La percepció per part de l’alumnat del caràcter motivador d’un entorn virtual en l’aprenentatge d’una llengua estrangera

Aquest treball presenta una proposta d’investigació mitjançant la qual es pretendràanalitzar com percep l’aprenent la incidència de l’ús de les eines comunicatives de l’entornvirtual en la motivació envers l’aprenentatge d’una llengua estrangera. L’objectiu delprojecte d’investigació serà indagar com l’alumnat es relaciona amb l’ús d’eines decomunicació de l’entorn virtual com a recurs en l’aprenentatge de l’anglès i com percep elgrau en que aquestes estimulen el seu interès en adquirir la llengua.Aquesta indagació es durà a terme mitjançant una investigació bàsicament qualitativa. Elsresultats seran extrets a partir de dos grups de subjectes, que expressaran la seva pròpiapercepció del caràcter motivador de les eines de comunicació de l’entorn virtual. A partirde l’anàlisi i comparació dels resultats, s’inferirà quins estímuls resulten incitadors per al’estudiant, i si aquests estan relacionats amb les eines comunicatives de l’entorn virtual; o,al contrari, si en són independents.

L'Adquisició de les propietats morfosintàctiques i discursives dels pronoms clítics catalans en un context escolar

Els pronoms clítics representen una de les idiosincràsies més singulars de la llengua catalana, tant pel seu polimorfisme com per les funcions sintàctiques i discursives que poden exercir en una oració. L’interès principal del nostre estudi és que, tot i les semblances dels sistemes pronominals inherents a les llengües romàniques, unes diferències fonamentals les separen tenint en compte els pronoms clítics: és el cas del català i del portuguès. Per aquest motiu, ens hem proposat d’observar l’adquisició dels pronoms clítics catalans per part d’alumnes que tenen com a primera llengua el portuguès i el català com a segona. Els pronoms objecte d’estudi han estat, d’una banda, els d’acusatiu i de datiu: tot i que són semblants en català i en portuguès pel que fa a la forma, ocupen posicions respecte del verb oposades. D’altra banda, els pronoms catalans en i hi no tenen equivalents en portuguès i, per tant, és rellevant observar-ne l’ús en lusoparlants, sobretot en contextos en què apareixen com a pronom de represa d’un element dislocat.

Philippe Garrel: Gramàtica de la llum i de l’ombra

En el següent estudi s’analitza en profunditat el cinema de Philippe Garrel a través dels paràmetres fotogràfics de la seva obra. Centrat fonamentalment en les primeres pel∙lícules de la seva trajectòria underground –de Le Révélateur (1968) a L’Enfant secret (1979)‐ aquesta recerca s’articula al voltant de la repercussió simbòlica, plàstica i narrativa dels usos lumínics, definits com la gramàtica de la llum i de l’ombra. La memòria presenta, en primer lloc, la llum com a essència reveladora, abordant el paradigma solar, les fonts de llum artificials –els canelobres i les làmpades‐ i la plasticitat blanca derivada d’una sobreexposició lluminosa. En segon lloc, s’introdueix el rol de la ombra com a contrapunt fotogràfic de natura englotidora per, finalment, exposar la dualitat visual interactiva del blanc i negre així com la dimensió física de la matèria pel∙licular.

Anàlisi d'errades: la concordança de nombre en alemanys aprenents de castellà

Aquest treball analitza els errors de concordança de nombre (singular,plural en subjectes alemanys, d’entre 18 i 20 anys, que tenen com a llengua materna (L1) l’alemany i/o el turc o polonès i es caracteritzen per haver rebut una formació prèvia d’altres llengües estrangeres (L2, L3, L4) com ara l’anglès i/o el francès.

La competencia sociocultural como potenciadora de las habilidades comunicativas en contexto de inmersión

Treball pràctic i analític (de materials escrits i audiovisuals) sobre com la competència sociocultural millora les habilitats comunicatives d’una llengua estrangera arrel d’ésser en context d’immersió. Anàlisi longitudinal del cas d'una noia suïssa que estudia espanyol durant cinc anys.

