Carlos Benjamin de Lyra e a topologia algébrica no Brasil

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

Logarítmos: uma proposta de ensino

Pós-graduação em Matemática em Rede Nacional - IBILCE

Tema transversal saúde na escola: diagnóstico e possibilidades

Introdução: A sociedade brasileira tem sofrido grandes transformações nessas últimas décadas e o papel da escola e sua importância também. Com a queda da Ditadura Militar, que vigorou de 1964 até 1985 e com a promulgação da Constituição da República em 1988, que teve como um dos objetivos principais a inclusão social, entre outras iniciativas no âmbito das políticas educacionais, foi dado início à elaboração dos Parâmetros Curriculares Nacionais, cuja primeira publicação se deu em 1997. Assim, além das disciplinas tradicionais como: Língua Portuguesa, Matemática, História, Ciências Naturais, Geografia, Artes e Educação Física, a escola também deveria trabalhar os chamados Temas Transversais: Meio ambiente, Ética, Pluralidade Cultural, Saúde, Orientação Sexual e Trabalho e Consumo, temas esses, que devem permear toda a prática educativa. Como será que as escolas vêm desenvolvendo a proposta de Temas Transversais? Será que a saúde é uma preocupação? Se a resposta for afirmativa, de que modo ela vem sendo conduzida? Objetivo: Baseado nos Parâmetros Curriculares Nacionais, este trabalho pretendeu avaliar a importância do tema transversal Saúde, bem como investigar os impactos desse documento na educação escolar do ensino fundamental. Metodologia: Para tanto, serão realizadas pesquisas bibliográficas e também documentais da escola, como o projeto político pedagógico e os livros didáticos utilizados. Conclusões: As conclusões elencadas neste trabalho são que o tema transversal Saúde é pouco trabalhado no ensino fundamental, devido, entre outros fatores, ao despreparo do professor e a concepção equivocada que ainda há nos educadores relacionando saúde às doenças e à higiene unicamente

Candido Lima da Silva Dias: da Politécnica aos primórdios da FFCL da USP

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

Memórias das aritméticas da Emília: o ensino de aritmética entre 1920 e 1940

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

O livro que divulgou o papiro Rhind no Brasil

Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES)

Francisco Antonio Lacaz Netto (1911-1991): um estudo biográfico

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

A característica universal de Leibniz: contextos, trajetórias e implicações

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

Sobre a formação de professores das séries iniciais na região de São José do Rio Preto-SP na ocasião dos Centros Específicos de Formação e Aperfeiçoamento para o Magistério (CEFAM)

Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico (CNPq)

A classificação das disciplinas matemáticas e a Mathesis Universalis nos séculos XVI e XVII: um estudo do pensamento de Adriaan van Roomen

Pós-graduação em Educação Matemática - IGCE

Cálculo de áreas de figuras planas e espaciais com aplicações ao ensino fundamental e médio

Pós-graduação em Matemática em Rede Nacional - IBILCE

História, filosofia e sociologia da educação matemática na formação do professor: um programa de pesquisa

We present and discuss in this article some features of a research program whose central object of investigation is the way in which the recent fields of history, philosophy, and sociology of mathematical education could take part in a critical and qualified manner in the initial and continuing training of teachers in this area. For that, we endorse the viewpoint that the courses for mathematics teacher education should be based on a conception of specificity through which a new pedagogical project could be established. In such project those new fields of investigation would participate, in an organic and clarifying way, in the constitution of multidimensional problematizations of school practices, in which mathematics would be involved, and that would be guided by academic investigations about the issues that currently challenge teachers in the critical work of incorporation, resignification, production, and transmission of mathematical culture in the context of the school institution.

El desenvolupament de competències bàsiques de pensament històric en els joves a través de l'ensenyament de la història de Catalunya

El projecte sorgeix d’una necessitat que ens han fet arribar professorat de ciències socials de centres del nostre entorn: “la inexistència de material adequat sobre la història i la cultura catalana per utilitzar en l’ensenyament dels joves a l’ESO”. Davant d’aquest context, el projecte de recerca i innovació docent s’inserta en una línia centrada en els aportacions de l’ensenyament-aprenentatge de la història en general, i de la història de Catalunya en particular, en contextos interculturals, la construcció d’identitats i la formació de la ciutadania democràtica. Així mateix, es basa en una concepció de l’ensenyament que posa l’èmfasi en el desenvolupament de la consciència històrica i les competències narratives. Els supòsits de l’alumnat sobre la història i el seu ensenyament-aprenentatge dels quals parteix aquesta recerca, són molt similars als que es plantegen investigacions d’aquest àmbit: a) la Història és un recull de fets del passat d’un lloc específic, i no de molts llocs ni de molts fets relacionats, b) la Història és una narració objectiva, i c) les representacions/interpretacions històriques es construeixen des del presentisme i a partir de judicis ètics, La nostra recerca considera la importància d’insistir en el fet que la finalitat de tota educació hauria de ser la interculturalitat, perquè la societat és plural i diversa i, per tant, l’educació i la formació haurien de donar respostes positives a aquest fet. L’educació intercultural no hauria de ser només un discurs, sinó que hauria de ser una pràctica.(...)

Les TIC a l'ensenyament de la modelització matemàtica en Ciències Econòmiques i en Ciències Experimentals

Aquest projecte proposa materials didàctics per a un nou plantejament de les assignatures de Matemàtiques dels primers cursos de Ciències Empresarials i d'Enginyeria Tècnica, més acord amb el procés de convergència europea, basat en la realització de projectes que anomenem “Tallers de Modelització Matemàtica” (TMM) en els quals: (1) Els alumnes parteixen de situacions i problemes reals per als quals han de construir per sí mateixos els models matemàtics més adients i, a partir de la manipulació adequada d’aquests models, poden obtenir la informació necessària per donar-los resposta. (2) El treball de construcció, experimentació i avaluació dels models es realitza amb el suport de la calculadora simbòlica Wiris i del full de càlcul Excel com a instruments “normalitzats” del treball matemàtic d’estudiants i professors. (3) S’adapten els programes de les assignatures de matemàtiques de primer curs per tal de poder-les associar a un petit nombre de Tallers que parteixen de situacions adaptades a cada titulació. L’assignatura de Matemàtiques per a les Ciències Empresarials s’articula entorn de dos tallers independents: “Matrius de transició” pel que fa a l’àlgebra lineal i “Previsió de vendes” per a la modelització funcional en una variable. L’assignatura de Matemàtiques per a l’Enginyeria s’articula entorn d’un únic taller, “Models de poblacions”, que abasta la majoria de continguts del curs: successions i models funcionals en una variable, àlgebra lineal i equacions diferencials. Un conjunt d’exercicis interactius basats en la calculadora simbòlica WIRIS (Wiris-player) serveix de suport per al treball tècnic imprescindible per al desenvolupament de les dues assignatures. L’experimentació d’aquests tallers durant 2 cursos consecutius (2006/07 i 2007/08) en dues universitats catalanes (URL i UAB) ha posat en evidència tant els innegables avantatges del nou dispositiu docent per a l’aprenentatge dels estudiants, així com les restriccions institucionals que actualment dificulten la seva gestió i difusió.