Projeccions climàtiques per a Catalunya

Aquest capítol té com a objectiu donar respostes a les qüestions següents: d'una banda, descriure projeccions climàtiques més detallades per a Catalunya i, d’altra banda, donar aquestes projeccions per a escenaris temporals més immediats. Atès que no es tractava en aquest informe de generar nous resultats com a conseqüència de nova activitat investigadora, la metodologia seguida ha estat, com en els capítols anteriors, la revisió bibliogràfica i documental d’articles i informes publicats fins avui. En concret, el principal document que s’ha utilitzat és l’informe titulat Generación de escenarios regionalizados de cambio climático para España (INM, 2007), que ha estat elaborat recentment per l'Institut Nacional de Meteorologia espanyol (actualment, Agència Estatal de Meteorologia, AEMET). Les principals tècniques de regionalització i els resultats més destacats d’aquest document es resumiranen els propers apartats. També hem emprat altres articles publicats en revistes científiques, en molts casos derivats del projecte Prudence, que permeten deduir algun resultat aplicable a Catalunya. Finalment, s’ha fet l'esforç d’integrar tota la informació obtinguda sobre les projeccions climàtiques a diferents escales, per resumir-la en un quadre que indiqui quins són els rangs esperats d'augment de la temperatura i de canvis de la precipitació, per a Catalunya i en tres àrees diferenciades (litoral, interior i Pirineu). En el mateix quadre donem valors corresponents a finals del segle xxi i, també, per al primer terç d'aquest segle. Avancem ja ara que l'elaboració d'aquest resum no ha seguit una metodologia quantitativa o estadística, sinó que s'ha fetintegrant de manera qualitativa (i, per tant, no exempta d’una certa subjectivitat) tot el coneixement dels autors, que correspon en principi a l’estat de la qüestió en cercles científics

Projecte d’ una explotació cinegètica de perdiu roja, situada al terme municipal de Navata, comarca de l’ Alt Empordà

Aquest projecte tracta de la construcció d’una explotació cinegètica de perdiu roja (Alectoris rufa), a Navata, comarca de l’Alt Empordà, província de Girona. L’objectiu es produir aproximadament unes 15.000 perdius per any i cicle, aus de qualitat amb un valor cinegètic alt, amb destí a ser comercialitzades per repoblacions d’ecosistemes, increments de densitats de caça a vedats de cacera, venda vedats intensius, etc. L’objectiu d’aquest projecte és la construcció d’una explotació de cicle tancat, on les necessitats seran disposar de zona de reproducció, zona d’incubació i zona de cria. Després d’estudiar diferents alternatives, l’ explotació cinegètica estarà dividida en la nau de cria i parcs de vol annexes, nau de serveis, parc de reproductors i altres

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

L'Evolució recent del paisatge a l'Alt Empordà a partir de l'anàlisi en els canvis d'usos i cobertes del sòl (1950-2000)

L'objectiu d’aquesta comunicació és fer una síntesi del treball de recerca “Processos de canvi ambiental recent a les àrees rurals mediterrànies” realitzat per un equip d’investigadors de la Universitat de Girona i de la Universitat Autònoma de Barcelona entre els anys 1997 i 2000. El treball fou publicat l’any 2002 per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial i l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona sota el títol de "Canvis socioambientals a l’Alt Empordà (1950-2000). Natura i història en l’evolució recent del paisatge altempordanès". La seva fita fonamental fou la de proporcionar una explicació detallada del recent canvi socioambiental (1950-2000) a les àrees rurals mediterrànies, prenent com a exemple el gradient muntanya, transició, plana i litoral de la comarca de l’Alt Empordà. En aquesta comunicació es presenta especialment una part d’aquest treball, la dedicada a l’anàlisi dels canvis en els usos i les cobertes del sòl en cada un dels sectors diferenciats a la nostra àrea d’estudi (muntanya, transició, plana i litoral)

Les Closes de l'Alt Empordà

Al paratge dels Aiguamolls de l’Empordà, els visitants es concentren al voltant del centre d’interpretació del Parc i de la zona de reserva integral de les Llaunes. Aquesta zona és, però, només una part de les riqueses que amaga el Parc. També hi ha les closes, un paisatge característic, gairebé únic, que ha estat estudiat en una tesi doctoral de la Universitat de Girona

La vil·la romana de la Font del Vilar (Avinyonet de Puigventós, l'Alt Empordà)

Es descriuen els resultats de les excavacions realitzades els anys 1991 i 1992 i els materials arqueològics trobats a la vil·la romana de la Font del Vilar, a Avinyonet de Puigventòs

Immigració francesa i repressió a la Catalunya del segle XVI: alguns exemples del Comtat d'Empúries