Influència de les llengües maternes en l'aprenentatge de vocabulari d'una nova llengua estrangera

Quan el parlant d’una llengua n’aprèn una de nova, es basa en la seva llengua materna per anar donant forma a la seva expressió. En aquest treball s’analitzarà com i quan aquest parlant s’aprofita de la seva llengua materna per expressar-se oralment i en quina mesura aprèn vocabulari d’aquesta manera.

La Cohesió discursiva i l'espai en la llengua de signes catalana

Winston (1995) i Morgan (1999) són els dos estudis pioners que descriuen els mecanismes per a l’establiment de la referència espacial, en l’ASL i la BSL, respectivament. Prenent com a punt de partida els fenòmens descrits per a aquestes llengües, en aquest treball proposem una anàlisi descriptiva dels mecanismes de cohesió en llengua de signes catalana que deriven de la seva modalitat gestovisual. Els elements que aquí descrivim permeten l’enllaç entre les oracions a partir de les característiques articulatòries i perceptuals de la llengua, així com de l’ús de l’espai que envolta i conforma la llengua. Veurem com la realització espacial i la simultaneïtat és una part fonamental de l’estructura de les llengües de signes i una peça fonamental per a la creació de la textura discursiva.

L'adquisició de l'entonació en català, castellà i anglès

El principal objectiu del projecte és analitzar el desenvolupament de l’entonació de tres llengües, el català, el castellà i l’anglès. Pretenem investigar el desenvolupament dels diferents patrons entonatius que trobem en la producció primerenca, avaluant si, efectivament, aquests primers contorns produïts pels nens reflecteixen o no les propietats prosòdiques específiques de la llengua input dels adults. En resum, l'objectiu és poder esbrinar com l'infant va configurant la seva gramàtica entonativa així com el significat que va associat a aquestes produccions entonatives. Pretenem analitzar dos tipus de dades. Per una banda, un corpus d’entonació que conté els diàlegs controlats entre 36 nens i 36 adults (12 nens de cada llengua de 2, 4 i 6 anys) i que permet de comparar les mateixes frases produïdes pels adults i pels nens. Per altra banda, els corpus longitudinals de CHILDES que ens permeten analitzar dades sobre actes de parla i formes entonatives (corpus Serra-Solé per al català, corpus Ornat i Llinàs-Ojea per al castellà i el corpus Providence per a l'anglès americà i el Forrester per a l'anglès britànic).

Una federació necessita una llengua comuna?

Tradicionalment s’ha considerat que una comunitat política necessita una llengua comuna com a base d’una cultura política compartida, necessària per al funcionament de les institucions democràtiques, l’exercici de la solidaritat ciutadana, el foment de la igualtat d’oportunitats i la unitat, l’estabilitat i la fortalesa de l’estat. Aquesta idea va guiar la constitució d’estats nació com França, Itàlia o Espanya i en va legitimar les polítiques d’assimilació lingüística. I també és present en la construcció d’estats federals, com els mateixos EUA. Ara bé: en el cas de les federacions constituïdes pel pacte entre demoi amb llengües diferents aquest no hauria de ser necessàriament el model, ja que el sistema federal facilita l’acomodació de la diversitat. Però quina és la realitat? Quantes federacions tenen llengua comuna? Per què algunes en tenen i unes altres no? La manca d’una llengua comuna impedeix d’aconseguir els objectius polítics amb què se l’ha relacionat? El meu corpus d’estudi són les federacions i prenc com a punt de partida les que recull el Fòrum de Federacions en el seu web. En primer lloc les caracteritzo segons la seva diversitat lingüística de iure (llengües oficials en el nivell federal) i de facto (llengües que es parlen a la federació i percentatge de parlants de les principals). En segon lloc defineixo el concepte de llengua comuna d’acord amb unes determinades consideracions, per establir quantes federacions actuals tenen llengua comuna. A continuació descric les funcions polítiques que la normativa associa a la possessió d’una llengua comuna i les causes per les quals un percentatge significatiu de federacions no en tenen. Finalment, analitzo els tres casos de federacions que funcionen tant de iure com de facto sense llengua comuna (Bèlgica, Canadà i Suïssa) amb l’objectiu d’explorar si aquesta mancança pot estar relacionada directament amb els seus nivells de participació democràtica, solidaritat, igualtat d’oportunitats o estabilitat política.

