptual model, largely inherited from aforementioned models. The design is intended to overcome their limitations. However, its major innovation lies in applying the ontological paradigm when modeling statements and entities.

A Formal Framework for Specifying, Reusing and Implementing Learning Processes. First level

This file contains the ontology of patterns of educational settings, as part of the formal framework for specifying, reusing and implementing educational settings. Furthermore, it includes the set of rules that extend the ontology of educational scenarios as well as a brief description of the level of patters of such ontological framework.

SuperSense tagger for Italian

In this paper we present the procedure we followed to develop the Italian Super Sense Tagger. In particular, we adapted the English SuperSense Tagger to the Italian Language by exploiting a parallel sense labeled corpus for training. As for English, the Italian tagger uses a fixed set of 26 semantic labels, called supersenses, achieving a slightly lower accuracy due to the lower quality of the Italian training data. Both taggers accomplish the same task of identifying entities and concepts belonging to a common set of ontological types. This parallelism allows us to define effective methodologies for a broad range of cross-language knowledge acquisition tasks.

Unorthodox Humeanism

The thesis is situated in the domain of contemporary metaphysics of science. The question is which ontology fits best with our knowledge of the world. The method chosen is the one of evaluating the consequences of different ontological frameworks against the background of our scientific knowledge of the world. The thesis analyses the two main frameworks in today's metaphysics of science, Humeanism and dispositionalism. It advocates that only an unorthodox version of Humeanism and only an unorthodox version of dispositionalism can be defended, the unorthodox character of these versions consisting in taking the fundamental properties to be relations rather than intrinsic properties. The thesis then sets out in detail what such an unorthodox version of Humeanism amounts to. Chapters 1 and 2 introduce the standard versions of Humeanism and dispositionalism, focussing on the accounts of laws of nature and causation. Chapter 3 compares both these positions and concludes that as far as the orthodox versions are concerned, dispositionalism fares better than Humeanism, since it can avoid Humeanism's commitments to quidditism and humility. However, as is argued in chapter 4, instead of replying to the objections from quidditism and humility by switching to dispositionalism, there is an unorthodox version of Humeanism available that does not run into these problematic consequences and that is supported by science: if one takes the fundamental physical properties to be relations instead of intrinsic properties, the objection from quidditism is avoided, since there is no hidden intrinsic essence of relations. As regards the objection from humility, one can maintain that science is in principle able to provide knowledge of the fundamental relations that there are in the world so that there is no principled ignorance. Consequently, the thesis concludes that Humeanism and dispositionalism are on a par as regards the remaining charge of humility. Unorthodox Humeanism provides a competitive and adequate ontology in the light of contemporary science.

8

The paper spells out five different accounts of the relationship between objects and relations three of which are versions of ontic structural realism (OSR). We argue that the distinction between objects and properties, including relations, is merely a conceptual one by contrast to an ontological one: properties, including relations, are modes, that is the concrete, particular ways in which objects exist. We then set out moderate OSR as the view according to which irreducible relations are central ways in which the fundamental physical objects exist. Physical structures thus consist in objects for whom it is essential that they are related in certain ways. There hence are objects, but they do not possess an intrinsic identity. This view can also admit intrinsic properties as ways in which objects exist provided that these do not amount to identity conditions for the objects. Finally, we indicate how this view can take objective modality into account.

The existence of nursing in caring for terminally ills’life: a phenomenological study

By taking care of cancer patients in their process of end of life, nursing experience situations of suffering before the anguish of others. This study aimed to understand the meaning and significance attributed by the nurses from the palliative care cancer hospital. This is a phenomenological research, grounded in Heidegger’s thinking, performed with 13 nurses, who work at Oncology hospitalward, through semi-structured interviews, which were analyzed according to the steps recommended by Josgrilberg. From understanding the statementsof the subjects, two ontological themesemerged: Feeling satisfaction and love in the care offered and Feeling anger and inabilitytowards terminally ill patients.We inferred that working in Oncology Ward is something rewarding for these professionals, but it entails physical and mental suffering, from feeling helpless before the death-dying process. Thus, we showedthat nursing professionals need to be recognized as human beings and as such, also deserving of care.

Life experiences of elderly with cancer pain: the existential comprehensive approach

OBJECTIVE Understanding the experiences of elderly with cancer pain. METHOD Qualitative research based on Heidegger's phenomenology. 12 elderly cancer patients from a city in northwest Paraná were interviewed from November 2013 to February 2014. RESULTS Analysis performed by vague, median and interpretive understanding which resulted in two ontological themes: Cancer pain: unveiling the imprisonment and impositions experienced by the elderly, and Unveiling the anguish of living with cancer pain; it revealed not only how the elderly experience pain in their daily lives, but also how hard it is to live with its particularities. CONCLUSION Cancer pain has biopsychosocial repercussions for the elderly, generating changes in their existence in the world, requiring holistic and authentic care.