Aquest estudi pretén ser una petita aportació al coneixement del fenomen immigratori francès a la comarca de l' Alt Empordà durant els segles XVI-XVII. L' objectiu principal és donar a conèixer alguns exemples de la magnitud i les característiques d’aquest flux migratori en l’àmbit concret del Comtat d’Empúries, per després, introduir el tema del control i de la repressió que les autoritats catalanes i emporitanes varen exercir sobre aquesta immigració francesa, en particular, durant les dècades centrals del segle XVI

Dos nous afloraments volcànics a l'Alt Empordà (Girona)

Two unknown volcanic outcrops in the Alt Emporda (Girona) are described in this paper . We present their exact situation and a description of their occurrence and their mineralogical and petrological characteristics. Bothhave been classified as alkali-olivine basalts and they probably extruded during the Neogen period

Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà: tres afloraments volcànics inèdits al terme municipal de Roses

En aquest treball es descriuen les característiques litològiques principals de tres afloraments volcànics inèdits que han estat localitzats al terme municipal de Roses. Es tracta de materials basàltics, similars als que s'associen a altres manifestacions efusives neògenes de la comarca de l'Alt Empordà

Projecte de cultiu ecològic de planta aromàtica i medicinal i avantprojecte d'assecador a la finca de Mas Teulera, al municipi de Lladó, l'Alt Empordà

El projecte estudia la producció ecològica de planta aromàtica i medicinal com a alternativa a la producció de cereals en una de les parcel·les de Mas Teulera, situada al terme municipal de Lladó, a l’Alt Empordà, per millorar la rendibilitat econòmica de la finca. Es proposa la rotació de cultius de planta aromàtica i medicinal més adequada tenint en compte la seva adaptació en el medi, la sortida comercial més interessant i la compatibilitat del seu procés productiu amb les característiques tècniques de l’explotació. Es realitza a més, un avantprojecte sobre la transformació de la collita per a conèixer les característiques del procés d’assecat de les plantes necessari per obtenir un producte de qualitat i amb el format adequat per a la seva comercialització

Patterns of viral load in chronic hepatitis B patients in Brazil and their association with ALT levels and HBeAg status

Serum hepatitis B virus (HBV) DNA [eve[ is a predictor of the development of cirrhosis and hepatocellullar carcinoma in chronic hepatitis B patients. Nevertheless, the distribution of viral load levels in chronic HBV patients in Brazil has yet to be described. This cross-sectional study included 564 participants selected in nine Brazilian cities located in four of the five regions of the country using the database of a medical diagnostics company. Admission criteria included hepatitis B surface antigen seropositivity, availability of HBV viral toad samples and age >= 18 years. Mates comprised 64.5% of the study population. Mean age was 43.7 years. Most individuals (62.1%) were seronegative for the hepatitis B e antigen (HBeAg). Median serum ALT level was 34 U/L. In 58.5% of the patients HBV-DNA levels ranged from 300 to 99,999 copies/mL; however, in 21.6% levels were undetectable. Median HBV-DNA level was 2,351 copies/mL. Over 60% of the patients who tested negative for HBeAg and in whom ALT level was less than 1.5 times the upper limit of the normal range had HBV-DNA levels > 2,000 IU/mL, which has been considered a cut-off point for indicating a liver biopsy and/or treatment. In conclusion, HBV-DNA level identified a significant proportion of Brazilian individuals with chronic hepatitis B at risk of disease progression. Furthermore, this tool. enables those individuals with high HBV-DNA levels who are susceptible to disease progression to be identified among patients with normal or stightly elevated ALT.

Long term follow-up and patterns of response of ALT in patients with chronic hepatitis NANB/C treated with recombinant interferon-alpha

The response to interferon treatment in chronic hepatitis NANB/C has usually been classified as complete, partial or absent, according to the behavior of serum alanine aminotransferase (ALT). However, a more detailed observation of the enzymatic activity has shown that the patterns may be more complex. The aim of this study was to describe the long term follow-up and patterns of ALT response in patients with chronic hepatitis NANB/C treated with recombinant interferon-alpha. A follow-up of 6 months or more after interferon-a was achieved in 44 patients. We have classified the serum ALT responses into six patterns and the observed frequencies were as follows: I. Long term response = 9 (20.5%); II. Normalization followed by persistent relapse after IFN = 7 (15.9%); III. Normalization with transient relapse = 5 (11.9%); IV. Temporary normalization and relapse during IFN = 4 (9.1%); V. Partial response (more than 50% of ALT decrease) = 7 (15.9%); VI. No response = 12 (27.3%). In conclusion, ALT patterns vary widely during and after IFN treatment and can be classified in at least 6 types.