La Salut als diaris digitals, una qüestió de salut digital: les notícies de salut en els diaris digitals en llengua catalana: exploració i assaig metodològic per a l'anàlisi descriptiva

En l’actual context de la societat de la informació, les noves tecnologies de la comunicació i, específicament, el fenomen d’Internet, adquireixen una importància rellevant en tots els sectors socials i fan replantejar la comunicació de masses. Les característiques que ofereixen els mitjans digitals (multimedialitat, hipertextualitat, interactivitat) comporten una nova forma d’estructurar i llegir la informació. Així, capçaleres i periodistes s’han d’actualitzar en la producció de la informació i en la seva transmissió, i l’usuari ha d’aprendre noves formes de lectura per adaptar-se al nou paradigma comunicacional. D’altra banda, la societat del benestar en què vivim reclama cada cop més als mitjans de comunicació generals i també específicament als digitals que parlin de temes de salut. Aquests mitjans esdevenen fonts principals d’aquest tipus d’informació, després del metge, per a la gestió autònoma de la pròpia salut. És a partir d’aquesta convergència de mitjans digitals, periodisme i salut, de la necessitat d’explorar la situació actual i del desig d’aportar coneixements per a la millora de la pràctica professional del periodisme, que es desenvolupa el treball que es presenta en aquesta memòria. El projecte que es presenta és una anàlisi restrospectiva i descriptiva de les notícies de salut que es produeixen durant un mes als diaris digitals que publiquen en llengua catalana: El Periódico de Catalunya, l’Avui, i LaMalla.net.

Els Programes de canvi de llengua de la llar a l'escola: el repte de la catalanització escolar

Com es pot fer possible la recuperació de l’esperit innovador i entusiasta que va fer possible la immersió lingüística a Catalunya? Certament, la resposta (o respostes) no és fàcil, però cal començar a buscar-la tant des de la reflexió sobre els punts forts que tenia la immersió lingüística com des de la promoció de noves pràctiques educatives a totes les etapes del sistema educatiu adequades a l’alumnat existent

El lenguaje de la interrogación: una gramática formal para la recuperación de la información

El conocimiento del lenguaje de interrogación es una herramienta imprescindible para la recuperación de información. En este artículo se ofrece una gramática formal (sintaxis y semántica) para ese tipo de lenguaje. Esta gramática nos permite, por un lado, conocer el lenguaje de interrogación desde un plano sistemático y conceptual y, por otro lado, nos permite obtener ciertos beneficios prácticos de tipo sintáctico y de tipo semántico relacionados con los procesos de recuperación de información.

Informe del Consell Social de la Llengua Catalana sobre polítiques de foment del català entre la joventut

S'hi fa una diagnosi aprofundida de la situació sociolingüí­stica catalana actual centrada en els usos lingüí­stics dels joves i el seu ecosistema de determinació. Alhora s'hi proposen mesures concretes de política lingüística en diversos camps, importants per a fer possible l'extensió de l'ús del català  en aquest segment generacional.

L'avançament de la introducció d'una llengua estrangera: un fugida cap enrera?

The age at which school children begin instruction in the foreign language has been brought forward on two main grounds: (1) young children are better language learners than older children, and (2) bilingualism brings cognitive advantages to children. Both statements are critically analysed in this paper. First of all, recent research findings show that the advantage that younger learners show in a naturalistic language learning situation (or through school immersion) disappears in a formal language learning situation with very limited exposure to the target language. Secondly, the positive effects on cognitive development that have been revealed through research correspond to situations of balanced bilingualism, that is, situations in which children have a high command of the two languages. In contrast, children¿s command of the foreign language in our context is very limited and hence far from the situation of balanced bilingualism (or trilingualism) that is said to bring positive cognitive effects.