Semantic domains and supersens tagging for domain-specific ontology learning

In this paper we propose a novel unsupervised approach to learning domain-specific ontologies from large open-domain text collections. The method is based on the joint exploitation of Semantic Domains and Super Sense Tagging for Information Retrieval tasks. Our approach is able to retrieve domain specific terms and concepts while associating them with a set of high level ontological types, named supersenses, providing flat ontologies characterized by very high accuracy and pertinence to the domain.

Mental Causation : Investigating the mind's powers in a natural world

4.6 Summary and Conclusion In this chapter, we have first tried to make precise the distinctions between the concepts of parthood and coincidence and the concepts of causation and causal influence. These distinc-tions had never been made entirely explicit in the debate on mental causation before, despite the fact that they constantly figure in its background. Section 4.2 then demonstrated that the at-tained definitions are both compatible with all the solutions elaborated in chapters 2 and 3 and that they are even of great help in clarifying both what precisely the mentioned accounts are claiming respectively and what their mutual connections are. In sections 4.3. and 4.4, we have then tried to explore two possible solutions to the problem of mental causation that, at least in these particular versions, have not been explicitly defended in the literature. These solutions we dubbed "overdeteiminationism lite" and "plural determinism". We found the accounts both to bear impressive explanatory capabilities and to be vulnerable to far fewer problems than is commonly supposed. We also found out that they have many corresponding aspects and that their theoretical costs stand in a relation of a relative mutual balance. Our final discussion in section 4.5 revealed, however, that overdetenninationism lite should probably be considered the more successful theory. The fact that it needs to endorse the existence of two kinds of causation, although not unproblematic itself, did not appear as a commitment as strong as that of an ontological hierarchy that extends over all time, which at least the broad version of plural determinism was forced to make.

Les nou preguntes que Norbert Elias es va formular : debats, interrogants i pistes per a la sociologia del segle XXI

En aquest article dedicat a Norbert Elias en commemoració dels vint anys de la seva mort, proposem revisar, de manera resumida, la seva obra a partir dels interrogants ontològics, epistemològics i metodològics que Elias va encarar al llarg de la seva dilatada vida acadèmica i de recerca. L’article pretén ser, alhora, un punt i a part en el monogràfic, perquè en vol recollir alguns dels interrogants, debats i conclusions, com també tenir un paper introductori per a aquelles persones que, sense gaires coneixements previs sobre l’autor de Breslau, vulguin conèixer alguns dels trets definitoris de la seva trajectòria intel·lectual al llarg del segle XX. I, sobretot, quin llegat, en forma de grans preguntes, deixa per a la sociologia del segle XXI. L’article acaba amb una bibliografia escollida d’obres clau.

Holism and structural realism

We first introduce structural realism as a position in the metaphysics of science, pointing out the way in which this position replaces intrinsic properties with relations so that it amounts to a holistic in contrast to an atomistic metaphysics. We argue in favour of a moderate version of structural realism that puts objects and relations on the same ontological footing and assess the general philosophical arguments for this position. The second section shows how structural realism gains support from quantum physics. The third section explains how structural realism can be applied to the metaphysics of space-time.

Holism and structural realism

We first introduce structural realism as a position in the metaphysics of science, pointing out the way in which this position replaces intrinsic properties with relations so that it amounts to a holistic in contrast to an atomistic metaphysics. We argue in favour of a moderate version of structural realism that puts objects and relations on the same ontological footing and assess the general philosophical arguments for this position. The second section shows how structural realism gains support from quantum physics. The third section explains how structural realism can be applied to the metaphysics of space-time.

Poètiques del desig. Alteritat i escriptura a l’obra de Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses

[cat] La present investigació parteix de la urgència de revisar la poesia catalana contemporània des dels paràmetres de la teoria literària que abracen la representació del desig. Partint de l’estreta vinculació entre aquest marc teòric i les noves formulacions del subjecte líric postmodern, hem proposat l’estudi de tres grans poètiques que han marcat, cada una d’elles en el seu context socioliterari, un punt d’inflexió a la poesia catalana des d’aquest quadre teòric: Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Enric Casasses. Per aquest motiu, l’objectiu central de la tesi és demostrar, a través de la categoria del desig, com l’alteritat eroticoamorosa és un dels centres de representació i experimentació dels límits del subjecte poètic i quins efectes té en la construcció de la identitat textual i en el que hem anomenat matèria-emoció. La tesi no pretén ser un estudi comparatiu dels tres autors, sinó que, capturant les tres trajectòries en paral•lel, situa cada poètica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representació. Atès això, és, metafòricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotmès a anàlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Mercè Marçal en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer capítol va més enllà de la ruptura moderna entre escriptura i exaltació d’una subjectivitat única i monolítica, per comprendre en què consisteix la dissolució del jo líric en tant que fonament de l’enunciació del subjecte en el vers. És una proposta metodològica que, prenent com a centre l’intent de construcció d’una teoria del poema basada en l’expansió del jo cap a l’Altre, analitza algunes de les variables retòriques i ontològiques que coparticipen en la formulació teòrica de subjecte líric incomplet o fragmentat en el moment d’enunciar-se. D’aquesta manera, amb una voluntat de teixir uns ítems teòrics per on circuli el concepte de jo líric versus l’Altre (poesia de l’alteritat, “llei de l’assentiment”, “apropiació” de l’enunciat o, sobretot, matèria-emoció), l’escriptura poètica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte líric i la recerca de la seva pròpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relació unilateral respecte a l’Altre, cobren una especial rellevància quan el motor o força que activa la relació d’alteritat és el moviment que impulsa el jo fora de les seves pròpies estructures per atènyer l’altre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer capítol està destinada a definir les aproximacions teòriques sobre la representació del desig —encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crítica literària feminista—, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme l’estudi de la formalització de tres subjectes lírics que cerquen en l’escriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Així és que al llarg del segon capítol hem interrogat les tres poètiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial èmfasi a “Teoria dels cossos”. En el cas de Maria-Mercè Marçal, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura l’escriptura del desig lèsbic, Terra de Mai, tot establint una contigüitat temàtica amb “Sang presa” (dins de La germana, l’estrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia d’Enric Casasses d’una forma transversal, a partir de les obres més significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, “Alquímia d’amor” (dins de Començament dels començaments i ocasió de les ocasions), D’equivocar-se així, Calç i, sobretot, Do’m. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relació amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit l’anàlisi de l’enunciació del jo líric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats líriques —actives des del moment en què sorgeix la demanda del desig (implícita o explícita)―, han fet palesa, progressivament, la problemàtica suficiència ontològica del subjecte que deriva, al seu torn, de l’encontre amb l’altre/a. Així hem arribat a mesurar la distància inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte líric, ha estat el primer port d’una singladura que, en arribar a Marçal, ens ha permès conèixer la continuïtat del ser: el despertar del desig és l’origen de la individuació dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleció identitària. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuació com a centre ètic de l’acte amorós. En una segona part, hem estudiat la representació de l’altre/a en cada corpus poètic. En el cas de Ferrater, les dones no només activen l’alteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sinó que, des d’un punt de vista metapoètic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lírica en la recerca de la identitat que té lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de “Teseu”, poema que emmiralla i significa el procés d’escriptura poètica, hem explorat la formalització del desig en funció de les diferents representacions de la dona en paral•lel amb les posicions enunciatives del jo líric. Al llarg d’aquest recorregut, la representació del cos del desig (la fragmentació, la carícia, la mirada, etc.) i l’espai on aquest cos s’esdevé (la cambra), han estat els dos epicentres mitjançant els quals hem conclòs que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo líric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, així, amb una reformulada pèrdua dels límits del subjecte desitjant. En els versos marçalians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo líric a mesurar-se en la distància que la separa de l’altra. A partir de l’altra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amorós: l’equivalència física dels cossos amants/amats extrema la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l’acció transformadora i afirmativa de la identitat. Amb això, Marçal desarticula la gestió fal•logocèntrica del desig i l’ubica com una categoria des de la qual emprèn la construcció d’una subjectivitat lírica femenina i lèsbica. En aquest sentit, mitjançant la presència nítida d’una exploració i reconstrucció del cos de dona albirat des del desig homoeròtic, la poeta desplega la renovació d’una simbologia eròtica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos d’aigua i sang. Marçal busca en els fluids corporals femenins (l’aigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vòmit), la transposició dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un paral•lel verbal de l’experiència del desig sinó en un paral•lel corporal. En un primer moment, la representació de l’altra és indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta és la fase de continuïtat, de la compleció identitària a través de l’experiència de la jouissance, i està constituïda per tres eixos: la confusió