ELEVATED ALANINE AMINOTRANSFERASE (ALT) IN BLOOD DONORS: AN ASSESSMENT OF THE MAIN ASSOCIATED CONDITIONS AND ITS RELATIONSHIP TO THE DEVELOPMENT OF HEPATITIS C

The determination of aminotranferases levels is very useful in the diagnosis of hepatopathies. In recent years, an elevated serum ALT level in blood donors has been associated with an increased risk of post-transfusion hepatitis (PTH). The purpose of the study was to research the factors associated with elevated ALT levels in a cohort of voluntary blood donors and to evaluate the relationship between increased ALT levels and the development of hepatitis C (HCV) infection. 166 volunteer blood donors with elevated ALT at the time of their first donation were studied. All of the donors were questioned about previous hepatopathies, exposure to hepatitis, exposure to chemicals, use of medication or drugs, sexual behaviour, contact with blood or secretions and their intake of alcohol. Every three months, the serum levels of AST, ALT, alkaline phosphatase, gamma glutamyl transpeptidase, cholesterol, triglyceride and glycemia are assessed over a two year follow-up. The serum thyroid hormone levels as well as the presence of auto-antibodies were also measured. Abdominal ultrasound was performed in all patients with persistently elevated ALT or AST levels. A needle biopsy of liver was performed in 9 donors without definite diagnostic after medical investigation. The presence of anti-HCV antibodies in 116 donors were assayed again the first clinical evaluation. At the end of follow-up period (2 years later) 71 donors were tested again for the presence of anti-HCV antibodies. None of donors resulted positive for hepatitis B or hepatitis C markers during the follow-up. Of the 116 donors, 101 (87%) had persistently elevated ALT serum levels during the follow-up. Obesity and alcoholism were the principal conditions related to elevated ALT serum levels in 91/101 (90.1%) donors. Hypertriglyceridemia, hypercholesterolemia, hypothyroidism and diabetes mellitus also were associated with increased ALT levels. Only 1/101 (0.9%) had mild chronic active non A-G viral hepatitis and 3/101 (2.9%) had liver biopsy with non-specific reactive hepatitis. The determination of ALT levels was not useful to detect donors infected with HCV at donation in Brazil, including the initial seronegative anti-HCV phase.

Determinação e comparação de genótipo de Candida albicans pelo Método de PCR com base nos polimorfismos da região 255rDNA e das sequências ALT/RPS

As leveduras da espécie Candida albicans são comensais do ser humano, podendo em certos casos, como a toma prolongada de antibióticos de largo espectro, a diminuição da imunidade, ou a quimioterapia, causar infecções severas. Estas infecções classificam-se em superficiais ou sistémicas, consoante a zona anatómica ou os órgãos afectados. As infecções hospitalares por fungos, nomeadamente as causadas por C. albicans, têm vindo a aumentar nos últimos anos, assim como a mortalidade e a morbilidade associadas, e ainda os custos relacionados com os cuidados de saúde. Torna-se por isso importante a implementação de terapêutica de uma forma rápida, eficaz e correcta. Assim, é imperativo que os laboratórios de microbiologia clínica possuam métodos de diagnóstico rápidos, simples e económicos em relação a uma correcta identificação ao nível de espécie e em relação ao estudo da sensibilidade aos antifúngicos. Contudo, esta identificação ao nível de espécie não permite averiguar a origem das infecções, facto importante para a compreensão da evolução das infecções nosocomiais. Para tal, é necessário realizar um estudo ao nível de estirpe através de métodos moleculares que permitam fazer a distinção acurada entre isolados de C. albicans. Os métodos moleculares têm vindo a desenvolver um papel importante no diagnóstico de infecções: são rápidos, sensíveis, precisos e possuem a vantagem de se poder trabalhar pequenas quantidades de amostra. Têm no entanto a desvantagem de ser métodos caros, por vezes demasiado elaborados para serem instituídos num laboratório de microbiologia clínica com grande volume de amostras diárias. O principal objectivo deste trabalho consistiu na diferenciação de estirpes de C. albicans através de uma metodologia molecular inovadora, nunca antes efectuada no ocidente, simples e rápida, por meio de simples amplificações por PCR. Para tal, foram seleccionados 60 isolados clínicos de leveduras obtidas a partir de amostras clínicas de três localidades: Covilhã (Centro Hospitalar Cova de Beira, E.P.E) Lisboa (Instituto Português de Oncologia e Hospital de Santa Maria, E.P.E) e Viseu (Hospital de São Teotónio). O trabalho baseou-se na genotipagem de isolados clínicos de C. albicans por amplificação por PCR com primers dirigidos às sequências 25S rDNA e às regiões ALT das sequências RPS. Foi possível a sua diferenciação e distinção em estirpes, fazendo deste método um bom recurso para estudos epidemiológicos. Realizou-se ainda um estudo de sensibilidade in vitro das estirpes de C. albicans ao antifúngicos Fluconazol e Voriconazol pelo método de difusão em disco, segundo os procedimentos padronizados e publicados pelo CLSI. Através deste estudo foi verificada elevada susceptibilidade aos antifúngicos estudados. Com este trabalho conclui-se que a diferenciação ao nível de estirpe é muito importante para compreender padrões de surtos de infecções e ainda para averiguar a origem, endógena ou exógena, destas infecções nosocomiais. Como tal, este estudo epidemiológico torna-se essencial para definir um controlo mais rigoroso das infecções.