dels límits entre el jo i la seva altra, la fusió de les dues subjectivitats i l’afirmació de la unicitat amb el verb “som”. A continuació, hem resseguit com aquest “ser u” es trenca a mesura que el jo poètic es va singularitzant. Aquest segon moment és on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passió altament destructiva. La dissimilació amb el tu i la nostàlgia de la “fal•laç utopia d’una fusió absoluta” bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l’espai de plenitud d’un subjecte líric que es troba irreparablement ferit (“Sang presa”). La poesia de Casasses trava la representació de l’altre amorós en la modalitat dialògica dels versos (el parlar). El fenomen de l’enunciació poètica casassiana s’emmarca en unes estructures poemàtiques que invoquen, des de l’origen, el Tu, apel•lant, així, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo líric i de la identitat en el procés d’escriptura. Atès això, el poema es convertirà en un dir ofert a l’Altre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de l’escriptura poètica. Abans d’endinsar-nos específicament a l’eclosió del Tu en tant que altre amorós, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majúscules per esbossar els trets fonamentals de la significació poètica. Així, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en l’enunciació, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapoètics), quan correspon a l’amor/desig (governador del subjecte de l’escriptura) i, finalment, quan el tu condensa l’altre amorós (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendència del tu respecte al jo líric: d’un tu amorós totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Paral•lelament, la representació de l’amada és indissociable del concepte d’emoció lírica creada a través de la modelització del dir del jo poètic. Per aquest fet, hem classificat la irrupció del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el “tu” present, el “tu” absent i el “tu” de destinació. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemàtiques que giren entorn a les escriptures del desig: és possible la seva representació? Ferrater ens enfronta davant de l’indicible. La poètica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu l’expressió del desig en el marc d’allò incomunicable de l’experiència. Consegüentment, hem abordat la formalització del desig a través del concepte d’imaginació tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar l’energia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com això ens permet parlar del poema en tant que matèria-emoció. Així mateix, hem conclòs que Ferrater captura l’indicible en el text jugant amb els límits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig marçaliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matèria-emoció encarats a l’écart: la fractura de l’epidermis del poema causada per l’erupció de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de l’escriptura. El ritme pulsional del desig (escena d’escriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcció d’unes subjectivitats líriques que s’inscriuen en una posició femenina, allà on el cos amb estat d’apetència cerca la continuïtat en l’escriptura. Concretament, hem resseguit la formalització de l’absència de l’altra en els versos de Marçal, la qual recorre a figuracions com l’espera, el buit, la desfeta del mirall, l’assassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de l’eros al thanatos; així com, també, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat d’experimentar el desig del desig de l’altra. Respecte a l’obra de Casasses, el poeta troba en la forma dramàtica el mitjà idoni per experimentar les possibilitats de la representació del desig: Do’m. Mitjançant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, l’única construcció textual possible d’allò amorós es troba en formular el que té d’intractable, i això només es pot representar a partir de l’acció mateixa. Talment, Casasses porta a l’extrem la modalitat dialògica pròpia de la seva poesia per escenificar l’encontre amorós i la construcció in progress del subjecte desitjant a través del dir-se l’amor. Finalment, la investigació intenta oferir una resposta al voltant de la conjunció desig, subjectivitat lírica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a l’alçada de les millors poètiques contemporànies. L’ètica i l’estètica ferrateriana es congreguen en l’espai de l’erotisme moral. Ferrater concep el vers com un mètode fenomenològic a través del qual inscriu una actitud poètica que no es pot pensar sense la formalització del subjecte desitjant. Atès això, amb Les dones i els dies s’inaugura la categoria del desig en relació amb els límits d’expressió del subjecte líric. Marçal obre les portes a l’espai literari femení i lèsbic amb una escriptura poètica creadora de nous àmbits per a l’expressió del desig. La cerca d’un nou ordre simbòlic en el llenguatge poètic està estretament vinculada amb la construcció d’una subjectivitat tant política com poètica, un dels trets principals de la qual és la reivindicació i afirmació del plaer sexual femení. D’aquesta manera, el desig a l’obra de la poeta és portador d’una actitud i praxi política que troba la seva màxima expressió en la conquesta d’una llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca l’espai de la paraula viva per articular l’acompliment de la funció poètica. A través de la poesia recitada, ja sigui des d’un punt de vista teòric com en la seva performance escènica, construeix una nova i fundacional experiència poètica que troba el seu paral•lel amb l’experiència amorosa. En aquest nou espai de circulació de la paraula poètica hi situa una subjectivitat lírica fundada en el moviment ètic cap a l’altre encarnat en el cos, la veu i el ritme.

GRW as an ontology of dispositions

The paper argues that the formulation of quantum mechanics proposed by Ghirardi, Rimini and Weber (GRW) is a serious candidate for being a fundamental physical theory and explores its ontological commitments from this perspective. In particular, we propose to conceive of spatial superpositions of non-massless microsystems as dispositions or powers, more precisely propensities, to generate spontaneous localizations. We set out five reasons for this view, namely that (1) it provides for a clear sense in which quantum systems in entangled states possess properties even in the absence of definite values; (2) it vindicates objective, single-case probabilities; (3) it yields a clear transition from quantum to classical properties; (4) it enables to draw a clear distinction between purely mathematical and physical structures, and (5) it grounds the arrow of time in the time-irreversible manifestation of the propensities to localize.